Neringa Mongirdaitė: Natura gelada

Neringa Mongirdaitė és una il·lustradora lituana que fa servir sovint la tècnica de la risografia, com a "Natura gelada". La risografia és un sistema d'impressió digital aparegut al Japó a la dècada de 1980 que s'ha estès entre artistes de circuits independents i relacionats amb l'autoedició per les seves qualitats tècniques i plàstiques.

El primer segell és dedicat a Vytenis, gran duc de Lituània entre 1295 i 1316. El segon pertany a una sèrie dedicada a objectes de les antigues tribus bàltiques, com els samogitians.

La postal l'ha enviat la Indrė.

Baluard de Vilnius

La muralla de Vilnius es va construir entre 1503 i 1522, amb pedra i maó. La muralla incloïa nou portes i un baluard d'artilleria. Després de la partició de Polònia i l'ocupació russa, a finals del segle XVIII, la major part de les muralles i totes les portes, excepte la Porta de l'Alba, van ser enderrocades pels nous amos de la ciutat. Actualment, algunes parts de la muralla encara són visibles al nucli antic de la ciutat. El baluard ha estat convertit en un museu militar. 

El primer segell és dedicat a Maria de Borgonya (1457-1482), duquessa de Borgonya i senyora de bona part dels actuals Països Baixos i Bèlgica. El segon segell commemora el centenari de l'aeroport de Schiphol. 

La postal l'ha enviat la Mazena des dels Països Baixos.

David Bailly : Janusz Radziwiłł

Janusz Radziwiłł (1612-1655), conegut en lituà com a Jonušas Radvila, fill d'una poderosa família de la Confederació de Polònia i Lituània, va ocupar importants càrrecs, el darrer dels quals va ser el de Gran Hetman de Lituània, entre 1654 i 1655. Va ser un protector dels protestants als seus territoris, ell mateix era calvinista, i ha deixat un bon record a Lituània, tot i que la seva figura és més discutida a Polònia. David Bailly (1584-1657), pintor neerlandès, el va retratar el 1632. El quadre es troba al Museu Nacional de Wrocław. 

El primer segell és dedicat al cavall de raça Žemaitukas, originari de Lituània. El segon és dedicat a Vytenis, gran duc de Lituània entre 1295 i 1316. El tercer pertany a una sèrie dedicada a l'herència dels pobles bàltics. 

La postal l'ha enviat la Jolanta.

Gabija, deessa del foc

Gabija és la deessa del foc i protectora de la llar i la família en l'antiga religió lituana. Se la sol representar com una dona vestida de vermell però sembla que també es podia transformar en animals com el gat, la cigonya o el gall. Tot i la poca informació conservada sobre les antigues creences lituanes, el seu nom és conegut a tot el territori lituà i ben present en el folklore del país. 

El primer segell commemora el 150è aniversari del naixement de l'escriptor i filòsof Vilius Storostas-Vydūnas (1868-1953), conegut simplement com a Vydūnas. El segon és dedicat a Vytenis, gran duc de Lituània entre 1295 i 1316. El tercer pertany a la sèrie EUROPA de 2015, dedicada a les joguines antigues. 

La postal l'ha enviat la Jolanta.

Teatre Dramàtic de Klaipėda

Klaipėda, l'antiga Memel, al Bàltic, va ser durant segles una ciutat essencialment alemanya. Un edifici destacat de la ciutat és el Teatre Dramàtic, reinaugurat el 2015 com un dels més moderns de la regió bàltica i que conserva, bàsicament, les façanes històriques de l'edifici. L'edifici precursor de l'actual es va inaugurar el 1820, i l'actual es va construir el 1935 i va adoptar el nom de Teatre Dramàtic de Klaipėda (Klaipėdos dramos teatras) el 1951.

El segell és dedicat a la Presidència lituana del Consell d'Europa (maig-novembre 2024).

La postal l'ha enviat la Danguolė.

 

Švėkšna

Švėkšna és una vila de l'oest de Lituània, d'uns 1340 habitants, documentada des del segle XIV. A  Švėkšna hi destaca l'Església de Sant Jaume, originàriament de fusta, actualment neogòtica, amb dues torres de 65 metres, obra de l'arquitecte suec Karl Eduard Strandmann (1867-1946), construïda entre 1901 i 1905. Un altre edifici notable és el Palau Senyorial de Vilkėnas, d'estil neorenaixentista, construït el 1897, i també el Molí, que forma part del complex i actualment és un hotel i restaurant.

El primer segell és dedicat al Kazys Grinius (1866-1950), tercer president de Lituània. El segon segell és dedicat al 25è aniversari de l'establiment de relacions entre Lituània i el Japó.

La postal l'ha enviat l'Agnė.

