Pafos

Pafos és la quarta ciutat de Xipre, amb uns 55 mil habitants. Pafos es troba al sud-oest de l'illa de Xipre i la seva economia depèn en bona mesura del turisme, concentrat en quatre grans complexos -Kato Paphos, Coral Bay, Latchi i Aphrodite Hills-. La zona de Pafos concentra una gran riquesa arqueològica que ha portat a la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El primer segell és dedicat als Jocs Olímpics d'estiu de París 2024. El segon és el preceptiu segell en favor dels refugiats de la partició de l'illa el 1974.

La postal l'ha enviat en Waldemar.

Monestir de Stavrovouni

El Monestir de Stavrovouni es troba al cim del turó Stavrovouni, al districte de Làrnaca. Segons la tradició, va ser fundat per Santa Helena i el seu fill, l'emperador Constantí, a la primera meitat del segle IV i és un dels monestirs cristians més antics del món. La relíquia més important que s'hi guarda és un tros de la Vera Creu que hi va deixar Santa Helena. Després de segles de decadència durant el domini otomà, a finals del segle XIX va ressorgir amb força i va esdevenir el centre espiritual de Xipre. Actualment, hi viuen uns trenta monjos.

El primer segell pertany a la sèrie EUROPA de 2025, dedicada a l'arqueologia, i mostra un mosaic del segle IV, procedent d'una antiga vil·la rural a Akaki. El segon segell, obligatori des de la partició de l'illa el 1974, és un segell benèfic per als refugiats.

La postal l'ha enviat l'Aleksandra.

Omodos

Omodos és un poble d'uns 340 habitants, al districte de Limassol, al vessant meridional de les muntanyes de Tróodos, a uns 810 metres d'altitud. La principal activitat és l'agricultura, sobretot d'arbres fruiters i, especialment, de la vinya, que ha fet famós el poble pels seus vins. També ha crescut molt l'activitat turística. El poble va ser fundat en època bizantina i hi destaca, al centre de la població, el monestir de la Santa Creu, fundat en època molt antiga, potser al segle IV. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a les motos antigues, com la Panther M100, de 1947. El segon és un segell prorefugiats, que s'inclou en el franqueig des de la partició de l'illa el 1974. 

La postal l'ha enviat en Yaroslav.

Nicòsia

Nicòsia és la capital de Xipre i, també, la de Xipre del Nord (estat reconegut només per Turquia) i és, ara mateix, l'única capital dividida. La ciutat es troba dividida des de 1974 per la Línia Verda desmilitaritzada i sota control de l'ONU. Nicòsia es troba a la plana de Mesaoria, al centre de l'illa, a la principal regió agrícola del país, i a la vora del riu Pedieos, el més llarg de Xipre. A la postal hi apareix l'edifici més destacat de la ciutat, la Mesquita de Selimiye, que, fins a 1570 va ser la Catedral de Santa Sofia i església on es coronaven els reis de Xipre. L'edifici és l'església gòtica més gran de l'illa. 

Els primers segells corresponen a l'emissió de Nadal. L'altre és l'obligat segell benèfic en favor dels refugiats de la divisió de l'illa als anys setanta.

La postal l'ha enviat la Tatiana.

Castell de Limassol

Limassol, a la costa meridional de Xipre, és la segona ciutat del país, amb uns 200 mil habitants. La primera menció de la fortalesa o castell és de 1228 i es devia construir sobre una antiga basílica paleocristiana dels segle IV al VII. L'actual edifici, però, és la reconstrucció i ampliació realitzada pels otomans després de la conquesta de l'illa, entre 1570 i 1573, a partir de l'antiga fortalesa, enderrocada pels venecians uns anys abans per evitar que l'ocupessin els turcs. 

El primer segell pertany a la sèrie EUROPA de 2020, dedicada a les antigues rutes postals. L'altre segell és el dedicat als refugiats, obligatori en el franqueig des de Xipre, des de la partició de l'illa el 1974.

La postal l'ha enviat en Laco.

