L'Onyar a Girona

Girona és la capital de la comarca del Gironès i de la província homònima. La ciutat té uns cent mil habitants i es troba a la confluència de quatre rius - Ter, Onyar, Galligants i Güell-. Les cases pintades de colors, penjades sobre l'Onyar són una de les imatges més conegudes de la ciutat. Originàriament se situaven sobre la muralla medieval i van anar creixent al segle XIX i, després, van patir una forta decadència, fins que van ser rehabilitades a partir de 1982. Un dels ponts més coneguts de Girona és el Pont de Ferro, també anomenat Pont de les Peixateries Velles o Pont Eiffel, inaugurat el 1877. 

El segell és dedicat al 8 M, el 8 de març, Diada Internacional de les Dones.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Temples de Girona

Les tres esglésies més notables de Girona són la Catedral, Sant Feliu i Sant Pere de Galligants. Sant Pere, en primer terme, és una antiga abadia benedictina, actualment Museu d'Arqueologia; l'església, romànica, és del segle XII, i hi destaca el seu campanar octogonal de tres pisos. Sant Feliu, amb el seu estilitzat campanar, és documentada des de 882, però l'edifici actual és gòtic del segle XIV. I la Catedral, a la part més elevada, té una base romànica, de la que es conserva la Torre de Carlemany, que ha quedat com un contrafort de la catedral gòtica, mentre que la façana és barroca. 

El segell és dedicat a la filòsofa i humanista Oliva Sabuco (1562-1646).

Sant Feliu de Girona

L'església de Sant Feliu de Girona és documentada des del 882 i va ser el temple principal de la ciutat abans de la construcció de la catedral. L'església conserva part de l'edifici romànic, completat amb les naus i cobertes gòtiques i la façana barroca. Destaca especialment el campanar, que és un element central de la imatge de la ciutat de Girona, que es va construir entre 1368 i 1392, sota la direcció del mestre de cases Pere Sacoma i recorda les formes esveltes del gòtic de més al nord. La façana és de 1601, obra de Llàtzer Cisterna, i es troba entre la torre campanar i la seva bessona, que mai no es va acabar de construir. 

El segell és dedicat al Canal de Panamà. 

Call de Girona

Call, de l'hebreu kahal (קהל), és la paraula catalana per anomenar els barris jueus de les ciutats medievals. Un dels més importants i ben conservats d'Europa és el Call Jueu de Girona. Hi ha documentada la presència jueva a Girona des de 888, però el Call es va començar a formar al segle XII, en el laberint de carrerons i patis propers a la Catedral, i va arribar a tenir més de 800 habitants. A Girona s'hi va desenvolupar una important escola cabalística i del seu call en van sortir figures molt destacades de la cultura jueva medieval. El més important de tots va ser el metge, poeta, filòsof i erudit Mossé ben Nahman (conegut també com a Bonastruc ça Porta, Nahmànides o Ramban, 1194-1270). Altres figures destacades de la comunitat jueva gironina van ser els filòsofs i cabalistes Mesulam ben Selomó de Piera i Azriel de Girona.
El primer segell és dedicat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, fundat el 1995. El segon, amb el seu valor en pessetes, pertany a una sèrie dedicada a l'herència jueva d'Espanya, anomenada Caminos de Sefarad, i és dedicat al Call de Girona.

Torre de Carlemany, Girona

La Catedral de Girona ha estat construïda i ampliada en diversos moments i en diferents estils arquitectònics. La catedral romànica es va construir als segles X i XI i d'ella se'n conserven poques restes, com la Torre de Carlemany, el claustre i poc més. La Torre de Carlemany és una de les dues torres de l'antiga catedral romànica (l'altra va desaparèixer al segle XIV). Es tracta d'una torre de planta quadrada, amb set nivells, separats per frisos amb arquacions cegues, els dos primers pisos sense finestres i els altres amb finestres de mig punt. La torre va ser escapçada i incorporada com a contrafort durant la construcció de la catedral gòtica.

El segell és dedicat al Museo Arqueológico Nacional, de Madrid, fundat el 1867 i situat des de 1895 al Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales, un edifici neoclàssic del segle XIX. 

