Plaça Major de Vic

La Plaça Major de Vic, o Mercadal, és una de les més conegudes i emblemàtiques de Catalunya. Té una forma quadrada, envoltada per arcades. Al centre hi ha un espai obert i sense paviment on es fan els mercats -cada dimarts i cada dissabte al matí-, fires i concerts. Al sud-est de la plaça hi ha l'Ajuntament, amb un campanar de 1388. Al voltant de la plaça hi ha un bon nombre de cases notables de diverses èpoques, gòtiques, renaixentistes, barroques i modernistes. La postal reprodueix una obra de Teresa Saumell.

El segell és dedicat a la dirigent anarcosindicalista Frederica Montseny (1905-1994).

Cripta de la Catedral de Vic

La cripta de l'antiga catedral romànica de Vic va ser consagrada, com la catedral, el 1038, i, segles més tard, es va tapiar i oblidar i no va ser redescoberta i rehabilitada fins la restauració de la dècada de 1940. La cripta té tres naus cobertes per voltes d'aresta, vuit columnes cilíndriques i capitells de decoració vegetal, influïts per l'art califal andalusí, procedents de l'antiga església preromànica i que són els elements més antics de l'actual catedral de Vic. 

El segell és dedicat a l'escriptor portuguès José Saramago (1922-2010).

Retaule de Sant Pere de Vic

El Retaule de Sant Pere és obra de Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442), un dels millors escultors del gòtic català. El retaule d'alabastre és dedicat a la Mare de Déu i Sant Pere, el patró de la catedral. Les figures de Maria i de Sant Pere, les úniques exemptes, ocupen el centre del retaule i el divideixen en dos espais simètrics, amb sis escenes a cada banda, set corresponents als goigs de Maria, quatre a la vida de Sant Pere i una altra sobre el martiri de Sant Pau. A més, hi ha moltes altres figures de sants i santes. 

El segell és dedicat al metge i bioquímic Severo Ochoa (1905-1993), Premi Nobel de Medicina el 1959. 

L'Esquirol

L'Esquirol és un municipi de l'est de la comarca d'Osona, d'uns 2200 habitants, uns 1700 dels quals viuen al nucli de l'Esquirol, mentre que la resta es reparteixen pels nuclis de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. L'origen de l'Esquirol es troba en un hostal del camí de Vic a Olot, a partir del segle XV. Al segle XVIII, la parròquia de Santa Maria de Corcó es va traslladar al poble i el municipi va adoptar el nou nom, fins que el 2014 el municipi va recuperar el nom tradicional i popular de l'Esquirol.
El segell és un dels dissenys guanyadors del concurs Disello de 2018.

Santuari de Cabrera

L'església de Santa Maria de Cabrera es troba al municipi de l'Esquirol, a la part oriental de la comarca d'Osona. Es tracta d'una església d'una sola nau, sense absis. A la part de tramuntana s'hi alça el campanar, quadrangular, amb quatre finestrals d'arc de mig punt i rematat per una coberta punxeguda de ceràmica vidriada. A la part de migdia hi ha adossada la rectoria. L'edifici actual va ser construït entre 1622 i 1641, sobre les restes d'un edifici anterior. El campanar és posterior. La imatge de marbre de la Mare de Déu, del segle XIII, va ser destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939). 

El segell és dedicat a la soprano Montserrat Caballé (1933-2018).

Sant Pere de Casserres

Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme de les Masies de Roda, a la comarca d'Osona. El monestir es troba dalt d'una carena en un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment part del pantà de Sau. El monestir es va començar a construir el 1006 i l'església es va consagrar el 1050. La comunitat va ser sempre poc nombrosa i al segle XVI passà a ser una propietat dels jesuïtes i, des del segle XVIII, una simple masoveria. El monestir és un conjunt romànic, amb una església de grans dimensions, de tres naus acabades en absis semicirculars. El claustre és petit i va ser construït a la segona meitat del segle XI. Actualment és un museu. 

El segell és dedicat a la soprano Montserrat Caballé (1933-2018).

Tavèrnoles

Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona. Té uns 320 habitants, força disseminats pel terme municipal. El lloc és documentat des del segle X. Els elements més destacats són l'Església de Sant Esteve i el Castell, a més de diverses masies i l'església de Sant Feliu de Savassona. L'església de Sant Esteve és un dels exemples més ben conservats del romànic a la comarca. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, absis semicircular i un campanar de planta quadrada, amb decoració llombarda; en època barroca s'hi van afegir diverses capelles a la banda de tramuntana. El castell, encara habitat, és documentat des de 890. 

El segell dedicat a les dones telegrafistes, mostra Consuelo Álvarez, Violeta, (1867-1959), periodista i una de les primeres funcionàries de telègrafs a Espanya. 

