Urbà V a Mende

Guilhèm de Grimoard (1310-1370) va ser papa a Avinyó amb el nom d'Urbà V (1362-1370). Nascut al Gavaldà (Gévaudan, Gavaudan), a l'actual Lozère, va ser monjo benedictí i no va ser ni bisbe ni cardenal. Assessor dels papes Climent VI i Innocenci VI, se li van encomanar diverses missions diplomàtiques a Itàlia i va ser escollit papa mentre era en una d'aquestes missions. Va ser beatificat el 1870. El 1874 es va erigir una estàtua en el seu honor davant la catedral de Mende, obra d'Auguste Dumont. Des de 2010 existeix una ruta de senderisme GR, el Chemin d'Urbain V, amb un recorregut de 435 quilòmetres pels departaments de Cantal, Lozère, Gard i Vaucluse.

El segell és dedicat al primer ministre britànic Winston Churchill (1874-1965).

La postal l'ha enviat en Daniel.

Les Saintes-Maries-de-la-Mer

Les Saintes-Maries-de-la-Mer (en occità Lei Santei Marias de la Mar), al departament de Bouches-du-Rhône (Bocas de Ròse), a la Provença, és la principal població dels aiguamolls de la Camarga, amb uns 2300 habitants. L'església actual va ser construïda entre els segles IX i XII, com a fortalesa i refugi -fins i tot disposa d'un pou d'aigua a l'interior-. És un destacat centre de pelegrinatge on, segons la tradició, van arribar Maria Magdalena, Maria Cleofàs i Maria Salomé, acompanyades de Josep d'Arimatea i de Llàtzer, Marta i Maria de Betània, acompanyats per Sara la Negra, una serventa egípcia o una dona local que els acollí, molt venerada pels gitanos, que protagonitzen el pelegrinatge anual més massiu.

El segell és dedicat al bacallà, Gadus morhua.

La postal l'ha enviat la Christine.

Folklore llemosí

Sent Junian de Chalhac (en francès, oficialment, Saint-Junien) és un poble del departament d'Haute-Vienne (Nauta Vinhana), al Llemosí. Una de les entitats més destacades de la vila és el grup "Los Velhadors", creat el 1941, que treballa per la conservació de la llengua occitana i les tradicions llemosines, amb activitats com danses tradicionals, música, cançons o teatre. 

El segell és dedicat a la vila de Cotlliure (en francès Collioure), al Rosselló, al departament dels Pirineus Orientals.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Stevenson a les Cevenes

El 1878, l'escriptor escocès Robert Louis Stevenson (1850-1894) va fer un viatge en ruc de 120 milles i dotze dies per les terres del Velai (Velay), el Gavaldà (Gévaudan) i les Cevenes (Cévennes), a la zona del Massís Central, que va descriure en el seu diari "Viatge en ruc per les Cevenes".

El primer segell és un bloc dedicat a Jacques Garnerin (1769-1823), inventor del paracaigudes i paracaigudista, i a la seva muller Jeanne Labrosse (1775-1847), també paracaigudista. El segon segell és dedicat al metge i investigador Robert Debré (1882-1978). I el tercer pertany a la sèrie EUROPA de 2024, dedicada a la fauna i la flora submarines.

La postal l'ha enviat en Daniel.

Església i capella de La Grave

La Grave (en occità La Grava) és una comuna del departament d'Hautes-Alpes, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. La comuna té uns 480 habitants. Bona part del territori és una zona d'alta muntanya que, en part, s'inclou al Parc Nacional dels Écrins. Un dels elements més destacats del poble és el conjunt format per l'Església de l'Assumpció, el cementiri i la Capella dels Penitents Blancs. L'Església de l'Assumpció és del segle XI, d'estil romànic llombard, restaurada i ampliada als segles XV, XVII i XIX. La Confraria dels Penitents Blancs es va crear el 1631 i la capella es va construir el 1646. 

El segell és dedicat a la Conferència de l'ONU sobre l'Oceà, celebrada a Niça el juny de 2025.

La postal l'ha enviat l'Ismaël.

Presqu'île de Giens

La Península de Giens (en francès Presqu'île de Giens, en occità Lenga de Gienh) es troba a la comuna de Hyères (Ieras), al departament de Var, a la Provença. Hyères és la ciutat turística més antiga de la Riviera francesa i el nucli antic es troba a uns quatre quilòmetres terra endins. La Presqu'île de Giens s'uneix al continent per un doble tómbol i se situa entre el Golf de Giens i el Port  de Hyères. Inclou les platges de L'Almanarre, La Capte o La Madrague i el petit port de Niel.

