Mina de Tarnowskie Góry

Tarnowskie Góry és una població del voivodat de Silèsia amb una antiga història minera. La Mina de Plata Històrica és una mostra de l'antiga mineria de la plata de la zona. El període de màxima prosperitat va durar fins a finals del segle XVI. Després, les guerres i el conflictes i els problemes d'inundació de les galeries van portar a la decadència. Al segle XVIII, quan el territori passa a mans prussianes, comença una nova etapa d'explotació amb mètodes moderns. L'activitat minera es va acabar el 1913. Actualment la mina és oberta al turisme i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Els dos primers segells pertanyen a una sèrie dedicada a les marededéus procedents dels antics territoris orientals de Polònia, actualment part de Bielorússia i Ucraïna. El primer és dedicat a la Mare de Déu de Łuck , actualment a Siedlce. El segon és dedicat a la Mare de Déu Reina de la Corona de Polònia, actualment a Gryfino. El tercer segell és dedicat a la Cursa Nacional de Kołobrzeg. El quart és dedicat al blavet, Centaurea cyanus L.

La postal l'ha enviat la Krystyna.

Catedral de Lamego

Lamego és una ciutat del districte de Viseu, al nord de Portugal, d'uns 26 mil habitants. La Catedral (Sé de Lamego), dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, va ser fundada el 1129. La catedral és un edifici gòtic, del que es manté la torre quadrada, però que reflecteix els canvis que s'hi van fer als segles XVI i XVIII. La façana principal, que combina formes i elements del gòtic manuelí amb alguns elements renaixentistes, es va construir entre 1508 i 1515. De les dependències que s'estenen al nord de la façana principal, en destaca l'antic Palau Episcopal (Paço dos Bispos), d'estil barroc, que, des de 1917, és un museu.

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a les races autòctones de bestiar, en aquest cas l'ovell churra algarvia, originària de la regió de l'Algarve. El segon pertany a una sèrie dedicada a postres tradicionals, en aquest cas la marmelada branca d'Odivelas. El tercer és d'una sèrie dedicada a les màscares de carnaval, en aquest cas del Carnaval de Bragança.

La postal l'ha enviat l'Ana Rita.

Ciutat Vella de Suzhou

Suzhou és una ciutat del baix Iang-Tsé, vora el llac Taihu, al sud-est de la província de Jiangsu. La ciutat té uns deu milions d'habitants i és un important centre econòmic i una de les ciutats més desenvolupades i pròsperes de la Xina, a més d'una popular destinació turística. La ciutat va ser fundada el 514 aC i conserva un ric patrimoni arquitectònic i cultural. Suzhou és famosa pels seus més de seixanta jardins clàssics, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El carrer Shantang és un dels més destacats de la Ciutat Vella, vora el Canal de Shantang, que es va començar a construir el 825 dC. 

La postal l'ha enviat Sekito.

Alsàcia

Alsàcia (en alsacià i alemany Elsass, en francès Alsace) és una regió històrica i cultural de l'extrem nord-est de França, a la frontera amb Alemanya, que actualment es troba inclosa en la regió del Gran Est. Alsàcia es divideix en dos departaments (Haut-Rhin i Bas-Rhin) i la seva capital és Estrasburg. Geogràficament es troba entre el Massís dels Vosges i el Rin. Alsàcia té gairebé 1'9 milions d'habitants i és una regió de cultura germànica, amb influències franceses, i una història agitada, amb nombrosos canvis de sobirania. Alsàcia conserva un riquíssim patrimoni arquitectònic, tant a la seva capital com en molts dels seus pobles, i també un gran patrimoni cultural i gastronòmic. 

