Castro de Coaña

Coaña (Cuaña) és un conceyu de la costa occidental asturiana. Al terme s'hi troben restes importants de la cultura dels castres, anterior a l'època romana, que es va desenvolupar a la part nord-occidental de la Península Ibèrica. El Castre de Coaña, també anomenat Castrillón, Castelón de Villacondide o Castilón, és el primer que va ser estudiat, ja al segle XIX. Va ser habitat des de, com a mínim, el segle IV aC fins al segle I, ja en època romana. Inclou tot un sistema defensiu, amb muralla, terraplè i torrasses, amb una part on s'hi troben uns 80 habitatges de planta circular amb porxo, de pissarra i fang i coberta vegetal, on devien viure unes 1500 persones. 

El segell commemora el 20è aniversari de l'atemptat de l'11 de març de 2004 a Madrid.

La postal l'ha enviat en Javier.

Platja de Barayo

La Platja de Barayo (en asturià Sablera de Barayu) és una platja del conceyu de Valdés i, en part, del de Navia. Hi desemboca el riu Barayu i és una important zona de dunes i maresmes, amb un entorn de penya-segats, boscos i matolls, conservats en estat semisalvatge. La platja i l'estuari estan protegits com a Reserva Natural Parcial. La postal mostra la fotografia guanyadora del Premi "Mi Rincón Favorito de Luarca-Valdés", de Raúl García Sánchez.

El segell commemora els 175 anys del primer segell a Espanya.

La postal l'ha enviat en Javier.

Tapia de Casariego

Tapia de Casariego és un conceyu de la costa occidental d'Astúries, a prop de Galícia. El conceyu té uns 3670 habitants, dels quals uns 2200 viuen a Tapia, on hi destaca el port. El conceyu, creat el 1863, es divideix en quatre parròquies i un bon nombre de petits nuclis de població. L'economia es basa en la pesca, la ramaderia i l'agricultura i, també, en un important sector turístic. 

El segell és dedicat a la línia d'atenció a la conducta suïcida.

La postal l'ha enviat en Javier.

Parque Viejo de La Felguera

La Felguera és un dels districtes en què es divideix el conceyu de Langreo (Llangréu), al centre d'Astúries. Un dels indrets més emblemàtics de la població és el Parque Dolores Fernández Duro, popularment anomenat Parque Viejo (Parque Vieyu), que va ser un dels primers parcs públics d'Astúries. Des de 1915 hi ha l'estàtua de Pedro Duro (1810-1886), fundador de la primera gran siderúrgica espanyola a La Felguera. El parc porta el nom de la néta de Pedro Duro. 

El segell és dedicat als Sanfermines de Pamplona.

La postal l'ha enviat en Javier.

El Cuélebre

El cuélebre és una criatura de la mitologia asturiana, descrit com un ésser amb forma de serp alada. Sol viure en boscos, coves i fonts i s'alimenta de bestiar i de persones, per això cal deixar-li menjar per evitar-ne el perill. Es diu que té la missió de vigilar tresors ocults. Tot i que es diu que és immortal, quan envelleix es retira a descansar al fons del mar. El cuélebre és el protagonista de moltes llegendes i històries, també cap a Cantàbria o Lleó. 

El segell commemora el 50è aniversari de l'empresa Equipos Nucleares.

La postal l'ha enviat en Javier.

Fabada asturiana

La fabada és un plat típic de la cuina asturiana. És un plat molt contundent, propi de l'hivern, fet a base de mongetes blanques seques (en asturià fabes). El compangu o acompanyament procedeix del porc: cansalada, morcilla asturiana, lacón, orella i cua de porc, xoriço i altres, a més de ceba, all, julivert, safrà, pebre vermell o llorer. La fabada és el plat més conegut de la cuina asturiana i ha acabat essent un dels plats més destacats de la cuina espanyola. 

El segell és dedicat a les Festes de Sant Fermí o sanfermines, de Pamplona.

La postal l'ha enviat en Javier.

