Mercat de flors a Grasse

Grasse (en occità Grassa), al departament d'Alps Marítims, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, és considerada la capital mundial del perfum. La ciutat, amb 51 mil habitants, té una situació geogràfica i climàtica que ha afavorit el conreu de flors i el desenvolupament de la indústria del perfum des del segle XVIII. A Grasse hi ha el Museu Internacional de la Perfumeria, grans cases dedicades a la producció de perfums i conreu d'una gran varietat de flors, com roses, gessamins, lavanda, nards, violetes...

El primer segell és dedicat al quadre "El sol", d'Edvard Munch. El segon és dedicat a les castanyes.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Via Podiensis

La Via Podiensis és una de les branques del Camí de Sant Jaume que travessa Occitània, des de Le Puy-en-Velai (Lo Puèi de Velai), al departament d'Haute-Loire. A prop de Saint-Jean-Pied-de-Port s'uneix amb dues altres vies, la Via Lemovicensis, que neix a Vézelay i passa per Llemotges i la Via Turonensis, que surt de París i passa per Tours. Totes tres vies, ja unides, formen el Camí Francès que entra a la Península Ibèrica per Roncesvalles. A la dècada de 1980 es va crear la Via Gebennensis, que surt de Ginebra i s'uneix a la Via Podiensis a Le Puy. La postal mostra un tram de la Via Podiensis, entre Le Puy i Conques.

El segell és dedicat al 32è Carrefour Collections de Mende, dedicat enguany al Camí de Sant Jaume.

La postal l'ha enviat en Daniel.

Camp d'espígol a Provença

L'espígol o lavanda és una planta mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. Algunes varietats són conreades, sobretot a la Provença i altres regions mediterrànies. L'espígol s'empra, amb finalitats terapèutiques, com a infusió tranquil·litzant o inductora del son, en perfumeria, en la producció de mel monofloral o com a repel·lent contra els mosquits. 

El primer segell és dedicat a l'eriçó. El segon és dedicat a Blaise Cendrars (1887-1961). El tercer és dedicat als Jocs Paralímpics d'Hivern de 1992, celebrats a Tignes-Albertville. El quart commemora el centenari de l'organització Rotary International. I el cinquè és dedicat a la novel·la "Cinc setmanes en globus", de Jules Verne (1828-1905). 

La postal l'ha enviat en Didier.

Carta de França

Sobre i segell especial creats per l'Amical de Col·leccionistes del Gévaudan per al 32è Carrefour Collections de Mende, al departament de Lozère. El tema d'enguany és la Via Podiensis, la branca del Camí de Sant Jaume que va de Le Puy-en-Velay, a l'Alt Loire, fins a Roncesvalles i travessa el departament de Lozère. El sobre mostra un dels indrets destacats de la Via al seu pas per Lozère, la Capella de Sant Roc de Lajo. 

El primer segell ha estat creat per a la trobada i es dedicat al Camí de Sant Jaume. El segon commemora el centenari del naixement de Santa Teresa de l'Infant Jesús (1873-1897), també anomenada Teresa o Teresina de Lisieux. El tercer és dedicat a la Catedral de Narbona. 

La carta l'ha enviat en Daniel.

Urbà V a Mende

Guilhèm de Grimoard (1310-1370) va ser papa a Avinyó amb el nom d'Urbà V (1362-1370). Nascut al Gavaldà (Gévaudan, Gavaudan), a l'actual Lozère, va ser monjo benedictí i no va ser ni bisbe ni cardenal. Assessor dels papes Climent VI i Innocenci VI, se li van encomanar diverses missions diplomàtiques a Itàlia i va ser escollit papa mentre era en una d'aquestes missions. Va ser beatificat el 1870. El 1874 es va erigir una estàtua en el seu honor davant la catedral de Mende, obra d'Auguste Dumont. Des de 2010 existeix una ruta de senderisme GR, el Chemin d'Urbain V, amb un recorregut de 435 quilòmetres pels departaments de Cantal, Lozère, Gard i Vaucluse.

El segell és dedicat al primer ministre britànic Winston Churchill (1874-1965).

La postal l'ha enviat en Daniel.

