Carlo Dolci : Salomé amb el cap de Joan Baptista

Carlo Dolci (1616-1686) va ser un pintor barroc italià, actiu sobretot a Florència. Dolci és conegut per les seves pintures religioses, amb representacions suavitzades, que li van donar una popularitat extraordinària fins al segle XIX. Carlo Dolci va ser també un notable retratista. "Salomé amb el cap de Joan Baptista", pintat entre 1665 i 1670, forma part de la Royal Collection britànica, cedit al Victoria and Albert Museum de Londres. 

El segell pertany a una emissió nadalenca. 

La postal l'ha enviat la Ieva. 

Glacera d'Aletsch

La Glacera d'Aletsch (Aletschgletscher) és la glacera més gran dels Alps, amb una longitud de prop de 22'6 quilòmetres, a la zona oriental dels Alps Bernesos. Un com desglaçades, les seves aigües van al riu Roine a través del riu Massa. Com totes les glaceres, mostra una clara tendència al retrocés any rere any a causa de l'escalfament global. L'àrea de la glacera i algunes valls properes han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El segell és dedicat a la flor de la ceba, Allium cepa.

La postal l'han enviada la Rosa Maria i el Guillem.

Matterhorn/Cervino

El Matterhorn o Cervino, de 4478 metres, és una muntanya dels Alps Penins, a la frontera entre Suïssa i Itàlia. El Matterhorn és una muntanya icònica per la seva forma piramidal, amb quatre vessants escarpats, orientats als quatre punts cardinals. La muntanya va ser l'últim gran pic dels Alps a ser escalat, el 1865, i és un dels que té pitjors estadístiques de morts d'alpinistes.

El segell és dedicat al planeta Saturn.

La postal l'ha enviat en Peter.

Scherenschnitte

Scherenschnitte, literalment "tallat amb tisora", és el nom que rep a Suïssa l'artesania del paper retallat. El paper retallat és una artesania present a molts països que va aparèixer al segle IV a la Xina i, en els segles posteriors, es va estendre per l'Àsia occidental i va arribar a Europa a finals de l'Edat Mitjana. A Suïssa és una artesania tradicional, sobretot el Pays-d'Enhaut, al cantó de Vaud.

Els segells són dedicats al planeta Venus.

La postal l'ha enviat la Liliane.

Bruno Weber Skulpturepark

Bruno Weber (1931-2011) és un artista i arquitecte suís, creador del parc d'escultures més gran de Suïssa amb obres d'un sol autor. Weber va dedicar cinquanta anys a la creació d'un gran jardí fantàstic a Dietikon, al cantó de Zürich. El parc ocupa uns vint mil metres quadrats al voltant de l'antic estudi i residència de l'artista, ple de tòtems onírics, animals mítics i criatures polimòrfiques i monstres acolorits i lluminosos, fonts, arcades i altres espais. El parc es va obrir oficialment el 2015. 

El primer segell és dedicat a l'extingit mamut llanut, Mammathus primigenius. El segon és dedicat a llibres i premsa. I el tercer mostra una moneda de deu cèntims.

La postal l'ha enviat l'Erika.

Basel/Basilea

Basilea (en alemany Basel), al cantó de Basel-Stadt, vora el Rin i fronterera amb França i Alemanya, és la tercera ciutat de Suïssa, amb uns 178 mil habitants. Els seus orígens es troben a l'Augusta Raurica dels romans, tot i que s'ha trobat restes de poblament més antic. Basilea té una economia molt dinàmica i és un centre industrial molt destacat, a més de disposar de la universitat més antiga del país, fundada el 1460.

El segell és dedicat a la flor de la ceba, Allium cepa. 

La postal l'ha enviat la Melanie.

Postal de Suïssa

Aquesta curiosa postal ha vingut des de Lucerna (Luzern), al centre de Suïssa, capital del cantó homònim, vora el llac dels Quatre Cantons. 

El segell és dedicat a la flor de la ceba, Allium cepa.

La postal l'ha enviat la Heidy.

