Museu de Miniatures de Besalú

El Museu de Miniatures i Microminiatures (Micromundi) es troba a Besalú, a la comarca de la Garrotxa, en una antiga fàbrica tèxtil. El museu va ser inaugurat el 2007 i mostra més de dues mil peces de miniatures i microminiatures d'artistes d'arreu del món, com la que mostra la postal ; "Tren en el trau d'una agulla" de l'artista rus Anatoli Konenko (1954), especialista en crear llibres en miniatura. 

El segell és dedicat a l'escriptor gallec Celestino Fernández de la Vega (1916-1986).

La postal l'ha enviat l'Albert.

Sant Francesc d'Olot

La Capella de Sant Francesc de Pàdua és una construcció d'estil popular originària del segle XVII i reconstruïda el 1817. Es tracta d'una capella amb planta de creu llatina i una sola nau, amb creuer, cobert per una petita cúpula i un campanar de torre. La capella es troba a la vora del cràter del volcà Montsacopa, anomenat a vegades Volcà de Sant Francesc, al municipi d'Olot, a la comarca de la Garrotxa. 

El segell és dedicat a la investigació biomèdica. 

Miqvé de Besalú

El miqvé és un bany ritual de purificació del judaisme que es realitza en una sala amb aigua corrent, no estancada. El miqvé de Besalú va ser descobert el 1964 al lloc ja s'havia documentat la presència de l'antiga sinagoga de Besalú. Es tracta d'una sala rectangular subterrània a la que s'accedeix per una escala de trenta-sis graons. L'edifici, d'estil romànic, es va construir amb pedra tallada o carreu de travertí i té una finestra espitllera. El miqvé de Besalú és el primer descobert a la Península Ibèrica i el tercer d'Europa. 

El segell és el disseny guanyador del concurs Disello 2017.

Casa Solà Morales d'Olot

La Casa Solà Morales és un gran casal del segle XVIII, a Olot, comarca de la Garrotxa. La façana la va refer Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) amb molts elements modernistes. La façana es divideix en tres cossos. El primer és presidit per dues escultures d'Eusebi Arnau (1863-1933) i elements clarament modernistes. El segon cos, format per dos pisos, té una tribuna amb una abundant decoració vegetal modernista i la resta és coberta per esgrafiats, que reprodueixen els que hi havia del segle XVIII. Al tercer cos hi ha una galeria de falsos arcs i el gran ràfec de la teulada totalment decorat. L'actual façana es va fer entre 1912 i 1916.

El segell és dedicat a la Puerta de Palmas, una de les portes de l'antiga muralla de Badajoz, que es va construir el 1551.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Pont de Besalú

Besalú és una vila de la comarca de la Garrotxa, d'uns 2400 habitants. Un dels elements més destacats de Besalú és el seu pont medieval sobre el riu Fluvià. El pont sembla tenir el seu origen al segle XI o XII, però es va reformar i ampliar en part al segle XIV. Es tracta d'un pont de forma angular, amb vuit arcs desiguals, molts d'ells sobre la roca viva. Damunt del cinquè pilar s'alça una torre fortificada, de base hexagonal. Al llarg dels segles diverses riuades i conflictes armats han fet malbé el pont i s'ha hagut de retocar en moltes ocasions. 

El segell és dedicat a l'Arc de Berà, a la comarca del Tarragonès, construït entre els anys 15 i 5 aC sobre l'antiga Via Augusta, a prop de la gran ciutat romana de Tàrraco.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca és un poble i municipi de la comarca de la Garrotxa i té uns 970 habitants. El poble és situat sobre una cinglera basàltica de més de 50 metres d'alçada i gairebé un kilòmetre de llarg. La cinglera és formada a partir de dues colades de lava, entre els rius Fluvià i Toronell. El municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La part vella del poble és formada per carrerons estrets que desemboquen a l'església de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera.

