Sant Julià de Coaner

Coaner és un poble d'una vintena d'habitants, dins del municipi de Sant Mateu de Bages, a la comarca del Bages. L'església de Sant Julià és una església romànica del segle XI, consagrada el 1024, de planta basilical quadrada, amb tres naus i tres absis amb arcuacions llombardes. El campanar, de torre quadrada, té dos pisos i finestres geminades. Al costat de l'església, sobre un tossal, hi ha una torre de planta circular, de 16'4 metres d'alt i 7'3 de diàmetre exterior, que és l'únic que es conserva del castell del segle XI. 

El segell és dedicat ala periodista i escriptora Carmen de Burgos (1867-1932).

Sant Cugat del Racó

Sant Cugat del Racó és una església romànica del segle XI, que depèn de la parròquia de Castelladral, al municipi de Navàs, a la comarca del Bages. Els fonaments de la capçalera són d'un edifici anterior preromànic. L'església té planta de creu grega amb una cúpula que acaba amb un cimbori cilíndric decorat amb finestres cegues. La decoració és típicament llombarda i totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada. El lloc és documentat des de 925 i va dependre del monestir de Ripoll fins a 1835. 

El segell pertany a la sèrie dedicada a les províncies espanyoles, en aquest cas Salamanca.

Rajadell

Rajadell és un poble i municipi de la comarca del Bages, a la vall de la riera de Rajadell, afluent del Cardener. El municipi té uns 500 habitants, dels quals uns 300 viuen al poble. El poble ha crescut al voltant de l'església parroquial i del castell de Rajadell. El Castell és documentat des de 1063 i l'actual edifici és el fruit de moltes reformes, que l'han convertit en una mena de masia fortificada. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà i la ramaderia i, darrerament, s'ha anat convertint en un poble d'estiueig i de segones residències. 

El segell és dedicat al Camino de Liébana o Camino Lebaniego, una branca del Camí de Santiago, d'uns 70 quilòmetres, a Cantàbria, que uneix San Vicente de la Barquera amb el monestir de Santo Toribio de Liébana, on es guarda una venerada relíquia de la Santa Creu.

Pintures murals de Cardona

L'església de Sant Miquel de Cardona, gòtica, consagrada el 1397, va substituir un temple anterior esmentat ja l'any 1013. És l'església parroquial de Cardona. D'aquesta església en procedeixen diverses obres, sobretot gòtiques, una de les menys conegudes és la de la postal que mostrem avui. Avui, festa de Sant Esteve, s'escau aquesta imatge relacionada amb la història del primer dels màrtirs. "L'enterrament de Sant Esteve", d'autor desconegut, és una pintura mural del segon quart del segle XIV, que actualment es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Manresa ignasiana

Sant Ignasi de Loiola (1491-1556) va fer estada a Manresa entre març de 1522 i febrer de 1523. Va ser un temps de penitència, pregària i meditació que va marcar definitivament l'espiritualitat i la vocació del sant. Va ser a Manresa que va escriure bona part dels seus "Exercicis Espirituals". El nucli de la Manresa vinculada a Sant Ignasi és l'església de la Cova de Sant Ignasi, un dels millors exemples d'arquitectura jesuïta i barroca a Catalunya, amb l'enorme edifici neoclàssic dels jesuïtes al costat. Per diversos llocs de la ciutat s'hi troben indrets marcats per anècdotes, llegendes i històries relacionades amb el sant. En són exemples destacats la Capella del Rapte, el Pou de la Gallina, la Capella de Sant Ignasi Malalt i molts altres.

El segell commemora el mil·lenari de la fundació del Regne de Granada. 

Santa Cova de Manresa

La Santa Cova o Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic format per una església barroca i un gran edifici neoclàssic, situats a l'entrada sud de Manresa, a la comarca del Bages,  a prop del riu Cardener. El conjunt es troba sobre les balmes i coves on va fer estada, entre març de 1522 i febrer de 1523, sant Ignasi de Loiola i on va escriure bona part dels seus "Exercicis Espirituals". El lloc va esdevenir ben aviat un centre de pelegrinatge i, finalment, entre 1759 i 1763, s'hi va construir una església d'estil barroc, obra de Josep Moretó. L'element més remarcable de l'edifici és la seva façana, construïda com un gran retaule.

Montserrat nevat

El monestir benedictí de Montserrat és el cor espiritual de Catalunya. Situat al massís de Montserrat, en un lloc realment únic, és un centre de pelegrinatge antiquíssim, un centre cultural molt actiu, un símbol nacional indiscutible i un atractiu turístic imprescindible. L'origen del monestir és incert, potser al segle IX. Des de 1082 té abat propi. L'actual basílica, on es venera la Moreneta, és del segle XVI, amb una estructura encara gòtica però amb pilastres i ornamentació que responen als nou corrents renaixentistes.

El segell correspon a l'emissió de Nadal de 2012 i mostra l'Adoració dels Reis, procedent de la Catedral Vella de Salamanca. 

Sant Jaume de Castellbell

Sant Jaume de Castellbell (o de Marganell) és una petita església romànica del segle XII, situada en un indret de gran bellesa als peus del massís de Montserrat. L'església es troba el municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. Es tracta d'un edifici senzill, d'una sola nau que, a llevant, acaba en un absis semicircular sense decoració. A ponent hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'església és citada per primera vegada en un document de l'any 1102, però deu ser anterior. 

Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina, al terme de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages. El monestir va ser fundat el 960 i va mantenir-se actiu fins a 1835, quan va ser desamortitzat i els monjos exclaustrats. Hi ha construccions de diverses èpoques, des del segle XI al XX, però hi predomina l'estil romànic. La part més destacada és el claustre (segles XII-XIII), amb els seus 64 capitells de gran riquesa i varietat temàtica.

El segell és dedicat al Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, a l'est de la província de Jaén. És l'espai protegit més gran d'Espanya i la UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera. 

Retaule del Sant Esperit

El Retaule del Sant Esperit és una gran exemple de pintura gòtica catalana que es troba a la Seu de Manresa. El retaule és obra de Pere Serra (actiu entre 1357 i 1406) i va ser pintat cap a 1394. És un retaule de grans dimensions, amb 22 escenes diferents. És una narració de la intervenció de l'Esperit Sant en els principals passatges bíblics. La taula de la predel·la, que representa l'Enterrament de Jesús, és obra de Lluís Borrassà i va ser pintada el 1411. 

El segell és dedicat al Presidència espanyola de la Unió Europea.