Bascos

Els bascos són el grup ètnic i nacional que habita el País Basc (o Euskal Herria), repartit políticament entre França i Espanya. A Espanya hi ha la comunitat autònoma d'Euskadi -amb les províncies històriques de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba- i la comunitat foral de Navarra, on hi ha Pamplona (o Iruña), la capital històrica dels bascos; sota sobirania francesa hi ha les tres províncies històriques del País Basc del Nord o Iparralde -Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa-, que ocupen part del departament dels Pirineus Atlàntics. El País Basc té més de tres milions d'habitants, dels quals uns 800 mil parlen euskera, una llengua sense parentiu conegut amb cap altra, que ha viscut una important revitalització. 

El primer segell és dedicat als cavalls de raça Auxois. El segon pertany a una sèrie dedicada als emoji.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Izaba/Isaba

Izaba (en castellà Isaba) és un municipi d'uns 420 habitants, a la comarca de Roncal-Salazar (Erronkari-Zaraitzu), als Pirineus de Navarra. El poble es troba en un punt elevat, a la confluència dels rius Uztarroz, Belagua i Belabarce, que s'uneixen per formar el riu Esca. A Izaba hi destaquen l'Església de Sant Cebrià, amb aspecte de fortalesa, del segle XV, la Basílica de la Mare de Déu d'Idoia, fora del poble, o moltes cases típiques amb teulades a quatre aigües, a més d'un entorn natural de gran valor. 

El segell pertany al concurs Disello de 2022.

La postal l'ha enviat la Pilar.

San Saturnino, Pamplona

L'església de San Saturnino (San Zernin eliza) es troba al nucli antic de Pamplona (Iruña en basc), la capital de Navarra. San Saturnino és una de les cinc antigues parròquies de Pamplona. L'edifici romànic es va construir entre 1180 i 1200, sobre un temple anterior. L'actual església és gòtica del segle XIII, amb una sola nau. Les dues torres de l'església són d'origen medieval, reformades en època barroca, i van tenir  també funcions defensives i militars. 

El segell correspon al concurs Disello de 2022. 

La postal l'ha enviat en Luis.

Sanç III de Navarra

Sanç III o Sanç Garcés III (en castellà Sancho III el Mayor, en basc Antso Gartzeitz Nagusia, c. 992-1035), va ser rei de Navarra i comte d'Aragó (1004-1035), de Castella (1029-1035) i Ribagorça (1018-1035). Era fill de Garcia Sanxes II i de la noble lleonesa Ximena Fernández. Va ser el monarca més poderós dels regnes cristians ibèrics del segle XI, però va dividir els seus dominis entre els seus fills mascles : Garcia III de Navarra, Ramir I d'Aragó, Ferran I de Castella i Gonçal de Ribagorça. La postal mostra l'escultura instal·lada a Pamplona el 2004, amb motiu del mil·lenari del regnat de Sanç, obra d'Alberto José de Orella (1943).

El segell pertany al concurs Disello de 2022.

La postal l'ha enviat en Luis.

Serra d'Entzia

La Serra d'Entzia ocupa l'extrem nord-est de la província d'Àlaba, a tocar de Guipúscoa i Navarra i és la continuació per l'oest de la Serra d'Urbasa. Els punts més alts són el Baio, de 1197 metres, el Mirutegi, de 1167, i el Surbe, de 1157. La serra és també on neix el riu Zadorra, afluent de l'Ebre. La serra és un popular espai per fer itineraris a peu i en bicicleta i s'hi troben notables restes megalítiques, com el dolmen de Sorginetxe o el cromlec de Mendiluze. 

El segell correspon al disseny guanyador del concurs Disello.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Castell de Mauléon

Mauléon-Licharre (en euskera Maule-Lextarre) és una comuna del País Basc francès, al departament dels Pirineus Atlàntics. La vila té uns tres mil habitants i és la capital de la província històrica de Zuberoa. Un element destacat de la vila és el seu castell (Mauleko gaztelua), que s'alçà al segle XI, amb ampliacions i reformes posteriors. El 1642 va ser enderrocat i el 1648 es va reconstruir parcialment. En èpoques posteriors va ser presó i guarnició militar, fins que, al segle XIX, va passar a ser  propietat del municipi.