Girona

Girona, capital de la comarca del Gironès i de la província homònima, té prop de 100 mil habitants. La imatge més emblemàtica és la de les acolorides cases sobre l'Onyar. De totes les construccions de la ciutat destaca la Catedral, construïda des del segle XII fins al XVIII, amb elements romànics, gòtics i barrocs, que presideix la ciutat. També destaquen dos altres edificis religiosos: l'església de Sant Feliu, vora la catedral, bàsicament gòtica, i l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Galligants. El Barri Vell, l'antiga Girona emmurallada, conserva l'aire de ciutat medieval i hi destaca, per sobre de tot, el Call, el barri jueu on hi florí una important comunitat jueva a l'Edat Mitjana. Dels carrers cal destacar la Rambla de la Llibertat, l'espina dorsal de la vella ciutat medieval, barroca i vuitcentista. I també els ponts sobre l'Onyar, la Plaça de la Independència, la Devesa ... .

Beatus de Girona

El Beatus de Girona és un manuscrit miniat, format per 284 folis, escrit amb lletra visigòtica i amb 115 miniatures. El text és el "Comentari de l'Apocalipsi" del monjo Beat de Liébana (701-798), però aquest Beat conté també el "Comentari del Llibre de Daniel" de Sant Jeroni. El manuscrit es va realitzar, probablement al monestir de San Salvador de Tábara, a l'actual província de Zamora, i va ser acabat l'any 975, des de 1078 pertany a la Catedral de Girona. De manera excepcional, al final del llibre hi apareixen el nom de patró, l'Abat Dominicus, de l'escriba, Sènior, i dels autors de les miniatures, la monja Ende i el seu ajudant, el monjo Emeteri. El cas d'Ende és extraordinari, perquè és una de les poques dones artistes medievals de qui coneixem el nom. Se sap d'ella que va treballar habitualment a l'scriptorium de San Salvador de Tábara; el seu estil anuncia l'arribada del romànic i es va allunyant de la tradició mossàrab.

El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals d'Espanya, dedicat a l'Arco de San Benito, construït el 1662, i el monument més emblemàtic de la ciutat de Sahagún.

Museu d'Història dels Jueus de Girona

El Centre Bonastruc ça Porta de Girona acull el Museu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nahmànides. El Centre es troba en un edifici emblemàtic del Call de Girona, que al segle XV acollia la que va ser l'última sinagoga de la ciutat. Un dels indrets més coneguts del Centre és el Pati dels Rabins o Pati de l'Estrella. El Museu mostra aspectes de la vida quotidiana de la comunitat jueva de Girona i també làpides sepulcrals i inscripcions. L'Institut Nahmànides és un destacat centre de documentació i recerca amb una gran biblioteca especialitzada. El Centre porta el nom de Bonastruc ça Porta (1194-1270), nom català de Moshé Ben Nahman (també anomenat Nahmànides o Ramban), un destacat rabí, metge, filòsof, talmudista i cabalista de Girona. 

El segell és dedicat al centenari del Club Deportivo Basconia, de Basauri, al País Basc, creat el 1913, amb seccions de futbol, muntanyisme, atletisme i natació. És alhora dedicat al centenari de les seves dues seccions més destacades: Baskonia Mendi Taldea, la secció de muntanya, i el Club Deportivo Baskonia, segon equip filial de futbol de l'Athletic Club de Bilbao.

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació o Tapís de Girona és una peça tèxtil única en el seu gènere, considerada l'obra més important de l'art tèxtil romànic, per sota només del Tapís de Bayeux. És una obra del segle XI de grans dimensions (358 x 450 cm) i es conserva al Museu Capitular de la Catedral de Girona. El Tapís té una gran riquesa temàtica i iconogràfica. L'element central és el Crist presentat com a Pantocràtor i creador del món. Al seu voltant s'hi mostra la Creació del món, dia a dia. En cercles més exteriors s'hi representen els quatre vents cardinals, els mesos i les estacions de l'any i la història de la troballa de la Veracreu per part de Santa Helena.

El segell és dedicat al 5è centenari del tractat de veïnatge, amistat, ajuda mútua i aprofitament de les pastures, els passos i les aigües entre les valls pirinenques d'Aragó i de França que es va signar el 1513 i que reconeixia les fites frontereres entre els dos territoris.

Call de Girona

El Call de Girona va ser un dels barris jueus més importants de l'Europa medieval. Es conserva el seu esperit en els carrers foscos i estrets com aquest de Sant Llorenç. D'aquesta comunitat jueva en van sortir grans figures com Mossé ben Nahman ( també conegut per Nahmànides o Bonastruc ça Porta), Azriel de Girona, Ezra ben Selomó i un llarg reguitzell de prohoms del judaisme. Especial importància va tenir l'escola cabalística de Girona.