Pingüí emperador

El pingüí emperador, Aptenodytes forsteri, és el més gran i pesant dels actuals pingüins, amb mascles i femelles de mida i pes similar, entorn dels 120 cm d'alçada i entre 25 i 40 kg de pes. Aquesta espècie és endèmica de l'Antàrtida. Els pingüins emperador destaquen com a grans nedadors, per la seva particular forma de protegir-se del fred, per la seva monogàmia i l'extraordinari i llarguíssim viatge que fan per arribar als seus llocs de cria. La postal mostra una fotografia del noruec Pål Hermansen (1955), destacat fotògraf de la natura, presa a l'illa Snow Hill, al Mar de Weddell, a tocar de la Península Antàrtica. 

El primer segell és dedicat al Far de Pilsum, situat a l'estuari del riu Ems, al Mar de Wadden.

La postal l'ha enviat la Britta.

Cartoixa de Žiče

La Cartoixa de Žiče (Žička kartuzija, en llatí Domus in Valle Sancti Johannis) es troba en una estreta vall a prop del poble de Žiče, al municipi de Slovenske Konjice, al nord-est d'Eslovènia. La cartoixa, sota l'advocació de Sant Joan Baptista, va ser fundada cap a 1160 i va ser la primera fora de França i Itàlia. Hi havia cel·les per a dotze monjos i es va mantenir activa fins la seva supressió el 1782. Actualment és un destacat monument i atractiu turístic i centre d'esdeveniments musicals i concerts. 

El primer segell és dedicat al centenari de la Primera Guerra Mundial, amb un quadre d'Anton Koželj (1874-1954), dedicat al riu Isonzo o Soča, on es van produir grans operacions militars entre les tropes italianes i austrohongareses; els dos personatges que hi apareixen són el mariscal de camp Svetozar Boroević (1856-1920) i el poeta eslovè Simon Gregorčič (1844-1906), autor d'una cançó patriòtica amb aquest riu com a protagonista. El segon segell és dedicat al pardal d'ala blanca, Montifringilla nivalis. El tercer mostra Dedek Mraz, l'equivalent eslau del Pare Noel. 

La postal l'ha enviat en Jože.

Ivan Bilibin : Tsarina Militrissa

Ivan Bilibin (1876-1942) és un pintor, il·lustrador i decorador de teatre. La seva obra sol inspirar-se en la mitologia i les tradicions eslaves. El seu estil, molt personal, rebé la influència de les estampes tradicionals japoneses, d'Aubrey Beardsley o dels vitralls gòtics. "Tsarina Militrissa" és una obra de 1929, per a il·lustrar un conte en vers de Puixkin i una òpera de Rimsky-Korsakov. El 1831 Aleksandr Puixkin va publicar "El conte del Tsar Saltan, del seu fill, el poderós i cèlebre príncep bogatir Gvidon Saltànovitx i de la bella Princesa-Cigne", que el 1900 va servir d'inspiració per a l'òpera "El conte del Tsar Saltan", de Nikolai Rimsky-Korsakov. La tsarina Militrissa és una de les principals protagonistes de la història.

El segell és dedicat al centenari de la Revolució Russa de 1917.

La postal l'ha enviat la Sofia.

Carta de l'Argentina

Aquesta carta l'ha enviat la Mercè des de San Salvador de Jujuy, capital de la província de Jujuy, a l'extrem nord-oest del país, fronterera amb Bolívia i Chile. El barri d'Alto Comedero, des d'on ens escriu la nostra amiga, és un dels principals barris perifèrics de la ciutat i té uns 50 mil habitants. Alto Comedero va començar a principis de la dècada de 1980 com un barri de construccions informals, on s'establien els immigrants que arribaven de les zones rurals de Jujuy i Salta i, també de Bolívia i altres països. A partir de 1986 va començar l'ordenació urbanística del barri, però amb alts i baixos, per la inestabilitat política de la província. El barri té una important vida associativa, com a resposta a un estat sovint absent.

