Castell de Berlanga de Duero

Berlanga de Duero és una vila de la província de Sòria, a Castella i Lleó, d'uns 830 habitants. El castell és un conjunt construït entre 1460 i 1480, sobre un castell anterior, d'origen musulmà, amb una muralla del segle XI que envolta la base del turó on s'alça el castell. A l'interior de la fortalesa s'hi va construir també el palau dels Tovar i ducs de Frías, de la que només en resta la façana principal. El conjunt va esdevenir una fortalesa artillera el 1512, però cap al segle XVII va entrar en decadència i va patir danys importants en els segles posteriors, fins a la restauració recent del conjunt.

El segell és dedicat al cantant Nino Bravo (1944-1973).

La postal l'ha enviat en Javier.

San Isidoro de León

La Real Colegiata de San Isidoro és una de les esglésies més destacades de Lleó. Va ser construïda a partir de 956, sobre vestigis d'època romana. És dedicada a Sant Isidor des de 1063, quan s'hi van traslladar les relíquies del sant. San Isidoro és una obra mestra del romànic lleonès i té la particularitat d'incloure el Panteó dels Reis de Lleó, on hi ha enterrat bona part dels reis i reines lleonesos. Al Panteó hi destaca l'extraordinària pintura mural que omple l'espai, amb escenes dels cicles litúrgics de Nadal, la Passió i la Resurrecció, que conformen un dels conjunts més destacats de la pintura romànica a la Península Ibèrica.

El segell és dedicat a la prevenció de la conducta suïcida.

La postal l'ha enviat en Javier.

Catedral de León

La Catedral de León, dedicada a la Mare de Déu, és l'única catedral espanyola gòtica, d'estil clarament francès, amb naus altes, allargades i molt il·luminades. L'actual catedral ocupa el lloc de dues esglésies anteriors i va ser construïda a partir de 1205, tot i que la torre sud no es va acabar fins al segle XV. L'edifici ha tingut freqüents i greus problemes perquè està construir sobre fonaments de pedra calcària, de mala qualitat, i el 1631 es va enfonsar part de la nau central, que va ser substituïda per una cúpula, trencant la unitat gòtica. Els problemes han seguit i han obligat a moltes reformes i reparacions. 

El segell és dedicat a les falles de València.

La postal l'ha enviat la Lesya.

Ponferrada

Ponferrada és la capital de la comarca del Bierzo, a l'oest de la província de Lleó. Té uns 65 mil habitants. A l'Edat Mitjana va ser seu d'una important comanda dels templers. La postal mostra el Castell de Ponferrada, d'estil romànic, emplaçament dels Cavallers del Temple, construït a finals del segle XII. La Basílica de la Encina, on es venera la Verge de la Encina, patrona del Bierzo, un edifici renaixentista amb elements barrocs, construït entre 1572 i 1607. La Calle del Reloj és un dels carrers típics, comunica la Plaça de la Basílica i l'Ajuntament, amb una torre del segle XVI. El Monument al Cavaller Templer, va ser inaugurat el 1998 i és obra de l'escultor Óscar Alvariño.

El segell pertany a l'emissió de Nadal de 2021.

La postal l'ha enviat en Javier.

Laguna Negra de Urbión

La Laguna Negra de Urbión, o simplement Laguna Negra, és una llacuna d'origen glacial situada a la Sierra de Urbión, dins del Parc Natural de la Laguna Negra y los Circos Glaciares de Urbión. La Laguna Negra es troba a 1753 metres d'altitud i es caracteritza per les seves aigües fosques, que no deixen veure el fons i que són a l'origen de les llegendes que afirmen que la llacuna no té fons. La Laguna Negra es troba dins del terme del municipi de Vinuesa, a la comarca de Pinares, al nord de la província de Soria. 

El segell és dedicat al XX Congrés Estatal del Voluntariat, celebrat el 2018 a Ourense. 

