Sant Pere de Graudescales

Sant Pere de Graudescales és una església romànica del terme de la Vall d'Ora, al municipi de Navès, comarca del Solsonès. L'església és l'únic que resta d'un antic monestir fundat al segle X que el 1270 va esdevenir parròquia i, posteriorment, es va anar abandonant. La campanya de restauració i excavacions de 1962 a 1967 va retornar la seva bellesa al temple. L'església és de creu llatina, amb una nau i tres absis i amb un cimbori sobre el creuer. La decoració és molt senzilla.

El segell és dedicat al poble de Torazu, a Astúries. 

El Drac de Solsona

El Drac és l'element més antic i tradicional de la Festa Major de Solsona. Data de l'any 1692 i ha arribat fins als nostres dies amb ben poques restauracions. És un dels tres dracs més antics de Catalunya, juntament amb els de Vilafranca del Penedès i la Bisbal d'Empordà. Una de les seves principals característiques és el seu pes, 96 kg, perquè la seva estructura és feta totalment de fusta recoberta de milers d'escates. El seu ball, progressiu i agònic, culmina amb l'esclat del dos fuets.

El segell, corresponent al Nadal 2013, mostra el quadre "La Mare de Déu de la Llet", pintat el 1659, obra d'Alonso Cano (1601-1667), que es troba actualment al Museu de Guadalajara. 

Palau Llobera de Solsona

El Palau Llobera (també conegut com els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic tardà de la ciutat de Solsona, comarca del Solsonès. Va ser construït a la primera meitat del segle XV, gràcies al llegat que la noble Francesca de Llobera va deixar al seu testament per crear un hospital de pobres a Solsona. Més endavant l'edifici ha estat convent de frares dominics, universitat literària, seminari, escola parroquial i, actualment, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès. 

Catedral de Solsona

La Catedral de Solsona té els seus orígens en una església romànica, substituïda posteriorment per una altra d'estil gòtic. Va ser ampliada al segle XVII amb la capella de la Mare de Déu del Claustre (1727), on es pot venerar la imatge romànica de la patrona de la ciutat; també es va afegir la pàrroquia de la ciutat, amb el retaule barroc de la Mare de Déu de la Mercè (1750). Dues portes donen accés a la catedral, la barroca de l'Assumpció que mostra la postal, de l'any 1769, i una altra al cantó nord, d'estil neoclàssic, amb un relleu de Sant Agustí en èxtasi (1780).

Cripta d'Olius

L'església de Sant Esteve d'Olius, consagrada el 1079, és una construcció romànica, de considerables dimensions, d'una sola nau acabada en un absis semicircular, decorat amb arcuacions cegues i bandes llombardes. A més de les seves notables dimensions, l'església destaca per la seva cripta, un espai rectangular d'uns 10 per 6 metres, dividit en tres naus, amb arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'església és dedicada a Sant Esteve i la cripta al Sant Sepulcre i Santa Maria. Es troba al municipi d'Olius, a la comarca del Solsonès.

El segell, de la sèrie dedicada a arcs i portes monumentals, mostra la Porta de Serrans de València.