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a les estrelles.

Dolmen de Sorginetxe

El Dolmen de Sorginetxe es troba a prop del poble d'Arrizala, al municipi d'Agurain/Salvatierra, a la província d'Àlaba. És una construcció de l'Edat del Bronze, entorn del 2500 aC, formada per sis lloses de pedra calcària, cinc de verticals i una d'horitzontal que les cobreix, fet força excepcional perquè, normalment, no es conserva la coberta. No se sap res del túmul que devia cobrir l'estructura. Amb altres monuments megalítics forma el Conjunt Monumental Megalític de la Plana d'Àlaba. 

El primer segell commemora el centenari de la Coral de Ruada, d'Ourense, creada el 1918.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Donostia / San Sebastián

Donostia, o San Sebastián, és una ciutat de la costa cantàbrica, d'uns 187 mil habitants, capital de la província basca de Gipuzkoa. La ciutat va ser fundada el 1180 i, actualment, és un important centre comercial i turístic i seu de destacats esdeveniments internacionals, com el Festival Internacional de Cinema o el Festival de Jazz. La ciutat es troba a la desembocadura del riu Urumea, envoltada de muntanyes de fàcil accés. La ciutat es va desenvolupar al segle XIX, amb un estil francès i aburgesat que li dóna un encant especial. La badia de la Concha (Kontxako badia) té la platja més famosa i popular de la ciutat, la Concha (Kontxa), i es troba parcialment separada del mar per l'illa de Santa Clara (Santa Klara uhartea). La Concha es troba limitada per dos dels turons principals de la ciutat: l'Igeldo (des d'on hi ha la vista de la postal) a l'oest, i l'Urgull a l'est.

El segell és dedicat al Museu Guggenheim de Bilbao.

Castell de Xabier

El Castell de Xabier (en euskera Xabierko gaztelua) es troba en un turó al poble de Javier (Xabier), a l'est de Navarra. El castell és especialment conegut per ser el lloc de naixement de Sant Francesc Xavier. El conjunt és format per diversos cossos d'èpoques diferents. L'origen sembla trobar-se al segle X, amb reformes i afegits dels segles següents. Al segle XIX el seu estat de conservació era molt dolent i s'hi van començar obres de restauració, a més de construir-hi una basílica en honor de Sant Francesc Xavier, alçada el 1901. L'indret ha esdevingut un important centre de pelegrinatge, sobretot al març, quan s'hi celebren les "Javieradas", en honor del sant. 

El segell és dedicat al Museu Guggenheim de Bilbao.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Laguardia

Laguardia (en euskera Guardia) és una vila del sud de la província d'Àlaba, a la comarca de La Rioja Alavesa, d'uns 1500 habitants. La vila va rebre els seus furs el 1164. La seva economia se centra en la producció vinícola. La vila, molt ben conservada, té muralles amb cinc portes d'accés i indrets com la Plaça Major, on hi ha l'antic ajuntament renaixentista, amb un rellotge de carilló amb autòmats que ballen diverses vegades al dia. Un dels edificis més notables és l'Església de Santa Maria dels Reis (Erregeen Andre Mariaren eliza), amb una portalada gòtica del segle XIV, amb policromia del segle XVII, que és dels pocs exemples de portalades policromades que es conserven a Espanya. 

El segell correspon al disseny guanyador del concurs Disello de 2018.