Catedral de León

La Catedral de León, dedicada a la Mare de Déu, és una de les grans obres del gòtic a Espanya. Es va construir a partir de 1205 per substituir l'anterior catedral romànica, tot i que les obres es van interrompre ben aviat i no es van reprendre fins a 1255. Sembla que l'arquitecte va ser Mestre Enric, d'origen possiblement francès i, més endavant, Juan Pérez. L'estructura bàsica es va acabar el 1302, tot i que el claustre i la torre nord es van acabar al segle XIV i la torre sud es va acabar al segle XV. L'edifici, construït relativament de pressa, és molt homogeni i el més clarament d'estil francès de la Península, inspirat directament en la Catedral de Reims, amb naus molt altes i allargades i ben il·luminades. La cúpula que cobreix el creuer s'hi va construir al segle XVII. 

El segell és el disseny guanyador de concurs Disello 2019.

La postal l'ha enviat la Conchi.

Astorga

Astorga és una ciutat del centre de la província de Lleó, capital de la comarca de la Maragateria i seu episcopal des de temps antics. La ciutat té uns 10800 habitants i un ric patrimoni arquitectònic i cultural. La postal mostra tres dels edificis més emblemàtics de la ciutat. La Catedral, dedicada a Santa Maria, va ser cosntruïda entre 1471 i el segle XVIII i incorpora elements gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics. El Palau Episcopal, és una obra d'Antoni Gaudí (1852-1926) i va ser construït  entre 1889 i 1915. I l'Ajuntament es va construir entre 1683 i 1703 i inclou un popular rellotge que fan sonar dos personatges vestits de "maragatos", Juan Zancuda i Colasa. 

El segell commemora el 250è aniversari de les Reials Ordenances de Carles III, que han regulat el funcionament de l'exèrcit espanyol entre 1768 i 1978.

La postal l'ha enviat en Javier.

Catedral de Salamanca

Salamanca té dues catedrals, una al costat de l'altra. La Catedral de Santa Maria (o Catedral Vella) va ser construïda a partir del primer terç del segle XII i es va acabar a finals del segle XIV, en estil romànic i gòtic. La Catedral de l'Assumpció (o Catedral Nova), es va construir entre 1513 i 1733. amb elements del gòtic tardà, renaixentistes i barrocs, i és la seu de la diòcesi. El seu campanar de 110 metres és un dels més alts d'Espanya. Darrere de les catedrals s'hi alcen les dues torres bessones, de 50 metres, de la Clerecia, construïda a partir de 1617, que originàriament va ser la seu dels jesuïtes i actualment és la seu de la Universitat Pontifícia. 

El segell és el disseny guanyador del concurs Disello de 2018.

La postal l'ha enviat en Víctor.

Retaule Major de San Esteban

José Benito de Churriguera (1665-1725) és el màxim exponent del barroc espanyol, en la seva variant més fortament ornamental, coneguda com a estil "churrigueresco". El Retaule Major de l'església del Convent de San Esteban, a Salamanca, és considerat la seva obra més destacada. L'enorme estructura inclou sis columnes salomòniques decorades amb elements vegetals, un tabernacle central amb forma de templet i dues fornícules amb les imatges de Sant Domènec de Guzman i Sant Francesc d'Assís, totes dues atribuïdes al mateix Churriguera. A la part superior hi ha una pintura de Claudio Coello (1642-1693) que representa el martiri de Sant Esteve. 

El segell és dedicat a la investigació biomèdica a Espanya.

Un Sant Jaume romànic

El santuari de Nuestra Señora de la Peña de Francia es troba a 1727 metres d'altitud, a El Cabaco, municipi de la província de Salamanca. El lloc atrau a un gran nombre de pelegrins, excepte els mesos d'hivern , que és pràcticament inaccessible. El conjunt és format per l'església, el convent dels frares dominics que custodien el santuari i diverses capelles exteriors. El santuari s'alça a l'indret on, el 1434, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. A les capelles hi ha les imatges trobades en els anys següents: Sant Jaume, el 1439, Sant Andreu, el 1440, i el Sant Crist, el 1446. Sant Jaume és representat amb el bastó de pelegrí, amb una figura esvelta i desproporcionada.

El segell és dedicat a la dansa tradicional a Espanya.