El primer segell és dedicat al quadre "La pesca dels arengs" d'Adriaen Van der Kabel (1630-1705), que es troba al castell-museu de Dieppe. El segon mostra un mussol comú, Athene noctua. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

Art del paper a Austràlia

El paper com a material per a la creació artística s'utilitza arreu del món. La International Association of Hand Papermakers ans Paper Artists (IAPMA) és una organització mundial d'artistes del paper, fundada a Alemanya el 1986, que agrupa artistes de més de quaranta països d'arreu del món i té com a objectiu principal donar a conèixer el paper com a forma d'art i com a mitjà artístic i posa en contacte artistes i projectes.

Els segells pertanyen a una sèrie dedicada als Alps Australians. El primer és dedicat al riu Swampy Plain, al Parc Nacional Kosciuszko, a Nova Gal·les del Sud. El segon mostra un eucaliptus de la neu, Eucalyptus pauciflora, al Parc Nacional Namadgi, al Territori de la Capital Australiana. I el tercer és dedicat a The Cathedral, al Parc Nacional Mount Buffalo, a Victòria. 

La postal l'ha enviat l'Aidan.

Port de Schierstein

El Port de Schierstein (Schiersteiner Hafen) és un port fluvial del Rin, al districte de Schierstein, de la ciutat de Wiesbaden, a l'estat de Hessen. Schierstein és documentat des de 860 i es va incorporar a la ciutat de Wiesbaden el 1926. Actualment té uns deu mil habitants. El port va ser creat el 1858 i ara és una zona recreativa de Wiesbaden i la seva àrea, amb diversos clubs nàutics i d'esports aquàtics, restaurants, zones de passeig, etc. El port és utilitzat sobretot com a port esportiu. 

El segell és dedicat a l'estació de metro de Marienplatz, a Munic. 

La postal l'ha enviat en Rainer.

Aachen

Aquisgrà (en alemany Aachen) és una ciutat de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, d'uns 250 mil habitants. Aquisgrà és una de les ciutats més antigues i destacades d'Alemanya i té un bon nombre d'indrets destacats, com la Catedral, fundada a finals del segle VIII, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'Ajuntament (Rathaus), gòtic de la primera meitat del segle XIV, la Ponttor, una de les portes originals de la muralla de la ciutat, la Plaça del Mercat i l'estàtua de Carlemany, l'Elisenbrunnen, amb les seves fonts d'aigües sulfuroses o el casino (Spielcasino) i altres.

El segell és dedicat a la piscina d'Annen, a Witten, a Rin del Nord-Westfàlia.

La postal l'ha enviat la Samantha.

Andrei Shishkin : Bogumir i Slavunya

Andrei Shishkin (1960) és un pintor rus, d'estil realista, amb una obra que s'inspira sovint en la mitologia i la història eslaves. "Bogumir i Slavunya" mostra dos d'aquest personatges mítics, considerats els avantpassats de moltes tribus eslaves orientals. Segons aquestes històries mitològiques, Bogumir i Slavunya van fundar Arkaim, la bella ciutat dels primers eslaus. A la regió de Txeliàbinsk, a prop de la frontera amb Kazakhstan, s'hi van descobrir les restes d'una antiga ciutadella fortificada, que s'ha anomenat Arkaim, construïda cap als segles XVI o XVII aC. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a objectes d'os tallats procedents de l districte de Kholmogorsky, a la regió d'Arkhànguelsk.

Amb pocs dies de diferència hem rebut dues vegades aquesta postal, una l'ha enviat l'Olga i l'altra la Irina.

Al país amish

Els amish són un grup religiós d'origen anabaptista, descendents majoritàriament de suïssos de llengua alemanya, establerts a l'Amèrica del Nord al segle XVIII. La majoria dels amish viuen en comunitats compactes, sobretot de Pennsylvania i Ohio, però també d'altres estats i d'Ontario, al Canadà. La majoria parla un dialecte alemany, anomenat "alemany de Pensilvània" i es caracteritzen per l'isolament del món exterior, la vida senzilla, la modèstia en la seva vestimenta tradicional, el pacifisme i el rebuig a les noves tecnologies -en graus diversos, segons cada congregació-. 