Spalentor, Basel

Basilea (Basel) és la tercera ciutat de Suïssa i la capital del mig cantó de Basel-Stadt. Té uns 178 mil habitants i es troba vora el Rin, a les fronteres amb França i Alemanya. Spalentor és una de les tres portes de la muralla exterior de la ciutat que encara es conserven, juntament amb la Sankt-Alban-Tor i la Sankt-Johanns-Tor. La porta és esmentada ja el 1387, tot i que es va acabar el 1400. La porta té planta quadrada i dues torres rodones als costats i fa 40'3 metres d'alçada.

El primer segell commemora els 200 anys de navegació al llac de Constança o Bodensee. El segon commemora el centenari de Disney.

La postal l'ha enviat la Katharina.

Un panda de Suïssa

Aquest panda ha vingut de Sursee, un poble de prop de deu mil habitants, al cantó de Lucerna.

El segell és dedicat a la flor de la ceba, Allium cepa.

La postal l'han envia la Sanja i el Veljko.

R. Wettstein : Aiguamolls

No hem sabut trobar informació de l'autor de la imatge, R. Wettstein, d'Illnau, al cantó de Zurich. El títol és "Aiguamolls de torba". 

El segell és dedicat a l'estació de tren de Bellinzona, al cantó de Ticino.

La postal l'ha enviat en Reto.

Ben Vautier : Toile + peinture...

Ben Vautier (1935-2024) és un artista visual francès vinculat o influït per diversos corrents contemporanis com el Moviment Fluxus, Zero, Mail Art, Nouveau Réalisme, accions de carrer, minimalisme, art conceptual o la figuració lliure. El seu tret més destacat  és la seva cal·ligrafia senzilla amb missatges curts i directes. La postal mostra una de les seves obres, de 1972, que es troba al Museu d'Art de Lucerna (Kunstmuseum Luzern).

El primer segell és dedicat al riu Verzasca, al cantó de Ticino. El segon pertany a una sèrie dedicada a l'estiu.

La postal l'ha enviat la Miri.

Fribourg/Freiburg

Friburg és un cantó de l'oest de Suïssa. És un cantó bilingüe, amb dos terços de la població de llengua francesa, a la part occidental, i la resta de llengua alemanya, a la part oriental del cantó. El cantó té uns 325 mil habitants, majoritàriament catòlics, i la capital és Fribourg, que té uns 38 mil habitants. El cantó té una important activitat ramadera, sobretot lletera, i és un centre destacat en la producció de formatges, com el Gruyère.

El segell commemora el 90è aniversari de Lego.

La postal l'han enviat la Rosa Maria i el Guillem.

Castell de Chillon

El Castell de Chillon és una fortalesa medieval situada a l'extrem oriental de Llac Léman, a la comuna de Veytaux, al cantó de Vaud. Situat en una illa a tocar de la riba del llac, controlava importants passos tant cap al nord com cap a Itàlia. Les primeres construccions són del segle X, però s'hi han trobat restes romanes i de l'edat del bronze. L'edifici actual és, bàsicament, del segle XII, amb importants restauracions i reformes al segle XIX, basades més en una visió romàntica del passat que en la veracitat històrica.

Els segells pertanyen a la sèrie EUROPA de 2024, dedicada a la fauna i la flora subaquàtiques. El primer mostra un peix de riu, Zingel asper, i el cranc de riu de potes blanques, Austropotamobius pallipes. El segon mostra un peix que només es troba al llac Thun, Coregonus alpinus. 

La postal l'han enviat la Rosa Maria i el Guillem.

Navegació al llac Léman

El llac Léman, o llac de Ginebra, és un gran llac del centre d'Europa, amb les ribes nord, est i oest a Suïssa, i la riba sud a França. Al seu voltant hi ha ciutats com Ginebra, Lausanne, Nyon, Vevey o Montreux, a Suïssa, i Évian-les-Bains o Thonon-les-Bains, a França. Des de 1873, la  Companyia General de Navegació al Llac Léman, es dedica al transport de passatgers i turistes al llac. Actualment, la companyia té 19 vaixells, vuit dels quals són embarcacions històriques de rodes que s'utilitzen per a activitats turístiques. Cada any transporten més de dos milions de passatgers. La postal reprodueix un cartell dels volts de 1900.