San Marcos de Salamanca

L'església de San Marcos es troba a la zona de l'antiga muralla de la ciutat de Salamanca. Va ser construïda a finals del segle XI o principis del XII, en estil romànic. Destaca per les seves petites dimensions i, sobretot, per la seva planta circular. L'interior, però, presenta forma de planta basilical, amb tres naus, encapçalades per tres absis, que no són visibles des de l'exterior. L'entrada principal és posterior a la construcció primitiva, amb forma d'arc apuntat. La teulada és coronada per un campanar d'espadanya, del segle XVIII. Durant segles, San Marcos va ser la seu de la Real Clerecía de San Marcos, una influent institució eclesiàstica de Salamanca fins al segle XVIII. 

El segell és dedicat a Toledo com a capital espanyola de la gastronomia de l'any 2016 i mostra un dels seus productes més destacats, el massapà, que s'elabora des del segle VIII.

Casa de las Conchas

La Casa de las Conchas és un antic palau de Salamanca, d'estil gòtic, amb elements platerescos, renaixentistes i mudèjars. El palau el va fer construir Rodrigo Maldonado de Talavera i el va acabar el seu fill. Va ser construït entre 1493 i 1517 i destaca per la seva façana, decorada amb més de 300 petxines que li donen nom. A l'interior hi destaquen el pati, amb arcs mixtilinis, l'escala i l'enteixinat del sostre. La porta principal és coronada per l'escut dels Maldonado i ,a la façana, hi ha quatre finestres d'estil gòtic,  totes desiguals. Les petxines hi van ser afegides a partir del casament del fill de Rodrigo Maldonado amb Juana de Pimentel ja que són el símbol de la casa de Pimentel, a més del símbol dels pelegrins que van a Compostel·la i de l'Orde de Santiago, a la que pertanyia Maldonado. Actualment és una biblioteca. 

El segell mostra el disseny guanyador del concurs Disello 2016, convocat per Correos.

La Alberca

La Alberca és un municipi de la província de Salamanca, a la comarca de la Sierra de Francia, a uns 1048 metres d'altitud. La Alberca té uns 1125 habitants. La població conserva la seva arquitectura tradicional i hi destaca l'església parroquial de l'Assumpció, del segle XVIII, amb una gran torre construïda dos segles abans i un gran nombre de capelles escampades pel seu territori i, molt especialment, el santuari de la Virgen de la Peña de Francia, a 1723 metres d'altitud, on es venera una imatge trobada al segle XV. El terme municipal també inclou el Parc Natural de las Batuecas - Sierra de Francia. La vila conserva també molts costums religiosos i tradicions ancestrals, alguns de molt antics. Des de 2011 forma part de l'associació de "Los Pueblos más Bonitos de España". 

El segell correspon a la sèrie EUROPA de 2015 dedicada a les joguines antigues.
La postal l'ha enviat en David. Muchas gracias !.

Aqüeducte de Segovia

L'Aqüeducte de Segovia és una construcció romana del primer terç del segle II. Té una longitud de 728 metres i una alçada màxima de 28 i mig. L'aqüeducte consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt, diferents i adaptats als desnivells del terreny, i la part superior és formada per 44 arcs. L'aqüeducte recull les aigües de la deu de Fuenfría, a les muntanyes, a uns 17 kilòmetres de la ciutat i ha estat en funcionament fins al segle XX, cosa que explica el seu bon estat de conservació. En els darrers anys, però, la pedra s'ha vist amenaçada pels efectes de la contaminació. L'Aqüeducte i el centre històric de la ciutat han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell és dedicat a les migracions.

La postal l'ha enviat l'Emilio. Muchas gracias !.

Santa María de la Horta

L'església de Santa Maria de la Horta és una de les esglésies romàniques de la ciutat de Zamora. Va ser construïda a partir de 1163 i ,durant segles, va pertànyer a l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem i, posteriorment a monges del mateix orde. És una església d'una sola nau, dividida en tres trams amb tres voltes ojivals. L'absis i les portalades són notables i els capitells que hi ha per tota l'església responen a temes molt diversos. La torre i les capelles de la banda sud s'hi va afegir posteriorment. A l'interior s'hi guarden dues imatges molt estimades a Zamora, la de la Mare de Déu de la Salut, dels segle XVI, i la del Crist de l'Agonia, del segle XVII. 

El segell commemora el 500è aniversari de la mort del rei Ferran el Catòlic (1452-1516), que va regnar a la Corona d'Aragó des de 1479 fins a la seva mort.