Els dos segells pertanyen a una sèrie dedicada als 150 any de l'Impressionisme a través d'obres del Museu d'Orsay, com "El Ball del Moulin de la Galette" d'Auguste Renoir i "La barca durant la inundació" d'Alfred Sisley, totes dues de 1876.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Verges romàniques d'Alvèrnia

A Alvèrnia hi ha moltes de les imatges romàniques de la Mare de Déu més notables de França. La majoria són de fusta policromada, tot i que algunes són de plom policromat, i entre elles hi destaquen diverses verges negres. D'esquerra a dreta i de dalt a baix : Verge d'Orcival, Verge de Vauclair, Verge Negra de la Catedral de Clermont-Ferrand, Mare de Déu de Cheylat, Verge Negra de Vassivière, Mare de Déu de Claviers, a Moussages, Verge Negra de Marsat, Verge d'Heume-l'Église i Nostra Senyora del Port, de Clermont-Ferrand. Totes elles són al departament de Puy-de-Dôme, excepte les de Vauclair i Claviers, del departament de Cantal i la de Cheylat, a Blesle, al departament d'Haute-Loire.

El segell és dedicat al guepard, Acinonyx jubatus.

La postal l'ha enviat en Johann.

Les Cévennes

Les Cévennes (en occità Cevenas) és una serralada occitana, formada al costat sud-est del Massís Central i oberta a la vall del Roine i la plana del Llenguadoc, a cavall dels departaments de Lozère, Gard, Ardèche i Hérault. La regió té una gran riquesa natural i cultural i inclou el Parc Nacional de les Cévennes, la Reserva de la Biosfera de les Cévennes (UNESCO) i ha estat designat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO pel seu paisatge agropastoral mediterrani. 

El primer segell, emès amb motiu del 31è Carrefour Collections de Mende, mostra dos productes típics de la regió : les castanyes i el formatge Pélardon. El segon segell mostra una obra de la pintora portuguesa Maria Helena Vieira da Silva (1908-1992). El mata-segells correspon al dia de celebració del Carrefour.

La postal i la carta les ha enviat en Daniel.

Pastoreig als Causses

Els causses són altiplans càrstics molt erosionats que es troben a la zona del Massís Central francès, des del Llemosí fins les Cevenes. Els causses, a vegades, es troben separats per profundes gorges, com les del Tarn. La zona dels causses, sobretot els Grans Causses, són zones de ramaderia extensiva des de l'antiguitat, sobretot d'ovelles i cabres. 

El primer segell és dedicat a la Tour César de Provins, dels segle XII. El segon és dedicat a Tintín i el tercer a una altre personatge de còmic, Gaston Lagaffe. El quart és dedicat al Saló Filatèlic de Primavera de Clermont-Ferrand. I el darrer és una imatge de Marianne.

La carta i la postal les ha enviat en Daniel.

Sant Tròfim d'Arle

Arle (Arles en francès) és una ciutat de més de 2500 anys d'antiguitat, al departament de Bouches-du-Rhône, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Els seus notables monuments romans i romànics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un dels elements més destacats és l'església de Sant Tròfim, construïda al segle XII, sobre una basílica del segle V, amb una capçalera gòtica afegida al segle XV. Destaca la portalada, una obra mestra del romànic tardà, realitzada entre 1180 i 1190. La temàtica gira entorn del Judici Final, amb un Crist en Majestat presidint el timpà, entre altres figures.

El segell és dedicat a l'Any de la Serp, que en el calendari xinès va del 29 de gener de 2025 fins al 16 de febrer de 2026.

La postal l'ha enviat l'Éliane.

Nimes romana

Nimes (Nîmes), al departament occità de Gard, va ser una important ciutat romana i conserva un important i ric patrimoni d'aquella època. Destaquen l'amfiteatre, construït entre el 50 i 100 dC. amb capacitat per a 25 mil espectadors, i la Maison Carrée, un petit temple del segle I, un dels més ben conservats del món. Altres elements destacats són la Tour Magne, d'origen preromà, o les restes del Temple de Diana. I, a prop, a la comuna de Vers-Pont-du-Gard, hi ha el Pont del Gard, un antic aqüeducte del segle I, que els romans empraven per portar l'aigua fins a Nimes.

El segell és dedicat al dramaturg Eugène Ionesco (1909-1994).

La postal l'ha enviat la Pilar.

