Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és a la comarca del Baix Empordà i té uns 23 mil habitants. La vila es va desenvolupar entorn d'un antic monestir, desamortitzat el 1835, que és l'element més emblemàtic de la població. Hi destaca la Porta Ferrada, del segle X, que formava part d'una edificació més àmplia, ja desapareguda. A banda i banda s'hi troben la Torre del Corn, quadrada, dels segles X al XII, i la Torre del Fum, semicircular, del segle X. L'església del monestir es va convertir en l'església parroquial. 

El segell és dedicat al Dia Mundial de la Salut Mental. 

La postal l'ha enviat l'Albert.

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

La vila de Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà, té com a edifici més destacat l'antic monestir benedictí sota l'advocació de Sant Feliu l'Africà, màrtir a Girona. El conjunt monàstic ha estat construït i reformat en diverses èpoques i estils (romànic, gòtic, barroc). La primera documentació és de 968, però sembla que existia abans, i va ser un monestir poderós fins la seva supressió el 1835. A la segona meitat del segle XIV, es va fortificar el recinte i es van alçar diverses torres, de les que se'n conserven dues. Al sector sud del recinte hi ha un gran edifici del segle XVIII, que acollia les dependències monacals. També és del segle XVIII l'Arc de Sant Benet, que era l'entrada principal del monestir. 

El segell pertany a l'emissió de Nadal.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Retaule de Canapost

El Retaule de la Mare de Déu de Canapost, o Retaule de la Verge de la Llet, és un retaule d'estil gòtic tardà, procedent de l'església de Sant Esteve de Canapost, al municipi de Forallac, comarca del Baix Empordà. El retaule, de finals del segle XV, és obra del desconegut Mestre de Canapost, amb un estil anomenat gòtic hispanoflamenc. El retaule és format per tres taules i una pradel·la mal conservada. El carrer central és ocupat per la imatge de la Mare de Déu alletant el Fill i, a la part superior, la Crucifixió.  Als carrers laterals hi ha imatges de Sant Nicolau, a l'esquerra, i Sant Bernat, a la dreta. El retaule es troba actualment al Museu d'Art de Girona. 

El segell pertany a una sèrie dedicada als museus espanyols i mostra el Museu Guggenheim de Bilbao. 

Retaule de Sant Pere de Púbol

El Retaule de Sant Pere de Púbol és una de les peces més notables del gòtic català, obra de Bernat Martorell (1390-1452), un pintor de gran precisió tècnica, amb un dibuix ferm i pinzellades minucioses. La taula central mostra Sant Pere, presentat com a Papa, amb els senyors de Púbol, Bernat de Corbera i Margarida de Campllong i el seu fill Francesc, donants de l'obra, agenollats als seus peus. Les sis taules dels carrers laterals mostren escenes de la vida i martiri de Sant Pere. A la part superior s'hi representa la Crucifixió i, a les bandes i a la predel·la, diversos sants i santes. El retaule procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Púbol, a la comarca del Baix Empordà, i es troba actualment al Museu d'Art de Girona.

El segell és un segell solidari, dedicat a un projecte a Honduras de l'ONG Mans Unides; part de la recaptació per la venda d'aquest segell va destinada a aquest projecte. 

Begur i les illes Medes

Begur és una vila de la comarca del Baix Empordà, d'uns 3900 habitants. El terreny és accidentat i dominat pel turó on hi havia el castell, tot plegat formant l'anomenat massís de Begur. El poble és presidit per les restes del castell, documentat des de principis del segle XI, destruït el 1467 i reconstruït i finalment destruït durant la Guerra del Francès, el 1810. Begur compta amb l'església gòtica de Sant Pere i un bon nombre d'edificis modernistes, fets construir per indianos, gent del poble que havia fet fortuna a l'Amèrica del segle XIX. L'economia tradicional de la vila ha estat l'agricultura i l'explotació del suro, però actualment hi predomina el turisme. A la postal s'hi veuen també les illes Medes, davant de l'Estartit, que són una gran reserva de fauna i flora marines. 