Convent de San Esteban a Salamanca

El Convent de San Esteban de Salamanca és un convent de frares dominics, establert el 1255 i encara actiu. L'actual convent es va construir sobre l'antic entre 1524 i 1610, amb disseny de Juan de Álava (1480-1537), tot i que hi van intervenir altres arquitectes. L'edifici es considera un dels gran exemples de l'estil plateresc, tot i que per la llarga durada de les obres, hi ha elements que van des del gòtic final fins al barroc. Un element molt destacat és la portalada de l'església, obra de Juan Antonio Ceroni (italià, actiu a Espanya entre 1610 i 1633), obra mestra del plateresc, concebuda com una portalada-retaule, amb l'escena del martiri de Sant Esteve al centre i el Calvari, a la part superior. Al costat hi ha el pòrtic d'entrada al convent, obra de Juan Ribero de Rada (1540-1600), amb arcs de mig punt i decoració molt senzilla, inspirat en les lògies renaixentistes italianes. 

El segell és dedicat a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), inaugurat el 1989.

Catedral de Zamora

La catedral de Zamora, dedicada al Salvador, va ser construïda al segle XII en estil romànic. La catedral és un edifici de planta de creu llatina amb tres naus; els absis originals van ser substituïts al segle XVI per una capçalera gòtica. Tot l'edifici és d'una gran austeritat decorativa, sota la influència de l'arquitectura sorgida de la reforma cistercenca. El cimbori té un tambor de setze finestres sobre el qual s'alça una cúpula lobulada, revestida amb escates de pedra, de clara influència bizantina. El cimbori és l'element més característic de la catedral i ha esdevingut l'autèntic símbol de la ciutat de Zamora, capital de la província del mateix nom, a l'oest de la regió de Castella i Lleó. La torre del Salvador, de 45 metres d'alçada, es va construir al segle XIII en estil romànic. 

El segell pertany a una sèrie anomenada "Las Edades del Hombre" i mostra el cimbori de la Catedral de Zamora.

Plaza Mayor de Salamanca

La Plaza Mayor de Salamanca va ser construïda en diverses etapes entre 1729 i 1756. El disseny barroc és obra d'Alberto de Churriguera (1676-1750) que es va inspirar, i va millorar, el model de la Plaza Mayor de Madrid. La Plaza Mayor es va construir sobre una plaça molt més gran, la Plaza de San Martín, que, des de l'Edat Mitjana, era el lloc del mercat i dels grans esdeveniments de la ciutat. La Plaza és un quadrangle de costats desiguals que oscil·len entre els 82'6 metres del cantó més llarg fins als 75'29 del més curt. L'estructura està formada per edificis amb balcons i façana força senzilla, sobre porxos que envolten la plaça. L'excepció és l'Ajuntament, molt més decorat, obra d'Andrés García de Quiñones (1709-1784), que també va ser l'encarregat d'acabar la plaça. L'espadanya de l'ajuntament és un afegit de 1852, obra de Tomás Cafranga, basat en el disseny de Quiñones. L'aspecte actual es de 1953, quan es van eliminar els jardins i arbres i el quiosc central de música. 

El segell és dedicat a Salamanca, capital europea de la cultura de l'any 2002.

Àvila

Àvila és la capital de la província homònima, té uns 60 mil habitants. Situada a 1128 metres d'altitud, és la capital de província més alta d'Espanya. La UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat. Destaca la seva muralla medieval, romànica, que es conserva completa i va ser construïda entre els segle XI i XIV. Té un gran nombre d'edificis històrics, entre els quals destaquen la Catedral, les esglésies romàniques de San Vicente i de San Pedro, el monestir de Santo Tomás ..i diversos palaus i casals. 

El segell és dedicat a una de les papallones mes espectaculars d'Europa, la Graellsia isabellae o Actias isabellae.

 

Església de San Juan de Baños

San Juan de Baños és una església visigòtica del segle VII. La va fer construir el rei Recesvint l'any 661. A l'interior s'hi veuen els típics arcs visigòtics sobre columnes de marbre reutilitzades. L'església es troba al poble de Baños de Cerrato, al municipi de Venta de Baños, província de Palencia.

La postal l'envia la Rosa Maria.