Escadinhas de São Cristóvão a Lisboa

Escadinhas de São Cristóvão és un carrer del barri de Mouraria, al centre històric de Lisboa, que comunica la Rua de São Cristóvão amb la Rua da Madalena. El carrer es troba al centre de l'antiga moreria, als peus de l'església de São Cristóvão, un dels pocs edificis de Lisboa que van sobreviure al terratrèmol de 1755. El carrer és un indret molt visitat, conegut pel gran mural dedicat al fado lisboeta, amb les figures de Maria Severa (1820-1846), la primera cantant reconeguda de fados, i de Fernando Maurício (1933-2003), un dels "reis" indiscutibles del fado. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada als transports públics i mostra un autocar de 1957, dels transports urbans de Barreiro. El segon és dedicat al paddle surf, també anomenat surf de rem o stand up paddle. 

La postal l'ha enviat la Inês.

Universitat de Tartu

La Universitat de Tartu (Tartu Ülikool) és la més antiga d'Estònia, fundada el 1632 pel rei Gustau II Adolf de Suècia (rei de 1611 a 1632), quan el país pertanyia als suecs. Va romandre clausurada des de 1710 fins a 1802, quan va reobrir com a universitat dels alemanys bàltics i, durant molt temps, va ser considerada una de les principals universitats alemanyes, tot i estar en territori de l'Imperi Rus. A partir de 1882 va patir un procés de russificació, fins que, amb la independència del país esdevé universitat nacional d'Estònia, en el període 1919-1940. Al llarg de la seva història se l'ha conegut amb diversos noms, tot seguint l'agitada història del país. L'edifici principal, una de les més destacades obres neoclàssiques d'Estònia, va ser construït el 1809 per Johann Wilhelm Krause (1757-1828). 

El primer segell és dedicat al 50è aniversari dels primers segells de la sèrie EUROPA.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Nottuln

Nottuln és una ciutat d'uns 20 mil habitants al nord de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. Nottuln es troba a la comarca de Baumberge, un altiplà relativament elevat. Una església fundada el 860 és la primera notícia documentada de la població. Actualment hi queden cases notables, l'església parroquial de Sant Martí, d'estil gòtic tardà, o el molí Schulze Westerath, del segle XIX, però documentat des de 1296. 

El primer segell és dedicat al Palau de Ludwigsburg.

La postal l'ha enviat la Christine.

Piotr Zialiaŭski : Immaculada

Piotr Zialiaŭski (1917-1995) és un artista bielorús, de formació totalment autodidacta. Les seves obres són talles de fusta de temes bíblics i relacionades amb la mitologia i el folklore del seu país. Com altres artistes i artesans populars i camperols de Bielorússia, part de les seves obres es troben al Museu de Braslav. Una de les obres és "Verge Maria Immaculada", d'un estil naïf, molt proper a representacions antigues d'època romànica i similars. 

El segell és dedicat a l'ermini, Mustela erminea, un petit carnívor present en boscos i estepes del centre i nord d'Euràsia i a l'Amèrica del Nord. 

La postal l'ha enviat l'Olga.

Temple de Totes les Religions a Kazan

El Temple de Totes les Religions, també anomenat Centre Cultural Internacional de la Unitat Espiritual, és un complex arquitectònic de la ciutat de Kazan, construït a partir de 1992 per l'artista i filantrop Ildar Khanov (1940-2013), conegut per la seva lluita contra l'alcoholisme, l'addicció a les drogues i altres dependències. L'estructura no és un centre religiós actiu, sinó un centre cultural i de suport a persones que ho necessitin. Inclou, entre altres, una església ortodoxa, una sinagoga, una mesquita o una pagoda i les seves 16 cúpules són per a cadascuna de les grans religions, incloses algunes de desaparegudes com l'egípcia o la maia. 

La postal l'ha enviat la Natalia.