Les Saintes-Maries-de-la-Mer

Les Saintes-Maries-de-la-Mer (en occità Lei Santei Marias de la Mar), al departament de Bouches-du-Rhône (Bocas de Ròse), a la Provença, és la principal població dels aiguamolls de la Camarga, amb uns 2300 habitants. L'església actual va ser construïda entre els segles IX i XII, com a fortalesa i refugi -fins i tot disposa d'un pou d'aigua a l'interior-. És un destacat centre de pelegrinatge on, segons la tradició, van arribar Maria Magdalena, Maria Cleofàs i Maria Salomé, acompanyades de Josep d'Arimatea i de Llàtzer, Marta i Maria de Betània, acompanyats per Sara la Negra, una serventa egípcia o una dona local que els acollí, molt venerada pels gitanos, que protagonitzen el pelegrinatge anual més massiu.

El segell és dedicat al bacallà, Gadus morhua.

La postal l'ha enviat la Christine.

Folklore llemosí

Sent Junian de Chalhac (en francès, oficialment, Saint-Junien) és un poble del departament d'Haute-Vienne (Nauta Vinhana), al Llemosí. Una de les entitats més destacades de la vila és el grup "Los Velhadors", creat el 1941, que treballa per la conservació de la llengua occitana i les tradicions llemosines, amb activitats com danses tradicionals, música, cançons o teatre. 

El segell és dedicat a la vila de Cotlliure (en francès Collioure), al Rosselló, al departament dels Pirineus Orientals.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Stevenson a les Cevenes

El 1878, l'escriptor escocès Robert Louis Stevenson (1850-1894) va fer un viatge en ruc de 120 milles i dotze dies per les terres del Velai (Velay), el Gavaldà (Gévaudan) i les Cevenes (Cévennes), a la zona del Massís Central, que va descriure en el seu diari "Viatge en ruc per les Cevenes".

El primer segell és un bloc dedicat a Jacques Garnerin (1769-1823), inventor del paracaigudes i paracaigudista, i a la seva muller Jeanne Labrosse (1775-1847), també paracaigudista. El segon segell és dedicat al metge i investigador Robert Debré (1882-1978). I el tercer pertany a la sèrie EUROPA de 2024, dedicada a la fauna i la flora submarines.

La postal l'ha enviat en Daniel.

Església i capella de La Grave

La Grave (en occità La Grava) és una comuna del departament d'Hautes-Alpes, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. La comuna té uns 480 habitants. Bona part del territori és una zona d'alta muntanya que, en part, s'inclou al Parc Nacional dels Écrins. Un dels elements més destacats del poble és el conjunt format per l'Església de l'Assumpció, el cementiri i la Capella dels Penitents Blancs. L'Església de l'Assumpció és del segle XI, d'estil romànic llombard, restaurada i ampliada als segles XV, XVII i XIX. La Confraria dels Penitents Blancs es va crear el 1631 i la capella es va construir el 1646. 

El segell és dedicat a la Conferència de l'ONU sobre l'Oceà, celebrada a Niça el juny de 2025.

La postal l'ha enviat l'Ismaël.

Presqu'île de Giens

La Península de Giens (en francès Presqu'île de Giens, en occità Lenga de Gienh) es troba a la comuna de Hyères (Ieras), al departament de Var, a la Provença. Hyères és la ciutat turística més antiga de la Riviera francesa i el nucli antic es troba a uns quatre quilòmetres terra endins. La Presqu'île de Giens s'uneix al continent per un doble tómbol i se situa entre el Golf de Giens i el Port  de Hyères. Inclou les platges de L'Almanarre, La Capte o La Madrague i el petit port de Niel.

Els dos segells pertanyen a una sèrie dedicada als 150 any de l'Impressionisme a través d'obres del Museu d'Orsay, com "El Ball del Moulin de la Galette" d'Auguste Renoir i "La barca durant la inundació" d'Alfred Sisley, totes dues de 1876.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Verges romàniques d'Alvèrnia

A Alvèrnia hi ha moltes de les imatges romàniques de la Mare de Déu més notables de França. La majoria són de fusta policromada, tot i que algunes són de plom policromat, i entre elles hi destaquen diverses verges negres. D'esquerra a dreta i de dalt a baix : Verge d'Orcival, Verge de Vauclair, Verge Negra de la Catedral de Clermont-Ferrand, Mare de Déu de Cheylat, Verge Negra de Vassivière, Mare de Déu de Claviers, a Moussages, Verge Negra de Marsat, Verge d'Heume-l'Église i Nostra Senyora del Port, de Clermont-Ferrand. Totes elles són al departament de Puy-de-Dôme, excepte les de Vauclair i Claviers, del departament de Cantal i la de Cheylat, a Blesle, al departament d'Haute-Loire.

