Bretanya florida

Bretanya (Breizh) és el territori del poble bretó i ocupa la gran península atlàntica de Bretanya, al nord-pest de França. Administrativament, es troba dividida entre la regió de Bretanya i el departament del Loira Atlàntic, que forma part del País del Loira i on hi ha la capital històrica, Nantes (Naoned). Una part de la població conserva la llengua bretona, una llengua cèltica. 

El primer segell commemora el 80è aniversari de la visita del General De Gaulle a La Baule, al departament de Loira Atlàntic. El segon és un segell de Marianne amb el text "50 anys gravats a la història". El mata-segells correspon al primer dia de circulació. El correu, però, ha patit una doble cancel·lació, clarament innecessària.

La postal i la carta les ha enviat en François.

Saint-Marc-sur-Mer

Saint-Marc-sur-Mer és un nucli turístic de la comuna de Saint-Nazaire, al departament de Loire-Maritime, dins de la regió del País del Loira, tot i que dins de la Bretanya històrica. El lloc és famós perquè s'hi va rodar una popular pel·lícula de Jacques Tati l'any 1953, "Les vacances de Monsieur Hulot". Justament, davant de l'Hôtel de la Plage, on passa part de la història, el 1999, s'hi va instal·lar una estàtua d'Emmanuel Debarre (1948-2020), mostrant Monsieur Hulot, el protagonista de la pel·lícula. 

El segell pertany a la Fête du Timbre de 2024, dedicada a la navegació de plaer.

La postal l'ha enviat en François.

Pardons de Bretanya

El pardon és una forma tradicional de pelegrinatge, pròpia de Bretanya, que implica una missa i una processó a l'aire lliure cap a un lloc sagrat seguint un recorregut determinat. Les relíquies dels sants i els estendards formen part essencial de la processó. Algunes d'aquestes processons fan un recorregut circular i s'anomenen troménies. Cada any se'n celebren uns dos mil, generalment acompanyats d'altres activitats festives, com concerts, balls, fires i altres. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada als animals de la granja, com la vaca. El segon és dedicat al Saló Filatèlic de Tardor.

La postal l'ha enviat l'Émilie.

Hippolyte Berteaux : La bretona

Hippolyte Berteaux (1843-1926) és un pintor francès, conegut sobretot per les seves pintures murals i retrats, a més d'escenes de gènere i paisatges. "La bretona", pintat el 1900, va esdevenir imatge de l'emblemàtica marca de galetes de Nantes Lefèvre-Utile. Aquesta obra es troba al Museu d'Història de Nantes, situat al Castell dels Ducs de Bretanya. 

El primer segell commemora el centenari de la descoberta de la tomba de Tutankamon.

La postal l'ha enviat l'Emmanuel.

Nantes

Nantes (en bretó Naoned) és una ciutat del departament de Loire-Atlantique, al País del Loira, tot i que pertany a la Bretanya històrica. La ciutat tés uns 320 mil habitants. Nantes es troba a l'estuari del riu Loira i, històricament, ha estat una ciutat portuària, amb el port de Saint-Nazaire, que actualment és una comuna independent. Entre els indrets més notables hi ha la catedral gòtica de Saint-Pierre, la basílica de Sant Nicolau, el Castell dels Ducs de Bretanya, l'Ajuntament  o l'Estadi de Beaujoire. Nantes és un destacat centre industrial de França.

El segell és dedicat a Nelson Mandela (1918-2013).

La postal l'ha enviat la Marie-Agnès. 

Trévé

Trévé (en bretó Treve) és una comuna del departament bretó de Côtes-d'Armor (Aodoù-an-Arvor). El poble té prop de 1700 habitants i es troba al cor de l'anomenat Altiplà de Rohan, que més que un altiplà és un conjunt de turons desordenats sense cap direcció clara. Bona part del terme és ocupat per terrenys agrícoles. Un dels edificis més destacats és l'església de Sant Just.

La postal l'ha enviat en Gaëtan.

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, Fratercula arctica, és la més comuna de les tres espècies de frarets que existeixen. Viu a l'Atlàntic Nord, des de Groenlàndia, Islàndia i Spitsbergen fins a les Illes Britàniques i el nord-oest de França, el Nord d'Escandinàvia i el nord-oest de Rússia, i, a l'Amèrica del Nord, fins a Terranova i New Brunswick. A l'hivern, se'ls pot trobar més al sud, fins a la Mediterrània. Els frarets són negres per sobre i blancs per sota, amb un bec acolorit i potes vermelloses. S'alimenten de petits peixos. El seu nom bretó és poc'han boutin i en francès s'anomena macareux moine. 

El segell és dedicat a un mineral, l'atzabeja.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Vestit tradicional de Pont-l'Abbé

Pont-l'Abbé (en bretó Pont-'n-Abad) és una comuna del departament de Finistère, a Bretanya. La vila té uns 8600 habitants i és un centre destacat de la cultura i les tradicions bretones. La postal és una visió estilitzada del vestit tradicional de les dones de Pont-l'Abbé, amb la tradicional còfia, que variava de forma i dimensió d'un poble a un altre. 

