Castell i Catedral de Salzburg

Salzburg és la capital de l'estat austríac del mateix nom i té uns 160 mil habitants. La Fortalesa de Hohensalzburg domina la ciutat des d'un turó. La fortalesa, construïda a partir de 1077, ha estat reformada posteriorment. Fa 250 metres de llarg per 150 d'ample i, amb la reforma de finals del segle XIX, va esdevenir un gran atractiu turístic. La Catedral és un edifici barroc, construït entre 1614 i 1618, a l'indret on hi ha la catedral de Salzburg des del segle VIII. La catedral és obra de Santino Solari (1576-1646), que va modificar substancialment els plànols de Vincenzo Scamozzi (1548-1616). 

El segell pertany a la sèrie "Món de Cartes".

La postal l'ha enviat en Mario des d'Alemanya.

Postal d'Àustria

Aquesta bonica postal ha vingut des de Mistelbach an der Zaya, una ciutat d'uns dotze mil habitants, a l'estat de la Baixa Àustria, a prop de les fronteres txeca i eslovaca.

El segell commemora el centenari de la designació d'Eisenstadt com a capital de l'estat de Burgenland.

La postal l'ha enviat la Isabel.

Art Brut a Millstatt

Millstatt am See és una vila de l'estat de Caríntia, d'uns 3500 habitants. A l'antiga abadia, s'hi organitza cada any una exposició, MillstART, que, enguany, és dedicada a l'Art Brut, el corrent artístic iniciat a la dècada de 1940 per Jean Dubuffet. 

El segell és dedicat al xarxet comú, Anas crecca.

La postal l'ha enviat la Berta.

Castell d'Aggstein

El castell d'Aggstein és un castell en ruïnes (Burgruine) situat en una estructura rocosa uns 300 metres per sobre de la riba dreta del Danubi, al municipi de Schönbühel-Aggsbach, a la vall de Wachau, a la Baixa Àustria. El castell va ser construït a principis del segle XII i va ser assetjat i destruït diverses vegades. Actualment, és un museu obert des de la restauració parcial de 2003 i és una de les atraccions turístiques més populars de la Baixa Àustria. 

El primer segell és dedicat a la regió vinícola de Mittelburgenland. El segon és dedicat a un plat tradicional austríac i alemany, l'amanida de patates.

La postal l'ha enviat la Monika. 

Monestir de Sankt Florian

El Monestir de Sankt Florian (Augustiner Chorherrenstift St. Florian) és un monestir de canonges agustinians del municipi de Sankt Florian, a l'Alta Àustria. El monestir, el més gran de l'Alta Àustria, va ser fundat a principis del segle IX i refundat pels agustinians el 1071. El conjunt va ser restaurat en estil barroc entre 1686 i 1708 per  Carlo Antonio Carlone (1635-1708) i, després de la seva mort, per Jakob Prandtauer (1660-1726). 

El segell commemora el 90è aniversari de Lego.

La postal l'ha enviat en Bruno.

Sankt Gilgen

Sankt Gilgen és un municipi d'uns 4 mil habitants, a la vora del llac Wolfgang, a l'estat de Salzburg, dins la regió de Salzkammergut. És una destinació turística popular i està vinculada a Mozart, que no hi va viure, perquè és on va néixer la mare del músic i hi va viure la seva germana de casada. Al centre de la vila hi ha un bon nombre de cases tradicionals barroques d'estil Inn-Salzach i hi destaca l'Ajuntament, construït enter 1914 i 1915 i, al seu davant, la Font de Mozart (Mozartbrunnen), amb una escultura de Carl Wollek (1862-1936) que mostra el jove Mozart tocant el violí.

El segell commemora el 950è aniversari de l'abadia benedictina d'Admont.

La postal l'ha enviat la Gisela.

Albrecht Dürer : Llebre jove

Albrecht Dürer (1471-1528) és l'artista més famós i influent del Renaixement a Alemanya, conegut per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits sobre art. Dürer va estar en contacte amb els grans artistes italians del moment, com Rafael, Leonardo da Vinci o Giovanni Bellini i va influir decisivament en els artistes alemanys i dels Països Baixos. "Llebre jove", de 1502, és una obra en què representa el tema amb precisió gairebé fotogràfica. Aquesta obra es troba al museu Albertina de Viena. 

El primer segell és dedicat al quadre "Llebre jove" de Dürer. El segon és dedicat al Radhaube, la lligadura tradicional de la zona del llac de Constança (o Bodensee).

La postal l'ha enviat l'Eleonora.

