Aquests pingüins jovenets no han pas vingut de l'Antàrtida, han vingut de Londres en una postal que ens envia la Vicki.
dimarts, 22 de juliol del 2014
Un panda de Tailàndia
Un altre panda per a la nostra col·lecció. Aquest arriba des de Tailàndia.
El primer segell és dedicat al 60è aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre el Regne de Tailàndia i la República de Filipines. El segon és dedicat al catxalot, Physeter catodon. I el tercer commemora el Dia Nacional de les Comunicacions de 2009.
La postal l'envia la Minkky.
dilluns, 21 de juliol del 2014
Església del Mercat de Hannover
L'Església de Sant Jordi i Sant Jaume de la Plaça del Mercat (Marktkirche St. Georgii et Jacobi) és la principal església luterana de Hannover, a la Baixa Saxònia. L'església va se construïda entre 1347 i 1366 en estil gòtic de maons o gòtic bàltic. Molt danyada per un bombardeig el 1943, va ser restaurada el 1952. L'element més destacat és el seu altar de fusta de til·ler tallada, dels voltants de 1480. La part frontal mostra 21 escenes de la Passió de Crist, i la part posterior mostra escenes de les vides dels patrons, Sant Jordi i Sant Jaume. Aquest altar era en un museu des del segle XIX i el 1952 va ser retornat al seu lloc original.
La postal l'envia la Gisela.
diumenge, 20 de juliol del 2014
Girona
Girona, capital de la comarca del Gironès i de la província homònima, té prop de 100 mil habitants. La imatge més emblemàtica és la de les acolorides cases sobre l'Onyar. De totes les construccions de la ciutat destaca la Catedral, construïda des del segle XII fins al XVIII, amb elements romànics, gòtics i barrocs, que presideix la ciutat. També destaquen dos altres edificis religiosos: l'església de Sant Feliu, vora la catedral, bàsicament gòtica, i l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Galligants. El Barri Vell, l'antiga Girona emmurallada, conserva l'aire de ciutat medieval i hi destaca, per sobre de tot, el Call, el barri jueu on hi florí una important comunitat jueva a l'Edat Mitjana. Dels carrers cal destacar la Rambla de la Llibertat, l'espina dorsal de la vella ciutat medieval, barroca i vuitcentista. I també els ponts sobre l'Onyar, la Plaça de la Independència, la Devesa ... .
dissabte, 19 de juliol del 2014
Carl von Marr : Tarda d'estiu
Carl von Marr (1858-1936) és un pintor nordamericà que va estudiar art a Alemanya entre 1875 i 1880, on va ser deixeble de Martin Schauss, Karl Gussow i Max Lindenschmitt. Va retornar als Estats Units, però el 1882 es va establir a Munic, on va viure la resta de la seva vida. El seu estil és bàsicament el realisme acadèmic, sovint de caire historicista o costumista, però també va rebre influències de l'impressionisme i del simbolisme. "Tarda d'estiu" va ser premiada a Berlín el 1892. El quadre pertany a l'University of California-Berkeley Art Museum, en préstec actualment al Museum of Wisconsin Art de West Bend, a prop de Milwaukee.
La postal l'envia la Robin.
divendres, 18 de juliol del 2014
Església de la Transfiguració de Zaslaue
Zaslaue és una ciutat d'uns 14 mil habitants, a la província de Minsk, fundada l'any 985. A l'època medieval va ser un important centre fortificat. Durant l'època de la Reforma va ser un nucli important dels calvinistes i altres moviments protestants. Els calvinistes van construir el 1577 l'Església de la Transfiguració del Salvador, a l'antic terme de Val, a l'àrea de Zaslaue. La construcció és força simple, amb una torre campanar de grans dimensions.
El segell és dedicat al cosmonauta bielorús Pyotr Klimuk (1942), que va formar part de les missions espacials soviètiques Soyuz 13, Soyuz 18 i Soyuz 30, entre els anys 1973 i 1978.