El segell commemora el 75è aniversari de l'Alliberament de París. 

La postal l'ha enviat la Rozenn, que també n'és l'autora.

Le Croisic

Le Croisic (en bretó Ar Groazig) és una comuna del departament de Loire-Atlantique, a la Bretanya històrica. El municipi té uns quatre mil habitants. Le Croisic és una tradicional vila marinera i pesquera, actualment molt centrada també en el turisme. Al seu centre històric s'hi troba un bon nombre de cases tradicionals, algunes d'elles dels segles XV al XVII. L'edifici més destacat és l'església de Notre-Dame-de-la-Pitié, que es va construir a partit de 1494, en estil gòtic flamíger. El campanar, de 56 metres, es va alçar al segle XVII. Al terme municipal també s'hi troben menhirs, capelles i creus, molins, fars i altres construccions. 

Els segells són dedicats a dos peixos: l'anfós o mero, Epinephelus marginatus, i el llobarro, Dicentrarchus labrax. El matasegells commemora la volta al món en solitari de Jacques-Yves Le Toumelin (1920-2009), amb el vaixell Kurun, construït a Le Croisic; el viatge va durar de setembre de 1949 a juliol de 1952. 

La postal l'ha enviat en François.

Saint-Philbert-de-Grand-Lieu

Saint-Philbert-de-Grand-Lieu (en bretó Sant-Filberzh-Deaz) és una comuna del departament de Loire-Atlantique, a la Bretanya històrica. El municipi té uns nou mil habitants. El nom el rep per l'abadia benedictina homònima, fundada cap a l'any 815. Actualment només en resta l'església i alguns murs. Al segle XVII va esdevenir església parroquial i, després de la Revolució, va servir de magatzem i de mercat cobert. El 1936 va tornar a esdevenir lloc de culte. Globalment, es tracta d'un edifici d'estil carolingi, amb elements posteriors romànics. A la cripta hi ha el sarcòfag de Sant Filibert, d'estil merovingi del segle VII. 

El segell és dedicat a l'església de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu i el matasegells correspon al primer dia de circulació. 

La postal l'ha enviat en François.

Parc du Thabor, Rennes

El Parc du Thabor és un parc públic del centre de la ciutat de Rennes, a Bretanya. El parc inclou un jardí a la francesa, un jardí a l'anglesa, una orangerie o gran hivernacle, un roserar i un important jardí botànic. L'origen del parc es troba en l'hort dels monjos de l'antiga abadia de Saint-Melain, que durant segles va ser extramurs de la ciutat. L'hort ocupava un petit turó que els monjos anomenaven Tabor, per la muntanya de Terra Santa. 

El segell és dedicat al pintor Édouard Vuillard (1868-1940), membre del grup dels Nabis. 

La postal l'ha enviat la Isabelle.

Saint-Nazaire 1900

Saint-Nazaire (en bretó Sant-Nazer) és una ciutat del departament de Loire-Atlantique, a la regió del País del Loira, dins de la Bretanya històrica. Actualment té més de 70 mil habitants i té una llarga tradició pesquera i de construcció naval. Va ser un poble petit fins que es va industrialitzar durant la segona meitat del segle XIX i va començar a créixer gràcies a l'arribada del ferrocarril i l'ampliació del seu port. Saint-Nazaire va ser una de les ciutats franceses més danyades durant la Segona Guerra Mundial, de manera que es va haver de reconstruir en bona part. La postal reprodueix una imatge de 1900, quan la ciutat tenia poc més de 30 mil habitants, i mostra la Rue Amiral-Courbet i l'Hôtel des Postes. Un món que ja no existeix. 

El segell és una reemissió, amb un valor diferent, d'un segell que commemorava el 400è aniversari de la construcció del Pont-Neuf de París.

La postal l'ha enviat en François.

Banquet de noces a Bretanya, 1912

La postal reprodueix una fotografia de 1912 que mostra part dels 2100 convidats al casament de Pierre-Marie Auffret i Anne-Marie Brousseau al poble bretó de Scrignac (en bretó Skrigneg). El poble, que actualment té uns 800 habitants, va arribar al seu màxim de població en l'època de la fotografia, quan va arribar als 3800 veïns. Scrignac es troba al departament de Finistère (Penn-ar-Bed), dins dels Parc Natural Regional d'Armòrica (Parc Naturel Régional d'Armorique, Park an Arvorig). 

El segell pertany a una sèrie dedicada a les obres de la naturalesa, en aquest cas l'aigua gelada.

La postal l'ha enviat la Karen.

