Pescador d'Essaouira

Essaouira es troba a la costa central atlàntica del Marroc. La ciutat es troba sobre un escull que penetra en el mar formant un seguit d'illots. La roca calcària de la zona crea genera sorra blanca que ha acabat formant una duna de diversos quilòmetres de llarg, anomenada Duna de Mogador. La medina d'Essaouira ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El segell és dedicat a la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic, celebrada a Marrakech el 2016. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

Cascades d'Ouzoud

Les Cascades d'Ouzoud (en amazic Imuzzar n wuẓuḍ) són un salt d'aigua d'uns 110 metres d'alçada, en tres nivells, més ample el superior i més estret l'inferior. Les cascades es troben a 1060 metres d'altitud a l'Alt Atles, a la regió de Beni Mellal-Khenifra. Considerades les més altes i belles del Marroc, són un important indret turístic, amb càmpings, petits restaurants, botigues d'artesania i altres establiments.

El segell és dedicat a la província de Lleida.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Kalaat M'Gouna

Kalaat M'Gouna (en amazic Tighremt n'Imgounen) és una població de la província de Tinghir, a la regió de Drâa-Tafilalet, d'uns 17 mil habitants. La seva ciutat vella, la casba, forma part del conjunt d'aquestes antigues viles fortificades que segueixen ben present en la geografia marroquina. La ciutat ha estat, durant segles, el centre econòmic, comercial i social de la regió i és famosa per les seves roses i els perfums i cosmètics que s'hi elaboren a partir de l'aigua de roses. També s'hi celebra cada maig el Festival de les Roses, que atrau milers de visitants. La població és molt majoritàriament de llengua amazic.

El segell és dedicat a la província de Pontevedra.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Djemaa El Fna, Marrakech

Djemaa El Fna és una plaça i mercat de la medina de Marrakech i la plaça principal de la ciutat, ocupada de dia per parades de begudes, venedors d'aigua, encantadors de serps i altres personatges. A la tarda i cap al vespre la plaça l'ocupen dansaires chleuh, contistes amazics i àrabs, mags, curanderos de medicaments tradicionals i altres. I, quan es fa fosc, la plaça esdevé un enorme restaurant ambulant, ple de parades de menjar. Djemaa El Fna és un destí turístic ineludible per als visitants de Marrakech.

El segell commemora el 75è aniversari de l'Associació de Pessebristes de Madrid.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Carrer de la Medina de Fes

Fes és la tercera ciutat del Marroc i el seu centre espiritual, a més de ser una de les conegudes coma a ciutats imperials, juntament amb Marrakech, Meknès i Rabat. Fes acull la medina més antiga del Marroc, anomenada Fes el-Bali, una de les més grans del Magreb, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fes al-Bali va ser fundada pels idríssides a finals del segle IX, i és coneguda per les seves mesquites i madrasses i pels seus palaus, cases històriques i funduqs i també pel fet de conservar treballs tradicionals com el dels adobers. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 1987, dedicada a l'arquitectura moderna, en aquest cas l'edifici 57 Métal, de Boulogne-Billancourt, al departament d'Hauts-de-Seine, a prop de París. 

La postal l'ha enviat en Gilles des d'Alsàcia.

Folklore del Marroc

Aquesta postal de fa més de seixanta anys mostra una imatge folklòrica del Marroc, amb ballarines i músiques amazigues. Els amazics, mal anomenats berbers, representen un important percentatge de la població marroquina i, en els darrers anys, l'amazic estàndard marroquí ha esdevingut llengua cooficial del país, juntament amb l'àrab. 

El segell és dedicat al rei Mohamed V (1909-1961), avi de l'actual monarca del Marroc.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Marroc en blanc i negre

Dues postals antigues, en blanc i negre, enviades per en Gilles des d'Alsàcia.

La primera mostra la monumental font de Bab Guissa, a Fes el Bali, Fes la Vella, el barri més antic de Fes, fundat entre 789 i 808, que agrupa una densa xarxa de carrers i carrerons amb una elevada densitat de població. 

La segona postal mostra la platja d'Agadir, al sud-oest del país, on hi ha algunes de les millors platges del Marroc. I, a dalt, sobre el turó, les muralles de la Casbah, construïda el 1572. La majoria de la població d'Agadir és de llengua chelha, o tashelhit, una llengua berber. 

Cúpula de la Mesquita Hassan II

La Mesquita Hassan II de Casablanca va ser construïda entre 1986 i 1993, amb disseny de Michel Pinseau (1924-1999). Erigida parcialment sobre el mar, és un complex religiós i cultural, amb sala de pregàries, sala d'ablucions, banys, escola alcorànica, biblioteca i museu. La Mesquita Hassan II és la segona més gran del món, després de la Gran Mesquita de La Meca. La sala de pregàries pot acollir 25 mil fidels i l'esplanada, fins a 80 mil. Aquesta impressionant obra combina les tecnologies més avançades i els materials més moderns amb la riquesa de l'artesania marroquina, com es pot veure a l'interior, amb extraordinaris treballs amb fusta, guix o ceràmica. 

El segell és dedicat als Jocs Olímpics de Beijing 2008.

La postal l'ha enviat en Leu des de Xina.

Les cabres i l'argània

L'argània, Argania spinosa, és una planta endèmica dels semideserts calcaris del sud-oest del Marroc i de la regió de Tindouf, a Algèria. És una planta espinosa, de tronc rugós, amb uns fruits que triguen un any a madurar i que contenen llavors riques en oli. Actualment s'han revaloritzat per a la producció d'oli de gran valor comercial, però fins fa poc eren només font de combustible i les cabres, com les de la postal, s'hi solien enfilar per menjar-ne les fulles. Els boscos d'argània han estat declarats Reserva de la Biosfera per la UNESCO. L'autor de la fotografia és Lorne Bridgman, un prestigiós fotògraf canadenc.

La postal l'envia la Michaela des d'Alemanya.

Marroc

El Marroc és el país que ocupa l'extrem nord-occidental del continent africà, amb costes a l'Oceà Atlàntic i al Mar Mediterrani. El país té una extensió d'uns 446 mil kilòmetres quadrats i uns 34 milions d'habitants. La capital és Rabat. Una part important del país és ocupat per la serralada de l'Atles. La població és de religió musulmana i parla àrab o alguna llengua berber o amazic. La forma de govern és una monarquia parlamentària, amb molt poder per al monarca. El nom oficial del país és Regne del Marroc (en àrab Al-Mamlaka al-Maghribiyya, en amazic Tagelda n l'Merruk). La postal mostra la bandera del país: fons vermell, símbol dels descendents de Mahoma, i un pentagrama (estrella de cinc puntes) de color verd, símbol dels cinc pilars de l'Islam. Hi apareixen, també, dissenys tradicionals i una mà de Fàtima o khamsa, un amulet tradicional del Nord d'Àfrica que protegeix contra els mals esperits. El mapa del país inclou el territori del Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola ocupada pel Marroc l'any 1975, fet no reconegut internacionalment.

La postal l'envia en Brett des de Nova York.

El temps de la collita

Aquesta fotografia de L. Giraudou es titula Le temps des moissons (El temps de la collita) i procedeix del Marroc. La postal, però, l'envia des de Polònia la Basia.