El segell pertany a una sèrie dedicada als patrons de la naturalesa.

La postal l'han enviat la Rosa Maria i el Guillem.

Cavalls d'Einsiedeln

L'Abadia d'Einsiedeln és un monestir benedictí, fundat el 934 i encara actiu, que es troba al cantó de Schwyz. Els cavalls d'Einsiedeln (Einsiedler o Cavalli della Madonna) són una raça originada cap al segle XI que, cap a mitjan segle XX, es va barrejar amb altres races tradicionals suïsses per crear la raça Schweizer Warmblut. Actualment, els cavalls d'Einsiedeln només es crien a l'abadia, on en neixen únicament sis o set cada any.

El primer segell és dedicat a la moneda de vint cèntims. El segon és dedicat a l'estació de tren de Fleurier, al cantó de Neuchâtel. I el tercer és dedicat a la pel·lícula "The Garfield Movie".

La postal l'ha enviat la Liubov.

Niki de Saint-Phalle : Les Baigneurs

Niki de Saint-Phalle (1930-2002) és una escultora, pintora i cineasta francoamericana, una de les poques dones reconegudes per la seva escultura monumental. Les seves obres més conegudes, de grans dimensions, solen ser acolorides figures femenines, de formes exuberants, que ballen i es mostren en moviment. "Les Baigneurs", de 1984, es troba al Parc d'Escultures de la Fondation Pierre-Gianadda, a Martigny, al cantó de Valais.

El primer segell és dedicat a la Crida a la Resistència del General De Gaulle, el juny de 1940.

La postal l'ha enviat en Gilles des de França.

Giovanni Segantini : A la font

Giovanni Segantini (1858-1899) és un pintor italià, establert durant molts anys a Suïssa. Segantini és conegut sobretot pels seus paisatges alpins i el seu estil original, nou i acolorit. Mostra una naturalesa serena i acollidora, però també hi té cabuda la duresa del treball i temes com el de la mort. "Dona dels Grisons a la font", pintat el 1887, es troba al Kunstmuseum St. Gallen. 

El primer segell mostra una moneda de cinc cèntims. El segon és dedicat al Parc del Jura, al cantó d'Aargau. I el tercer és dedicat a l'artesania i el patrimoni cultural del país.

La postal l'ha enviat la Jackie.

Wanderlust

Wanderlust és el terme que s'utilitza per explicar el fort desig de viatjar i explorar el món que tenen algunes persones i que les porta a convertir el viatge en un dels seus grans objectius vitals. En general, aquestes persones prefereixen el terme viatger al de turista.

El segell mostra el Rin al seu pas pel cantó dels Grisons.

La postal l'ha enviat l'Aendu.

Abadia de Müstair

Müstair és un poble del municipi de Val Müstair, al cantó dels Grisons. El lloc més destacat és el monestir benedictí de Sant Joan (en romanx Claustra Benedictina da San Jon, en alemany Benediktinerinenkloster St. Johann), fundat cap a 780 i que és un conjunt d'època carolíngia molt ben conservat. Al segle XII, i fins ara,  el monestir va passar a ser de monges. L'església original carolíngia, ampliada al segle XV en estil gòtic, conserva frescos dels volts de l'any 800, mentre que a l'absis i al mur oriental s'hi troben frescos romànics dels segle XII. El monestir ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El segell és dedicat al riu Rin al cantó dels Grisons.

La postal l'ha enviat en Laco.

Murten / Morat

Murten, en alemany, o Morat, en francès, és una població del cantó de Fribourg, d'uns 8300 habitants. La vila es troba a la riba est del llac de Morat (o Murtensee) i té una notable activitat relacionada amb el turisme. El lloc és ja esmentat el 515, com a fortalesa, i una ciutat nova hi va ser fundada cap a 1170. Murten té un notable patrimoni, amb les muralles medievals i molts edificis remarcables, com el castell de Löwenberg o l'Ajuntament. La ciutat és de majoria de llengua alemanya, tot i que el cantó de Fribourg, bilingüe, té més població de llengua francesa. 

Els primers segells són dedicats al llac Chiemsee, a Baviera.

La postal l'ha enviat en Konstantin des d'Alemanya.