Sacré-Cœur de Montmartre

La Basílica del Sacré-Cœur és un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, dalt del turó de Montmartre, a París. Es va idear com a monument públic per retre homenatge a la memòria dels francesos morts a la Guerra Francoprussiana i com a expiació pels "pecats" de la Comuna. La primera pedra es va posar el 1875 i es va acabar el 1914, però no es va consagrar fins a 1919. L'arquitecte va ser Paul Abadie (1812-1884), que va dissenyar un edifici de planta de creu grega i una gran cúpula de 80 metres. El gran mosaic que presideix l'absis va ser dissenyat per Luc-Olivier Merson (1846-1920) i construït per artesans de l'Atelier Guilbert-Martin. Actualment és un dels llocs més visitats de París. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA, dedicada el 2017 als castells i mostra tres castells francesos del segle XVI: el Castell de Chambord, al departament de Loir-et-Cher, i els d'Azay-le-Rideau i Chenonceau, al departament d'Indre-et-Loire.

La postal l'ha enviat la Dominique.

Guàrdia Presidencial de Grècia

Evzones ( Εύζωνες, Εύζωνοι) és el nom dels membres de la Guàrdia Presidencial grega, l'antiga Guàrdia Reial. Aquesta Guàrdia forma una unitat cerimonial que custodia el palau Presidencial i la Tomba del Soldat Desconegut. Aquests soldats són una de les imatges més conegudes de Grècia pels seus uniformes, amb robes tradicionals, en què destaca la fustanela, una mena de faldilla amb 400 plecs, un per cadascun dels anys en què Grècia va restar sotmesa als otomans. 

La postal l'ha enviat la Inês.

Svätý Anton

Svätý Anton (en hongarès Szentantal) és un poble d'uns 1200 habitants, a pocs kilòmetres de Banská Štiavnica, al centre d'Eslovàquia. La primera menció documental del lloc és de 1266. Hi destaca la gran casa senyorial de Svätý Anton (Kaštieľ Svätý Anton o Koháriovský kaštieľ ), construïda el 1744 al lloc d'un antic castell del segle XV. La mansió és formada per quatre ales, amb un pati central. L'interior conserva cambres i estances d'estil barroc, rococó i Imperi. Va pertànyer a les famílies Koháry i Saxònia-Coburg i, actualment, és un museu.

El segell és dedicat a Peter Sagan (1990), campió del món de ciclisme en ruta.

La postal l'ha enviat en Laco.

Tulou de Fujian

Tulou ("edifici de fang") és el nom que es dóna als habitatges rurals comunals, típics de les zones de muntanya del sud-est de la província de Fujian. Són grans construccions, generalment circulars, a vegades rectangulars, d'entre tres i cinc pisos, que poden arribar a tenir diversos centenars d'habitants, generalment del mateix clan. L'estructura és la d'una fortificació, amb una única entrada principal. Aquestes construccions s'han fet des del segle XII. Un total de 46 llocs amb tulou de la província de Fujian han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A la postal s'hi veuen els tulou del poble de Hekeng, al municipi de Shuyang.

El segells mostren gerros d'esmalt cloisonné de l'època Ming (del segle XIV al XVII).

La postal l'ha enviat la Laura.

Catedral d'Aquisgrà

La Catedral d'Aquisgrà o Aachen (Aachener Dom) és una de les més antigues del Nord d'Europa. El seu origen es remunta a la Capella Palatina que va fer construir Carlemany, que posteriorment es va anar ampliant. El nucli central és format per l'octàgon de la Capella Palatina, obra d'Eudes de Metz (742-814). La Catedral té parts corresponents a l'època carolíngia, romànica, gòtica i barroca. El Tresor de la Catedral guarda obres molt remarcables, com el Tron de Carlemany, la Creu de Lotari o un bust gòtic de Carlemany. També és el lloc on es troba la tomba del gran emperador franc. La Catedral d'Aquisgrà es troba entre els primers llocs designats el 1978 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

La postal l'ha enviat la Heidrun.

