Postal japonesa

Aquesta bonica postal l'ha enviat en Ryoji des de la ciutat de Matsuyama, capital de la prefectura d'Ehime, al nord-oest de l'illa de Shikoku. Matsuyama és la principal ciutat de l'illa, amb uns 517 mil habitants. La ciutat és un important centre industrial i comercial. Hi destaquen el Castell Matsuyama, del segle XVII, i les seves aigües termals d'origen volcànic, anomenades onsen, especialment un dels més famosos i antics balnearis del Japó, el Dōgo Onsen. 

Racons de Transsilvània

Transsilvània ( en romanès Transilvania o Ardeal, en hongarès Erdély, en alemany Siebenbürgen o Transsilvanien) és la regió que ocupa el centre i l'oest de Romania. Històricament ha estat un territori autònom d'Hongria i de l'Imperi Austrohongarès. La població és diversa, amb romanesos, hongaresos, alemanys, gitanos i altres comunitats. El territori és una meseta elevada, envoltada gairebé completament pels Carpats. La postal mostra velles construccions de les zones més isolades del territori, vora els grans boscos i les muntanyes. 

El segell mostra unes arracades del segle VII, procedents de la regió de Dolj, al sud-oest del país.

La postal l'ha enviat la Roxana.

Edifici Sultan Abdul Samad

L'Edifici Sultan Abdul Samad és un dels més emblemàtics de Kuala Lumpur. Construït  entre 1894 i 1897, va ser la seu de diversos departaments de l'administració colonial britànica, després ho va ser dels tribunals suprems del país i ara ho és del Ministeri d'Informació, Comunicacions i Turisme de Malàisia. L'arquitecte va ser A.C. Norman (1858-1944), que va fer un projecte d'estil renaixentista, canviat a indomogol pel seu ajudant R.A.J. Bidwell (1869-1918). L'edifici presideix la Plaça Merdeka, la Plaça de la Independència, on se celebren molts dels grans esdeveniments del país. L'edifici rep el seu nom del soldà que governava Selangor en l'època de la seva construcció. 

El primer segell és dedicat al trishaw, un mitjà de transport tradicional. El segon és dedicat a la celebració del Dia de la Independència.

La postal l'ha enviat Jobbo. Thanks a lot!.

Carta de Madrid

Aquesta carta certificada ha vingut des de Madrid. El primer segell és dedicat al tenor canari Alfredo Kraus (1927-1999). El segon commemora els 400 anys de la publicació del Quixot, l'any 1605. El tercer pertany a una sèrie dedicada a la moda espanyola, amb un vestit del dissenyador Manuel Pertegaz (1918-2014). El quart mostra un fris de l'Ajuntament de Tarazona, a la província de Saragossa, construït entre 1557 i 1563. I el cinquè pertany a la sèrie bàsica, amb el rei Felip VI.

Bestiari Ashmole

El Bestiari Ashmole és un bestiari il·luminat del primer quart del segle XIII, entorn de 1210, creat. probablement, al nord d'Anglaterra, que conté 129 miniatures, totes elles dibuixades sobre un fons daurat. El Bestiari Ashmole és una compilació de textos de la Bíblia i del Physiologus, un bestiari cristià d'entre els segles II i IV, que va tenir una  gran influència durant l'Edat Mitjana. La postal mostra la miniatura dedicada als animals creats el Sisè Dia de la Creació, segons la narració del Llibre del Gènesi :"Déu digué: Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs..." (Gènesi 1,24). El Bestiari Ashmole es troba a la Bodleian Library d'Oxford.

El segells són dedicats a un ocell marí, la fregata, a les petxines de mar i al tennis. 

La postal l'ha enviat Carrick des de Califòrnia.

Luter a Turíngia

Martí Luter (1483-1546) és el pare de la Reforma protestant, de la que enguany es commemoren els 500 anys. A la postal hi ha la imatge de Luter, obra de Lucas Cranach el Vell, pintat entre 1526 i 1529, i diversos indrets de Turíngia relacionats amb ell. El Castell de Wartburg a Eisenach, on Luter va estar entre 1521 i 1522, on va realitzar la seva traducció del Nou Testament a l'alemany. La Lutherhaus d'Eisenach, on va viure d'estudiant, entre 1498 i 1501. El monument de Möhra, de 1861, obra de Ferdinand Müller (1809-1881). El monument de Steinbach, de 1857. La Lutherhaus de Schmalkalden, on va ser el 1537. I la Bíblia de Luter, completada el 1534. 

El primer segell és dedicat als 500 anys de la Reforma protestant, amb una imatge de Luter i les primeres paraules de l'Evangeli de Joan : "Al principi existia la Paraula...". 

La postal l'ha enviat en Gunter.