Salas, Astúries

Salas és un conceyu del centre-oest d'Astúries, dividit en 28 parròquies i amb uns 4800 habitants. La capital és la vila de Salas, de 1400 habitants. Un dels elements més notables de la vila és el Palau de Valdés-Salas, un edifici del segle XVI unit per un pont amb arcada amb la Torre de los Valdés, del segle XIV, tot i que el castell és documentat al segle XII. El palau va ser la llar de la família noble dels Valdés Salas, entre els quals destaca Fernando Valdés Salas (1483-1568), fanàtic inquisidor, polític i fundador de la Universitat d'Oviedo. Salas és un punt de pas obligat en el Camí Interior de Sant Jaume de Compostel·la. 

El segell és dedicat al centenari de la Federación Aragonesa de Futbol.

La postal l'ha enviat en Javier.

Cabo de Peñas

El Cabo de Peñas (en asturià Cabu Peñes), situat al terme de conceyu de Gozón, és el més septentrional d'Astúries. El cap és format per penya-segats de més de cent metres d'alt i està compost de roca quarsita armoricana, molt resistent a l'erosió. El cap és coronat pel far més important i de més abast de tot el litoral asturià, inaugurat el 1852. La zona ha estat declarada paisatge protegit.

El segell commemora el 40è aniversari de la Protecció Civil a Espanya.

La postal l'ha enviat en Javier.

Luarca

Luarca (en asturià Ḷḷuarca) és una vila de la costa occidental d'Astúries, d'uns 3700 habitants, capital del conceyu de Valdés. Luarca es troba al Camí de Santiago i té alberg de pelegrins. Tradicionalment, ha estat un poble amb una economia basada en l'agricultura i la pesca, però el turisme s'hi està desenvolupant molt. Luarca té un ric patrimoni en què destaquen l'església parroquial de Santa Eulàlia, el Palau del Marquès de Ferrera, acabat al segle XVIII, la Casa-Palau Gamoneda, del segle XVIII, l'Ajuntament i nombrosos casals construïts pels indians, els emigrants a Amèrica que retornaven al seu lloc d'origen. 

El segell pertany a la sèrie dedicada a les províncies espanyoles, en aquest cas Salamanca.

La postal l'ha enviat en Javier.

Picos de Europa

Els Picos de Europa són una part de la Serralada Cantàbrica, tot i que de formació més recent. La major part es troba dins del Parc Nacional dels Picos de Europa. Els Massís dels Urrieles o Massís Central (Macizu de los Urrieles o Macizu Central) és un dels tres que formen els Picos i el què té les muntanyes més altes, com Peña Vieja (Peña Vieya, 2617 metres), Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu, 2519 m), Torre del Llambrión (2642 m) o Torrecerredo (La Torre Cerréu, 2648 m). El Massís dels Urrieles es troba delimitat pel riu Cares, a l'oest, i pel Duje, a l'est. 

El segell pertany a la sèrie dedicada a les províncies espanyoles, en aquest cas la ciutat autònoma de Melilla.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Llanes

Llanes és un municipi de la costa oriental d'Astúries. El municipi, format per 28 parròquies rurals, té uns 13700 habitants. L'economia es basa en el turisme, tot i que també s'hi ha de destacar l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Llanes conserva un ric i divers patrimoni arquitectònic, amb esglésies, casals i palaus notables, a més de part de l'antiga muralla. El litoral del municipi és de prop de 30 quilòmetres, amb penya-segats i uns quaranta platges, moltes protegides, com la del Sablón i la d'Andrín. Un altre element destacat són els blocs de formigó del port, pintats per l'artista basc Agustín Ibarrola (1930), titulat "Cubos de la Memoria". 

El segell commemora el centenari del Club Atlético Osasuna, l'equip de futbol de la ciutat de Pamplona, fundat el 1920.

La postal l'ha enviat en Javier.