La postal l'ha enviat la Stacy.

Tardor al Canadà Atlàntic

Les Províncies Atlàntiques del Canadà és el nom de la regió que engloba les quatre províncies de la costa atlàntica canadenca : l'Illa del Príncep Eduard (Prince Edward Island), Nova Brunsvic (New Brunswick), Nova Escòcia (Nova Scotia) i Terranova i Labrador (Newfoundland and Labrador). La vegetació de la regió correspon bàsicament a l'anomenat bosc acadià, un tipus de bosc de transició entre la regió boreal de coníferes del nord i els boscos caducifolis de més al sud. Aquest tipus de bosc es caracteritza per la gran diversitat d'espècies que s'hi troben, que generen un paisatge d'una gran varietat cromàtica en èpoques com la tardor. 

La postal és de franqueig de prepagament.

La postal l'ha enviat la Jessy.

Església de fusta de Hronsek

Hronsek és un poble d'uns 600 habitants, a la regió de Banská Bystrica. L'església articular de fusta, luterana, va ser construïda entre 1725 i 1726. Les esglésies articulars s'anomenen així perquè el permís per construir-les es troba en els articles de la Dieta de Sopron de 1681, que autoritzava la construcció d'esglésies protestants, luteranes o calvinistes, en el territori del Regne d'Hongria. Actualment se'n conserven cinc en territori eslovac, tres de les quals han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, entre elles la de Hronsek. L'església de fusta de Hronsek pot acollir més de mil fidels, amb un espai interior distribuït amb forma d'amfiteatre. La de Hronsek és l'única església d'Eslovàquia amb influències escandinaves en la construcció amb fusta. 

El segell pertany a la sèrie EUROPA de 2020, dedicada a les antigues rutes postals. 

La postal l'ha enviat en Laco.

Far de Jarosławiec

Jarosławiec és un poble d'uns 330 habitants, a la costa del Mar Bàltic, al voivodat de Pomerània Occidental. El far de Jarosławiec (Latarnia Morska Jarosławiec) és el més antic de Polònia i va començar a funcionar a partir de 1838. Es tracta d'una torre cilíndrica de 33'3 metres d'alt, feta de maons, amb balcó i llanterna. El conjunt inclou altres edificis, com l'habitatge de l'encarregat del far. El 2013 es va erigir una escultura de bronze d'un pescador als peus del far, per recordar l'antiga ocupació dels habitants del lloc. 

Els dos primers segells són dedicats a fars del voivodat de Pomerània : el Far de Hel i el Far de Rozewie. El tercer segell és dedicat a la ciutat de Sandomierz, al sud de Polònia. 

La postal l'ha enviat la Krystyna.

Carta de França

Aquesta carta amb magnífics segells ha vingut des de Lió. El bloc és dedicat al 50è aniversari del Sender de Gran Recorregut GR 20, de 179 quilòmetres, que va de Calenzana, al departament d'Haute-Corse (Corsica Suprana) fins a Conca, al departament de Corse-du-Sud (Corsica Suttana). El segell mostra el recorregut per l'illa de Còrsega i el bloc inclou imatges d'alguns dels indrets destacats del recorregut: la zona del refugi de Vaccaghja, la passarel·la de Spasimata, que porta a les Gorges de la Muvrella, les Agulles de Bavella (I Forchi di Bavedda) i l'altiplà del Coscione.

El segon segell commemora el 800è aniversari de la primera facultat de medicina del món, a la Universitat de Montpeller. El tercer és dedicat al lloc de Bès-Bédène, a la comuna de Campouriez (en occità Camporiès), al departament occità d'Aveyron (en occità Avairon). 

La carta l'ha enviat l'Eric.