La postal l'envia l'Alena.
dijous, 17 de juliol del 2014
Cascada dels Dracs a Peterhof
La Cascada dels Dracs o de l'Escaquer és part dels jardins i palaus que Pere el Gran va fer construir a Peterhof, a prop de Sant Petersburg, conegut sovint com el Versalles rus. El disseny d'aquesta cascada es va fer el 1716 per l'arquitecte Braunstein i va ser completat posteriorment per Michetti. La Cascada es va completar el 1739. Més tard es va pintar amb quadres blancs i negres que li han donat el nom de Cascada de l'Escaquer. Els jardins van ser força danyats durant la Segona Guerra Mundial i restaurats posteriorment.
El primer segell mostra l'escultura "Mamuts" de Kovalchuk, obra contemporània de grans dimensions a la ciutat siberiana de Khanty-Mansiysk. El segon mostra un detall de la Cambra d'Ambre del Palau de Tsàrskoie Selo. I el tercer mostra un cullerot dels voltants de 1910.
La postal l'envia en Nikolai.
Sami
El poble sami, tradicionalment anomenat lapó (terme que actualment no s'utilitza als països nòrdics perquè es considera pejoratiu), habita la zona més septentrional d'Europa, Lapònia (en sami Sameadnäm), que inclou el nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la Península de Kola a Rússia. Són unes 135 mil persones que parlen una llengua finoúgrica, dividida en diversos dialectes. Tradicionalment han estat nòmades dedicats a la cria de rens, a la caça i la pesca, tot i que actualment la majoria són sedentaris. Tot i la modernització són un poble que conserva amb orgull les seves tradicions vinculades a la vida nòmada i als rens, els vestits tradicionals i el folklore, especialment la música vocal anomenada joik. Conserven restes de les seves antigues creences, però ara la majoria són cristians luterans o, els més orientals, ortodoxos.
El segell pertany a una sèrie dedicada a les "rareses" finlandeses, com la competició en què les dones fan una cursa per veure quina transporta més ràpidament un home en un carretó per transportar la llet.
La postal l'envia la Marita.
dimecres, 16 de juliol del 2014
Bielefeld
Bielefeld és una important ciutat del nord-est de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. Té un 330 mil habitants. La ciutat va ser fundada el 1214 en un indret que permetia controlar un dels passos pel Bosc de Teutoburg. Aviat va esdevenir un important centre manufacturer, sobretot del lli, i a finals del segle XV va entrar a formar part de la Lliga Hanseàtica. Des del segle XVIII, Bielefeld ha estat un important nucli industrial. La gran destrucció provocada per la Segona Guerra Mundial va fer desaparèixer bona part de la ciutat antiga, que va ser substituïda per una ciutat moderna. Amb tot, destaquen el Castell de Sparrenburg, construït entre 1240 i 1250 i l'Ajuntament Vell (Altes Rathaus), construït el 1904, que combina elements de tipus gòtic i renaixentista. El Teatre de la Ciutat (Stadttheater), seu de l'Òpera de Bielefeld, amb una destacada façana Jugendstil, construït el 1904. I dues esglésies gòtiques, Sant Nicolau, a la Ciutat Vella (Altstaädter Nicolaikirche), de 1236, i Santa Maria, a la Ciutat Nova (Neustädter Marienkirche), construïda a partir de 1293.
La postal l'envia la Simone.
dimarts, 15 de juliol del 2014
Cuina taiwanesa
La postal mostra una de les especialitats de la cuina taiwanesa, l'hamburguesa cuita al vapor. El farciment d'aquesta mena d'hamburguesa és un tipus d'estofat de carn de porc tallada en rodanxes, acompanyat per verdures fresques picades, cacauet en pols i coriandre.
El segell és dedicat al Solanum americanum, una planta de la família de les solanàcies originària d'Amèrica.
La postal l'envia la Shuan.
Vista panoràmica de Hong Kong
Hong Kong és una ciutat i regió administrativa especial de la República Popular de la Xina des de 1997, quan va deixar de ser una colònia britànica, des d'aleshores gaudeix d'una important autonomia dins de l'estat xinès. Geogràficament el territori és format per una arxipèlag, on destaca l'illa de Hong Kong, i la península de Kowloon. La població supera els set milions d'habitants. La llengua oficial, amb l'anglès, és el cantonès, escrit amb caràcters tradicionals, en comptes dels simplificats que s'usen a la resta de la Xina. Hong Kong és un dels principals centres econòmics i financers del món.
