Gessa

Gessa és un dels pobles que formen el municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran. El poble es troba a 1232 metres d'altitud, al marge dret de la Garona, a la confluència amb el barranc de Corilha. Gessa té uns 175 habitants. Hi destaca l'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic, però molt reformada, i també dues cases del segle XVI, la de Çò de Ròsa, de 1589, i la de Çò de Chelina, de 1575.

El segell és dedicat al poble de Pedraza, a la província de Segòvia.

La postal l'ha enviat la Montse.

Sant Andreu de Casau

Casau és un poble d'uns setanta habitants, del municipi de Vielha e Mijaran, situat a 1103 metres d'altitud, per sobre dels nuclis de Gausac i de Vielha. La seva església, dedicada a Sant Andreu (en aranès Glèisa Sant Andrèu de Casau), és d'origen romànic, amb molts afegits posteriors. El campanar, de planta quadrada i tres pisos, és del segle XVIII. A l'interior s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Casau, de fusta policromada, del segle XIII, i també hi ha una notable imatgeria religiosa de segles posteriors, com ara les imatges de Sant Jaume i de Sant Andreu.

El segell és dedicat a les Falles de València.

Sant Miquèu de Vielha

L'Església de Sant Miquel (Glèisa de Sant Miquèu) és l'església parroquial de Vielha, a la Vall d'Aran. Va ser construïda entre els segles XII i XIII, en un estil de transició del romànic al gòtic, i reformada en segles posteriors. La planta és d'una sola nau amb capelles laterals. La porta d'accés es va afegir a l'edifici original a principis del segle XIV, d'un estil gòtic primerenc però amb escultures de temàtica i simbologia romànica. La torre campanar és del segle XIV i va servir, també, com a torre de defensa. A l'interior s'hi conserva la pila baptismal romànica, l'altar major gòtic, pintures murals renaixentistes i, sobretot, la talla del Crist de Mijaran, del segle XIII. 

El segell és dedicat a l'Any Jubilar de 2017 a Santo Toribio de Liébana, a Cantàbria.

Santuari de Montgarri

El Santuari de Montgarri es troba a uns 1645 metres d'altitud, al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, vora la Noguera Pallaresa. El seu origen sembla situar-se cap al segle XII, però el santuari actual és del segle XVI. El conjunt el formaven l'església, on destaca el campanar octogonal acabat en fletxa, i diverses edificacions, algunes desaparegudes, com ara la rectoria, l'hospital i la casa de l'administrador. El Santuari és un dels principals centres de devoció de la Vall d'Aran i zones properes del Pallars Sobirà i l'Arieja i s'hi fan aplecs el 2 de juliol, el 15 d'agost i el 8 de setembre.

El segell correspon al disseny premiat per Correos en el concurs que convoca cada any.

Capella de Sant Roc de Bossòst

Al terme de Bossòst, a la Vall d'Aran, a més de l'església parroquial, hi ha diverses capelles, una de les quals, a la banda nord de la vila, és la de Sant Roc (en aranès Sant Ròc). La capella és una obra d'arquitectura popular, de petites dimensions, amb planta quadrada i un campanar d'espadanya, amb coberta de llosa de pissarra. A la capella s'hi venera Sant Roc, un pelegrí occità del segle XIV, que va anar a Roma i va tenir cura de molts malalts de pesta. La seva popularitat es va escampar ràpidament a partir del segle XV, com a protector contra la pesta i les malalties de la pell. Se'l representa vestit de pelegrí, mostrant una nafra a la cama i amb un gos que li llepa la ferida o li ofereix pa. La seva festivitat se celebra el 16 d'agost. 

El segell és dedicat al guitarrista Narciso Yepes (1927-1997).

La postal l'ha enviat l'Albert.

Vielha

Vielha és la capital de la Val d'Aran, situada al centre de la comarca, a 980 metres d'altitud, a l'indret de confluència de la Garona amb el seu afluent, el Nere. L'actual municipi de Vielha e Mijaran és el resultat de la fusió dels antics termes de Vielha, Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac i té uns 5500 habitants, aproximadament la meitat de la població de la Vall. Vielha és un centre turístic molt important, en bona part per la seva proximitat a les pistes d'esquí. Entre els seus llocs emblemàtics destaquen l'església de Sant Miquèu, d'origen romànic i gòtic, on s'allotja la talla romànica del Crist de Mijaran, el Musèu dera Val d'Aran i diverses cases i palaus de la part vella. 

El segell és dedicat al 700 aniversari de la Querimònia, per la qual el rei Jaume II reconeixia els privilegis tradicionals de la Vall d'Aran.

Retaule gòtic de Vielha

El Retaule de Sant Miquel es troba a l'altar major de l'església de Sant Miquel (Glèisa de Sant Miquèu) de Vielha, a la Vall d'Aran. És un retaule gòtic del segle XV, format per tretze escenes sobre sant Miquel i la Mare de Déu, també hi són representats Sant Pere i Sant Pau. L'autor del retaule és desconegut i se'l sol anomenar "Mestre de Vielha", generalment considerat un deixeble de Pere Garcia de Benavarri (documentat entre 1445 i 1485), un dels principals pintors de l'estil gòtic a les terres de Lleida i la Franja. 

El segell commemora el mil·lenari del monestir benedictí de San Salvador de Oña, a la província de Burgos, fundat el 1011. 

Bossòst

Bossòst és una vila i municipi de la Vall d'Aran. La població es troba a una altitud de 710 metres, a la riba esquerra de la Garona, mentre que a la riba dreta hi ha el petit raval de Sant Fabià. Té gairebé 1200 habitants. L'arquitectura i l'urbanisme de Bossòst presenten una clara influència gascona. La vila és un important centre comercial i turístic, afavorit per la seva proximitat a la frontera francesa. L'element més destacat és l'església romànica de l'Assumpció de Maria (Glèisa d'Era Assompcion de Maria o també Mair de Diu dera Purificacion), una construcció romànica del segle XII, de planta basilical de tres naus, un esvelt campanar i una notable portalada. El conjunt és una dels més importants de tot l'Aran.

Església de Sant Andreu de Salardú

L'església de Sant Andreu (Glèisa de Sant Andrèu) és una construcció romànica de transició del segle XII i XIII que es troba al poble de Salardú, municipi de Naut Aran, a la Val d'Aran. Té planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars. La portalada, lateral, té cinc arquivoltes i el campanar és de planta octogonal. L'altar major és presidit pel Crist de Salardú, una talla romànica del segle XII. A l'interior s'hi conserven també importants pintures murals del segle XVI.

El segell pertany a la sèrie dedicada als instruments musicals, en aquest cas els platerets.

Arties

Arties és una població del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran. Té uns 475 habitants. En destaca, sobretot, l'església romànica de Santa Maria (segles XI-XIII).
Al segell s'hi pot veure l'Adoració dels Reis, procedent de l'església romànica de San Martín de Elines, a Cantàbria.