Primavera al Tirol

El Tirol és una regió dels Alps, dividida actualment entre l'estat del Tirol, a Àustria, i la regió de Trentino-Südtirol, a Itàlia. La regió, amb una forta personalitat històrica i cultural, ocupa uns vint mil quilòmetres quadrats i té més d'un milió d'habitants, bàsicament de parla alemanya, tot i que en algunes valls italianes s'hi parla ladí, una llengua retoromànica, i també s'hi troben petites illes lingüístiques on es parlen dialectes alemanys molt diferenciats, com el mócheno i el cimbri, pràcticament incomprensibles per als altres parlants alemanys. La capital és Innsbruck.

El segell mostra la situació d'Àustria dins d'Europa.

La postal l'ha enviat la Pamela.

Abadia de Reichersberg

L'Abadia de Reichersberg, de canonges agustins, es troba a l'Alta Àustria i va ser fundada el 1084. El conjunt original, romànic i gòtic es va cremar el 1624 i es va reconstruir en estil barroc, que encara es manté. L'abadia segueix activa i els canonges tenen cura de diverses parròquies de la zona. El monestir té una important biblioteca de 55 mil volums i una notable col·lecció d'art religiós. També és un centre cultural, de concerts i de producció de vins i licors. 

El primer segell és dedicat al Castell de Moosham, a la regió de Salzburg. El segon és dedicat al radhaube, la còfia típica de la regió de Bodensee.

La postal l'ha enviat la Margit.

 

Santuari de Maria Plain

El Santuari de Maria Plain es troba al municipi de Bergheim, al nord de Salzburg. El santuari és una església de pelegrinatge i, des de 1952, basílica menor, on es venera una imatge miraculosa de la Mare de Déu. L'església, construïda a partir de 1671 per Giovanni Antonio Dario (1630-1702), forma part d'un conjunt d'estil barroc que inclou també les capelles i els edificis que l'envolten. El santuari depèn de l'Abadia de Sant Pere de Salzburg. 

El primer segell és dedicat a Postcrossing. El segon mostra una lligadura típica de la zona del Bodensee o Llac de Constança.

La postal l'ha enviat la Brigitta.

Església de Hochfeistritz

Hochfeistritz és un nucli de població d'uns 70 habitants, al municipi d'Eberstein, a l'estat de Caríntia. Hi destaca l'església parroquial, una església de pelegrinatge dedicada a la Mare de Déu, situada a 969 metres d'altitud. Una primera església del segle XIII, es va alçar al lloc d'una aparició mariana; aquest temple va ser destruït per un llamp el 1414. L'actual edifici, d'estil gòtic tardà, es va començar el 1446, amb una estructura d'església fortificada, en època de l'amenaça dels atacs otomans. L'interior acull un altar major barroc, dels volts de 1670. 

El primer segell és dedicat a Postcrossing. Els altres mostren la lligadura femenina típica de la zona del llac de Constança o Bodensee. 

La postal l'ha enviat la Franziska.

Centre històric de Salzburg

Salzburg és la quarta ciutat d'Àustria i té un extraordinari i riquíssim centre històric que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El centre històric inclou la Fortalesa de Hohensalzburg, la Catedral, l'Església dels Franciscans, el Palau Mirabell, l'Església de la Santíssima Trinitat, l'Abadia de Nonnberg, la Residència dels Prínceps-Arquebisbes o l'Abadia de Sant Pere, entre altres. La postal reprodueix una aquarel·la de Chen Yong.

El segell mostra Àustria en el mapa d'Europa.

La postal l'ha enviat la Maria.

Slang austríac

Slang és l'argot col·loquial i informal que utilitzen determinats grups d'una societat per identifica-se entre ells o són formes populars i fora de la norma lingüística d'un idioma, en aquest cas l'alemany austríac.

El primer segell és dedicat a Postcrossing.

La postal l'ha enviat la Kathi.

Heiligenblut am Großglockner

Heiligenblut am Großglockner és un poble de l'extrem nord-oest de l'estat de Caríntia, a prop de les fronteres dels estats del Tirol i Salzburg. El poble té un miler d'habitants i es troba en una vall alta de l'Alt Tauern, una serralada dels Alps Centrals Orientals, als peus del Großglockner, la muntanya més alta d'Àustria,  de 3798 metres. Al poble hi destaca l'església de pelegrinatge dedicada a Sant Vicenç, que va ser construïda entre 1460 i 1491, en què hi destaca l'esvelta agulla.

El primer segell commemora el centenari del pont sobre el Salzach, que comunica les poblacions de Laufen, a Baviera, i Oberndorf bei Salzburg, a Àustria. El segon segell pertany a una sèrie emesa amb motiu del Campionat Europeu de Futbol de 2008, celebrat a Suïssa i Àustria. 
La postal l'ha enviat l'Andreas.