El segell és dedicat a l'Arco de Santa María, a Burgos, una de les vuit portes de la ciutat, d'estil renaixentista, construïda en honor de l'emperador Carles V.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Olot

Olot té 34 mil habitants i és la capital de la comarca de la Garrotxa. La postal mostra el carrer de Sant Rafael, un dels més destacats de la ciutat. En primer terme hi apareix l'Hospital de Sant Jaume, fundat el 1310 en un altre emplaçament; l'edifici actual es va construir a partir de 1555, amb planta quadrangular, un pati central i una façana monumental, decorada en part per Llàtzer Cisterna, un dels escultors destacats de principis del segle XVII. Al fons hi ha el campanar de l'església parroquial de Sant Esteve, d'estil neoclàssic, construïda al segle XVIII. El carrer té també diverses cases notables sobretot del segle XIX. 

El segell pertany a una altra sèrie dedicada a les portes monumentals, en aquest cas el Portal de Sant Pere, a Peníscola, a la comarca del Baix Maestrat, una obra del segle XV i una de les tres portes que donen entrada al recinte emmurallat de la vila. 

Gegants d'Olot

Els Gegants d'Olot, a la comarca de la Garrotxa, són de finals del segle XIX. El Gegant és obra de Miquel Blay i la Gegantessa de Celestí Devesa, modelats i vestits al taller d'imatgeria religiosa d'Olot. Es van estrenar per la festivitat de Corpus de 1889. El 1980 se'n va fer una còpia exacta, però menys pesant. Els Gegants d'Olot només surten per les grans festes del Corpus (maig-juny) i de la Mare de Déu del Tura, patrona d'Olot, que se celebra el 8 de setembre, i mai no es desplacen fora de la ciutat. El Ball dels Gegants s'atribueix al dominic Miquel Sisè. 

El segell és dedicat al Parc Nacional de Sierra Nevada, creat el 1999, en territori de les províncies de Granada i Almeria. 

Divina Majestat de Beget

El Sant Crist o Divina Majestat de Beget és una talla romànica policromada del segle XII. És una imatge d'uns dos metres d'alçada i d'amplada, situada a l'altar major de l'església de Sant Cristòfol de Beget, a l'Alta Garrotxa, però municipi de Camprodon, al Ripollès. És considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica a Catalunya i representa Crist crucificat, però vestit amb una túnica, com era tradició de representar-lo en el món bizantí,  lluny de la imatge del crucificat sofrent d'èpoques posteriors.

Pont de Besalú

El Pont de Besalú (segles XI-XII), romànic, és una de les obres de caràcter civil més destacades de la Catalunya de l'època. Té 105 metres de llargada i antigament servia com a lloc per al cobrament del peatge. 

El segell pertany a la sèrie dedicada a les comunitats autònomes, dedicat a Catalunya.

Plaça Major de Santa Pau

Santa Pau és un municipi d'uns 1600 habitants situat a la comarca de la Garrotxa. Hi destaca el seu Castell i també la Plaça Major (o Firal dels Bous), un conjunt del segle XIII que forma una plaça porxada, presidida per l'església parroquial (segles XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a les antigues muralles. Al lloc s'hi feien fires i mercats, d'aquí el seu nom de Firal dels Bous.

El segell es va emetre amb motiu del 75è aniversari dels Col·legis d'Agents Comercials a Espanya.

Zona Volcànica de la Garrotxa

Els antics volcans Croscat i Santa Margarida, situats entre els municipis de Santa Pau i Olot, a la Garrotxa, formen part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Les darreres erupcions van ser fa més d'onze mil anys. El Croscat és el més alt, amb 786 metres, i va ser explotat com a pedrera; el volcà de Santa Margarida té uns 700 metres d'alçada i al seu cràter hi ha l'església romànica de Santa Margarida.

Monestir de Sant Pere de Besalú

El monestir de Sant Pere de Besalú està situat al centre històric de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. Va ser fundat l'any 977 per Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona. Va ser renovat el 1160. La seva màxima expansió es va produir als segles XII i XIII, després entrà en decadència. És d'estil romànic, amb aportacions posteriors.