Paisatge ucraïnès

Khrystyna Strynadiuk és una il·lustradora, dissenyadora gràfica i fotògrafa ucraïnesa, filla i néta de destacats artesans hutsul, els habitants de les muntanyes dels Carpats de l'oest d'Ucraïna. El paisatge de la postal és una de les obres creades per joves artistes ucraïnesos per aconseguir fons per a l'exèrcit del país. 

El primer segell és dedicat a la destrucció de vaixells de la flota russa per part d'Ucraïna. El segon pertany a la sèrie EUROPA de 2024 sobre el tema de la vida subaquàtica i és dedicat al llavió o tord lloro, Symphodus tinca. 

La postal l'ha enviat l'Oleksandr.

Vestit tradicional de Kyiv

La pintora i artista gràfica Kateryna Biletina (1977) combina la pintura acadèmica amb clares influències de la tradició popular. Biletina és l'autora d'una sèrie de postals dedicades als vestits tradicionals de les diverses regions d'Ucraïna, com ara la regió de Kyiv. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada als vestits tradicionals, en aquest cas els de la regió de Bilhorod. El segon pertany a una sèrie dedicada als ous de Pasqua decorats de la regió hutsul.

La postal l'ha enviat l'Olya.

Àngels ucraïnesos

Una postal nadalenca, editada per Ukrposhta, el servei postal ucraïnès, inspirada en les pintures de la Kyiv-Pechersk Lavra, el Monestir de les Coves de Kyiv, fundat el 1015, que ha estat un dels grans centres espirituals del món ortodox. 

El segell és dedicat a la morera blanca, Morus alba. 

La postal l'ha enviat la Katya.

Yurii Shapoval: El Pont de Crimea

L'artista Yurii Shapoval és l'autor d'aquesta obra que tracta amb ironia un dels fets de la guerra a Ucraïna i els esforços titànics del poble i l'exèrcit en la defensa del país. L'escena és protagonitzada per dues figures que imiten la icònica escena de la pel·lícula "Titanic", amb les ruïnes del Pont de Kerch o Pont de Crimea, inaugurat per Vladimir Putin. L'escena inclou elements com un dron sobrevolant l'escena i una rentadora surant a l'aigua, recordant els saqueigs protagonitzats per soldats russos.

El primer segell commemora el Dia de la Mare. El segon segell pertany a una sèrie dedicada a les unitats militars ucraïneses del període 1917-1921. El tercer segell és dedicat a la donació de sang.

La postal l'ha enviat en Nikolay.

Palau Pavlov de Dnipro

Dnipro és la quarta ciutat d'Ucraïna,, amb uns 970 mil habitants. El Palau Pavlov, construït cap a 1890, obra de Ferdinand Hagen i Jeronim Kitner, va ser la seu de l'Assemblea Comercial de Katerynoslav (l'antic nom de la ciutat) i, després de la revolució de 1917 i fins l'actualitat, ha tingut diverses funcions: txeca provincial, teatre, cinema, biblioteca, borsa, oficines, etc. 

Els segells pertanyen a una emissió dedicada als brodats tradicionals ucraïnesos : el primer mostra un brodat de la regió de Kharkiv i el segon un brodat tàtar de Crimea. 

La postal l'ha enviat en Maks.

Vozdvyzhenka, Kyiv

Vozdvyzhenka és un barri de Kyiv que, malgrat el seu aspecte, és totalment nou i es va construir a partir de l'any 2000. El barri és un dels més cars de la capital ucraïnesa. Les cases i façanes reprodueixen l'estil arquitectònic de finals del segle XIX, amb edificis de colors, que responen a un projecte únic. A la zona també s'hi troben botigues, cafeteries i restaurants de moda, a preus molt poc populars.

El primer segell és dedicat al brodat de Khàrkiv. El segon és dedicat a la participació ucraïnesa al Campionat d'Europa de Futbol de 2024.

La postal l'ha enviat la Kira.

Figuretes ucraïneses

L'elaboració de figuretes fetes amb corda de palla o de canya, palma i altres materials semblants, és tradicional a Ucraïna, sobretot per fer figures que serveixen de decoració nadalenca, com els angelets.

El primer segell és dedicat a l'enfonsament de la marina russa. El segon és dedicat a la tècnica tradicional de decoració d'ous de Pasqua, anomenada pýsanka.

La postal l'ha enviat la Yuliia.

Molins de vent a Ucraïna

Els molins de vent tradicionals d'Ucraïna solen ser de fusta i força senzills. Van ser elements omnipresents a les inacabables planes cerealistes ucraïneses, però el progrés tècnic els va anar arraconant i molts s'han conservat gràcies a la tasca d'organismes com el Museu d'Arquitectura Popular de Pyrohiv, a Kyiv. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada als brodats tradicionals ucraïnesos, en aquest cas el de la regió de Volyn. El segon és dedicat a l'escut de la vila de Kryvche, a la província de Ternopil.

La postal l'ha enviat la Sveta.

Catedral Armènia de Lviv

La Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu ha estat durant segles el centre espiritual de la comunitat armènia de Lviv, present a la ciutat des de l'Edat Mitjana. Una primera església es va construir entre 1363 i 1370, després ha estat modificada diverses vegades, perdent les seves formes tradicionals armènies per unes de més occidentals i russes. L'aspecte actual és fruit de la gran remodelació feta entre 1908 i 1927. El 1945, en passar a domini soviètic, va ser tancada i convertida en magatzem, fins el seu retorn als armenis l'any 2000. La Catedral Armènia es troba al centre històric de Lviv, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El primer segell és dedicat a l'escut de la ciutat de Shatsk, a la regió de Volyn. El segon mostra l'escut de Bolhrad, a la província d'Odessa. 

La postal l'ha enviat la Viktoriia.