El primer segell és dedicat al 4t centenari de la mort de Miguel de Cervantes.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Torre de les Hores de Pals

Pals és una vila de la comarca del Baix Empordà amb un nucli medieval molt ben conservat. La Torre de les Hores és la torre mestra de l'antic castell, documentat des de finals del segle IX. La Torre és del segle XII, de planta circular de 7 metres de diàmetre. S'alça sobre la roca natural, té uns 15 metres d'alçada i murs de gairebé dos metres de gruix. L'interior es divideix en dos pisos. Al segle XV s'hi va afegir un petit campanar, del que procedeix el nom actual de Torre de les Hores. El castell va ser destruït al segle XV, però algunes cases properes conserven fileres de carreus dels murs de l'antic castell. 

El segell és dedicat a la Puerta de la Cadena, a Brihuega, província de Guadalajara.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Tamariu

Tamariu és un poble de la Costa Brava, al municipi de Palafrugell, comarca del Baix Empordà. Antigament va ser un nucli de pescadors a la cala de Tamariu, però des de la dècada de 1980 ha esdevingut un centre turístic i d'estiueig, amb hotels, apartaments i càmpings. La seva platja, orientada cap al sud, és una de les més protegides de la zona, i és un centre de submarinisme important, per la presència d'un bon nombre de coves submarines. Tamariu té uns 275 habitants i té força semblances amb els poblets costaners de Llafranc i Calella de Palafrugell i el nucli interior de Llofriu.

El segell és dedicat a les migracions.

Llafranc

Llafranc és un dels nuclis de població que formen el municipi de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà. Les cases solen ser edificacions individuals i es conserven xalets de gran valor arquitectònic, sobretot de la dècada de 1930, quan Llafranc es va convertir ja en un destí important d'estiueig. Al poble i els seus contorns s'hi conserven restes prehistòriques, com el dolmen de Can Mina dels Torrents, o vestigis ibèrics i romans. L'església de Santa Rosa és de 1897. La cala on hi ha el poble forma una platja urbana d'uns 360 metres de longitud. La població oficial és de poc més de 300 habitants, però en temporada alta passa dels 10 mil. 

El segell és dedicat a l'Exposició Nacional de Filatèlia Juvenil 2015, JUVENIA, que se celebra a Ourense.

Torres del Baix Empordà

A la comarca del Baix Empordà hi ha molts pobles amb estructures medievals ben conservades. Tres bons exemples apareixen a la postal : Peratallada, Pals i Palau-sator. La Torre de les Hores o Torre de l'Homenatge de Peratallada és documentada des de 1065, però és indubtablement anterior, i és part del molt ben conservat nucli fortificat de la vila. La torre mestra del Castell de Pals és de planta circular, edificada sobre una roca natural i té 15 metres d'alçada; va ser construïda al segle XII, tot i que el castell és documentat des de 889; el campanar que la corona és del segle XV. La Torre Portal de Palau-sator és l'element més ben conservat de l'antiga muralla de la vila, es troba a l'entrada de migdia, sobre un pas cobert del Carrer Major; va ser construïda cap al segle XIV i el rellotge actual és de 1936, tot i que hi ha restes d'un antic rellotge de sol.

El segell correspon a l'emissió de Nadal de 2014.

Calella de Palafrugell

Calella de Palafrugell és un poble d'uns 800 habitants, al municipi de Palafrugell, comarca del Baix Empordà. El poble és dels pocs indrets de la Costa Brava que conserven l'aire anterior a l'arribada del turisme de masses, que va transformar radicalment la zona, i inclou les platges del Canadell, el Port Bo i d'en Calau. Calella encara conserva part de les cases de pescadors de dues plantes i dels carrers estrets d'èpoques passades. Al poble s'hi celebra cada any, el primer dissabte de juliol, la Cantada d'Havaneres, que reuneix milers d'espectadors. En el passat, Calella era el port de sortida i d'entrada de productes de Palafrugell i la zona de la Bisbal d'Empordà.