El segell és dedicat al quadre "Dues orenetes" (1981), obra de Wu Guanzhong (1919-2010), considerat el pare de la pintura moderna a la Xina. El quadre es troba al Hong Kong Museum of Art.
La postal l'envia la Karen.
dilluns, 14 de juliol del 2014
Plaça de Sant Pere del Vaticà
La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro) és un dels espais més destacats del Vaticà. És una gran plaça envoltada per una espectacular columnata d'estil toscà, edificada entre 1656 i 1667. A la plaça s'hi accedeix a través de l'avinguda central anomenada Via della Conciliazione. L'espai va ser dissenyat, seguint l'encàrrec del papa Alexandre VII, per Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que també en va dissenyar la columnata presidida per les figures de multitud de sants de tots els temps. Al mig de la plaça hi ha un obelisc egipci d'uns 25 metres, instal·lat al lloc gairebé cent anys abans. A la plaça també hi ha dues grans fonts, una dissenyada per Bernini i l'altra per Carlo Maderno (1556-1629), que també és l'autor de la façana de la Basílica de Sant Pere, que presideix la plaça.
El segell és dedicat al gran pintor i arquitecte renaixentista Raffaello Sanzio (1483-1520), també conegut com a Rafael d'Urbino o, simplement, Rafael.
La postal l'envia l'Agostino.
diumenge, 13 de juliol del 2014
Monestir de la Dormició de Kuremäe
El Monestir de la Dormició de la Mare de Déu (Kuremäe Jumalaema Uinumise nunnaklooster) és un monestir ortodox femení, situat a Kuremäe, a l'extrem nord-est d'Estònia. Al lloc hi havia des del segle XVI l'església ortodoxa de Pühtitsa, on es venerava una icona de la Dormició de la Mare de Déu. El 1891 es va fundar el monestir i s'hi van construir diverses esglésies, a la més gran de les quals, obra de Mikhail Preobranzhensky, se segueix venerant la sagrada icona. Al llarg del segle XX el monestir ha patit els canvis polítics i guerres i ha passat per nombroses dificultats. Actualment, però, té una comunitat formada per unes 150 monges i és l'únic monestir ortodox femení d'Estònia.
Els segells són dedicats als vestits tradicionals de diferents indrets d'Estònia. El primer mostra la vestimenta tradicional de Kihelkonna, a la part occidental de l'illa de Saaremaa, i el segon, la de Mihkli, a l'oest d'Estònia.
La postal l'envia l'Ella.
dissabte, 12 de juliol del 2014
Església de Sant Miquel d'Hamburg
L'església de Sant Miquel (Hauptkirche Sankt Michaelis) és la principal església luterana de la ciutat d'Hamburg, coneguda popularment com "en Miquel" (Der Michel). L'església és un dels símbols de la ciutat, fins al punt que la seva torre de 132 metres apareix a l'escut d'Hamburg. És una església barroca de grans dimensions que ha estat reconstruïda en diverses ocasions, després de ser destruïda o greument danyada per llamps, incendis o bombes de la Segona Guerra Mundial. La primera església era obra de Peter Marquartd i Christoph Corbinus i es va construir entre 1647 i 1669 i va ser destruïda el 1750. La segona, construïda el 1786, era obra de Johann Leonhard Prey i Ernst Georg Sonnin, va ser destruïda per un incendi el 1906 i reconstruïda substituint la fusta per formigó i acer. Va patir greus danys entre 1943 i 1945 i ha estat reconstruïda i restaurada posteriorment. La imatge de la postal és una fotografia anterior a la Segona Guerra Mundial.
La postal l'envia l'Ute.
Postal d'Holanda
La Dunja ens envia aquesta postal amb imatges dels habitants dels camps i prats holandesos vistos, però, des d'una perspectiva força original.
divendres, 11 de juliol del 2014
Església de St. Olaf de Jomala
Jomala és un municipi de poc més de 4 mil habitants, a les illes Åland, un territori amb una àmplia autonomia, de població sueca, que pertany a Finlàndia. L'edifici més emblemàtic de la població és l'església de St. Olaf, construïda entre 1260 i 1280, dedicada al patró de les Illes Aland i considerada l'església més antiga que es conserva a Finlàndia. L'església, construïda en pedra, va ser ampliada al segle XIX i conserva pintures murals del segle XIII. La seva torre té una alçada de 52 metres. Pertany a l'Església Evangèlica Luterana de Finlàndia.