Castell de Kaunas

Kaunas és la segona ciutat de Lituània, amb uns 304 mil habitants. El Castell de Kaunas (Kauno pilis) és una fortalesa construïda en pedra e mitjan segle XIV, en un punt elevat i estratègic vora la confluència dels rius Nemunas i Neris. S'hi han fet treballs de restauració i conservació en diverses etapes des de 1930 i actualment es conserva aproximadament un terç del castell. La major part dels murs són només els fonaments de les antigues muralles. El castell i la seva torre rodona són oberts al turisme i s'hi fan diversos festivals i activitats. 

El primer segell pertany a una sèrie que mostra els rostres de lituans escampats arreu del món. El segon és dedicat a la bandera de Lituània. 

La postal l'ha enviat la Dovilė.

Castell de Kaunas

Kaunas, amb prop de 300 mil habitants, és la segona ciutat de Lituània, situada al centre del país. El castell de Kaunas té el seu origen a mitjan segle XIV, i es troba situat en una elevació vora el riu Nemunas, a prop de la seva confluència amb el Neris. Actualment, se'n conserva aproximadament un terç i és obert al turisme, acull part del Museu de la Ciutat de Kaunas i és l'escenari d'alguns festivals i concerts. A prop, el 2018, s'hi va instal·lar l'escultura dedicada al Vytis, el cavaller que és el símbol de Lituània des de l'època medieval. 

El primer segell és dedicat al cineasta i poeta Jonas Mekas (1922-2019). El segon és dedicat al Dia Mundial del Medi Ambient. I el tercer mostra el símbol de l'estat lituà.

La postal l'ha enviat la Maili.

Castell de Trakai

El Castell de Trakai es troba en una illa del llac Galvė, al municipi de Trakai. La construcció del castell va començar al segle XIV i es va acabar el 1409. Va ser construït amb maó vermell i també pedra per als fonaments i les parts superiors, torres i muralles. A partir del segle XV va esdevenir més aviat una residència dels ducs lituans. Més endavant va convertir-se en presó i es va anar deteriorant. A partir del segle XX es van fer diverses intervencions per restaurar-lo, sobretot entre 1951 i 1961. Al final es va reconstruir amb l'estil gòtic del segle XV.

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2022, dedicada als mites i llegendes.

La postal l'ha enviat la Lina.

Centre Històric de Vilnius

El Centre Històric de Vilnius és un dels més grans de la regió bàltica, amb setanta carrers i carrerons i places molt destacades, com la de l'Ajuntament, la de la Catedral o la Daukanto. A la zona s'hi troben edificis de molts estils arquitectònics, com ara gòtic, renaixentista, barroc o neoclàssic. El 1994 el Centre Històric de Vilnius va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. La postal mostra una pintura de Varvara Kalinina.

El primer segell correspon a l'emissió de Nadal i Cap d'Any. El segon pertany a una sèrie dedicada al Vytis, el cavaller símbol de Lituània des de l'Edat Mitjana.

La postal l'ha enviat la Simona.

Festival Folklòric "Baltica"

El Festival Internacional de Folklore "Baltica" se celebra cada any, des de 1987, excepte el 1990, en un dels països bàltics (Lituània, Letònia i Estònia). És una gran trobada de grups i folklòrics i de reivindicació de la cultura ancestral d'aquests països, sota els auspicis del Consell Internacional d'Organitzacions de Festivals de Folklore i Arts Tradicionals, una organització nascuda el 1970 i molt vinculada a la UNESCO. 

El segell és dedicat al 500è aniversari del naixement de Segimon August, Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia entre 1548 i 1572. El segell reprodueix un quadre amb el rei i la seva segona muller, Bàrbara Radziwill, pintat per Jan Matejko.
La postal l'ha enviat la Valdemara.

Nines lituanes

Dalia Arminienė és una artesana de Kalvarija, al comtat de Marijampolė, al sud del país. La seva col·lecció de nines, fetes a mà, és molt popular. Les nines es vesteixen amb la roba tradicional de les diverses regions de Lituània, sempre fet, cosit o brodat a mà, amb gran precisió i detall. 

El segell és dedicat al mussol boreal o mussol de Tengmalm, Aegolius funereus, conegut a Catalunya amb el nom de mussol pirinenc. 
La postal l'ha enviat en Petras.

Veler "Meridianas"

El "Meridianas" és un veler de tres pals, construït el 1948 a Finlàndia. Fins a finals de la dècada de 1960 va servir com a vaixell-escola de la Unió Soviètica i després, des de 1971, es va utilitzar com a restaurant. Amb el temps va deteriorar-se greument, fins que el 2012 va ser restaurat i en l'actualitat torna a servir com a restaurant al moll del port de Klaipeda, la tercera ciutat de Lituània, a la costa del Mar Bàltic. El vaixell s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat.

El segell commemora el 500è aniversari de la Batalla d'Orsha, en què els exèrcits lituà i polonès, comandats per Konstanty Ostrogski, van vèncer l'exèrcit moscovita.

La postal l'ha enviat la Vaida.