Naranjo de Bulnes

El Naranjo de Bulnes (en asturià i tradicionalment, Picu Urriellu) és una muntanya de 2519 metres, als Picos de Europa. La muntanya no és el cim més alt de la Serralada Cantàbrica, però sí que és un dels més coneguts, sobretot per les seves parets verticals, especialment el 550 metres verticals de la seva cara oest. El Picu Urriellu es troba al terme del municipi de Cabrales, a Astúries, dins del Parc Nacional dels Picos de Europa. La primera referència al nom de Naranjo de Bulnes és de 1855. La primera ascensió es va fer el 1904. 

El segell és dedicat al complex dels Castillos de Valderas, construïts el 1917 a Alcorcón, a la província de Madrid i, ara, seu del Museu de l'Art del Vidre d'Alcorcón.

La postal l'ha enviat en David.

Cova de Tito Bustillo

La Cova de Tito Bustillo (en asturià Cueva d'El Pozu'l Ramu) és una gran caverna natural amb pintures rupestres del paleolític, al municipi de Ribadesella, a Astúries. La cova va ser descoberta el 1968 i va rebre el nom d'un dels seus descobridors, Celestino "Tito" Bustillo, mort poc després. La cova té diversos conjunts de gravats i pintures al llarg d'uns 800 metres, amb pintures que oscil·len entre el 30000 aC i el 10000 aC. A la galeria principal hi ha figures de cavalls i rens, sobre un fons de grans figures vermelles més antigues. També s'hi troben les úniques figures femenines conegudes del període paleolític. La cova juntament amb altres coves de la zona cantàbrica, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell és dedicat al claustre del monestir aragonès de San Juan de la Peña.

La postal l'ha enviat en Javier.

Cambra Santa d'Oviedo

La Cambra Santa és un edifici del conjunt de la Catedral d'Oviedo, a Astúries. Es tracta d'una construcció d'estil preromànic asturià, del segle IX. La seva funció és la de guardar les relíquies i tresors de la  catedral. És formada per dos santuaris superposats, sense comunicació entre ells: la Cripta de Santa Leocàdia, a la part inferior, i la Capella de Sant Miquel, a la superior. Al presbiteri de la capella, tancat per un reixat, s'hi guarden relíquies i tresors, com ara la Creu de la Victòria, símbol d'Astúries, o la Creu del Àngels, símbol d'Oviedo, l'Arca Santa, el Sant Sudari o la Caixa de les Àgates. En la decoració d'aquest espai hi destaquen les sis parelles d'estàtues romàniques, que formen un apostolat. La Cambra Santa forma part del conjunt dels Monuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell és dedicat al Dia Internacional de l'Orgull LGTBI i al Pasaje Begoña, un carreró de Torremolinos, a la província de Màlaga, considerat bressol de la lluita pels drets i llibertats del col·lectiu. 

La postal l'ha enviat en Javier.

Plaza del Marqués, Gijón

Gijón (en asturià Xixón), a la costa cantàbrica, és la ciutat més gran d'Astúries, amb uns 270 mil habitants. Un dels indrets destacats és la Plaza del Marqués, on es troba el Palau de Revillagigedo, o del Marqués de San Esteban del Mar, un bon exemple de l'arquitectura dels palaus asturians del segle XVIII. L'edifici va aprofitar una torre medieval del segle XV i es va construir entre 1704 i 1721, obra de Francisco Menéndez Camina. Es tracta d'un edifici barroc, amb una segona torre, per mantenir la simetria. Annexa a l'edifici, hi ha la Col·legiata de Sant Joan, construïda quinze anys més tard, amb el mateix tipus de decoració que el palau. La Plaza és presidida per un monument dedicat a Don Pelayo, el primer rei asturià, que va governar entre 722 i 737, obra de José María López Rodríguez, inaugurat el 1891. 

El segell és dedicat a l'atzabeja, un mineraloide de color negre llustrós.

La postal l'ha enviat en Javier.