El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals, en aquest cas l'Arco de Villalar, a Baeza, província de Jaén, construït el 1521, amb motiu de la victòria de les tropes reials sobre la dels Comuneros a Villalar. 

Castell de la Bisbal d'Empordà

L'antic Castell-Palau, residència dels bisbes de Girona, es troba al centre de la Bisbal d'Empordà, a la comarca del Baix Empordà. L'edifici és documentat des de 1180 i és una construcció d'origen romànic i planta quadrangular, entorn d'un pati d'armes de petites dimensions. Al primer pis hi ha la capella, amb  una torreta emmerletada de planta quadrada. L'edifici va ser fortament reformat i ampliat al segle XIV i, posteriorment, als segles XVI i XVII s'hi van fer noves reformes i afegits. Actualment és la seu de l'Arxiu Històric Comarcal. 

El segell és dedicat al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca. Creat el 1966 i situat a les "Casas Colgantes", lloc emblemàtic de la ciutat. S'hi guarden obres de grans autors espanyols de la segona meitat del segle XX, com Saura, Chillida, Tàpies, Millares o Zóbel. 

Peratallada

Peratallada és una població de la comarca del Baix Empordà, d'uns 225 habitants. Juntament amb els antics termes de Vulpellac i Fonteta forma el municipi de Forallac. Peratallada conserva un bon nombre de construccions medievals i la seva estructura de carrers estrets i tortuosos. Dins de la població hi destaca el castell fortificat, amb la seva torre de l'homenatge, les muralles i el palau, amb obra que va del segle XII al XVII. El castell de Peratallada es troba esmentat des de 1065, tot i que deu ser anterior. L'església romànica de Sant Esteve, del segle XII, es troba extramurs. També destaca el fossat que envolta el poble, excavat a la roca viva. 

El segell és dedicat a les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació): codi QR, emoticones i RA (Realitat Augmentada). 

Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és un municipi del Baix Empordà. La població de la vila és d'uns 4 mil habitants, però afegint-hi la urbanització d'Empuriabrava, el municipi arriba als 12 mil habitants.  Castelló d'Empúries va esdevenir la capital del Comtat d'Empúries en l'època de més esplendor del comtat. Destaquen la Basílica de Santa Maria ( la Catedral de l'Empordà),  el Palau dels Comtes, el Convent de Sant Domènec, la Llotja, la presó medieval ... . Santa Maria és una església gòtica construïda als segles XIII i XIV, amb un espectacular pòrtic.

El segell, de la sèrie dedicada al romànic aragonès, mostra dos apòstols de les pintures murals de l'església romànica de San Juan Bautista de Ruesta. 

Pals

Pals és un municipi del Baix Empordà que té uns 2725 habitants. Té un centre històric medieval important on hi destaca la torre romànica coneguda com a  Torre de les Hores, dels segles XI-XIII. La muralla consta de quatre torres quadrades del segle IV. Destaquen també l'església de Sant Pere, la Plaça Major, el Carrer Major i diversos carrers empedrats, amb edificis de façanes medievals.

El segell pertany a la sèrie dedicada al romànic aragonès. S'hi pot veure un fragment d'una Bíblia romànica de la catedral d'Osca. 

Ullastret

Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà. Té uns 270 habitants. És un poble d'estructura medieval ben conservada, amb muralles en bon estat. Al centre del poble hi ha una esplanada que devia correspondre a l'antic castell, se'n conserva la Torre de la Presó. Un altre edifici important és l'església de Sant Pere, romànica dels segles X-XI. Al terme municipal hi ha les restes de la Ciutat Ibèrica d'Ullastret, que va pertànyer al poble indiget. 

El segell pertany a una sèrie dedicada al romànic aragonès. Mostra unes monedes de diner jaquès, moneda aragonesa encunyada a partir del segle XI.