Museu de Cerdanya

Cal Mateu és una gran masia de Santa Llocaia (oficialment Sainte-Léocadie), a la comarca de l'Alta Cerdanya. La masia es va construir al segle XVIII, amb l'estil arquitectònic de les grans cases cerdanes, envoltada d'un mur entorn d'un pati central on s'obren la casa, els estables i altres dependències. Des de 1992 acull el Museu de Cerdanya, amb elements que expliquen la vida rural i fronterera de la Cerdanya. La casa inclou un jardí i hort on es conserven varietats locals i antigues de moltes plantes, dedicades a l'alimentació animal i humana o a la seva utilització en la medicina popular. 

El segell és dedicat a Missak Manouchian (1906-1944), heroi de la Resistència contra el nazis. 

Església de Santa Llocaia

Santa Llocaia (oficialment en francès Sainte-Léocadie) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord. La comuna té uns 140 habitants i el nucli és format únicament per l'ajuntament, l'església i el cementiri, el Museu de la Cerdanya i alguna casa de pagès. L'església, dedicada a Santa Leocàdia -Llogaia o Llocaia-, és romànica, del segle XI, amb successives modificacions en els segles posteriors. A l'interior hi ha el Retaule de la Mare de Déu, de 1576, el Retaule dels Sants Joans, de 1607, i el retaule de l'altar major, barroc.

El segell commemora el 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis.

Estanys de Camporrells

Els Estanys de Camporrells són un petit conjunt d'estany situats a uns 2360 metres d'altitud, a l'extrem occidental del terme de Formiguera, a la comarca del Capcir, a la Catalunya Nord (Pyrénées-Orientales). Els estanys es troben a llevant del Puig de Camporrells, de 2664 metres, al massís del Carlit, i són l'origen de la Lladura, afluent de l'Aude. La zona és un lloc de pas freqüent per a les excursions , sobretot les relacionades amb el Puig Peric, de 2810 metres. 

El segell commemora els 50 anys del descobriment de l'esquelet d'Australopithecus afarensis, anomenat Lucy, de fa uns 3'2 milions d'anys, trobat a Etiòpia el 1974.

Sardana

La sardana és una dansa popular i tradicional, considerada el ball nacional de Catalunya. La sardana és una dansa col·lectiva d'homes i dones que, agafats de les mans, formen una rotllana. La sardana, amb la seva forma actual, es coneix des de mitjan segle XIX, tot i que la paraula "sardana" ja apareix al segle XVI per referir-se a una dansa que es ballava en rotllana i de la que no se'n sap gaire res més. La música de la sardana va a càrrec d'un conjunt instrumental anomenat cobla.

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 1981, dedicada al folklore.

La maxicard l'ha enviat en Gilles.

 

Sardanes al Rosselló

La sardana és una dansa popular, considerada el ball nacional de Catalunya. La referència més antiga al nom és del segle XVI i a mitjans del segle XIX era un ball popular a l'Empordà, la Garrotxa i el Rosselló, que es va popularitzar arreu del país, sobretot a partir de principis del segle XX. La sardana és una dansa no excloent, ja que a la rotllana s'hi pot afegir un nombre indeterminat de dansaires. Actualment, segueix essent un element inseparable de les festes arreu del país. 

El segell és dedicat a la sardana i pertany a l'emissió de la sèrie EUROPA de 1981, dedicada al folklore. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

El Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent i el Vallespir, a la Catalunya Nord (o departament francès dels Pirineus Orientals). El cim, de 2784 metres, és la muntanya més alta de la part més oriental de la serralada pirinenca i és visible des de molts indrets. La muntanya és un dels símbols nacionals catalans, com a lloc que presideix l'indret on van néixer la llengua i la nació catalanes. El Canigó ha inspirat cançons i llegendes i, també, una de les obres cabdals de la Renaixença catalana, el poema "Canigó" de Jacint Verdaguer. La postal mostra la cara nord del Canigó nevat, a prop de Prada. 

La postal l'ha enviat l'Albert.

Cotlliure

Cotlliure (en francès, oficialment, Collioure) és una vila del Rosselló, a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals, d'uns 2800 habitants. L'antic poble de pescadors i vinyataires és ara un notable nucli turístic i ha estat font d'inspiració de molts artistes (Picasso, Matisse, Chagall, Dalí....). Bona part de l'antiga vila va ser enderrocada per Vauban per engrandir el Castell; d'aquesta època en destaca una de les imatges clàssiques de Cotlliure, l'església de Santa Maria dels Àngels, del segle XVII, arran de mar,  al mateix Port o Platja d'Amunt, i el campanar, que era l'antiga Torre del Far de les muralles de la vila. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

Llac de la Bullosa

El Llac de la Bullosa, o de la Bollosa, (en francès Lac des Bouillouses) es troba entre les comarques del Capcir i de l'Alta Cerdanya, al departament dels Pirineus Orientals. Situat a 2016 metres d'altitud, als peus del Carlit, era un conjunt d'aiguamolls i basses fins que, entre 1903 i 1910, s'hi va construir una presa per ajudar a regular el cabal del Tet. El llac s'alimenta del riu Grava, afluent del Tet. És un espai natural molt ric i, sobretot a l'estiu, rep un gran nombre de turistes. La riba occidental pertany al terme municipal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes), a l'Alta Cerdanya, i la riba oriental es troba al terme dels Angles (Les Angles), al Capcir.