Picos de Europa

Els Picos de Europa són una formació muntanyosa que s'inclou a la Serralada Cantàbrica, tot i que és de formació més recent. Administrativament es reparteixen entre Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó i en la seva major part s'inclouen dins del Parc Nacional dels Picos de Europa. El conjunt es divideix en tres massissos : l'Occidental o Cornión, el Central o Urrieles i l'Oriental o Ándara. Els cims més alts es troben al Massís Central, amb cims com Torre Cerredo (La Torre Cerréu), de 2648 metres,  i, sobretot, el Picu Urriellu (o Naranjo de Bulnes), de 2519 metres, amb la seva forma única, que el fa un dels indrets d'escalada més famosos de la Península Ibèrica. La zona té una gran riquesa de flora i fauna. 

El segell correspon al disseny guanyador del concurs Disello 2019.

La postal l'ha enviat en David.

Picu Urriellu / Naranjo de Bulnes

El Picu Urriellu (o Naranjo de Bulnes) és un pic calcari de 2519 metres, als Picos de Europa, part de la Serralada Cantàbrica, als límits entre Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó. El Picu Urriellu es troba dins del Parc Nacional dels Picos de Europa, al conceyu de Cabrales. Tot i no ser el pic més alt de la serralada, sí que és el més emblemàtic per les seves grans parets -molt valorades pels escaladors-, sobretot els 550 metres de paret vertical de la seva cara oest. Naranjo de Bulnes és el nom documentat des de 1855, tot i que els habitants de la zona sempre l'han anomenat Picu Urriellu. La primera escalada s'hi va fer el 1904.

El segell és dedicat a la comunitat autònoma d'Astúries.

La postal l'ha enviat en Javier.

Processó a Ribadesella

Ribadesella (en asturià Ribeseya) és un conceyu de la costa asturiana, a la desembocadura del riu Sella. El municipi té uns 5700 habitants, repartits en 9 parròquies i 38 nuclis de població. Ribadesella va ser fundada al segle XIII per Alfons X el Savi i, al segle XIX, va ser un dels principals ports asturians. La capital és, sobretot, comercial i pesquera i la resta del municipi, agrícola i ramadera, tot i que el turisme ha esdevingut una activitat central. Cada agost s'hi celebra el Descens Internacional del Sella. Al juliol, però, hi destaca la processó marítima de la Verge de Guia, quan es trasllada la imatge des de la seva capella fins a l'església parroquial i es retorna amb una processó marítima, com es veu a la postal. 

El segell és dedicat al 40è aniversari de l'entrada d'Espanya al Consell d'Europa. 

La postal l'ha enviat en Javier.

Cudillero

Cudillero (en asturià Cuideiru) és un conceyu de la costa central d'Astúries. El municipi agrupa uns cinc mil habitants i és un important port pesquer, a més de centre turístic destacat, amb tot, l'agricultura i la ramaderia hi segueixen essent importants. La primer notícia documental del lloc és de 1285, com a petit nucli de pescadors. Durant l'Edat Moderna, el lloc va guanyar importància, però la independència municipal no va arribar fins al segle XIX. Hi destaquen edificis com l'església gòtica de Sant Pere, del segle XVI, o la Quinta de Selgas, del segle XIX. 

El segell és dedicat a la soprano Montserrat Caballé (1933-2018).

La postal l'ha enviat en Javier.

La Regenta, Oviedo

"La Regenta" és una escultura de la ciutat d'Oviedo, a prop de la catedral, que representa Ana Ozores, La Regenta, la protagonista de l'obra homònima de Leopoldo Alas "Clarín" (1852-1901). L'escultura, de bronze i d'una mida una mica superior al natural, és obra de Mauro Álvarez Fernández (1945), i es va instal·lar el 1997. La novel·la "La Regenta" va ser escrita el 1884 i és considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua castellana. L'obra narra la història d'Ana Ozores a la ciutat de Vetusta (identificada amb Oviedo, la capital asturiana), en la línia d'altres grans protagonistes femenines de novel·les del segle XIX, com ara Madame Bovary o Anna Karènina.

El segell és dedicat ala investigació biomèdica a Espanya.

La postal l'ha enviat en Javier.