Castell de Cardiff

Cardiff (en gal·lès Caerdydd) és la capital del País de Gal·les. El Castell de Cardiff (Castell Caerdydd), escenari d'importants batalles, va ser fundat pels normands el 1091, al lloc on hi hagué un fortí romà. Entre 1865 i 1928 el castell es va remodelar en estil neogòtic, amb disseny de William Burges (1827-1881). A l'exterior s'hi van fer extensos parcs enjardinats. El 1947, el Castell va ser donat a la ciutat de Cardiff i n'ha esdevingut una important atracció turística, que també és l'escenari de concerts i festivals.

El primer segell commemora el 75è aniversari del Windrush, l'emigració afrocaribenya, des de les colònies britàniques del Carib cap a la Gran Bretanya. El segon és dedicat al Drac de Gal·les.

La postal l'ha enviat la Christine.

Llyn Crafnant

Llyn Crafnant és un llac del nord-oest de Gal·les, situat on el bosc de Gwydyr s'uneix a la part baixa de les muntanyes Carneddau i, específicament als peus de Cefn Cyfarwydd, d'uns 500 metres d'alçada. La zona del Llyn Crafnant és un lloc popular de pesca i és considerada un dels indrets més bonics de la zona de Snowdonia (Eryri). El llac ocupa unes 25 hectàrees i la profunditat màxima és de 22 metres. 

El primer segell és dedicat al Broads National Park, a Norfolk i Suffolk. El segon és dedicat al North York Moors National Park, a Yorkshire.

La postal l'ha enviat la Julie.

Bandera de Gal·les

La bandera de Gal·les (Baner Cymru) també s'anomena El Drac Vermell (Y Ddraig Goch). La bandera gal·lesa consisteix en un drac vermell sobre dues franges horitzontal de colors blanc i verd. El drac vermell és el símbol de Cadwaladr ap Cadwallon (c. 633-682), rei de Gwynedd -un regne gal·lès medieval-, i els colors blanc i verd són els de la dinastia Tudor, d'origen gal·lès, que va regnar a Anglaterra entre 1485 i 1603. La versió actual va ser oficialment reconeguda com a bandera nacional de Gal·les el 1959. 

El segell és dedicat a la reina Elisabet II.

Far de Trwyn Du

El Far de Trwyn Du (Goleudyn Trwyn Du), també anomenat Far de Penmon, es troba al pas entre l'extrem oriental de l'illa d'Anglesey (Ynys Môn) i la deshabitada Puffin Island (Ynys Seiriol), al nord de Gal·les. El far actual es va construir entre 1835 i 1838, obra de James Walker. Es tracta d'una torre cilíndrica de 29 metres d'alçada, amb una base esglaonada per esmorteir l'impacte de les onades, i pintada amb franges blanques i negres. Des de la reforma que s'hi va fer el 1996, funciona amb energia solar. 

La postal l'ha enviat en Norbert des d'Alemanya.

Cullera d'amor gal·lesa

Les culleres d'amor (Lovespoon o Love spoon, en gal·lès Llwy Garu) són una tradició d'origen gal·lès (la més antiga que es conserva és de 1667), segons la qual un pretendent la regalava a la seva estimada com a declaració d'amor. Amb  el temps, a la cullera original se li va anar afegint decoració i simbologia, fins a arribar a l'actualitat que són objectes artesans molt preuats, però sense el seu sentit primitiu. Alguns símbols tenen significats concrets : fe (creu), amor (cors), matrimoni (campanes), sort (ferradura), etc., altres són només una demostració de l'habilitat de l'artesà.

La postal l'envia l'Andy.

Castell de Dryslwyn

El castell de Dryslwyn (en gal·lès Castell y Dryslwyn) és una fortificació situada en un turó entre Llandeilo i Caerfyrddin, al sud de Gal·les. Actualment només en queden algunes restes i parts redescobertes gràcies a les excavacions. Sembla que va ser construït cap a 1220 pels prínceps de Deheubarth i ocupat pels anglesos l'any 1287. Va ser enderrocat a principis del segle XV, després de la gran revolta d'Owain Glyndwr. El castell de Dryslwyn era, juntament amb el veí castell de Dinefwr, una de les principals defenses de la zona.

La postal l'envia l'Ann.

Castell de Caernarfon

El Castell de Caernarfon (en gal·lès Castell Caernarfon, en anglès Caernarfon Castle) es troba a la ciutat de Caernarfon ( en anglès també coneguda com Carnarvon). Caernarfon és la capital del comtat gal·lès de Gwynedd i té uns 30 mil habitants. El castell es va construir per ordre d'Eduard I d'Anglaterra després de la conquesta anglesa el 1238. El castell mai no es va acabar de construir i les obres van ser abandonades el 1323, restant inacabat fins avui.

La postal l'envia el Jaume.