Sant Esteve de Perm

Sant Esteve de Perm (1340-1396) va ser un monjo i missioner, evangelitzador dels komi i fundador i primer bisbe del bisbat de Perm. Va ser el creador de l'antiga escriptura pèrmica, amb un alfabet derivat del ciríl·lic, usada per totes les llengües pèrmiques fins al segle XVIII. La postal mostra una icona del sant, obra de Fedor Sidorov, que la va pintar cap a 1828; la icona procedeix del poble de Sredniya Otla, al municipi de Shoshka, a la República de Komi, i es troba al Museu Nacional de la República de Komi, a Syktyvkar. 

El segell és dedicat al Premi Aga Khan d'Arquitectura.

La postal l'ha enviat la Lyudmila.

Monestir d'Ust-Vym

Ust-Vym (en komi Emdin) és un poble d'uns 760 habitants, a la República de Komi. El poble, conegut antigament com a Vell Perm, va esdevenir un centre religiós, polític  i econòmic de la regió fins que, al segle XVI, va entrar en decadència. A Ust-Vym hi ha el monestir de Sant Miquel Arcàngel, fundat al segle XIV per Sant Esteve de Perm (1340-1396), missioner i evangelitzador del poble komi. El monestir va ser abolit el 1764, durant la secularització de Caterina II i va ser reobert el 1996.

El segell pertany a una sèrie dedicada a l'art modern de Rússia i mostra l'obra "El Kremlin de Moscou. Assolellat", d'Evgeni Romashko (1962).

La postal l'ha enviat la Lyudmila.

Església de l'Ascensió d'Yb

Yb és un poble de 550 habitants, al districte de Syktyvdinsky, a la República de Komi. El poble apareix documentat per primera vegada el 1586. L'Església de l'Ascensió va ser construïda en pedra entre 1825 i 1835 i el 1877 s'hi va instal·lar la campana, que va desaparèixer amb la Revolució. L'església va ser tancada entre 1939 i 1956. 

El segell pertany a una sèrie dedicada a les fonts de Rússia i mostra una font de la ciutat de Verkhnyaya Pyshma, a prop de Yekaterinburg, a la regió de Sverdlovsk.

La postal l'ha enviat la Lyudmila.

Pilars Rocosos de Manpupuner

Els Pilars de Manpupuner (o Man-Pupu-Nyor) són formacions rocoses situades a la muntanya Man-Pupu-Nyor, dins de la Reserva Natural Pechora-Ilych, a la República de Komi. L'alçada dels set pilars oscil·la entre els 30 i els 42 metres, per això també se'ls anomena Els Set Gegants dels Urals. Aquestes roques són les restes d'antigues muntanyes de fa 200 milions d'anys, ja desaparegudes. L'indret era sagrat per al poble mansi i, de fet, el topònim mansi Man-Pupu-Nyor significa "Petita Muntanya dels Déus". El lloc és considerat una de les set meravelles de Rússia. La postal inclou també la imatge d'un dels habitants de la reserva natural, la perdiu blanca, Lagopus muta.

Els dos segells pertanyen a una sèrie dedicada al centre històric de Sant Petersburg. El primer mostra el Palau d'Hivern i el segon l'edifici de l'Almirallat i la Catedral de Sant Isaac.

La postal l'ha enviat al Lyudmila.

Reserva Natural Pechora-Ilych

La Reserva Natural Pechora-Ilych es troba al sud-est de la República de Komi, als contraforts occidentals dels Urals. La reserva, amb més de set mil quilòmetres quadrats, forma el nucli central dels anomenats Boscos Verges de Komi, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En el seu origen l'objectiu era crear un refugi per a la marta gibelina, però la fauna inclou altres espècies de mustèlids, ants, óssos, llops i molts altres animals, i la flora inclou una notable diversitat de boscos típics de la taigà. Un element molt distintiu de la zona són les formacions de pilars rocosos, restes de minerals resistents d'antigues muntanyes ja desaparegudes per l'erosió, entre ells els de l'altiplà de Manpupuner.

El primer segell pertany a una sèrie dedicada al centre històric de Sant Petersburg, en aquest cas l'Illa Vassilievski.

La postal l'ha enviat la Lyudmila.

Gorka d'Ust-Tsilma

Ust-Tsilma és una vila del Nord de la República de Komi, vora el riu Pechora. El poble, d'uns 4900 habitants, va ser fundat el 1542 i és un dels més antics de la zona. La majoria de la població pertany al grup religiós dels Vells Creients i ha conservat tradicions que en altres llocs ja s'han perdut. Una d'aquestes tradicions és la Gorka, que se celebra a principis de juliol, i consisteix en un ball en rotllana, que inclou set figures simbòliques i que s'acompanya d'un cant per a cada figura. La gent hi participa lluïnt els acolorits vestits tradicionals. 

El primer segell és dedicat a l'escut de la República de Komi. El segon és dedicat a la cigonya oriental, Ciconia boyciana. El tercer és dedicat al Far de Tolbukhin, a l'illa de Kotlin, al Golf de Finlàndia.

La postal l'ha enviat la Lyudmila.

Boscos de Komi

La República de Komi ocupa una gran extensió, més de 400 mil quilòmetres quadrats, al nord-oest dels Urals, al nord-est de la Rússia europea. És el país del poble komi, un poble amb una llengua i cultura pròpies. La població de Komi és de 850 mil habitants, dels quals un terç viu a Syktyvkar, la capital. Els boscos cobreixen un 70 % de la superfície de Komi, i un 15 % més és ocupat per terrenys pantanosos. Una part dels boscos boreals han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el nom de Boscos Verges de Komi, on hi predominen la pícea siberiana, Picea obovata, l'avet siberià, Abies sibirica, i el làrix de Sibèria, Larix sibirica. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a "Masha i l'ós", una sèrie d'animació russa estrenada el 2009. El segon és dedicat a l'Any Nou.

La postal l'ha enviat la Lyudmila.