Taipei 101

Taipei 101 és un edifici de 106 pisos, 5 de subterranis i 101 a la superfície, de 588 metres d'alçada, que va ser el més alt del món entre 2004 i 2010. L'edifici, construït entre 1999 i 2004, és obra de C.Y. Lee (1938) i pot suportar grans terratrèmols i huracans. És format per una sèrie de 8 segments de 8 pisos cadascun perquè en la cultura xinesa el número 8 s'associa a l'abundància, la prosperitat i la bona fortuna. Els 8 segments recorden una pagoda, símbol de la connexió amb el cel, una tija de bambú, símbol de creixement i fortalesa, o una pila de lingots xinesos antics, símbol de riquesa i prosperitat. 

El segell és dedicat a la flor de la Tabebuia chrysantha. 

La postal l'ha enviat la Sweeter.

Angami

Els angami són la més important de les tribus naga, amb uns 200 mil membres. Viuen a l'estat de Nagaland, a l'extrem nord-est de l'Índia. Són agricultors, cultivadors d'arròs en terrasses, i tradicionalment han estat guerrers. Tot i que actualment són gairebé tots cristians, majoritàriament baptistes, conserven algunes tradicions com la festa Sekrenyi, que se celebra cada any al febrer, durant deu dies i és una festa de purificació. La maxicard porta un segell de la sèrie dedicada als turbants, barrets i lligadures de l'Índia. Entre els angami, el barret és fet de bambú amb tires de cotó blanc, rematat amb plomes i, antigament, era un símbol del valor demostrat per un guerrer. El matasegells correspon al primer dia de circulació a la ciutat de Lucknow. 

La maxicard l'ha enviat la Damini.

Vinyes i vins d'Alsàcia

Alsàcia és coneguda pels seus vins, sobretot blancs, elaborats a partir, sobretot, de les varietats gewurztraminer i riesling. En Gilles ens ha enviat aquestes postals amb les principals varietats de raïm que es poden trobar a Alsàcia: gewurztraminer, riesling, pinot noir, pinot blanc, pinot gris, moscatell, chasselas i sylvaner. Els vins d'Alsàcia s'agrupen en tres denominacions d'origen (AOC, Appellation d'Origine Contrôlée): AOC Alsace (o bé Vin d'Alsace), AOC Alsace Grand Cru i AOC Crémant d'Alsace. Els Grand Cru es fan només a partir dels millors terroirs i només s'autoritzen les varietats riesling, gewurztraminer, moscatell i pinot noir. Els Crémant són escumosos elaborats amb la fórmula del xampany, sobretot a partir de pinot blanc.

                                  

Santa Maria da Franqueira

A Franqueira és una parròquia d'uns 185 habitants, al municipi d'A Cañiza, comarca de Paradanta, al sud-est de la província de Pontevedra. El municipi, dividit en nou parròquies, té uns 5300 habitants. A Franqueira té el seu origen en un monestir, del qual resta l'església parroquial de Santa Maria, del segle XII, on es venera la Mare de Déu da Franqueira (també anomenada Mare de Déu da Paradanta o da Fonte). A A Franqueira s'hi fan dos aplecs cada any, molt concorreguts, un el dilluns de Pentecosta, i un altre al setembre, per la festa de la Nativitat de la Mare de Déu. 

El segell commemora la llegendària Batalla de Llanos de la Victoria, cap a 760, quan el comte Aznar Galíndez (que va viure al segle següent) va derrotar les tropes musulmanes. A Jaca, cada any, s'hi celebra una desfilada commemorativa. 

La postal l'ha enviat en Jose.

Midsommar a les illes Åland

Midsommar és el nom suec de la festa del solstici d'estiu que es celebra pels volts de Sant Joan i és una de les festes més importants dels països escandinaus i bàltics. Els costums i tradicions presenten variacions locals, fins i tot d'un poble a un altre. A les Illes  Åland, territori autònom de població sueca, que depèn de Finlàndia, la festa inclou balls i àpats a l'aire lliure, amb la gent vestida amb la roba tradicional i amb la decoració i alçat de les creus o arbres de maig, antic símbol de la vegetació i de la fertilitat.

