Puerta de Alcalá, Madrid

La Puerta de Alcalá és una de les cinc antigues portes reials d'entrada a Madrid. Va ser construïda el 1778 per ordre de Carles III i és obra de Francesco Sabatini (1721-1797) i va substituir una porta anterior, del segle XVI. És una porta de tres arcs, d'estil neoclàssic, semblant als arcs de triomf romans, adornada amb lemes, banderes i cornucòpies. La porta ha esdevingut un dels símbols de Madrid. 

El segell commemora els 20 anys del atemptats gihadistes de l'11 de març de 2004.

La postal l'ha enviat la Manuela.

Ventura Rodríguez : Cibeles

Ventura Rodríguez (1717-1785) és un dels arquitectes espanyols més destacats del segle XVIII. El 1777 va dissenyar una de les fonts de Madrid, la dedicada a la deessa Cíbele (popularment La Cibeles), que els grecs associaven a Rhea, la mare dels déus olímpics i símbol de la terra i la fecunditat, i que els romans anomenaven Magna Mater. Se la representa sobre un carro tirat per dos lleons. La deessa i el carro són obra de Francisco Gutiérrez Arribas (1724-1782) i els lleons són obra de Roberto Michel (1720-1786). La font és un dels símbols més coneguts de Madrid.

El segell correspon a l'emissió de Nadal.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Descalzas Reales de Madrid

El monestir de les Descalzas Reales es troba al centre de Madrid. El monestir de monges clarisses coletines, encara actiu, va ser construït entre 1557 i 1564, per voluntat de Joana d'Àustria (1535-1573), filla de l'emperador Carles V. Va ser un monestir que va acollir moltes filles de la dinastia dels Àustries i de la més alta noblesa espanyola. El monestir ocupa el lloc d'un antic palau, reformat pel mestre d'obres Antonio Sillero, tot i que l'església s'ha atribuït a Juan Bautista de Toledo (1515-1567), autor, com a mínim, de la severa i clàssica façana del monestir. A l'interior hi ha un riquíssim patrimoni artístic, com la Capella de la Mare de Déu de Guadalupe, pagada per Rodolf II d'Àustria, com a part del dot de la seva filla il·legítima Sor Anna Dorotea d'Àustria (1612-1694). La capella és obra de Sebastián de Herrera Barnuevo (1619-1671), un dels millors deixebles d'Alonso Cano. 

El segell és dedicat al cinquè centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús (1515-1582).

Puerta del Sol, Madrid

La Puerta del Sol és una plaça emblemàtica del centre de Madrid. L'edifici més antic i destacable és la Real Casa de Correos, construïda entre 1760 i 1768, obra dels arquitectes Jaime Marquet (1710-1782) i Ventura Rodríguez (1717-1785). A l'edifici hi destaca la torre del rellotge (el "Reloj de Gobernación"), obra de José Rodríguez Losada (1797-1870), inaugurat el 1866. A la plaça s'hi troba també el Kilòmetre Zero de les carreteres radials espanyoles o l'escultura dedicada al símbol de Madrid, l'"Oso y el Madroño", obra d'Antonio Navarro Santafé (1906-1983), inaugurada el 1967. Des de 1994 també hi ha a la plaça l'estàtua eqüestre del rei Carles III, reproducció d'una obra de Juan Pascual de Mena (1707-1784).

El segell és dedicat al Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera, que inclou, des de 1991, les illes de Cabrera i Conillera i diversos illots, tots deshabitats, a les illes Balears. 

Gran Via de Madrid

La Gran Via és un dels carrers més importants de Madrid, situat entre dos altres espais emblemàtics, el carrer Alcalá i Plaza España. El projecte va ser obra dels arquitectes José López Sallaberry (1858-1927) i Francisco Andrés Octavio Palacios (1846-1912). Les obres van començar el 1910 i la inauguració es va fer entre 1924 i 1929. La Gran Via és un eix comercial, turístic i d'oci molt important i hi ha edificis molt notables. A la postal s'hi veu l'inici del carrer, a la cruïlla amb Alcalá. L'edifici de la dreta és l'església barroca de Sant Josep, construïda entre 1730 i 1748; a l'esquerra hi ha l'Edificio Metrópolis, construït el 1911 per a una companyia d'assegurances i, al fons, es veu l'enorme edifici de Telefònica, construït entre 1926 i 1929.

El primer segell és dedicat als 75è aniversari de la companyia aèria Iberia. El segon és dedicat a la pesseta, la moneda espanyola fins a la introducció de l'euro. 

Descalzas Reales, Madrid

El Monestir de les Descalzas Reales (o Monasterio de Nuetra Señora de la Visitación) és un monestir de monges clarisses de clausura, al centre històric de Madrid. Va ser fundat el 1559 per Joana d'Àustria, germana de Felip II. Durant segles hi han professat moltes filles de la reialesa i de l'aristocràcia espanyola. El monestir ha anat acumulant al llarg dels segles un gran patrimoni artístic, que actualment forma un museu de gran qualitat, alhora que es manté viva la tradició monàstica. L'edifici és d'estil renaixentista i va tenir com a arquitectes principals Antonio Sillero (segle XVI), de qui es discuteix l'autoria de l'església, i Juan Bautista de Toledo (1515-1567), autor de la façana.

El segell és dedicat a la Puerta de Alcalá, una de les portes de l'antiga ciutat de Madrid, que es va construir el 1778 per ordre de Carles III. La construcció, d'estil neoclàssic, s'inspira en els antics arcs de triomf romans. L'arquitecte va ser Francesco Sabatini (1722-1797).

Plaza Mayor de Madrid

La Plaza Mayor, al centre de Madrid, té els seus orígens al segle XV. El 1580 Felip II va encomanar la remodelació de la plaça a Juan de Herrera (1530-1597), les obres es van acabar el 1619 sota la direcció de Juan Gómez de Mora (1586-1648). Es tracta d'una plaça porxada de planta rectangular, de 129 per 94 metres, totalment tancada per edificis d'habitatges de tres plantes que li donen un aspecte totalment homogeni.

El segell, de la sèrie dedicada a les comunitats autònomes, correspon al País Basc.

Monasterio de la Encarnación, Madrid

El monestir de l'Encarnació (Real Monasterio de la Encarnación) és un convent de monges agustines recol·lectes situat al centre de Madrid. Va ser fundat per Margarida d'Àustria, esposa de Felip III, al segle XVII. L'arquitecte va ser fray Alberto de la Madre de Dios (1575-1635) i l'edifici es va construir entre 1611 i 1616. La façana, molt austera, és d'estil herrerià. El monestir té un gran patrimoni artístic i un gran nombre de relíquies. Manté la comunitat religiosa. 

Plaza de la Villa, Madrid

La Plaza de la Villa, al centre històric de Madrid, conserva tres edificis notables. El primer és la Casa y Torre de los Lujanes, del segle XV i estil gòtico-mudèjar; la segona és la Casa de Cisneros, del segle XVI i estil plateresc; la tercera és la Casa de la Villa, barroca del segle XVII i una de les seus de l'Ajuntament de Madrid. 

La postal l'envien el Roger i l'Anna.

Palacio de Cristal, Madrid

El Palacio de Cristal, al Parque del Retiro de Madrid, va ser construït el 1887 amb motiu de l'Exposició de les Illes Filipines que es va fer aquell mateix any. És obra de Ricardo Velázquez Bosco (1843-1923), es va inspirar en el Crytal Palace de Londres.

La Fina va enviar aquesta postal.