Absis de Santa Maria d'Àneu

Santa Maria d'Àneu és un antic monestir situat al terme de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. L'absis de l'església és cobert per pintures murals, atribuïdes al cercle del Mestre de Pedret, i se situen a finals del segle XI o inicis del XII. La part superior, perduda en bona part, és dedicada a la Mare de Déu amb el Nen, mentre que el registre inferior presenta una iconografia molt poc habitual, amb dos serafins amb sis ales de plomes cobertes d'ulls, que entonen el cant de lloança a Déu mentre purifiquen amb unes tenalles roents les boques dels profetes Elies i Isaïes. Enmig dels serafins i entre els dos profetes s'hi representen les rodes de foc del carro de Jahvè. 

El segell és dedicat a la soprano Montserrat Caballé (1933-2018).

Mare de Déu d'Olp

La Mare de Déu d'Olp és una talla de fusta policromada de finals del segle XII o principis del XIII, procedent de l'església parroquial d'Olp, un poble del municipi de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. La imatge destaca per l'actitud majestuosa de la Verge Maria, el seu perfil delicat i la seva mirada dolça, que contrasten amb l'Infant, molt esquemàtic i inexpressiu. La imatge es troba actualment al Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu d'Urgell.

El segell pertany al premi de disseny de segells que convoca anualment Correos.

Escudeller pallarès

L'escudeller és un moble destacat a les cases del Pirineu, sobretot les més benestants. L'origen d'aquest moble sembla trobar-se a l'Andorra del segle XVII, tot i que es va popularitzar sobretot durant el segle XIX. L'escudeller és un moble de prestigi, destinat a mostrar la vaixella i la coberteria més bona de la casa. Sol constar d'una part inferior tancada, amb dues portes, i una part superior on es van penjant plats, safates i coberts. La postal mostra l'escudeller de la Casa Gassia, una casa benestant del segle XVIII, del poble d'Esterri d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, que actualment és un dels espais que conformen l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. 

El segell és dedicat al 5è centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús.

Tavascan

Tavascan és un poble i antic municipi de la comarca del Pallars Sobirà, actualment dins del municipi de Lladorre. El poble té 114 habitants. El poble, el més septentrional de la Vall de Cardós, és situat a 1120 metres d'altitud, a la confluència del Riu de Lladorre i el Riu de Tavascan. Hi destaca l'església de Sant Bartomeu i, sobre el Riu de Lladorre, el Pont Vell de Tavascan, romànic, construït amb pedra del país lligada amb calç, amb un arc de mig punt, que uneix els dos barris que formen el poble. 

El segell correspon a l'emissió de Nadal de 2015.

Burg, Pallars Sobirà

Burg és un poble del municipi de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà, situat a 1280 metres d'altitud. La població actual és d'uns 40 habitants. Les cases es distribueixen a banda i banda del Torrent de Burg. A la part central del poble hi ha l'església de Sant Bartomeu, documentada des del segle XI, que, d'època romànica, en conserva només alguns murs. A l'extrem oriental del poble hi ha la capella romànica de Sant Francesc i de l'antic castell no en queda pràcticament res. Les activitats tradicionals de Burg han estat l'agricultura i, sobretot, la ramaderia.

El segell és dedicat al 5è centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús. 

Esterri d'Àneu

Esterri d'Àneu és un poble i municipi situat al centre de la Vall d'Àneu, al nord del Pallars Sobirà. Es troba a la riba de la Noguera Pallaresa, a uns 957 metres d'altitud i té uns 870 habitants. Esterri d'Àneu és la segona població del Pallars Sobirà i exerceix com a capital i punt de trobada dels diversos pobles de la vall. El poble conserva part de l'estructura urbanística de l'antiga vila closa i hi destaquen l'església de Sant Vicenç, construïda als segles XVI i XVII per substituir-ne una d'anterior, i el pont romànic, de dos ulls, sobre la Noguera Pallaresa. La Casa Gassia, una antiga casa benestant pallaresa, actualment museïtzada, és una de les seus de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, juntament amb altres espais d'Alòs d'Isil, Son i Escaló. 

El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals, en aquest cas la Puerta de San Lorenzo de Laredo, a Cantàbria.

Sant Just i Sant Pastor de Son

Son és un poble d'uns 40 habitants, situat a 1387 metres d'altitud, al municipi d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Hi destaca especialment l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor, un gran edifici dels segles XI i XII, molt modificat. L'element més destacat és la torre campanar de planta quadrada, decorada amb arcuacions llombardes, molt semblant a altres del Pirineu català. La planta és d'una sola nau, amb absis, amb afegits més moderns de capelles laterals. A l'interior s'hi conserva un notable retaule gòtic del segle XV, obra de Pere Espallargues. A l'exterior hi ha el comunidor, amb planta de ferradura. Un comunidor era un petit edifici, molt comú al Pirineu,  generalment obert als quatre vents, adjacent a una església, capella o santuari, on es realitzaven funcions religioses per fer front a calamitats com tempestes, aiguats o plagues. 

Llessui

Llessui és un poble del municipi de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. El poble, amb uns 115 habitants, és el més important de la Vall d'Àssua i es troba a la falda del Massís del Montsent i a la vall del riu Pamano, a 1417 metres d'altitud. A Llessui hi destaquen les ruïnes de l'església de Sant Pere, de la que resten el campanar i part de les parets, i l'església romànica de Sant Julià, al veïnat de La Torre, que actualment fa d'església parroquial. També s'hi troba l'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua, dedicat a l'activitat ramadera que ha estat la base de l'economia local.
El segell és dedicat al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, inaugurat el 1992.

Santa Maria de Ribera de Cardós

Ribera de Cardós és un poble d'uns 180 habitants, a la comarca del Pallars Sobirà. L'església parroquial romànica de Santa Maria es troba una mica apartada de la vila, a prop del riu Noguera de Cardós. L'església és documentada des de 839 i es conserva l'acta consagració de l'església romànica de l'any 1145. L'origen de l'edifici és clarament romànic, però l'església va ser força ampliada i modificada al segle XVIII. La part central és l'original, amb un portal amb arquivolta i fris de dents de serra, amb una gran rosassa .L'absidiola nord també és original. L'edifici té una torre campanar notable, en la línia de les grans obres romàniques del Pirineu, amb planta quadrada i tres pisos. 

El segell és dedicat al 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús (1515-1582).

Gerri de la Sal

Gerri de la Sal és la capital del municipi de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà, a la riba de la Noguera Pallaresa. Té uns 140 habitants. Va ser una vila closa, que encara es conserva, amb zones de porxos per celebrar-hi el mercat. La seva església parroquial és dedicada a Sant Feliu. Durant segles la base de la seva economia ha estat la producció de sal, que va deixar de ser rendible ben entrat el segle XX. A l'altra banda del riu hi ha el monestir de Santa Maria de Gerri, al qual s'arriba per un pont medieval. El monestir va ser fundat el 807 i es va mantenir fins a la desamortització i exclaustració de 1835. Actualment en resta l'església romànica, del segle XII, de planta basilical amb tres naus i tres absis. 

El primer segell mostra una obra atribuïda a Pedro Berruguete (1450-1503), pintor castellà de transició del gòtic al Renaixement. L'obra es considera un autoretrat de l'artista i es troba al Museo Lázaro Galdiano de Madrid. 

Àreu

Àreu és un poble del municipi d'Alins, al Pallars Sobirà. Es troba a una altitud de 1220 metres, vora la Noguera de Vallferrera. Té un centenar d'habitants. La seva església està dedicada a Sant Climent.