Maria Sibylla Merian

Maria Sibylla Merian (1647-1717) va ser una naturalista, exploradora i pintora alemanya, de pares suïssos. Tot i ser ignorada durant molt temps, actualment és considerada una de les iniciadores més importants de l'entomologia moderna, gràcies a les seves observacions detallades i a la descripció, amb il·lustracions pròpies, de la metamorfosi de les papallones. Autora d'una obra considerable, destaca la seva expedició a Surinam entre 1699 i 1701, on va descobrir i classificar un gran nombre d'animals i plantes totalment desconeguts a l'Europa de l'època. 

El primer segell és dedicat a Maria Sibylla Merian.

La maxicard l'ha enviat en Martin.

Ivan Rabuzin : Gran bosc

Ivan Rabuzin (1921-2008) és un pintor naïf, considerat un dels millors pintors croats de tots els temps. Rabuzin no va tenir una educació artística formal, va treballar de fuster durant anys i no va començar a pintar fins a 1956. L'èxit de la seva primera exposició va ser notable i ben aviat es va poder dedicar professionalment a la pintura i ha participat en un gran nombre d'exposicions, tant individuals com col·lectives. A la seva obra hi dominen els elements de la natura, com ara arbres i flors, núvols i turons i els elements propis de la regió de Hrvatsko Zagorje, al nord del país. "Gran bosc", pintat el 1966, es troba al Museu Croat d'Art Naïf (Hrvatski muzej naivne umjetnosti) a Zagreb. 

El segell pertany a la sèrie dedicada a les províncies espanyoles, en aquest cas Àvila.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Estrasburg pels volts de 1900

Dues postals que reprodueixen imatges de la ciutat d'Estrasburg pels volts de l'any 1900. En aquella època la ciutat, i tota Alsàcia, formaven part de l'Imperi Alemany i els noms i els missatges de les postals són en alemany (la versió alemanya Strassburg i no la versió francesa, Strasbourg). La primera postal mostra el barri de la Petita França i l'actual Place des Bouchers, al barri de Meinau. La segona postal mostra una altra imatge de la Petita França, dins del nucli històric de la ciutat.

Els segells corresponen a la sèrie "Cors" que s'emet per Sant Valentí, en aquests cas dedicats a la marca Guerlain. 

Les postals les ha enviat en Gilles.

Casa-taller d'Emil Wikström

Emil Wikström (1864-1942) és considerat l'escultor més destacat del seu temps a Finlàndia. La seva obra s'inscriu en el realisme i el romanticisme nacional i s'inspira en la mitologia finlandesa. La majoria de les seves obres les va crear a la seva casa-taller de Visavuori, al municipi de Valkeakoski, on va viure bona part de la seva vida. Actualment la casa de Visavuori és un museu dedicat a l'obra de Wikström, inaugurat el 1966. 

El segell mostra un cigne daurat, obra de Klaus Haapaniemi (1970).

La postal l'ha enviat la Sirpa. 

Catedral de Bury St. Edmunds

 Bury St. Edmunds és una ciutat del comtat de Suffolk, a l'est d'Anglaterra, d'uns 40 mil habitants. La catedral anglicana (St. Edmundsbury Cathedral) té el seu origen en una església del segle XI, reconstruïda, reformada i ampliada diverses vegades al llarg dels segles. Al llarg de la seva història ha estat una església parroquial, fins que, el 1914, va esdevenir catedral, sota l'advocació de Sant Jaume i Sant Edmund. El campanar es troba en una torre normanda adjacent del segle XII. Entre 1943 i 1988 l'arquitecte de la catedral va ser Stephen Dykes Bower (1903-1994), un decidit defensor de l'estil neogòtic. Entre 2000 i 2005 s'hi va alçar la torre neogòtica característica, anomenada Torre del Mil·leni. 

El primer segell és dedicat al mosaic procedent de la vil·la romana de Bignor, al comtat de West Sussex, al sud d'Anglaterra. El segon és dedicat al mussol banyut, Asio otus. 

La postal l'ha enviat la Tanya.