Plaza de la Virgen Blanca, Vitoria

La Plaza de la Virgen Blanca o Plaza Vieja (Andre Maria Zuriaren plaza o Plaza Zaharra) és un dels indrets emblemàtics de la ciutat de Gasteiz (oficialment, Vitoria-Gasteiz), la capital de la província d'Àlaba. La plaça es troba entre els barris del Casc Antic i l'Eixample, envoltada de cases blanques, i separada de la Plaza Nueva, d'estil neoclàssic, on hi ha l'Ajuntament. Al centre de la plaça hi ha el monument en record de la Batalla de Vitoria (1813), un episodi de la Guerra del Francès. L'església de San Miguel, de finals del segle XIV, separa la plaça del casc antic i guarda la imatge de la Virgen Blanca, la patrona de la ciutat. Durant les festes patronals, el Celedón, un personatge popular baixa des del campanar de l'església fins a la plaça.

El segell és dedicat a la soprano catalana Montserrat Caballé (1933-2018).

Monestir d'Iratxe

El Monestir de Santa María la Real de Irache (Iratxeko Andre Maria Erreginaren monasterioa) és una antic monestir benedictí, situat al Camí de Santiago, al municipi navarrès d'Aiegi (en castellà Ayegui). El monestir és documentat des de 958 i té edificis de diverses èpoques històriques. La portalada nord, anomenada de Sant Pere, té arquivoltes amb capitells, força deteriorats,amb temes com les lluites entre centaures i genets, animals fantàstics o escenes relacionades amb Sant Martí. Actualment funciona com a parador de turisme.
El segell és dedicat al Museu Guggenheim de Bilbao.

Otsagabia / Ochagavía

Otsagabia (Ochagavía és el nom castellà) és un poble de nord-est de Navarra, a la Vall de Salazar (Zaraitzu ibarra), a la comarca d'Erronkari-Zaraitzu (Roncal-Salazar). El municipi té uns 535 habitants. Les cases típiques tenen teulades amb un fort pendent i un espai entre elles. El poble conserva diverses cases nobles, l'església de Sant Joan Evangelista, del segle XI i reformada als segles XVI i XVII, el pont medieval sobre el riu Anduña i, al seu terme municipal, la Selva de Irati (Iratiko oihana), una de les fagedes i avetoses més ben conservades d'Europa, a més de ser la massa forestal més gran de Navarra. 

El segell és dedicat al mareòmetre de Portugalete, a Biscaia, instal·lat el 1883 per mesurar les marees i encara en funcionament.

Santo Sepulcro de Lizarra

L'església del Sant Sepulcre (Hilobi Santuaren eliza)  és una de les antigues parròquies de Lizarra -o Estella-, a Navarra. De l'edifici romànic original, construït cap a 1200, només se'n conserven algunes parets i un absis semicircular. La resta de l'edifici i els altres dos absis, poligonals, són del segle XIV. La gran portalada gòtica té dotze arquivoltes i el timpà és dividit en tres nivells, amb diverses escenes de l'Evangeli. La porta és presidida per dues figures, la de Sant Jaume, vestit de pelegrí, i la de Sant Martí de Tours. A la part superior hi ha sis fornícules a cada banda de la portalada, amb les imatges dels apòstols. L'església va deixar de ser parròquia a finals del segle XIX.

El segell és dedicat a l'Any Jubilar de Santo Toribio de Liébana, a Cantàbria, corresponent a 2017.

Santa María de Eunate

L'església de Santa Maria d'Eunate (en basc Eunateko Andre Mariaren eliza) és una església romànica situada al municipi navarrès de Muruzabal, a uns dos kilòmetres del poble. Va ser construïda cap a 1170, amb una planta poc habitual, octogonal imperfecta, envoltada per una galeria porticada exterior de 33 arcs, un absis pentagonal i una petita torre quadrada adossada. Algunes teories apunten a una obra dels templers o dels hospitalers. L'església és una fita destacada del Camí de Sant Jaume, ja que s'hi ajunten els camins navarrès, que ve de Roncesvalles, i el camí aragonès, procedent de Somport. 

El segell és dedicat a l'Año Jubilar Lebaniego de 2017, que se celebra al monestir de Santo Toribio de Liébana, a Cantàbria.

