Sant Cristòfol de Borrassers

Sant Cristòfol de Borrassers és una petita església del municipi de Lluçà, a prop de Santa Eulàlia de Puig-oriol, al Lluçanès, comarca d'Osona. Es tracta d'una antiga parròquia, documentada el 905, que pertanyia al terme del Castell de Lluçà. Les restes romàniques són escasses perquè l'edifici va ser renovat a principis del segle XVIII. L'església és un edifici d'una sola nau rectangular, amb un portal de mig punt. El campanar d'espadanya és de 1902. Per la festa del patró s'hi fa missa i s'hi fa la benedicció dels automòbils.

El segell és dedicat a les persones amb sordceguesa i a Helen Keller (1880-1968), activista, escriptora i professora sordcega.

Sant Vicenç del Castell de Lluçà

El castell de Lluçà es troba en un turó, a uns 900 metres d'altitud, al municipi de Lluçà, comarca d'Osona. Del castell, documentat ja l'any 905, en resten només alguns murs, però als seus peus hi ha l'antiga església del castell, dedicada a Sant Vicenç, documentada ja el 988. És una església de planta circular, coberta amb una volta hemisfèrica, amb un petit portal a ponent i un absis. L'edifici actual és datat a finals del segle XI o principis del XII. A partir de finals de l'Edat Mitjana, amb el declivi de la fortalesa, va anar entrant en desús, fins a deixar de tenir culte. És de les poques esglésies romàniques de planta circular que hi ha a Catalunya.

Cripta preromànica d'Oristà

L'església de Sant Andreu d'Oristà, a la comarca d'Osona, és documentada des de l'any 923, tot i que l'edifici actual és el resultat de la renovació que es va fer al segle XVIII i presenta característiques entre barroques i neoclàssiques. L'única part que es conserva de la construcció originària és la cripta. Es tracta d'un espai d'una gran austeritat i senzillesa, situat sota el nivell del temple, de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar. 

La postal l'envien la Pilar i el Jaume.

Santa Maria de Lluçà

L'església de Santa Maria de Lluçà, al Lluçanès, és una antiga canònica agustiniana. Va ser consagrada el 905 en el lloc on ja hi havia hagut una església anterior, potser del segle IX. El temple actual, però, és del segle XII i va ser força reformat al segle XV, arran de les destrosses provocades per un terratrèmol. Un dels elements destacats és el claustre, potser del segle XII, de planta irregular i amb una gran varietat d'elements decoratius. Un dels tresors artístics procedents d'aquest monestir és el frontal d'altar romànic que es guarda al Museu Episcopal de Vic. 

Mestre de Lluçà : la Visitació

Al Museu Episcopal de Vic s'hi guarda un frontal d'altar procedent de Santa Maria de Lluçà, amb importants pintures romàniques que representen escenes de la vida de la Mare de Déu, entre elles aquesta escena de la Visitació. L'obra, realitzada cap a 1250, s'atribueix al Mestre de Lluçà o del Lluçanès, autor també dels frescos de Sant Pau de Casserres i Sant Andreu de Cal Pallot.