Wyoming

Wyoming és el desè estat dels Estats Units en extensió, uns 253 mil quilòmetres quadrats, i el de menys població, només uns 600 mil habitants, amb la densitat de població mes baixa, només per davant d'Alaska. La capital és Cheyenne, amb uns 65 mil habitants. Wyoming va esdevenir el 44è estat de la Unió el 1890. El territori és un gran altiplà travessat per diverses serralades de les muntanyes Rocalloses. Al nord-oest de l'estat s'hi troben els parcs nacionals de Yellowstone i Grand Teton. Les principals nacions índies del territori són els arapaho i els shoshone.

La postal l'ha enviat la Brenda.

 

Wapiti Valley, Wyoming

Wapiti és una petita comunitat d'uns 160 habitants, situada a la vall que forma la bifurcació septentrional del riu Shoshone, entre la ciutat de Cody i l'entrada oriental del Parc Nacional de Yellowstone, al comtat de Park, al nord-oest de l'estat de Wyoming. Wapiti es troba dins del Shoshone National Forest, que va ser el primer bosc nacional dels Estats Units que es va crear. 

La postal l'ha enviat la Sue.

Jackson, Wyoming

Jackson és un ciutat de l'oest de l'estat de Wyoming, d'uns deu mil habitants. La ciutat es troba a l'extrem sud de la vall de Jackson Hole, entre les serralades Teton i Gros Ventre, vora el riu Snake. Actualment, és una destacada destinació turística gràcies a la presència de diverses estacions d'esquí i la proximitat dels parcs nacionals de Grand Teton i Yellowstone. El primer europeu a explorar la zona va ser John Colter (c. 1770- 1812 o 1813), membre de la gran expedició de Lewis i Clark, però conegut per la seva exploració de la zona de l'actual Parc de Yellowstone, entre 1807 i 1808. La postal mostra el John Colter Park, a la ciutat de Jackson. 

El primer segell és dedicat a Emily Bissell (1861-1948), destacada activista en la lluita contra la tuberculosi. El segon és dedicat a la moneda d'un centau de dòlar "Indian Head", encunyada entr 1859 i 1909. El tercer és dedicat al músic i director Henry Mancini (1924-1994).

La postal l'ha enviat en Nathan.

Devils Tower National Monument

Devils Tower (Matho Thipila en lakota, Wose Niiinan en arapaho o Daxpitcheeaasáao en crow) és una muntanya volcànica de 1559 metres d'alçada que s'eleva, solitària, uns 300 metres sobre les planes que l'envolten, al nord-est de l'estat de Wyoming. La seva estranya forma, en realitat un antic con volcànic erosionat, ha estat l'origen d'un gran nombre de llegendes i ha fet que una vintena de pobles indis de la zona (entre els quals els arapaho, crow, shoshone, lakota, cheyenne o kiowa) la considerin territori sagrat. El 1906 es va convertir en el primer indret designat com a Monument Nacional dels Estats Units.

El primer segell és dedicat a Johnny Cash (1932-2003), cantant i compositor nordamericà, considerat un dels més importants músics del país. La seva música barreja influències del country, el rock i el gospel. Va assolir una enorme popularitat durant les dècades de 1960 i 1970. 

La postal l'envia l'Erin.