El primer segell pertany a una sèrie sobre com veuen les illes  Åland diferents personatges populars o destacats de la zona, en aquest cas la cantant sueco-finlandesa Lill Lindfors (1940). El segon pertany a la sèrie dedicada al canvi de mil·leni.

La postal l'ha enviat en Marko.

Catedral Llatina de Lviv

Lviv és una ciutat de l'Ucraïna occidental, seu d'una diòcesi catòlica. La catedral se sol anomenar simplement Catedral Llatina, en realitat Catedral Basílica de l'Assumpció de la Mare de Déu. L'edifici es va començar a construir el 1360 i es va consagrar el 1481. Al segle XVIII, entre 1761 i 1776, va ser reformada en estil barroc. El presbiteri, que mostra la postal, es va fer entre 1892 i 1898, en estil neogòtic i amb vitralls dissenyats pels artistes polonesos Jozef Mehoffer (1869-1946) i Jan Matejko (1838-1893). El 1910 va rebre el títol de Basílica Menor.

El primer segell és dedicat ala pebrotera, pebrera o bitxo, Capsicum annuum. 

La postal l'ha enviat l'Inna.

Carta d'Andorra

Aquesta carta ha estat enviada des d'Andorra la Vella, amb tres segells que mostren aspectes de la història, l'art i l'economia del país.

El primer segell és dedicat a la Farga Rossell, a la parròquia de la Massana, construïda a la dècada de 1840, actualment centre d'interpretació i museu dedicat al treball del ferro, inaugurat el 2002. Durant segles el treball del ferro a les fargues dels Pirineus va ser una important activitat econòmica d'aquestes valls.

El segon segell és d'una emissió de Nadal i mostra un aspecte del retaule gòtic de Sant Joan de Caselles, a la parròquia de Canillo, pintat el 1525 per l'anomenat Mestre de Canillo. 

El tercer segell és dedicat a Pere d'Urtx, que va ser bisbe d'Urgell de 1269 a 1293, que amb el pariatge de 1278 i la sentència arbitral de 1288 va posar fi a les disputes pel control de les valls andorranes amb Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, i que són l'origen del règim polític actual, amb dos coprínceps.

Carta de l'Índia

Aquesta carta l'ha enviat la Damini des de la ciutat de Lucknow, la capital de l'estat d'Uttar Pradesh, al Nord de l'Índia. La ciutat és un gran centre econòmic i cultural del país. Lucknow té uns tres milions d'habitants, majoritàriament de religió hinduista, però també és un dels gran centres musulmans de l'Índia, amb més d'una quarta part de la població d'aquesta religió, molts d'ells de la branca xiïita. 

Els segells són dedicats a la campanya governamental Swachh Bharat Abhiyan, que pretén netejar i sanejar carrers i infraestructures amb la construcció de lavabos i latrines públiques.

Princesa Srinagarindra

La princesa Srinagarindra (1900-1995), nascuda com a Sangwan Talapat, és una de les figures més respectades de la reialesa tailandesa. Va ser l'esposa del príncep Mahidol Adulyadej i mare dels reis Ananda Mahidol i Bhumibol Adulyadej. Va rebre diversos títols, però habitualment se la coneix com "Princesa Mare". Durant tota la vida va ser molt activa en projectes d'assitència social, en fundacions diverses, en la promoció de l'educació i la millora de la salut pública o en la conservació del medi ambient. Una de les fundacions més destacades és Mae Fah Luang, per ajudar a les ètnies muntanyeses del nord de Tailàndia. 

Els tres primers segells són dedicats a la Princesa Mare. El quart mostra el Temple de Phimai, a la província de Nakhon Ratchasima, un dels temples khmer més destacats de Tailàndia. 

La postal l'ha enviat en Jobbo.