^

Périgueux

Périgueux (en occità Periguers o Peireguers) és una ciutat del departament de Dordogne, capital de la regió del Perigord, d'uns 30 mil habitants, a la vora del riu Isle (Eila), afluent del Dordonya. L'element més destacat de la ciutat és la Catedral de Saint-Front, del segle XII, de pedra blanca, i reconstruïda i reformada al segle XIX per l'arquitecte Paul Abadie (1812-1884) que, entre altres coses, va redissenyar les cúpules per fer-les de la mateixa mida i amb disposició simètrica. 

El primer segell commemora el centenari del passeig Les Planches, a Deauville, al departament de Calvados. El segon és dedicat a les vacances.

La postal l'ha enviat en Didier.

Potée auvergnate

La potée és un plat tradicional d'Alvèrnia que s'elabora amb col, patates, pastanagues, ceba, cansalada magra, carn de porc salada i embotits. Per tal de barrejar els sabors, primer es cou tot junt i, després, les cols s'escalfen amb els embotits. Aquest plat se serveix amb el seu brou, que també es pot utilitzar per fer sopes de pa. El plat es fa a foc lent durant molta estona i se serveix com a plat únic. 

El segell és dedicat als Jocs Olímpics de París 2024.

La carta i la postal les ha enviat en Daniel.

Capella de La Salette, Sète

Sète (en occità Seta) és una ciutat d'uns 45 mil habitants, a la costa mediterrània del departament d'Hérault. Al Mont-Saint-Clair, el turó que domina la ciutat, al segle XVII, sobre les ruïnes d'una fortificació desmantellada, s'hi va alçar una capella molt freqüentada pels pescadors i navegants de la zona. A partir de 1864, la capella es va dedicar a la Mare de Déu de la Saleta, i esdevé un destacat lloc de pelegrinatge. A l'interior hi ha frescos pintats el 1952 per Jacques Bringuier i també s'hi troba un gran nombre d'exvots portats pels devots del santuari.

El segell pertany a una sèrie dedicada al Land Art.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Vell Saint-Tropez

Saint-Tropez (en occità Sant Tropetz) és una comuna del departament de Var, a la Provença, que té uns 3600 habitants. Va ser, durant segles, un poble de pescadors als peus d'una ciutadella del segle XVI, però al llarg del segle XX va esdevenir un centre turístic destacat, lloc d'estada de molts artistes i destinació de vacances de la jet set internacional. Alguns racons, com la Rue de la Miséricorde, conserven encara l'aire del vell poblet de pescadors. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

La Bête du Gévaudan

Philippe Kaeppelin (1918-2011) va ser un escultor i pintor, autor de nombroses obres religioses, però també d'obres vinculades a la seva Alvèrnia, com l'escultura de la Bèstia del Gavaldà que es troba a Auvers, al departament d'Haute-Loire, que representa l'enfrontament que Marie-Jeanne Vallet (ca. 1745-1787), una noia de la zona, va tenir amb la Bèstia l'11 d'agost de 1765, a Paulhac-en-Margeride. 

El segell és dedicat a la Bête du Gévaudan i el mata-segells correspon al primer dia de circulació a Saugues, a l'Haute-Loire.

La postal i el correu els ha enviat en Daniel.

Cascada del Déroc

La Cascade du Déroc ( en occità, Cascada del Deròc) és un salt d'aigua de la comuna de Nasbinals (Las Binàs), al departament de Lozère. La cascada és un salt de 32 metres a la riera de Salhiens, que brolla des del cim d'un cingle basàltic i es troba dins del Parc Natural Regional de l'Aubrac, que es reparteix entre els departaments de Lozère, Aveyron i Cantal. La cascada és un dels paratges naturals més destacats de l'Aubrac. 

El segell és dedicat a la Bête du Gévaudan.

La postal l'ha enviat en Daniel.

Lionel Sabatté : Llop

Lionel Sabatté (1975) és un artista nascut a Toulouse que sol treballar amb materials considerats "pobres" o efímers, com ara cabells, cendra, pols i altres. El llop de la postal forma part d'un grup encarregat pel Musée du Gévaudan de Mende, al departament de Lozère. La postal ha estat editada per l'Amicale des Collectionneurs du Gévaudan amb motiu de l'emissió per part de La Poste d'un segell dedicat a la Bête du Gévaudan, un animal misteriós que, entre 1764 i 1767, va ser el responsable de la mort de desenes de persones a la regió del Gavaldà.

El segell és dedicat a la Bête i el mata-segells correspon al primer dia de circulació.

El correu l'ha enviat en Daniel.