El segell pertany a una sèrie dedicada a cantants i músics populars de finals del segle XX a Finlàndia, en aquest cas Anna Eriksson, cantant pop i rock, activa des de 1997, una de les més populars del país.
La postal l'envia la Sini.
dijous, 10 de juliol del 2014
Senglars a Bielorússia
El senglar, Sus scrofa, és un mamífer habitual a bona part d'Europa i Àsia, amb diverses subespècies, la més corrent i estesa de les quals és el Sus scrofa scrofa, que viu a bona part d'Europa, des de França fins a la Rússia europea. Aquesta subespècie ha estat introduïda, també, a Escandinàvia, Estats Units, Canadà i l'Argentina. És senglar és un animal sociable que es desplaça en grups matriarcals relativament nombrosos, mentre que els mascles fan una vida força més solitària. A molts indrets, la manca de depredadors naturals ha provocat un gran increment de la seva població, fins a esdevenir problemàtica.
La postal l'envia l'Alina.
La postal l'envia l'Alina.
dimecres, 9 de juliol del 2014
Édouard Manet : Noia entre flors
Édouard Manet (1832-1883) és un cèlebre pintor francès, considerat un dels iniciadors de l'Impressionisme, sovint considerat a cavall del Realisme i l'Impressionisme. El seu impacte en el món de l'art va arribar el 1863 amb "El dinar campestre", molt discutida en el seu temps però amb una influència decisiva en l'art posterior. "Noia entre flors" és una obra pintada entre 1876 i 1879.
El primer segell és dedicat al 150è aniversari de l'emissió del primer segell a Hong Kong. El segon mostra un pigarg de ventre blanc, Haliaeetus leucogaster, un ocell rapinyaire que viu a tot el sud d'Àsia i Austràlia. El tercer és dedicat a l'Otus lettia, una espècie de mussol pròpia del subcontinent indi.
La postal l'envia la Katy des de Hong Kong.
Tradicions de Baviera
Baviera (Bayern) és el més gran i meridional dels estats alemanys. Té uns 12'5 milions d'habitants i la seva capital és Munic (München). És una societat moderna i rica, però conserva molt vives les seves tradicions vinculades al món rural i a la tradició profundament catòlica del país. Es mantenen molt vius tradicions, aplecs i pelegrinatges, els carnavals, les danses tradicionals i l'ús dels vestits típics entre els que destaquen especialment el dirndl, el tradicional vestit femení, i els lederhosen, pantalons curts de cuir amb tirants que usen sovint els homes. Entre les festes més conegudes del país destaca l'Oktoberfest de Munic, massiva festa dedicada a la cervesa i a la cuina tradicional bavaresa.
La postal l'envia la Stephanie.
dimarts, 8 de juliol del 2014
Abadia d'Admont
L'Abadia d'Admont (Stift Admont) és un monestir benedictí situat vora el riu Enns, a la província d'Estíria (Steiermark). El monestir va ser fundat per l'arquebisbe Gebhard de Salzburg l'any 1074, en terres donades temps abans per Santa Emma de Gurk (980-1045). El patró és Sant Blai. Durant l'Edat Mitjana va ser un centre espiritual i cultural de primera fila, amb una prestigiosa biblioteca i escola. Va ser molt restaurat al segle XVIII i el 1865 el monestir va ser pràcticament destruït per un incendi i reconstruït amb l'aspecte actual. Un dels seus elements més destacats és la seva impressionant biblioteca rococó, construïda el 1776, un dels pocs elements que no van ser destruïts pel gran incendi del segle XIX. L'abadia va ser expropiada pels nazis en el període 1939-1945, però la comunitat benedictina la va recuperar en acabar la guerra.
El segell pertany a la sèrie EUROPA 2014, dedicada als instruments de música tradicionals. Àustria ha optat per dedicar el seu segell a la cítara alpina.
La postal l'envia l'Anita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)