Castell de Palmerola

Les Llosses és el municipi més gran del Ripollès, situat al sud-oest de la comarca i amb només uns 200 habitants disseminats en diversos nuclis. Palmerola va ser municipi independent, tot i que ara només té 16 habitants. El Castell de Palmerola va ser primer una casa fortificada, ja esmentada el 1227. Va ser reedificada gairebé de nou el 1437. El 1973 el castell va ser restaurat en un estil neomedieval, amb una gran torre emmerletada.

El segell és dedicat a l'escriptora María Teresa León (1903-1988).

Pont Nou de Camprodon

Camprodon, a la comarca del Ripollès, sorgeix el 1118, a partir de la concessió d'un mercat al costat del monestir de Sant Pere. El Pont Nou va ser construït entre 1196 i 1226, sobre el riu Ter, poc després de la seva confluència amb el Ritort. Es va refer en part al segle XIV. Es tracta d'un pont amb un sol arc i doble pendent, unit a una torre de defensa on hi ha un dels antics portals de la vila. Va ser restaurat el 1930.

El segell pertany és el guanyador juvenil de 2018 del concurs Disello.

Ripoll

Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, a l'aiguabarreig dels rius Ter i Freser. Té uns 11 mil habitants. Ripoll va néixer entorn del monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat cap al 880 per Guifré el Pilós, dins de la seva obra de repoblament del territori, i va ser consagrat el 888. El monestir va tenir un paper molt rellevant a l'Edat Mitjana i en el naixement de la nació catalana. Ripoll té també altres atractius, com la Farga Palau,a la riba del Freser, una de les fargues més ben conservades del país, documentada el 1626. També cal destacar el Museu Etnogràfic o la Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès, que es fa per la Festa Major de Sant Eudald, al maig, i ha estat declarada Festa d'Interès Nacional. 

El segell és dedicat al Parc Natural Marítim i Terrestre del Cabo de Gata-Níjar, a la província d'Almeria, creat el 1987. 

Esglésies romàniques de Beget i Rocabruna

Beget i Rocabruna són dues petites poblacions del municipi de Camprodon, a la comarca del Ripollès. L'església de Sant Cristòfol de Beget, del segle XII, és un temple romànic d'una sola nau i absis semicircular, amb decoració d'arcuacions cegues de tradició llombarda. La gran torre campanar, de planta quadrada, té quatre pisos separats per frisos amb decoració de dents de serra. Al seu interior s'hi troba la talla de fusta policromada del Crist Majestat, una de les obres mestres del romànic català del segle XII. Del mateix segle és l'església de Sant Feliu de Rocabruna, d'una sola nau i absis semicircular amb decoració de dents de serra. El campanar, originàriament d'espadanya, va ser reconvertit en una petita torre amb teulat de quatre vessants.

El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals de diversos indrets d'Espanya. En aquest cas mostra la Puerta de San Ginés, d'estil gòtic, que és una de les portes d'entrada al recinte emmurallat de la vila de Miranda del Castañar, situada al sud de la província de Salamanca, a la comarca muntanyosa de la Sierra de Francia. 

Davallament de Sant Joan de les Abadesses

El Davallament, conegut popularment com el Santíssim Misteri, és un conjunt escultòric en fusta de l'any 1251, d'estil de transició del romànic al gòtic, que es troba a Sant Joan de les Abadesses, comarca del Ripollès. El conjunt és format per set figures: al centre, amb un treball més fi i acurat, Crist a la creu, amb Josep d'Arimatea i Nicodem, encarregats de baixar el cos de Jesús, seguidament, Maria i l'apòstol Joan, expressant el seu dolor i, finalment, als extrems, els dos malfactors crucificats amb Jesús, Dimes i Gestes. La figura de Dimes va ser destruïda durant la Guerra Civil i l'actual és una reproducció i la creu de Crist també és moderna. El Davallament de Sant Joan de les Abadesses és, amb el d'Erill la Vall, l'únic que conserva totes les seves figures i,tots dos, són excepcionals per la presència dels dos lladres en el conjunt escultòric. 

El segell és dedicat al 700 aniversari d'Era Querimònia, la recopilació del dret consuetudinari aranès i els privilegis i furs atorgats pel rei Jaume II el Just a la Vall d'Aran l'any 1313. 

Frontal d'altar de Sant Martí de Puigbò

El frontal d'altar de Sant Martí de Puigbò és una obra pintada durant el primer quart del segle XII, procedent de l'església de Sant Martí de Puigbò, al municipi de Gombrèn, comarca del Ripollès. Actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. És una obra que pertany a l'estil romànic geometritzant de la primera meitat del segle XII. El frontal és presidit pel Pantocràtor i els laterals són ocupats per escenes de la vida de Sant Martí: a cavall i partint la seva capa amb un pobre, ressuscitant un catecumen, la mort del sant bisbe i els àngels portant la seva ànima cap al cel. 

Ribes de Freser

Ribes de Freser és un municipi de la comarca del Ripollès. Té uns 1900 habitants i es troba a uns 900 metres d'altitud. Hi destaquen l'església de Santa Maria, el Castell de Sant Pere, els xalets modernistes i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles, resta d'un antic volcà. 

Mare de Déu de Núria

La imatge de la Mare de Déu de Núria és una talla del segle XII o XIII, amb un aspecte molt primitiu. Es venera al Santuari de Núria, situat a la Vall de Núria, al terme municipal de Queralbs, comarca del Ripollès. L'actual església és de 1911. 

El segell és dedicat al vestit tradicional ansotano. Ansó és un municipi del pirineu aragonès, a la comarca de la Jacetania, on es conserva l'ansotà, una variant de la llengua aragonesa. Els vestits tradicionals de la vall són un dels atractius del lloc i cada any, el darrer diumenge d'agost, s'hi celebra el Dia del Vestit Ansotà ( Día d'o Trache Ansotano). 

Església de Sant Jaume de Queralbs

Queralbs és un municipi de la comarca del Ripollès. Es troba situat a 1236 metres d'altitud i té uns 190 habitants. Hi destaca especialment l'església romànica de Sant Jaume, de nau única i construïda al segle X. El porxo de l'entrada li dóna una personalitat força diferenciada de moltes altres esglésies romàniques.

Detall de la Portalada de Ripoll

La imatge correspon a un detall de la portada romànica del monestir de Ripoll. Es tracta de la representació del mes de juliol, amb un pagès carregant una garba, ajudat per la seva muller.

Portalada de Ripoll

La Portalada romànica de Ripoll (segle XII), és una de les grans joies del romànic català i europeu.

Al segell hi apareix una balda del segle XVI procedent de Ronda, a Andalusia.