Eus

Eus és un poble i comuna de la comarca del Conflent, a la vall de la Tet. El poble té uns 390 habitants i es troba al vessant d'un turó, dominat per l'església de Sant Vicenç. El poble conserva un aspecte pintoresc, amb els seus carrers costeruts i les cases disposades a tot el vessant del turó. L'element més destacat és l'església de Sant Vicenç, del segle XVIII, construïda sobre les ruïnes de l'antic castell. Un altre edifici notable és l'església romànica de Sant Vicenç, al pla, del segle XI. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a figures destacades de la Resistència, com la bibliotecària Yvonne Oddon (1902-1982).

El Canigó

El Massís del Canigó domina tota la plana de la Tet i Perpinyà i és el darrer cim important dels Pirineus per l'est, amb 2784 metres. El cim fa de termenal entre els municipis de Taurinyà i Vernet i és molt a prop dels termenals de Castell, Fillols i Vallmanya, tots a la comarca del Conflent. El Canigó es troba al mig d'una serralada amb tres cims, el Pic Jofre, de 2362 metres, al nord, i el Puig dels Tres Vents, de 2731 metres, al sud. El Canigó és l'escenari de moltes llegendes i mites catalans. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a grans figures de la Resistència, com el psicòleg i filòsof marxista Georges Politzer (1903-1942).

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent és una vila de 215 habitants, a la riba de la Tet, a la comarca del Conflent. La vila és emmurallada des del segle XI, tot i que les muralles van ser modificades al segle XVII per Vauban. Hi destaquen:  l'Església de Sant Jaume, de la segona meitat del segle XII, tot i que ja és esmentada al segle XI, la Casa de la Vila, construïda al segle XIII i que encara conserva la seva funció, i el Fort Libèria, una fortificació al vessant de la muntanya, per sobre de la vila, construïda per Vauban el 1681 i que enllaça amb la vila per una escala subterrània de 734 esglaons. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a grans figures de la Resistència, com l'escriptora Charlotte Delbo (1913-1985).

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà és un monestir benedictí del terme de Codalet, a la comarca del Conflent. L'abadia va ser fundada el 878 i és un destacat monument del preromànic i del romànic inicial català. L'actual conjunt és el resultat de tres moments constructius : el temple consagrat el 974, la reforma del segle XI i el claustre del segle XII. Després de la Revolució Francesa el monestir va ser abandonat i entrà en ràpida decadència i molts elements van desaparèixer o van ser venuts, com part del claustre que ara es troba als Cloisters de Nova York. L'abadia va ser refundada pels cistercencs el 1919 i transferida als benedictins, que hi mantenen la vida monàstica, el 1965.

Els segells pertanyen a una sèrie dedicada a grans figures de la Resistència, com Marie-Madeleine Fourcade (1909-1989) i Jeanne Bohec (1919-2010).

Sant Martí del Canigó

L'Abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1094 metres d'altitud, al massís del Canigó, dins del terme de la comuna de Castell de Vernet (en francès, oficialment, Casteil), a la comarca del Conflent. El monestir benedictí va ser fundat cap a 997 i els primers monjos procedien de Sant Miquel de Cuixà. Va mantenir-se actiu fins a 1783. Després va entrar en decadència i es va enrunar, fins que, entre 1902 i 1932, el bisbe Juli Carsalade du Pont n'impulsà la reconstrucció. Des de 1988 se n'encarrega la Comunitat de les Benaurances. El conjunt inclou dues esglésies del romànic primerenc, la inferior, o de Santa Maria, i la superior, dedicada a Sant Martí. El claustre va ser completament refet.

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a figures destacades de la Resistència, com la franco-britànica Violette Szabo (1921-1945).

Mosset

Mosset és un poble de la comarca del Conflent, d'uns 320 habitants. El terme de Mosset ocupa la vall alta de la Castellana, afluent de la Tet, i està envoltat de muntanyes de més de dos mil metres. Documentat des del segle X, és un poble murallat que conserva sencers els portals nord i oest i bona part de les muralles. Un altre element destacat és l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, del segle XIV. Mosset té poca terra apta per a l'agricultura, però molts boscos i pastures i, actualment, la principal activitat econòmica és el turisme.

El primer segell és dedicat al raïm, el fruit de la vinya, Vitis vinifera. El segon és dedicat als espinacs, Spinacia oleracea.

Priorat de Serrabona

Santa Maria de Serrabona és un antic priorat agustinià de la comuna de Bula d'Amunt (oficialment, en francès, Boule-d'Amont), a la comarca del Rosselló. El priorat és una obra mestra del romànic català, sobretot la seva tribuna de marbre rosa. La primera menció és de 1069 i es va clausurar el 1612. Després, amb l'abandonament, es va anar degradant i enrunant. El 1836 s'hi va fer una primera fase de consolidació i, posteriorment, diverses restauracions. Des de 1968 és propietat del departament dels Pirineus Orientals. 