Formiguera

Formiguera (el nom oficial en francès és Formiguères) és una comuna del departament dels Pirineus Orientals i capital històrica de la comarca del Capcir. Actualment té uns 450 habitants. L'activitat econòmica tradicional ha estat l'explotació dels boscos per a la producció de fusta, però la base fonamental de l'economia és ara el turisme, sobretot vinculat a l'esquí. L'edifici més destacat de la vila és l'església parroquial de Santa Maria, romànica, consagrada a finals del segle IX, i reformada al segle XI. La portalada, del segle XII, és decorada amb arquivoltes i té un campanar d'espandanya. A l'interior conserva un Crist del segle XII, una Marededéu del XIV i diversos retaules barrocs. 

Montlluís

Montlluís (nom francès oficial, Mont-Louis) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a 1600 metres d'altitud i té uns 185 habitants. Com tota la Catalunya Nord va ser lliurada a França pel Tractat dels Pirineus de 1659. El 1679, en construir-s'hi la fortalesa, se li va donar el nom de Montlluís, per substituir el nom d'Ovança o Vilar d'Ovança. La ciutadella, molt ben conservada i encara ara amb una guarnició militar, es va iniciar el 1679, obra de Sébastien Le Prestre de Vauban (1633-1707). A més de la zona estrictament militar, hi ha també la zona destinada a la població civil, amb els habitatges, l'Ajuntament i l'església de Sant Lluís. El conjunt forma part de les Fortaleses de Vauban, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2017, dedicada als castells, i mostra tres castells : Chambord, Azay-le-Rideau i Chenonceau.

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent

L'església de Sant Jaume de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, departament francès dels Pirineus Orientals, és un edifici romànic construït, bàsicament, a la segona meitat del segle XII, tot i que l'església és documentada al segle XI. És una església de dues naus: la nord del segle XII i la sud, més ampla, del segle XIII. També al segle XIII s'hi va afegir el campanar de torre quadrada, amb merlets i finestres d'arc apuntat al pis superior, probablement del segle XIV. La construcció és de carreus ben tallats en marbre rosat típic de la zona.

Santa Maria de Serrabona

El Priorat de Santa Maria de Serrabona es troba al municipi de Bula d'Amunt, a la comarca del Rosselló. Va ser fundat al segle XI i destaca per la seva tribuna romànica, esculpida en marbre rosa, i pel seu claustre-galeria amb capitells de gran qualitat esculpits seguint la tècnica del trepant. 

Eus

Eus és un municipi de la comarca del Conflent, té uns 400 habitants. És un poble molt bonic que ha conservat l'aspecte tradicional dels pobles del Conflent. Hi destaquen les dues esglésies dedicades a Sant Vicenç. A la part més alta del poble hi ha l'església nova, del segle XVIII, i a la part baixa l'església romànica del segle XI. 

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent ( nom francès oficial Villefranche-de-Conflent) és un municipi de la comarca del Conflent situat a 432 metres d'altitud i amb 235 habitants. És una població fortificada, amb una estructura medieval ben conservada. Hi destaca l'església de Sant Jaume, romànica del segle XII. Sobre el poble hi ha el Fort Libèria, una fortalesa construida per Vauban el 1681. 

Priorat de Serrabona

L'antic priorat agustinià de Santa Maria de Serrabona es troba al municipi de Bula d'Amunt (nom oficial Boule-d'Amont), a la comarca del Rosselló. La primera menció del lloc és de 1069. És un lloc important del romànic català, sobretot pels capitells del claustre-galeria i , més encara, per la Tribuna que divideix l'església en dues parts. A la tribuna hi ha esculpits lleons, àguiles, centaures, sagitaris i molts altres elements amb simbolisme cristià. Tota la part escultòrica de Serrabona és de marbre rosa del Conflent.

El segell indica que la postal ha estat enviada des del municipi proper de Vinçà. 

Prats de Molló

Prats de Molló és un municipi de 1125 habitants, a la comarca del Vallespir (el nom oficial francès és Prats-de-Mollo-la-Preste). Hi destaquen l'església de Santa Justa i Santa Rufina, el santuari de la Mare de Déu del Coral i la fortalesa del segle XVII que presideix la població, el Fort Lagarde, fet construir per Vauban al segle XVII. Al terme municipal hi ha també l'estació termal de la Presta i estació d'esquí. 

Monestir de Sant Miquel de Cuixà

El monestir de Sant Miquel de Cuixà és un monestir benedictí situat als peus del Canigó, al municipi de Codalet, a la comarca del Conflent. Va ser fundat el 879 i, amb els abats Garí i Oliba, va esdevenir un dels principals centres espirituals i culturals de la Catalunya feudal. És d'estil preromànic i romànic. Part del seu claustre es troba actualment al Cloisters Museum de Nova York. Segueix tenint vida monàstica, amb una comunitat benedictina vinculada a Montserrat.

Monestir de Sant Martí del Canigó

L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1094 metres d'alçària, en un aflorament rocós del massís del Canigó. S'esmenta per primera vegada el 997 i es va construir fins als voltants de 1025. Encara manté la seva vida religiosa. Pertany al municipi de Castell de Vernet (oficialment Casteil), a la comarca del Conflent.