Llacs de Meranges

Meranges és un municipi de la Baixa Cerdanya, d'uns 110 habitants. Al terme municipal s'hi troben diversos llacs i estanys, el més destacat dels quals és el de Malniu, un estany glacial, situat a 2250 metres d'altitud, de prop de sis hectàrees de superfície i una profunditat màxima de 13'5 metres. Malniu és un dels pocs estanys pirinencs situats per sota del límit del bosc, fet que afavoreix una major biodiversitat. Altres estanys del terme són l'Estany Mal, a 2260 metres d'altitud, l'Estany Sec o el Llac dels Engorgs.

El segell és dedicat a l'escriptora i periodista Luisa Carnés (1905-1964).

Puigcerdà

Puigcerdà és la capital històrica de la Cerdanya i, oficialment, la capital de l'actual comarca de la Baixa Cerdanya. La vila, situada a 1200 metres d'altitud, té uns 9500 habitants. Puigcerdà es va fundar el 1178, tot i que a l'indret hi devia haver població anterior i, immediatament, va passar a servir com a capital de la Cerdanya; amb el Tractat dels Pirineus va quedar a la banda espanyola i es troba a la ratlla de la frontera francesa. Puigcerdà és un centre important del turisme i els esports d'hivern i també té alguns elements destacats, com l'estany artificial, creat el 1260, o el Campanar, una torre del segle XII, que és l'únic que resta de l'antiga església parroquial. 

El segell és dedicat a l'observatori del Centre Astronòmic de Yebes, a la província de Guadalajara. 

La postal l'ha enviat l'Albert.

Llívia

Llívia és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, d'uns 1400 habitants. L'excepcionalitat de la vila de Llívia rau en el fet que és un enclavament envoltat de territori francès, tot i que dins dins la comarca de la Cerdanya. Llívia conserva un nucli antic amb moltes cases d'arquitectura cerdana tradicional, amb teulada de pissarra, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta. A Llívia hi destaquen l'Església de la Mare de Déu dels Àngels, dels segles XVI i XVII, combinació d'arquitectura popular i gòtic tardà, la Torre de Bernat de So, probablement del segle XIV, o el Museu de l'Antiga Farmàcia de Llívia, fundada possiblement al segle XV. 

El segell pertany a una sèrie dedicada a les províncies espanyoles, en aquest cas Soria.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Frontal de Mosoll (detall)

Santa Maria de Mosoll és una església romànica del lloc de Mosoll, al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya. D'aquesta església procedeix un frontal d'altar que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. El frontal mostra diverses escenes relacionades amb la vida de la Mare de Déu. Al primer quadrant hi ha aquesta imatge dels Tres Reis a cavall, camí de Betlem. Hi ha també representats Maria amb l'Infant, Sant Josep, la Visitació, l'Anunciació, la Presentació de Jesús al Temple i la Dormició de la Verge. El frontal és obra d'un artista anònim vinculat al Taller de la Seu d'Urgell, entorn de 1200.

El segell és dedicat a la proclamació de Jerez de la Frontera com a capital mundial del motociclisme.

Esglésies de la Cerdanya

La Cerdanya està dividida en un gran nombre de petits pobles i parròquies rurals, molts dels quals conserven esglésies d'origen romànic, algunes de notables interès. La postal en fa una selecció, petita, de la gran varietat d'esglésies que podem trobar en territori ceretà. Hi destaca la Torre del Campanar, única resta de l'antiga església de Santa Maria de Puigcerdà, i esglésies i ermites com les de Sant Pere d'Alp, Santa Eulàlia d'Estoll, Santa Cecília de Beders, Sant Esteve de Guils, Sant Serni de Prats, Sant Llorenç de Das o Sant Guillem de la Prada, a Llívia. 

Llívia

Llívia és un municipi de la comarca de la Cerdanya, situat a 1224 metres d'altitud, que, des de 1659, forma un enclavament en territori de França. El municipi, que inclou també els pobles de Gorguja i Cereja, té 1625 habitants. A Llívia hi destaca el nucli antic, d'arquitectura típicament cerdana, amb cases de pedra picada, teulades de pissarra i balconades de fusta. L'Església de la Mare de Déu dels Àngels és una construcció gòtica tardana, del segle XVI, que va substituir una església anterior, i les seves torres tenen un marcat caire defensiu. Vora l'església hi ha la Torre de Bernat de So, una torre aïllada de planta circular, construïda el 1584-1585, inclosa dins del conjunt defensiu al voltant de l'església. Un altre atractiu de Llívia és la Farmàcia Esteve, actualment museu, una de les farmàcies més antigues d'Europa, documentada des de 1594, però segurament anterior.

El segell pertany a la sèrie dedicada a l'arquitectura rural i mostra unes barraques valencianes.

Frontal d'altar de Baltarga

Aquest frontal d'altar, pintat cap a 1200, procedeix de l'església de Sant Andreu de Baltarga, a la Baixa Cerdanya. Pertany a un corrent d'influències bizantines que es va desenvolupar entorn de l'any 1200, caracteritzat per un cert naturalisme a les figures, més corpòries i menys rígides que en èpoques anteriors. El frontal és dividit en cinc compartiments. El centre és presidit pel Pantocràtor, dins d'una màndorla i envoltat pel Tetramorf. Els altres quatre compartiments mostren dos personatges cadascun : la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista -superior esquerra-, Sant Andreu i Sant Jaume -superior dreta-, el martiri de Sant Andreu -inferior esquerra- i Sant Felip i Sant Tomàs -inferior dreta-. Actualment el frontal es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Mare de Déu de Ger

La Mare de Déu de Ger és una talla de fusta d'àlber policromada. procedent de l'església de Santa Coloma de Ger, a la Baixa Cerdanya. És una talla del segle XII que actualment es conserva al MNAC. Es caracteritza per la seva frontalitat i expressió hieràtica. Maria i l'Infant no mostren cap relació entre ells; Maria apareix com a Tron de la Saviesa i l'Infant, en realitat no es mostra com un infant sinó com un adult de mida petita. 

Frontal d'altar de Sant Miquel de Soriguerola

El Mestre de Soriguerola és un pintor desconegut, actiu al segle XIII a la Cerdanya. És autor de diverses obres, entre elles el frontal d'altar de Sant Miquel de Soriguerola. Una de les escenes del frontal és aquesta psicostasi on es veu l'Arcàngel Sant Miquel i el dimoni pesant les ànimes i a Sant Pere rebent, a la porta del cel, les ànimes dels justos. Aquesta obra es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

El segell pertany a la sèrie dedicada als instruments musicals.

Prullans

Prullans és un municipi de la Baixa Cerdanya que té uns 235 habitants. Està situat a 1096 metres d'altitud. Hi destaquen l'església romànica de Sant Esteve (segles XI-XII), la Torre dels Barons de Prullans o el Dòlmen d'Orèn.

El segell pertany a la sèrie basada en bodegons d'Antonio Miguel González.