El segell és dedicat al guepard, Acinonyx jubatus.

La postal l'ha enviat en Johann.

Les Cévennes

Les Cévennes (en occità Cevenas) és una serralada occitana, formada al costat sud-est del Massís Central i oberta a la vall del Roine i la plana del Llenguadoc, a cavall dels departaments de Lozère, Gard, Ardèche i Hérault. La regió té una gran riquesa natural i cultural i inclou el Parc Nacional de les Cévennes, la Reserva de la Biosfera de les Cévennes (UNESCO) i ha estat designat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO pel seu paisatge agropastoral mediterrani. 

El primer segell, emès amb motiu del 31è Carrefour Collections de Mende, mostra dos productes típics de la regió : les castanyes i el formatge Pélardon. El segon segell mostra una obra de la pintora portuguesa Maria Helena Vieira da Silva (1908-1992). El mata-segells correspon al dia de celebració del Carrefour.

La postal i la carta les ha enviat en Daniel.

Pastoreig als Causses

Els causses són altiplans càrstics molt erosionats que es troben a la zona del Massís Central francès, des del Llemosí fins les Cevenes. Els causses, a vegades, es troben separats per profundes gorges, com les del Tarn. La zona dels causses, sobretot els Grans Causses, són zones de ramaderia extensiva des de l'antiguitat, sobretot d'ovelles i cabres. 

El primer segell és dedicat a la Tour César de Provins, dels segle XII. El segon és dedicat a Tintín i el tercer a una altre personatge de còmic, Gaston Lagaffe. El quart és dedicat al Saló Filatèlic de Primavera de Clermont-Ferrand. I el darrer és una imatge de Marianne.

La carta i la postal les ha enviat en Daniel.

Sant Tròfim d'Arle

Arle (Arles en francès) és una ciutat de més de 2500 anys d'antiguitat, al departament de Bouches-du-Rhône, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Els seus notables monuments romans i romànics han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un dels elements més destacats és l'església de Sant Tròfim, construïda al segle XII, sobre una basílica del segle V, amb una capçalera gòtica afegida al segle XV. Destaca la portalada, una obra mestra del romànic tardà, realitzada entre 1180 i 1190. La temàtica gira entorn del Judici Final, amb un Crist en Majestat presidint el timpà, entre altres figures.

El segell és dedicat a l'Any de la Serp, que en el calendari xinès va del 29 de gener de 2025 fins al 16 de febrer de 2026.

La postal l'ha enviat l'Éliane.

Nimes romana

Nimes (Nîmes), al departament occità de Gard, va ser una important ciutat romana i conserva un important i ric patrimoni d'aquella època. Destaquen l'amfiteatre, construït entre el 50 i 100 dC. amb capacitat per a 25 mil espectadors, i la Maison Carrée, un petit temple del segle I, un dels més ben conservats del món. Altres elements destacats són la Tour Magne, d'origen preromà, o les restes del Temple de Diana. I, a prop, a la comuna de Vers-Pont-du-Gard, hi ha el Pont del Gard, un antic aqüeducte del segle I, que els romans empraven per portar l'aigua fins a Nimes.

El segell és dedicat al dramaturg Eugène Ionesco (1909-1994).

La postal l'ha enviat la Pilar.

^

Périgueux

Périgueux (en occità Periguers o Peireguers) és una ciutat del departament de Dordogne, capital de la regió del Perigord, d'uns 30 mil habitants, a la vora del riu Isle (Eila), afluent del Dordonya. L'element més destacat de la ciutat és la Catedral de Saint-Front, del segle XII, de pedra blanca, i reconstruïda i reformada al segle XIX per l'arquitecte Paul Abadie (1812-1884) que, entre altres coses, va redissenyar les cúpules per fer-les de la mateixa mida i amb disposició simètrica. 

El primer segell commemora el centenari del passeig Les Planches, a Deauville, al departament de Calvados. El segon és dedicat a les vacances.

La postal l'ha enviat en Didier.