Dos cartells de Bretanya

En Gilles ens ha enviat un gran nombre de postals, entre les quals aquestes dues reproduccions de cartells de principis del segle XX, dedicats a la Bretanya. El primer, encarregat pels Ferrocarrils de l'Estat, és obra de l'il·lustrador Paul-Adolphe Kauffmann (1849-1940) i mostra una escena pintoresca al poble d'Huelgoat (en bretó An Uhelgoad), al departament de Finistère.

El segon cartell, encarregat pel Ferrocarril d'Orléans, és obra de Charles-Jean Hallo (1882-1969) i mostra una escena de la ciutat de Quimper (Kemper), al departament de Finistère.

El primer segell és dedicat a l'església romànica de l'Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire (també anomenada Abadia de Fleury), al departament de Loiret. El segon mostra un edifici de la ciutat de Pointe-à-Pitre, al departament de la Guadeloupe, al Carib, la Maison Souques-Pagès, actualment Musée Saint-John Perse.

Dues escenes de la vella Bretanya

Bretanya és la primera regió pesquera de França, i ho ha estat històricament. Encara ara, les captures representen el 47 % del total del país i hi ha més de dues mil embarcacions dedicades a la pesca. Les dues postals mostren fotografies de temps passats amb escenes de la vida quotidiana de les poblacions costaneres de Bretanya. La primera mostra un grup de mariners descansant de la dura feina en una taverna, potser en un dia de mal temps que no ha permès sortir a pescar.

La segona mostra el treball amb la tonyina capturada a Concarneau (Konk-Kerne), un dels principals ports pesquers de França, dedicat sobretot a la captura de la tonyina. 

Els dos segells que també ha enviat en Gilles, són dedicats a vitralls de la Catedral d'Estrasburg (Strasbourg) i de l'Abadia de Saint-Savin-de-Gartempe.

Península de Guérande

La Península de Guérande (Presqu'île de Guérande) es troba a l'extrem sud de la Bretanya històrica. Limita al sud i a l'oest amb l'Oceà Atlàntic, al nord amb el riu Vilaine i a l'est amb els aiguamolls de la Brière. La Península forma part del País de Guérande, una de les comarques tradicionals de l'anomenat País de Nantes. La zona és coneguda, entre altres coses, per la sal de Guérande, una sal de gran qualitat produïda a les salines de la zona. La zona inclou diverses poblacions, moltes de les quals són signatàries de la campanya Ya d'ar brezhoneg (Sí al bretó), per promoure i defensar l'ús de la llengua bretona. Entre aquestes poblacions hi ha Guérande (Gwenrann), de 15800 habitants, Le Pouliguen (Ar Poulgwenn), de 4600, La Baule-Escoublac (Ar Baol-Skoubleg), de 15500, o Pornichet (Pornizhan), d'uns 10500, que és d'on ha vingut aquesta postal.

El segell és dedicat als peixos del Mediterrani, amb la silueta dels turons de Marsella al fons.

La postal l'ha enviat en François. Trugarez vras !

Locronan

Locronan ( en bretó Lokorn) és una comuna del departament de Finistère (Penn-ar-Bed), a l'extrem occidental de Bretanya. El poble, d'uns 800 habitants, està molt ben conservat i pertany al grup dels anomenats "els pobles més bonics de França". Hi destaca la plaça de l'església, amb un bon nombre de cases de granit dels segles XVII i XVIII, presidida per l'església de Sant Ronan, construïda entre 1430 i 1480, amb la capella annexa del Pénity, construïda el 1530, on hi ha la tomba de Sant Ronan, i que es creu que és el lloc on hi hagué l'ermita on s'instal·là aquest sant bretó d'origen irlandès (segle VI). Locronan és una de les nombroses comunes de la zona adherides a la campanya Ya d'ar brezhoneg (Sí al bretó), per promoure i revitalitzar la llengua bretona. 

El segell pertany a ua sèrie dedicada a les jugades de futbol més valorades pels aficionats, en aquest cas la xilena.

La postal l'ha enviat la Nathalie.

Saint-Brevin-les-Pins

Saint-Brevin-les-Pins (en bretó Sant-Brewenn) és una comuna del departament del Loira Atlàntic, dins del territori de la Bretanya històrica, a la desembocadura del Loira, a la riba oposada a la ciutat de Saint-Nazaire. Té uns 13 mil habitants. El poble va ser originàriament un lloc de pescadors i pagesos, que al segle XIX va esdevenir un centre balneari. El 1975, la construcció del Pont de Saint-Nazaire, va accelerar el procés de desenvolupament de la vila, sota la influència de la ciutat veïna. Saint-Brevin té un important patrimoni megalític, l'església de Sant Brevin, del segle XI, molt modificada posteriorment, i platges que formen part de la Côte de Jade. Un element característic són les cabanes de pescadors, situades sobre pilars o sobre les roques, que actualment fan una funció més recreativa que econòmica. 

En François ens ha enviat aquest correu amb els segells dedicats a Saint-Brevin-les-Pins, amb el mata-segells corresponent al primer dia de circulació. També hi ha afegit una postal de la població.