Castell de Trakai

Trakai és una vila de 5200 habitants, al sud-est de Lituània, un dels centres històrics i turístics més destacats del país. Trakai ha estat històricament una vila amb una gran diversitat ètnica, en un territori format per illes i llacs. L'element més notable és el Castell, situat en una illa al llac Galvė. La fortalesa va ser construïda al segle XIV i es va acabar a principis del XV i va tenir una gran importància estratègica. Després de la Segona Guerra Mundial s'hi van fer grans treballs de reconstrucció, malgrat les inicials reticències de les autoritats soviètiques. El conjunt es va reconstruir amb l'aspecte del XV i, posteriorment, s'hi ha instal·lat el Museu d'Història de Trakai.

El segell és dedicat a Suvalkija, una de les cinc regions culturals de Lituània.

La postal l'ha enviat l'Edita. 

Museu de l'Ambre de Palanga

El Museu de l'Ambre de Palanga (Palangos Gintaro Muziejus) ocupa el Palau Tiškevičiai (o Tyszkiewicz), a la ciutat de Palanga, a la costa del Bàltic, el lloc d'estiueig més actiu de Lituània. El museu, inaugurat el 1963, es troba dins de l'antic palau neorenaixentista fet construir per la família noble dels Tyszkiewicz, entre 1893 i 1897. L'arquitecte va ser Franz-Heinrich Schwechten (1841-1924). La col·lecció d'ambre del museu inclou unes 28 mil peces, entre elles un bon nombre de joies i objectes d'art. Al voltant del palau hi ha el Jardí Botànic de Palanga,. 

El segell commemora el 500è aniversari del naixement de Segimon II August (1520-1572), que va ser rei de Polònia i Gran Duc de Lituània entre 1548 i 1572.

La postal l'ha enviat la Viktorija.

Castell de Raudondvaris

El Castell de Raudondvaris (Raudondvario pilis) és una residència nobiliària d'estil gòtic i renaixentista, situada al poble de Raudondvaris, al comtat de Kaunas. El castell és esmentat per primera vegada el 1392, quan Samogítia va passar a mans de l'Orde Teutònic. Tot i que es conserven restes de la construcció original, la forma actual és bàsicament de 1653-1684, quan el príncep Janusz Radziwill en va ordenar la reconstrucció i rehabilitació. La profunda renovació que es va fer entre 1832 i 1855 li va donar el seu actual aspecte neogòtic. Durant la Segona Guerra Mundial va patir greus desperfectes i va ser reconstruït entre 1962 i 1975. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2019, amb el tema dels ocells, i és dedicada a la cigonya blanca, Ciconia ciconia. 

La postal l'ha enviat l'Emilija.

Carrer Pilies de Vilnius

El Carrer Pilies o Carrer del Castell (en lituà Pilies gatvė) és un dels principals carrers de la ciutat vella de Vilnius. És un carrer força curt que uneix les places de la Catedral i de l'Ajuntament. Es tracta d'un carrer molt comercial i moltes de les processons, actes de Nadal o Setmana Santa, del Dia de la Independència o de les celebracions de victòries esportives, hi acaben passant. Des del carrer es veu la Torre de Gediminas, part del castell ja desaparegut, que és una obra del segle XIV, tot i que el seu origen es troba al segle XIII. 

Els dos segells són dedicat a la fredeluga europea, Vanellus vanellus. 

La postal l'ha enviat la Daiva.

Remigijus Drevinskas : Fusta

Remigijus Drevinskas és un destacat fotògraf lituà. Els boscos cobreixen, aproximadament, un 30 % de la superfície de Lituània i, al sud-est del país, s'apropen al 50 %. Un percentatge considerable d'aquests boscos són espais que gaudeixen d'algun tipus de protecció. 

El primer segell commemora el 150è aniversari del naixement de Kazys Grinius (1866-1950), que fou el tercer president de Lituània, entre juny i desembre de 1926. Els altres segells són dedicats al vytis, el cavaller que és l'emblema de Lituània des de fa segles. El primer és el de les banderes de la Batalla de Žalgiris o Grunwald, que el 1410 va enfrontar lituans i polonesos amb els cavallers teutònics, i el segon és de l'emblema de l'Escola Militar Smetonas, de 1929.

La postal l'ha enviat l'Audrius.

Kryžių kalnas, el Turó de les Creus

El Turó de les Creus (en lituà Kryžių kalnas) és un lloc de pelegrinatge situat a uns 12 quilòmetres de la ciutat de Šiauliai. L'origen del costum de posar creus a l'indret no és clar, però sembla que va començar després de la Revolta de Novembre, el gran alçament polonès de 1830 contra el domini rus. Amb el pas dels anys, i tot i els intents d'acabar amb el lloc en diferents moments històrics, el nombre de creus, crucifixos, imatges de la Verge Maria i rosaris no ha deixat de créixer i es creu que supera els cent mil. 

El primer segell commemora la visita del Papa Francesc a Lituània. El segon és dedicat a l'estendard presidencial lituà. El tercer mostra el Vytis, el cavaller que, des de l'Edat Mitjana, és un símbol del país. 

La postal l'ha enviat l'Olegas.