Parc Nacional de Peneda-Gerês

El Parc Nacional de Peneda-Gerês ocupa uns 700 kilòmetres quadrats de l'extrem nord de Portugal, a la frontera amb Galícia. Comprèn les muntanyes de Peneda, Amarela i Gerês, als districtes de Braga, Viana do Castelo i Vila Real. La presència de l'aigua és constant, amb pluges molt abundants i molts rius i rierols. La riquesa de la flora i la fauna és considerable i s'hi troben moltes de les espècies pròpies de la Península Ibèrica. La població, escassa, es reparteix en nombrosos pobles i llogarets, amb cases de granit i construccions tradicionals, com els espigueiros, hórreos o graners elevats sobre el terra. Dins del parc hi ha, també, dos importants centres de pelegrinatge, el Santuari de Nossa Senhora de Peneda i el de São Bento da Porta Aberta. 

El primer segell és dedicat a Lisboa com a Capital Iberoamericana de la Cultura 2017. El segon és dedicat a les festes populars. 

La postal l'ha enviat la Inês.

Notre Dame de Thierenbach

Thierenbach és un antic priorat cluniacenc, fundat el 1130 i actiu fins la seva supressió el 1790. La basílica es troba a la comuna de Jungholtz, al departament d'Haut-Rhin. Al llarg de la història ha estat destruït i reconstruït en diverses ocasions. L'església original va ser destruïda durant la Guerra dels Trenta Anys i reconstruïda, en estil barroc, entre 1719 i 1723, per l'arquitecte Peter Thumb (1681-1766). Una nova restauració va ser completada el 1932, amb una torre campanar coberta per una cúpula de bulb, d'inspiració barroca. L'interior guarda exvots des del segle XV. Actualment segueix essent un destacat centre de pelegrinatge de tota Alsàcia. 

El segells pertanyen a una sèrie dedicada al fotògraf Michelangelo Durazzo (1935-1993), amb una de les seves obres destacades, "Màscares". Els segells mostren la "Màscara 35" i la "Màscara 12".

La postal l'ha enviat en Gilles.

Dutch Square, Melaka

Dutch Square, també coneguda com Red Square pel color vermell dels edificis que l'envolten, és el centre històric de la ciutat de Malaca (Melaka), capital de l'estat homònim. La Plaça és dominada per l'Stadthuys, l'antic edifici del governador, construït el 1650 pels holandesos que dominaven el territori. L'edifici és un complex enorme, amb una gran diversitat d'espais, alguns dels quals van ser, a partir de l'ocupació britànica de 1824,  la seu d'una destacada institució educativa, que es va anomenar, a partir de 1871, Malacca High School. A la Plaça hi ha també altres edificis, tots vermells, com l'església de Crist (Christ Church), del segle XVIII, o la Torre del Rellotge. Tota la ciutat històrica de Malaca ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El segell pertany a una sèrie dedicada a antics oficis, com el d'endeví. 

La postal és un altre regal de Jobbo. 

Mesquita Ubudiah de Kuala Kangsar

La Mesquita Ubudiah (Masjid Ubudiah) és la mesquita reial de Perak, a la ciutat de Kuala Kangsar, la ciutat reial de Perak, a uns 25 kilòmetres d'Ipoh, la capital del soldanat. La mesquita la va fer construir Idris Shah, soldà de Perak de 1887 a 1916, en agraïment per haver-se refet d'una malaltia. El disseny és del britànic Arthur Benison Hubback (1871-1948), en estil angloindi o indomusulmà. La Mesquita Ubudiah és considerada una de les més belles del país i és tot un símbol de Perak. Destaca de manera especial la seva enorme cúpula daurada. Molt a prop hi ha el Mausoleu Reial de Perak. 

El segell pertany a una sèrie dedicada a batalles destacades que s'han produït en el territori de l'actual Malàisia, en aquest cas la Batalla de Kota Bharu, el 1941, on les tropes britàniques van fer front a la invasió japonesa durant la Segona Guerra Mundial.

La postal l'ha enviat en Jobbo.

Taller de Dürer : Madonna del Lliri

Albrecht Dürer (1471-1528) és el pintor més destacat del Renaixement a Alemanya, autor de gran nombre de pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. Dürer va exercir una enorme influència en els artistes alemanys i neerlandesos del segle XVI. "Madonna amb el lliri", pintada cap a 1508, té una composició i un tractament dels elements molt semblant al de molts dibuixos i gravats de Dürer, però segurament va ser pintat pels seus ajudants. El lliri simbolitza sovint l'espasa o les espases que traspassen el cor de Maria, vista com a Mare de Déu dels Dolors, pels patiments del seu Fill. Aquest quadre es troba a la National Gallery de Londres. 