Lizarra

Lizarra (en castellà Estella) és un municipi de Navarra, d'uns 13600 habitants. Va ser fundada a la riba del riu Ega, afluent de l'Ebre,  el 1090 pel rei Sancho Ramírez, al costat de l'antic poblat basc de Lizarra. La ciutat conserva importants edificis medievals, com les esglésies de San Pedro de la Rúa, del segle XIII, o la del Santo Sepulcro, del segle XII. També s'hi pot trobar el Palau dels Reis de Navarra, únic edifici civil romànic de Navarra, o el convent de Santa Clara, fundat al segle XIII. A la postal s'hi veuen dos dels indrets més destacats, l'església de San Miguel, amb capçalera del romànic tardà i tres naus d'estil gòtic, i el Puente de la Cárcel o Puente Picudo, reconstrucció d'un pont romànic destruït al segle XIX, durant la tercera guerra carlina. 

El segell és dedicat a l'Año Jubilar Lebaniego, que se celebra al convent franciscà de Santo Toribio de Liébana, a Cantàbria, cada any que la festa de sant Toribi (16 d'abril) s'escau en diumenge.

Pintures gòtiques de Gazeo

Gazeo és un dels poblets que formen el municipi d'Iruraitz-Gauna, a la província d'Àlaba. El poble té 37 habitants. L'edifici més destacat és l'església de Sant Martí de Tours (San Martin Tourskoaren eliza), del segle XIII, amb un absis plenament romànic, format per dos trams, un de rectangular i un altre de semicircular. A l'absis hi ha unes importants pintures murals del segle XIV, descobertes el 1967, en enretirar el retaule major. El conjunt mural és presidit per Déu Pare que sosté el Fill crucificat i més avall s'hi troben les escenes del Calvari i el Judici Final, escenes de la vida de Jesús i dels condemnats portats cap a l'infern. 

El primer segell és dedicat al polític, escriptor i periodista Fermín Caballero (1800-1876).

La postal l'ha enviat l'Albert.

Santa Maria Magdalena de Plentzia

L'església de Santa Maria Magdalena de Plentzia, a Biscaia, és un edific massís , amb una gran torre campanar, que tenia una funció religiosa però també defensiva, com a torre de guaita sobre la ria i el port de la vila. És un edifici de tres naus, amb capçalera recta, de formes pures i sense ornamentació, típic de l'arquitectura fortificada. Tipològicament és del model de les esglésies gòtiques de tipus mariner de Galícia i al País Basc només és comparable a l'església de Santa Maria d'Erandio. La torre campanar es va construir cap a 1522 i l'autor és Martín Sáenz de Gareca. La resta de l'església és anterior. L'església presideix el casc històric de Plentzia, molt ben conservat.

Mont Txindoki

El Mont Txindoki ( o Larrunarri) és un dels indrets més emblemàtics de la part guipuscoana de la Serra d'Aralar i,de fet, de tot Euskal Herria. El seu afilat cim de 1346 metres és visible des de bona part del País Basc. Els voltants de la muntanya són coberts de boscos atlàntics i prats que serveixen de pastura a nombrosos ramats. Per tota la zona hi ha monuments megalítics prehistòrics que parlen d'una antiquíssima ocupació humana del territori. La llegenda situa al Larrunarri un dels habitatges de Mari, la divinitat femenina principal de la mitologia basca precristiana.

El segell és dedicat al Santuario de la Virgen de las Huertas, a la població murciana de Lorca. 

La postal l'envia en Dani.

Església de San Vicente de Abando

L'església de San Vicente de Abando (San Bizente eliza), dedicada a Sant Vicenç Màrtir, és un dels edificis més destacats de Bilbao. Tot i que actualment es troba al cor comercial i financer de la ciutat, va ser en el passat l'església parroquial d'Abando, que va ser municipi separat de Bilbao fins al segle XIX. L'edifici actual, d'estil bàsicament renaixentista i barroc, va ser construït en el lloc d'una església anterior a partir de 1549, i es va acabar a mitjans del segle XVII. Amb tot, en els segles posteriors s'hi van afegir diversos elements. La portalada més antiga i coneguda és d'estil gòtic tardà.