El primer segell, dedicat a Ratatouille, pertany a una sèrie que commemora els cent anys de Disney. 

Prada de Conflent

Prada de Conflent (oficialment, en francès, Prades) és la capital de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. La vila, a la riba de la Tet, té uns 6150 habitants. la primera menció del lloc és de 843. El seu nucli històric conserva carrers i carrerons interessants i hi destaca l'església de Sant Pere, del segle XVII, tot i que ja existent al segle IX, amb un notable campanar romànic del segle XII. Prada és el centre de serveis i comercial de la comarca, a més de tenir una notable activitat agrària, industrial i turística. Des de 1950 és la seu del Festival Pau Casals i, des de 1968, és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu.

El primer segell és dedicat als esports tradicionals bascos. El segon pertany a una sèrie dedicada al manga "One Piece", amb Brook, un dels seus personatges.

Castellnou dels Aspres

Castellnou dels Aspres (el nom oficial francès és Castelnou) és un poble del departament dels Pirineus Orientals, a la comarca del Rosselló. El poble té uns 280 habitants i es troba situat als peus del turó on hi ha el castell dels vescomtes de Castellnou, construït a finals del segle X. Castellnou és un poble de traçat medieval que conserva bona part del recinte fortificat, en què destaca la Porta Nord. L'església de Santa Maria del Mercadal, esmentada des del segle XIV, és situada fora de les muralles del poble. 

Els segells pertanyen a una sèrie dedicada al manga "One Piece" i són dedicats a dos dels seus personatges, Luffy i Usopp.

Museu de Cerdanya

Cal Mateu és una gran masia de Santa Llocaia (oficialment Sainte-Léocadie), a la comarca de l'Alta Cerdanya. La masia es va construir al segle XVIII, amb l'estil arquitectònic de les grans cases cerdanes, envoltada d'un mur entorn d'un pati central on s'obren la casa, els estables i altres dependències. Des de 1992 acull el Museu de Cerdanya, amb elements que expliquen la vida rural i fronterera de la Cerdanya. La casa inclou un jardí i hort on es conserven varietats locals i antigues de moltes plantes, dedicades a l'alimentació animal i humana o a la seva utilització en la medicina popular. 

El segell és dedicat a Missak Manouchian (1906-1944), heroi de la Resistència contra el nazis. 

Església de Santa Llocaia

Santa Llocaia (oficialment en francès Sainte-Léocadie) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord. La comuna té uns 140 habitants i el nucli és format únicament per l'ajuntament, l'església i el cementiri, el Museu de la Cerdanya i alguna casa de pagès. L'església, dedicada a Santa Leocàdia -Llogaia o Llocaia-, és romànica, del segle XI, amb successives modificacions en els segles posteriors. A l'interior hi ha el Retaule de la Mare de Déu, de 1576, el Retaule dels Sants Joans, de 1607, i el retaule de l'altar major, barroc.

El segell commemora el 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis.

Estanys de Camporrells

Els Estanys de Camporrells són un petit conjunt d'estany situats a uns 2360 metres d'altitud, a l'extrem occidental del terme de Formiguera, a la comarca del Capcir, a la Catalunya Nord (Pyrénées-Orientales). Els estanys es troben a llevant del Puig de Camporrells, de 2664 metres, al massís del Carlit, i són l'origen de la Lladura, afluent de l'Aude. La zona és un lloc de pas freqüent per a les excursions , sobretot les relacionades amb el Puig Peric, de 2810 metres. 

El segell commemora els 50 anys del descobriment de l'esquelet d'Australopithecus afarensis, anomenat Lucy, de fa uns 3'2 milions d'anys, trobat a Etiòpia el 1974.

Sardana

La sardana és una dansa popular i tradicional, considerada el ball nacional de Catalunya. La sardana és una dansa col·lectiva d'homes i dones que, agafats de les mans, formen una rotllana. La sardana, amb la seva forma actual, es coneix des de mitjan segle XIX, tot i que la paraula "sardana" ja apareix al segle XVI per referir-se a una dansa que es ballava en rotllana i de la que no se'n sap gaire res més. La música de la sardana va a càrrec d'un conjunt instrumental anomenat cobla.

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 1981, dedicada al folklore.

La maxicard l'ha enviat en Gilles.

