Festival del Vi a Chișinău

Moldàvia té una important producció vitivinícola i és l'onzè productor europeu de vi. Al país s'hi produeix raïm de varietats molts diverses, tant d'origen local com introduïdes. Cada any, durant la primera setmana d'octubre, coincidint amb la fi de la verema, a la capital, Chișinău, s'hi celebra un popular festival dedicat al vi, amb tastos, mercats, plats tradicionals i música i balls populars. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2023, dedicada a la pau.

La postal l'ha enviat en Victor.

El Dnièster a Camenca

El Dnièster (en romanès Nistru) és un riu de 1362 quilòmetres de llarg que neix a Ucraïna i travessa Moldàvia, abans de desembocar a la Mar Negra. Actualment, fa de frontera entre Moldàvia i el territori independent de facto de Transnístria, que ocupa la part de Moldàvia a l'est del Dnièster. Al nord de Transnístria s'hi troba la ciutat de Camenca (en rus Kamenka, en ucraïnès Kam'ianka), fundada el 1608, on segueix en funcionament una de les estacions balneàries més antigues del país. 

El primer segell és dedicat al pardal, Passer domesticus. El segon és dedicat al gamarús dels Urals, Strix uralensis Pallas. 

La postal l'ha enviat en Victor.

Museu Etnogràfic de Chișinău

El Museu Nacional d'Etnografia i Història Natural de Chișinău, inaugurat el 1889, és el més antic de la ciutat i del país. El museu és un important centre científic i cultural del país i ha tingut diversos noms al llarg de la seva història, fins que el 1991 va rebre el seu nom actual. El museu té col·leccions geològiques, paleontològiques, zoològiques, etnogràfiques, numismàtiques i altres. L'edifici és d'estil oriental o pseudomorisc, obra de Vladimir Tsyganko. 

El primer segell és dedicat a la garsa, Pica pica, i el segon a la cadernera, Carduelis carduelis.

La postal l'ha enviat en Victor.

Monestir de Căpriana

El Monestir de Căpriana (Mănăstirea Căpriana) és un dels més antics de Moldàvia, situat a Căpriana, al centre del país. La primera referència és un document de 1429, després va entrar en decadència fins que va ser reconstruït entre 1542 i 1545. El monestir té tres esglésies : la de la Dormició de la Mare de Déu, d'estil moldau, construïda entre 1491 i 1496, la de Sant Nicolau, de 1840, i la de Sant Jordi, d'estil neobizantí, construïda entre 1903 i 1905. El monestir va ser tancat el 1962 i convertit en un sanatori. Va recuperar la seva funció monàstica el 1989.

Els segells són dedicats al teixó, Meles meles, i a l'escut de la vila de Nisporeni.

La postal l'ha enviat en Victor.

Monestir de Hâncu

El Monestir de Hâncu (Mănăstirea Hâncu) es troba al municipi de Bursuc, al centre-oest de Moldàvia. El monestir va ser fundat el 1678 com una comunitat de monges, sota l 'advocació de Santa Paraskeva. El conjunt va ser destruït durant la invasió tàrtara de Moldàvia i les monges en van marxar. El 1784 s'hi va restaura la vida monàstica com a monestir masculí, que va ser clausurat per les autoritats soviètiques el 1949. El conjunt va ser convertit i en un sanatori, però el 1992 es va retornar a la seva funció original i, des d'aleshores, torna a ser un monestir ortodox femení.

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2023, amb el tema de la pau.

La postal l'ha enviat en Victor.

Fortalesa de Soroca

Soroca és una ciutat del nord de Moldàvia, vora el riu Dnièster, d'uns 22 mil habitants. El seu edifici més emblemàtic és la Fortalesa d'origen medieval. Una primera fortalesa de fusta, que defensava un gual sobre el Dnièster, va ser substituïda per una nova construcció en pedra, de planta circular i cinc baluards, que va tenir una importància destacada en diversos conflictes. El diàmetre de la construcció és de trenta metres i quatre a cada torre, amb parets de tres metres de gruix.

El primer segell és dedicat als gitanos, una de les ètnies del país. El segon pertany a una sèrie dedicada als mesos de l'any. El tercer és dedicat a la pantera de les neus, Panthera uncia. I el quart al nenúfar groc, Nuphar lutea. 

La postal l'ha enviat la Nadya.

Mapa de Moldàvia

Moldàvia és el nom d'una regió històrica que, actualment, es reparteixen Romania i Moldàvia. La República de Moldàvia (Republica Moldova) és un petit país d'uns trenta mil quilòmetres quadrats i més de tres milions d'habitants. Moldàvia limita a l'oest amb Romania i al nord, est i sud amb Ucraïna. La capital del país és Chișinău . La majoria de la població és moldava (o romanesa), amb minories russes, ucraïneses, gagaüses, búlgares, romanís i altres. Fins a 1991, quan es va desintegrar la Unió Soviètica,  formava la República Socialista Soviètica de Moldàvia i, la part oriental, més enllà del riu Dnièster, forma un estat independent de facto, Transnístria, amb capital a Tiraspol i una majoria de població russa i ucraïnesa. 