Obres de Gustav Klimt

Gustav Klimt (1862-1918) és un pintor austríac que va ser un dels fundadors i líders de la Wiener Sezession, el modernisme austríac. La seva obra va ser sovint polèmica, però també popular, sobretot la seva "època daurada", amb una estètica única i sovint decadentista. La postal mostra tres d eles seves obres. La primera és "El bes", probablement la més coneguda, pintada entre 1907 i 1908, a l'oli i làmines d'or i estany sobre tela, que es troba al Belvedere de Viena. De la mateixa època és "Retrat d'Adele Bloch-Bauer I", pintat el 1907, que es troba a la Neue Galerie de Nova York. I, en tercer lloc, "Avinguda del parc del Palau Kammer", de 1912, que es troba al Belvedere de Viena. 

El segell commemora el 90è aniversari de Lego.

La postal l'ha enviat en Christian.

Elisabet, Emperadriu d'Àustria

Elisabet de Baviera (1837-1898), va ser emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria. Filla del duc Maximilià de Baviera i la princesa Ludovica de Baviera, pertanyia a una branca secundària de la casa reial bavaresa i era coneguda pel nom de Sissi. El 1854, als setze anys, es va casar amb l'emperador austrohongarès Francesc Josep I, amb qui va tenir quatre fills : Sofia, Gisela, Rodolf i Maria Valèria. Dona de gran bellesa, culta i rebel, poc donada a respectar el rígid protocol de la cort, va ser assassinada el 1898 per un anarquista italià. La literatura i el cinema l'han idealitzada fins a convertir-la en un personatge gairebé llegendari. 

El segell és dedicat al tití cap de cotó, Saguinus oedipus.

La postal l'ha enviat l'Elena. 

Abadia de Melk

L'Abadia de Melk és un important monestir benedictí que es troba en un penya-segat rocós sobre el Danubi, al municipi de Melk, a la Baixa Àustria. El monestir va ser fundat el 1089 i aviat es va fer famós  per la seva gran biblioteca i la producció de pergamins. L'actual conjunt barroc es va construir entre 1702 i 1736, obra de Jakob Prandtauer (1660-1726) i hi destaquen especialment l'església abacial i la biblioteca. L'Abadia de Melk ha sobreviscut a diversos moments de dissolució de monestirs i ordes religiosos i ha arribat amb vitalitat als nostres dies. 

El primer segell és dedicat al Bosc d'Avets de Muntanya a les muntanyes del Parc Nacional del Harz, a l'estat de Saxònia-Anhalt.
La postal l'ha enviat en Peter des d'Alemanya.

Hallstatt

Hallstatt és una vila de l'Alta Àustria, a la riba sud-oest del llac Hallstätter, al districte muntanyós de Salzkammergut. La vila té menys de 800 habitants. El lloc és conegut per la producció de sal des de temps prehistòrics i, de fet, va ser el centre  de l'anomenada Cultura de Hallstatt, entre el 1200 i el 450 aC. El lloc ha esdevingut una destinació turística molt popular, fins al punt de que s'ha obert una polèmica sobre el nombre viable de turistes que pot rebre el lloc. Hallstatt forma part del paisatge Cultural de Hallstatt-Dachstein/Salzkammergut, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2021, dedicada a les espècies en perill d'extinció, com el llop.

La postal l'ha enviat la Monika.

Abadia de Melk

L'Abadia de Melk (Stift Melk) és una abadia benedictina del terme de Melk, a la Baixa Àustria, situada sobre un penya-segat sobre el Danubi. Melk és un dels monestirs més prestigiosos del món catòlic. L'abadia va ser fundada el 1089 i ben aviat va destacar per la importància del seu scriptorium i de la seva biblioteca. L'abadia actual es va construir entre 1702 i 1736, amb disseny de Jakob Prandtauer (1660-1726). El gran prestigi de l'abadia l'ha salvat en diverses ocasions de la dissolució. Destaquen especialment l'església i la magnífica biblioteca. 

La postal l'ha enviat l'Andreas i l'Alisa des d'Alemanya.

Schruns

Schruns és un poble i municipi de la vall de Montafon, a l'estat de Vorarlberg. El riu Litz, afluent de l'Ill, travessa el poble, situat a poca distància del Mont Zimba, de 2645 metres, molt populars entre escaladors i  excursionistes. Les muntanyes veïnes són accessibles amb remuntadors. La principal activitat de Schruns és el turisme, tant d'estiu com d'hivern. Hi destaquen l'església de Sant Jodok, construïda entre 1865 i 1867, d'estil natzarè, la Litzkapelle, una capella de pelegrinatge de més de tres-cents anys o el monestir dels caputxins de Gauenstein. 

El segell pertany a una sèrie dedicada als complements i ornaments dels vestits tradicionals, com la bossa de cuir típica de Salzburg.

La postal l'ha enviat en Gilles.