Plaça de Sant Pere

La Plaça de Sant Pere del Vaticà s'estén davant la Basílica de Sant Pere. El disseny d'aquest espai és obra de Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), entre 1656 i 1667. La plaça presenta una forma ovalada, com una gran abraçada de l'Església als que s'hi apropen. La plaça es troba envoltada per una gran columnata, coronada per les estàtues de 140 sants de diferents èpoques i llocs. Al centre de la plaça s'hi alça un gran obelisc egipci, traslladat a Roma en temps d'August i que presidia el lloc on va ser martiritzat l'apòstol Pere; l'obelisc va ser traslladat al seu lloc actual el 1586. La Plaça de Sant Pere és l'escenari de les grans concentracions de fidels per rebre la benedicció papal o amb motiu de grans esdeveniments.

El segell és dedicat a Christophorus Clavius (1538-1612), jesuïta alemany i destacat matemàtic i astrònom.

La postal l'ha enviat la Danielle.

Santa Maria Maggiore

La Basílica de Santa Maria Major és una de les basíliques papals de Roma. L'església original, una de les primeres que van ser dedicades a la Mare de Déu, va ser construïda durant el pontificat de Sixte III (432-440) i encara conserva l'estructura original, tot i les modificacions posteriors. La Basílica ha estat restaurada i ampliada en diverses ocasions al llarg dels segles. Conserva mosaics del segle V i, a l'absis, els mosaics realitzats per Jacopo Torriti (segle XIII), el campanar és del segle XIV, l'enteixinat del sostre és de Giuliano de Sangallo (1446-1516) i conserva una gran quantitat de tresors artístics. La façana actual és de Ferdinando Puga (1699-1782). Igual que Sant Joan del Laterà i Sant Pau Extramurs, les altres basíliques papals de Roma, pertany a l'Estat del Vaticà.

El segell és dedicat al Jubileu de la Misericòrdia, anunciat pel Papa Francesc per al període comprès entre desembre de 2015 i novembre de 2016.

Francesc

Francesc és el 266è Papa des de març de 2013. Jorge Mario Bergoglio (Argentina, 1936) és el primer Papa llatinoamericà i el primer jesuïta a ocupar el càrrec. Va entrar de jove a la Companyia de Jesús, el 1992 va ser nomenat bisbe i el 1998 arquebisbe de Buenos Aires. Joan Pau II el nomenà Cardenal el 2001. Després de la renúncia de Benet XVI, va ser escollit Papa i va prendre el nom de Francesc en honor de Sant Francesc d'Assís. A la postal hi ha l'explicació d'aquesta elecció de nom : "Per què em dic Francesc? Perquè ell va encarnar la pobresa. Jo vull una Església pobra i per als pobres". El lema que va escollir va ser "Miserando atque eligendo", que fa referència a l'Evangeli de Mateu : "Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de la recaptació d'impostos, i li digué : -Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir," (Mt 9,9)

Plaça de Sant Pere del Vaticà

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro) és un dels espais més destacats del Vaticà. És una gran plaça envoltada per una espectacular columnata d'estil toscà, edificada entre 1656 i 1667. A la plaça s'hi accedeix a través de l'avinguda central anomenada Via della Conciliazione. L'espai va ser dissenyat, seguint l'encàrrec del papa Alexandre VII, per Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que també en va dissenyar la columnata presidida per les figures de multitud de sants de tots els temps. Al mig de la plaça hi ha un obelisc egipci d'uns 25 metres, instal·lat al lloc gairebé cent anys abans. A la plaça també hi ha dues grans fonts, una dissenyada per Bernini i l'altra per Carlo Maderno (1556-1629), que també és l'autor de la façana de la Basílica de Sant Pere, que presideix la plaça.

El segell és dedicat al gran pintor i arquitecte renaixentista Raffaello Sanzio (1483-1520), també conegut com a Rafael d'Urbino o, simplement, Rafael.

La postal l'envia l'Agostino.

La creació d'Adam (detall)

"La creació d'Adam" és un dels frescos que cobreixen el sostre de la Capella Sixtina, al Vaticà. L'obra, pintada cap a 1511 per Miquel Àngel (Michelangelo Buonarroti, 1475-1564), mostra Déu Pare donant la vida al primer home. Déu actua com un escultor que dóna forma a la primera imatge de l'home, dotada de tota la bellesa física i espiritual. Déu dóna l'alè de vida a la seva criatura tocant-lo amb la seva mà. Tota l'obra té una concepció clarament escultòrica. 

La postal vaticana l'envia la Cathy des dels Estats Units.

Carta i postal del Vaticà

En François ens envia aquesta carta des de la Ciutat del Vaticà. El segell de la carta és dedicat al 49è Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a la ciutat de Quebec l'any 2008. 

A més de la carta, hem rebut també una postal que mostra una de les obres més importants de Miquel Àngel, el "Judici Final" de la Capella Sixtina. L'obra ocupa tota la paret, rere l'altar de la Capella i hi apareix una representació de la Segona Vinguda del Crist i l'Apocalipsi. Va ser pintat entre 1536 i 1541. 

Un grand merci, François !

Basíliques papals de Roma

La ciutat de Roma té quatre basíliques majors o papals: Sant Pere del Vaticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs. Sant Pere del Vaticà (San Pietro in Vaticano) és l'església del Papa, on es troba la cathedra Petri, però no és la catedral de la ciutat. Sant Joan del Laterà (San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma i la més antiga i de més rang de les quatre basíliques majors. Santa Maria Major (Santa Maria Maggiore) és l'única que conserva la primitiva estructura basilical paleocristiana. Sant Pau Extramurs (San Paolo fuori le Mura) és el lloc on, segons la tradició, va ser enterrat l'apòstol Pau. Totes quatre es troben sota sobirania del Vaticà. 

Capella Sixtina

La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics del Vaticà. Va ser construïda entre 1471 i 1484, en època del Papa Sixt IV. L'arquitecte va ser Giovanni de Dolci (mort el 1486), però amb disseny de Baccio Pontelli (1450-1492). És el lloc on se celebra el conclave per elegir nou Papa. La seva decoració és extraordinària, sobretot la volta, amb escenes de la Creació, profetes i sibil·les, i el Judici Final, sobre l'altar major, obra de Michelangelo Buonarroti ( 1475-1564), pintats entre 1508 i 1512. 

El segell és dedicat a la visita de Benet XVI a València, el juliol de 2006. 

Basílica de Sant Pere del Vaticà

La Basílica de Sant Pere del Vaticà (Basilica di San Pietro in Vaticano) és l'església del Papa i centre del món catòlic, edificada sobre la tomba de l'Apòstol Pere. L'edifici actual va ser iniciat el 1506, a partir del projecte de Bramante i finalment acabat amb el disseny de Miquel Àngel. La seva consagració no es va fer fins a 1626. La façana és obra de Carlo Maderno i la cúpula fou construïda per Giacomo della Porta, a partir del disseny de Miquel Àngel.

El segell és dedicat a Carlo Goldoni (1707-1793), dramaturg i llibretista d'òperes venecià.