Lviv

La ciutat de Lviv, a l'extrem occidental d'Ucraïna, és la més important de l'oest del país, amb uns 700 mil habitants. Al llarg de la història se l'ha coneguda amb noms diversos, fruit de la seva complexa història i de la seva realitat multiètnica, com Lvov, Lwów, Lemberg o Leopolis. Històricament, la ciutat era majoritàriament polonesa i jueva, però, després de la Segona Guerra Mundial, ha esdevingut una ciutat de majoria ucraïnesa. Lviv és un centre econòmic i, sobretot, cultural i universitari important i conserva un riquíssim patrimoni arquitectònic, amb edificis renaixentistes, barroc i neoclàssics i, també de la Secessió Vienesa, l'Art Nouveau o l'Art Déco. El seu centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell és dedicat a l'escut de la ciutat de Shatsk, a la regió de Volyn.

La postal l'ha enviat l'Ola.

Castell de Pidhirtsi

El Castell de Pidhirtsi és un palau-fortalesa d'estil renaixentista, situat al poble de Pidhirtsi, a la regió de Lviv. Va ser construït per Guillaume Le Vasseur de Beauplan (1595-1685), inspirant-se en els palaus-fortaleses italians. El conjunt va patir importants danys durant la Primera Guerra Mundial i la posterior Guerra Soviètico-Polonesa. Durant la Segona Guerra Mundial va ser un hospital de campanya alemany i els soviètics, després, el van convertir en un sanatori antituberculós. El 1956 va ser destruït per una gran incendi i només van quedar els murs. En els darrers anys s'ha restaurat com a part del Museu de Lviv. 

El primer segell és dedicat a la pel·lícula "Zakhar Berkut", de 2019, que narra la història de l'heroi de la novel·la d'Ivan Franko. El segon segell és dedicat a l'escut de la ciutat de Tetiiv, a la regió de Kyiv.

La postal l'ha enviat l'Oksana.

Una postal ucraïnesa

Una il·lustració de Tetyana Farhad titulada "És tan capriciosa perquè és tan bonica", amb una noia vestida amb l'acolorida vestimenta tradicional ucraïnesa. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a les tradicions ucraïneses. Els altres tres mostren els escuts oficials de tres ciutats : Staryi Merchyk, a la regió de Kharkiv, Yenakieve, a la regió de Donetsk, i Shatsk, a la regió de Volyn. 

La postal l'ha enviat la Yana.

Universitat de Chernivtsi

Chernivtsi és una ciutat del sud-oest d'Ucraïna, capital de la província homònima, a prop de la frontera de Romania i de Moldàvia. La ciutat té uns 270 mil habitants. La Universitat Nacional Yuriy Fedkovych va ser fundada el 1875 amb el nom de Franz-Josephs-Universität Czernowitz, durant l'època de domini austrohongarès. Posteriorment, al període d'entreguerres, sota domini romanès, es va dir Universitat Rei Carol I. En època soviètica es va dir Universitat Estatal de Chernivtsi i, després de la independència d'Ucraïna, va rebre el nom d'Universitat Nacional Yuriy Fedkovych, en honor de l'escriptor i folklorista Yuriy Fedkovych (1834-1888). El conjunt arquitectònic del campus de la universitat ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El primer segell és dedicat a l'Església Voskresenskaya de Sumy. El segon és dedicat a la valeriana vera, Valeriana officinalis. El tercer és dedicat a l'església de fusta de Kryvka. Finalment, el quart, amb la forma del país, proclama Glòria a Ucraïna. 

La postal l'ha enviat la Yuliya.

Afegeix un títol

Olga Kvasha: On t'esperaré

Olga Kvasha (1976) és una pintora i il·lustradora ucraïnesa. La seva obra se centra molt sovint en la naturalesa i els paisatges del seu país i en les tradicions locals. "On t'esperaré" és una obra de 2010. 

La postal l'ha enviat en Denis.

Catedral Ortodoxa d'Odessa

La Catedral de la Transfiguració va ser fundada el 1794 i es va anar ampliant en les dècades següents, fins esdevenir una de les esglésies ortodoxes més grans, amb capacitat per a nou mil fidels. El campanar es va construir entre 1825 i 1837. L'estructura original va ser enderrocada el 1936 i reconstruïda el 2003. L'actual torre campanar té una alçada de 72 metres. 

Els dos primers segells pertanyen a una sèrie dedicada a la contribució ucraïnesa als grans invents i avenços; el primer és dedicat al primer tramvia elèctric i el segon al transplantament de còrnia. El tercer segell pertany a una sèrie dedicada als minerals i mostra el beril. El quart és dedicat a l'escut de la ciutat de Chop, a la regió de Transcarpàtia.
La postal l'ha enviat la Kseniya. 

Castell de Lubart a Lutsk

Lutsk és una ciutat del nord-oest d'Ucraïna, d'uns 218 mil habitants. La ciutat, documentada des de 1085, és un important centre industrial. Un dels elements més destacats de Lutsk és el Castell de Lubart, construït a la dècada de 1340, dominant el riu Styr. Durant els segles XVI i XVII s'hi van construir tres torres pirncipals. Antigament, al seu interior, s'hi trobava la catedral, un palau i el palau episcopal neoclàssic, l'únic que es conserva. El 2 de juliol de 1941 el castell va ser l'escenari de l'assassinat de 1160 jueus. 

El primer segell és dedicat a Selman Waksman (1888-1973), de família jueva ucraïnesa, emigrat als Estats Units el 1910 i Premi Nobel de Medicina el 1952. Els altres dos segells pertanyen a una sèrie dedicada a invents i avenços ucraïnesos, com el trasplantament de còrnia i el primer tramvia elèctric. 

La postal l'ha enviat la Kseniya.