El segell és dedicat a la Goldenes Dachl, o Teulada Daurada, d'Innsbruck, construïda el 1500 i símbol de la ciutat.

La postal l'ha enviat la Renate.

Torres Petronas de Kuala Lumpur

Les Torres Petronas (Menara Petronas) de Kuala Lumpur van ser construïdes entre 1988 i 1998, obra de l'arquitecte argentí César Pelli (1926). Entre 1998 i 2003 van ser l'edifici més alt del món, amb 452 metres. Les torres tenen 88 pisos de formigó armat, amb façana d'acer i vidre i estan unides entre elles per una passarel·la entre els pisos 41 i 42. L'arquitecte va utilitzar un disseny geomètric de tradició islàmica, així com motius de l'art islàmic de Malàisia. Les Torres Petronas han esdevingut tot un símbol, tant de la ciutat com del país. 

El primer segell és dedicat a Mizan Zainal Abidin (1962), soldà de Terengganu des de 1998 i 13è Yang di-Pertuan Agong -el títol dels monarques de Malàisia-, des de 2006 a 2011. El segon segell és dedicat a Sharafuddin Idris Shah (1945), soldà de Selangor des de 2001. El tercer pertany a una sèrie dedicada a la cuina de les festes de les diverses comunitats que viuen a Malàisia, en aquest cas la xinesa. 

La postal l'han enviat en Jobbo. Moltes gràcies, una vegada més.

Casa Kammerzell d'Estrasburg

La Maison Kammerzell és una de les cases històriques més destacades d'Estrasburg (Strasbourg), situada al número 16 de la Plaça de la Catedral. La casa va ser construïda el 1427, tot i que l'aspecte actual és de 1589. La casa és d'un estil renaixentista particular, amb la planta baixa de pedra i els pisos superiors de fusta tallada. Les bigues mostren escultures i talles amb escenes sagrades i profanes. Després de canviar diverses vegades de propietari, des del segle XIX i fins a l'actualitat, és un restarurant. Com tot el centre històric d'Estrasburg, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Els dos segells pertanyen a una sèrie dedicada a les races d'animals de granja de França. El primer és dedicat a la gallina de Bresse (Poule de Bresse Gauloise), originària de la regió de Bresse, als departaments d'Ain i de Saône-et-Loire, a l'est de França. El segon és dedicat a l'oca de Tolosa (Oie de Toulouse), procedent de la zona de Tolosa de Llenguadoc.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Cripta dels Caputxins de Roma

L'Església de la Concepció (Santa Maria della Concezione dei Cappuccini), l'església dels caputxins, es troba a Via Veneto, a Roma. L'església va ser encarregada pel papa Urbà VIII i construïda entre 1626 i 1631. L'arquitecte va ser Antonio Casoni. Destaca especialment per la seva cripta, o ossera, on hi ha els ossos d'uns quatre mil frares caputxins, d'entre 1528 i 1870. La cripta es divideix en cinc petites capelles decorades amb els ossos dels frares, alguns dels quals es troben momificats i vestits amb l'hàbit dels caputxins. Part dels ossos procedeixen d'un convent anterior que van ser traslladats al nou emplaçament. La cripta no té cap pretensió macabra sinó que és un Memento mori, un recordatori que no som immortals i que cal actuar en conseqüència.

El segell és dedicat al 500 aniversari de l'inici de la Reforma luterana.

Capella de Sant Roc de Bossòst

Al terme de Bossòst, a la Vall d'Aran, a més de l'església parroquial, hi ha diverses capelles, una de les quals, a la banda nord de la vila, és la de Sant Roc (en aranès Sant Ròc). La capella és una obra d'arquitectura popular, de petites dimensions, amb planta quadrada i un campanar d'espadanya, amb coberta de llosa de pissarra. A la capella s'hi venera Sant Roc, un pelegrí occità del segle XIV, que va anar a Roma i va tenir cura de molts malalts de pesta. La seva popularitat es va escampar ràpidament a partir del segle XV, com a protector contra la pesta i les malalties de la pell. Se'l representa vestit de pelegrí, mostrant una nafra a la cama i amb un gos que li llepa la ferida o li ofereix pa. La seva festivitat se celebra el 16 d'agost. 

El segell és dedicat al guitarrista Narciso Yepes (1927-1997).

La postal l'ha enviat l'Albert.

Insectes de França

La carta que ens ha enviat en François ha estat franquejada amb els quatre segells d'una sèrie dedicada als insectes. Els quatre segells són dedicats a l'escarabat (en francès carabe), la marieta (coccinelle), el zigòpter o cavallet del diable (demoiselle) i el melolontí (hanneton).

Amb la carta ha arribat, també, una postal de la ciutat portuària i industrial de Saint-Nazaire, al departament de Loire-Atlantique, d'uns 70 mil habitants.