El segell és dedicat al picot negre, Dryocopus martius. 

Bandera de Moldàvia

La bandera de Moldàvia (Drapelul Republicii Moldova) és formada per tres franges verticals, de color blau, groc i vermell. Al centre hi apareix l'escut nacional, que serveix per diferenciar-se de la bandera de Romania, amb qui comparteix cultura, llengua i història. L'actual bandera va ser adoptada oficialment el 1990. L'escut, aprovat el 1990, es basa en les armes del Principat de Moldàvia. És compost per un escut vermell i blau, amb un cap de brau, una estrella de vuit puntes, una rosa i una mitja lluna, tots daurats. L'escut és al pit d'una àguila, amb una creu ortodoxa al bec i una branca d'olivera i un ceptre d'or a les urpes. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2019, dedicada a les aus nacionals, i mostra una àguila daurada, Aquila chrysaetos.

Postal de Moldàvia

La República de Moldàvia ocupa, aproximadament, un terç del territori de la regió històrica de Moldàvia. La meitat pertany a Romania i la resta a Ucraïna. Tres quartes parts de la població són moldaus que parlen oficialment el moldau, tot i que aquesta denominació no té cap base científica i es tracta de llengua romanesa, sense diferències dialectals significatives. La voluntat de marcar diferències respon exclusivament a consideracions polítiques. La postal mostra una jove parella amb els vestits tradicionals i és una fotografia d'Alexandru Panis. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2019, dedicada a les aus nacionals, i mostra una cigonya, Ciconia ciconia. 

Carta i postal de Moldàvia

Aquest correu ha arribat des de Moldàvia. El bloc, amb dos segells, és dedicat al 50è aniversari dels primers vols tripulats de la Unió Soviètica i dels Estats Units. El primer segell és dedicat al cosmonauta soviètic Yuri Gagarin (1934-1968), el primer humà a sortir a l'espai, el 12 d'abril de 1961, i el segon segell és dedicat a l'astronauta nordamericà Alan B. Shepard (1923-1998), que va protagonitzar el primer viatge espacial americà el 5 de maig de 1961. El mata-segells commemora el 55è aniversari del vol de Shepard. 

Un très grand merci, Éric !

Amb la carta ha arribat també una fantàstica postal que mostra un instrument tradicional de Moldàvia i Valàquia, el bucium, també anomenat  trâmbiţă o tulnic. El bucium sol ser de fusta i és utilitzat pels pastors i els pagesos de les zones muntanyoses i boscoses per comunicar-se. Els hutsuls d'Ucraïna usen instruments semblants.

Monestir de Curchi, Moldàvia

El Monestir de Curchi és un dels principals monuments arquitectònics de Moldàvia. Es tracta d'un conjunt monàstic, format per diversos edificis i espais (esglésies, cel·les, horts ...), envoltat per un mur de pedra. El conjunt va ser construït entre els segles XVIII i XIX i hi destaquen les esglésies de la Nativitat de la Mare de Déu , d'estil bizantí, la de Sant Nicolau, neoclàssica amb elements barrocs, i les de Sant Demetri i de Tots els Sants. El monestir es troba a uns 12 km de la població d'Orhei. En època soviètica va ser destinat a hospital psiquiàtric. Restaurat entre 2006 i 2010, torna a ser habitat per una trentena de monjos.

El segell és dedicat a Toma Ciorba (1864-1936), un destacat metge i humanista moldau.

La postal l'envia l'Aliona.

Stepan Crani : Verema

Stepan Crani (1981) és un dibuixant i il·lustrador de contes infantils moldau. La seva obra, molt variada, s'inspira sovint en la vida quotidiana i les activitats tradicionals del seu país. Reconeix com a referent artístic, sobretot, el dibuixant comunista danès Herluf Bidstrup (1912-1988), molt popular a tot l'est d'Europa pels seus dibuixos de temàtica social i política i inspirada en les activitats diàries de la gent corrent.

El primer dels segells és dedicat a l'Any Spiridon Vangheli, un important escriptor moldau nascut el 1932. 

La postal l'envia la Diana.

Boscos de Moldàvia

El paisatge natural de Moldàvia es caracteritza per les estepes forestals, un tipus de paisatge propi de zones temperades, que s'estén des de l'Est d'Europa fins la Sibèria Oriental, amb una barreja de zones de prats i pastures amb zones de bosc. Els boscos de Moldàvia van patir un fort retrocés al segle XIX, per les necessitats de l'agricultura i el creixement de la població. La postal és editada pels serveis postals moldaus, la Posta Moldovei, organitzats el 1993, després de la independència del país.

El segell és dedicat al coleòpter Carabus clathratus, que viu en zones humides de l'Europa central i oriental.

La postal l'envia l'Elena.

FDC de Moldàvia

La Marina ens envia aquest Sobre Commemoratiu Primer Dia d'Emissió (FDC) des de Chişinău,,capital de Moldàvia. El sobre recorda el 70è aniversari de les primeres deportacions en massa de jueus romanesos a Besaràbia (actual Moldàvia), arran de l'atac nazi contra la Unió Soviètica i dels pactes amb les autoritats romaneses del moment.