Ruïnes de Kourion

Kourion és una antiga ciutat-estat grega de la costa sud-occidental de l'illa de Xipre. Fundada, segons la tradició, per gent procedent d'Argos al segle XII aC, apareix en inscripcions assíries al segle VII aC. Les ruïnes inclouen mosaics ben conservats, banys públics, el nimfeu, la necròpolis i cases notables i, també el fòrum o el teatre greco-romà. La major part de les restes de l'àrea arqueològica són dels períodes romà i bizantí. 

El primer segell és dedicat a la papallona lleopard, Cigaritis acamas cypriaca. El segon segell és l'obligat segell destinat als refugiats que s'ha de posar en els correus procedents de Xipre.

La postal l'ha enviat en Laco.

Mapa de Xipre del Nord

La República Turca de Xipre del Nord és un estat de facto, només reconegut per Turquia., que ocupa el nord de l'illa de Xipre, amb capital a la part nord de la dividida ciutat de Nicòsia. Ocupa uns 3355 quilòmetres quadrats i té uns 380 mil habitants. El cop d'estat de 1974, que pretenia unir Xipre a Grècia, va provocar la invasió turca i importants moviments de població : grecoxipriotes cap al sud i turcoxipriotes cap al nord. El 1983 es va produir una declaració unilateral d'independència del nord, no reconeguda internacionalment. Els intents de trobar un solució a la divisió de Xipre, fins ara, han fracassat.

Els segells són dedicats a l'Agència Espacial Europea.

Bandera de Xipre

La bandera de Xipre va ser adoptada l'agost de 1960, arran de la independència del país. La bandera té fons blanc, amb un mapa de l'illa de color coure, símbol del metall que va donar fama l'illa durant segles i que és a l'origen del seu nom; sota el mapa hi ha dues branques d'olivera, símbol de l'esperit de pau dels habitants de l'illa. Fins a la independència, els dos principals pobles de l'illa, grecs i turcs, solien emprar les banderes de Grècia o de Turquia, per això es va voler crear una bandera nova, totalment neutral. El disseny és obra de l'artista turcoxipriota Ismet Güney (1923-2009).

Els segells commemoren el 50è aniversari de la sèrie EUROPA.

Mapa de Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània oriental, independent des de 1960. La superfície és de més de 9 mil quilòmetres quadrats i té més d'un milió d'habitants; la capital és Nicosia. Les llengües oficials són el grec i el turc. L'illa va quedar dividida en dues parts el 1974, amb la ocupació turca del nord de l'illa i la creació de la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda per Turquia. Xipre és membre de la Unió Europea des de 2004.

Els segells commemoren el 50è aniversari dels segells EUROPA.

La postal l'ha enviat en Michael.

Congost d'Avakas

El Cap d'Akamas es troba a la costa occidental de Xipre, al districte de Pafos. La zona és una àrea amb una rica biodiversitat, que inclou nombroses espècies de plantes endèmiques. El relleu és molt escarpat i complex, amb diverses gorges. Les gorges d'Androlykou i de Petratis es troben a la part nord del Cap, mentre que el congost d'Avakas es troba al sud-oest, al llarg de tres quilòmetres per on transcorre el petit riu Avgas. El congost és format per parets molt altes que, sovint s'ajunten per formar autèntics túnels.

El primer segell és forma part d'una sèrie dedicada a l'artesania xipriota. El segon és dedicat als refugiats, com es fa des de 1974 amb tots els enviaments postals a l'estranger.

La postal l'ha enviat la Liza.

Una postal de Xipre

Aquesta postal, la primera que hem rebut de Xipre, l'ha enviat en Volker des de la ciutat de Limassol (Λεμεσός, Lemesós), a la costa meridional del país. Limassol té uns 100 mil habitants i és un important port marítim, a més d'un centre turístic i de serveis molt destacat.

El primer segell correspon a una emissió conjunta de l'Euromed dedicada a la Mediterrània. El segon pertany a una sèrie dedicada a les quatre estacions, en aquest cas l'hivern. El tercer és destinat als refugiats i s'inclou en tots els enviaments a l'estranger des de la divisió de l'illa el 1974.