 

Sardanes al Rosselló

La sardana és una dansa popular, considerada el ball nacional de Catalunya. La referència més antiga al nom és del segle XVI i a mitjans del segle XIX era un ball popular a l'Empordà, la Garrotxa i el Rosselló, que es va popularitzar arreu del país, sobretot a partir de principis del segle XX. La sardana és una dansa no excloent, ja que a la rotllana s'hi pot afegir un nombre indeterminat de dansaires. Actualment, segueix essent un element inseparable de les festes arreu del país. 

El segell és dedicat a la sardana i pertany a l'emissió de la sèrie EUROPA de 1981, dedicada al folklore. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

El Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent i el Vallespir, a la Catalunya Nord (o departament francès dels Pirineus Orientals). El cim, de 2784 metres, és la muntanya més alta de la part més oriental de la serralada pirinenca i és visible des de molts indrets. La muntanya és un dels símbols nacionals catalans, com a lloc que presideix l'indret on van néixer la llengua i la nació catalanes. El Canigó ha inspirat cançons i llegendes i, també, una de les obres cabdals de la Renaixença catalana, el poema "Canigó" de Jacint Verdaguer. La postal mostra la cara nord del Canigó nevat, a prop de Prada. 

La postal l'ha enviat l'Albert.

Cotlliure

Cotlliure (en francès, oficialment, Collioure) és una vila del Rosselló, a la Catalunya Nord, al departament dels Pirineus Orientals, d'uns 2800 habitants. L'antic poble de pescadors i vinyataires és ara un notable nucli turístic i ha estat font d'inspiració de molts artistes (Picasso, Matisse, Chagall, Dalí....). Bona part de l'antiga vila va ser enderrocada per Vauban per engrandir el Castell; d'aquesta època en destaca una de les imatges clàssiques de Cotlliure, l'església de Santa Maria dels Àngels, del segle XVII, arran de mar,  al mateix Port o Platja d'Amunt, i el campanar, que era l'antiga Torre del Far de les muralles de la vila. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

Llac de la Bullosa

El Llac de la Bullosa, o de la Bollosa, (en francès Lac des Bouillouses) es troba entre les comarques del Capcir i de l'Alta Cerdanya, al departament dels Pirineus Orientals. Situat a 2016 metres d'altitud, als peus del Carlit, era un conjunt d'aiguamolls i basses fins que, entre 1903 i 1910, s'hi va construir una presa per ajudar a regular el cabal del Tet. El llac s'alimenta del riu Grava, afluent del Tet. És un espai natural molt ric i, sobretot a l'estiu, rep un gran nombre de turistes. La riba occidental pertany al terme municipal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes), a l'Alta Cerdanya, i la riba oriental es troba al terme dels Angles (Les Angles), al Capcir.

Formiguera

Formiguera (el nom oficial en francès és Formiguères) és una comuna del departament dels Pirineus Orientals i capital històrica de la comarca del Capcir. Actualment té uns 450 habitants. L'activitat econòmica tradicional ha estat l'explotació dels boscos per a la producció de fusta, però la base fonamental de l'economia és ara el turisme, sobretot vinculat a l'esquí. L'edifici més destacat de la vila és l'església parroquial de Santa Maria, romànica, consagrada a finals del segle IX, i reformada al segle XI. La portalada, del segle XII, és decorada amb arquivoltes i té un campanar d'espandanya. A l'interior conserva un Crist del segle XII, una Marededéu del XIV i diversos retaules barrocs. 

Montlluís

Montlluís (nom francès oficial, Mont-Louis) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, al departament dels Pirineus Orientals. Es troba a 1600 metres d'altitud i té uns 185 habitants. Com tota la Catalunya Nord va ser lliurada a França pel Tractat dels Pirineus de 1659. El 1679, en construir-s'hi la fortalesa, se li va donar el nom de Montlluís, per substituir el nom d'Ovança o Vilar d'Ovança. La ciutadella, molt ben conservada i encara ara amb una guarnició militar, es va iniciar el 1679, obra de Sébastien Le Prestre de Vauban (1633-1707). A més de la zona estrictament militar, hi ha també la zona destinada a la població civil, amb els habitatges, l'Ajuntament i l'església de Sant Lluís. El conjunt forma part de les Fortaleses de Vauban, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2017, dedicada als castells, i mostra tres castells : Chambord, Azay-le-Rideau i Chenonceau.

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent

L'església de Sant Jaume de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, departament francès dels Pirineus Orientals, és un edifici romànic construït, bàsicament, a la segona meitat del segle XII, tot i que l'església és documentada al segle XI. És una església de dues naus: la nord del segle XII i la sud, més ampla, del segle XIII. També al segle XIII s'hi va afegir el campanar de torre quadrada, amb merlets i finestres d'arc apuntat al pis superior, probablement del segle XIV. La construcció és de carreus ben tallats en marbre rosat típic de la zona.