Espinelves

Espinelves és un municipi de la comarca d'Osona, a la subcomarca de les Guilleries, situat a 752 metres d'altitud. El municipi té uns 195 habitants. L'activitat econòmica gira entorn de l'explotació forestal, especialment el conreu d'arbres, bàsicament avets, destinats a arbres de Nadal. Al poble hi destaca l'església romànica de Sant Vicenç, dels segles XI i XII, i també l'Arborètum de Masjoan, on es poden veure fins a 58 espècies de coníferes. Com a curiositat cal destacar que una de les espècies és originària d'aquest indret, l'Abies masjoanis, fruit del creuament entre l'avet blanc, Abies alba, i el pinsap, Abies pinsapo. Des de 1981, al desembre, a Espinelves s'hi celebra una concorreguda i popular Fira de l'Avet. 

El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals, en aquest cas la Puerta de San Lorenzo, a Laredo, província de Cantàbria, una de les portes de la muralla medieval de la població. 

Santuari de la Mare de Déu de la Gleva

El Santuari de la Mare de Déu de la Gleva es troba en un punt enlairat del municipi de Les Masies de Voltregà, a la comarca d'Osona. El santuari es va bastir sobre el lloc on, al segle XIII, es va trobar la imatge de la Mare de Déu i el 1280 s'hi va construir un primer oratori que, a partir de 1327, es va engrandir fins esdevenir un santuari de grans dimensions. El 1759 un llamp va fer grans destrosses al santuari i es va reconstruir a partir de 1766, en estil barroc. La Mare de Déu de la Gleva és objecte de gran devoció des de fa segles a la comarca d'Osona i un dels indrets emblemàtics de la zona.

Castell de Montesquiu

El Castell de Montesquiu és un edifici fortificat situat al municipi de Montesquiu, comarca d'Osona. És documentat el 1285 com a casa fortificada i, posteriorment, s'anomena castell. Va ser reformat al segle XVII i al segle XIX i, ja al segle XX, va esdevenir mansió residencial i va ser molt modificat entre 1917 i 1920 pel seu propietari, l'empresari, viatger i polític Emili Juncadella. Des de 1976 és propietat de la Diputació de Barcelona i actualment forma part del Parc Natural del Castell de Montesquiu.

El segell commemora el centenari del primer vol amb aeroplà de motor a les Illes Canàries, que es va fer el 30 d'abril de 1913. 

Campanar de la catedral de Vic

La Catedral de Sant Pere Apòstol, a Vic, comarca d'Osona, és una barreja d'estils arquitectònics que van del romànic al neoclàssic. La primera catedral de Vic és documentada l'any 516 i va ser destruïda cap al 717, no va ser reconstruïda fins al 886. L'edifici actual és bàsicament neoclàssic, molt academicista i fred. L'element més antic és el campanar romànic, del segle XI, situat al cantó esquerre del temple. El campanar té les característiques del romànic llombard, amb planta quadrada, dividit en sis pisos i 46 metres d'alçada. 

Sant Feliuet de Savassona

L'església de Sant Feliu de Savassona, popularment coneguda com Sant Feliuet, es troba al municipi de Tavèrnoles, comarca d'Osona. L'església té un origen preromànic, tot i que en bona part és romànica del segle XI. Es troba dalt d'un roquissar conegut com a Puig de Sant Feliuet, en un lloc que és un magnífic mirador de la vall del Ter. El lloc on es troba l'església té un gran interès arqueològic, amb restes que van del neolític fins a època medieval.

El segell mostra la Puerta de Alcalá de Madrid i pertany a una sèrie dedicada a portes monumentals.

Tavertet

Tavertet, a la comarca d'Osona, és un municipi d'uns 150 habitants, envoltat de boscos i cingleres, a la zona del Collsacabra. És un poble que ha mantingut un aspecte molt homogeni, amb cases de pedra d'estil tradicional. A Tavertet hi ha unes 40 cases construïdes entre els segles XVII i XIX, entre elles diverses masies destacables. Dins del poble hi destaca l'església de Sant Cristòfol, dels segles XI-XII i amb reformes posteriors, sobretot del segle XVII. Tavertet es troba a uns 870 metres d'altitud.

Viladrau

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona que té uns 1100 habitants. Destí turístic destacat per la seva proximitat al Montseny. Al seu terme hi ha diverses masies remarcables. El lloc és també famós per un dels seus fills destacats, Joan Sala i Ferrer, Serrallonga (1594-1634), un dels més famosos bandolers del segle XVII a Catalunya. 

Rupit

Rupit és un poble del municipi de Rupit i Pruit, a la comarca d'Osona, a la zona de les Guilleries-Collsacabra. El poble té uns 240 habitants. És un poble de cases de pedra i carrers ben conservats dels segles XVI al XVIII. Són elements molt destacats el pont penjant, el pont medieval o l'església de Sant Miquel, del segle XVIII.

El segell pertany a la sèrie dedicada a la fauna espanyola en perill d'extinció i mostra el llangardaix gegant de El Hierro (Gallotia simonyi), una espècie endèmica i molt amenaçada de l'illa canària de El Hierro.