Ós rentador

L'ós rentador, Procyon lotor, és un mamífer autòcton del centre i nord d'Amèrica. El seu hàbitat són els boscos caducifolis i mixtos, tot i que s'adapta bé a altres entorns, fins i tot a les àrees urbanes. L'ós rentador és omnívor i oportunista i es calcula que la seva dieta és formada en un 40 % per invertebrats, un 33 % per aliments d'origen vegetal i un 27 % per petits vertebrats. Tot i que és de costums nocturns, si es presenta l'ocasió d'aconseguir aliment, també té activitat diürna. A Europa se'l considera una espècie invasora problemàtica. La postal és d'una edició del Zoo de Hannover.

La postal l'ha enviat la Lea.

Gall de Barcelos

El Gall de Barcelos (Galo de Barcelos) és un dels símbols més coneguts de Portugal. El seu origen es troba en una llegenda que explica que a Barcelos, al nord de Portugal, un dia, un home fou acusat injustament d'un crim que no havia comès i va ser condemnat a mort; l'home va aconseguir de defensar-se davant del jutge que era a punt de menjar-se un pollastre i va afirmar que tan cert era que era innocent com que aquell gall rostit cantaria quan el pengessin de la forca injustament. I així s'esdevingué i, miraculosament, l'home va poder ser alliberat de la forca. Anys més tard, va tornar a Barcelos per esculpir un calvari (Cruzeiro do Senhor do Galo) que encara es pot veure al Museu Arqueològic de Barcelos. La postal mostra un d'aquests galls de ceràmica, típics de Portugal.

El primer segell és dedicat a Lisboa com a capital iberoamericana de la cultura de 2017. El segon és dedicat a les festes populars.

La postal l'ha enviat la Inês.

Torre de les Hores de Pals

Pals és una vila de la comarca del Baix Empordà amb un nucli medieval molt ben conservat. La Torre de les Hores és la torre mestra de l'antic castell, documentat des de finals del segle IX. La Torre és del segle XII, de planta circular de 7 metres de diàmetre. S'alça sobre la roca natural, té uns 15 metres d'alçada i murs de gairebé dos metres de gruix. L'interior es divideix en dos pisos. Al segle XV s'hi va afegir un petit campanar, del que procedeix el nom actual de Torre de les Hores. El castell va ser destruït al segle XV, però algunes cases properes conserven fileres de carreus dels murs de l'antic castell. 

El segell és dedicat a la Puerta de la Cadena, a Brihuega, província de Guadalajara.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Paul Gauguin : Vahine no te Tiare

Paul Gauguin (1848-1903) és un pintor postimpressionista francès, un dels més destacats del seu temps. El 1891 es va instal·lar a la Polinèsia, on va pintar bona part de les seves obres més notables, amb un treball centrat en els colors vius i expressius, la recerca de la perspectiva i la utilització de formes plenes i voluminoses. Una de les obres destacades d'aquesta època és "Vahine no te Tiare" ("Dona amb una flor"), on mostra el contrast entre la civilització refinada, però imposada, com reflecteix el vestit colonial d'imposició europea, i la dignitat i naturalitat de la dona tahitiana. Aquesta obra, de 1891, es troba a la Ny Carlsberg Glyptotek de Copenhaguen. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a les races de galls de França, en aquest cas el Gall de La Flèche, originari de la zona del Sarthe, al País del Loira. El segon és dedicat a la chou cabus, una de les espècies de cols típiques del país, Brassica oleracea var. capitata. 

La postal i els segells formen part del gran enviament que ens ha tramès en Gilles. Merci.

Tres gatets alemanys

Aquests tres gatets han vingut des de Lüdenscheid, una ciutat industrial d'uns 73 mil habitants, a la regió de Sauerland, al sud-est de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. 

El primer segell és dedicat a Karl-Friedrich Schinkel (1781-1841), un dels més destacats representants del neoclassicisme prussià, i mostra una de les seves obres més importants, l'Altes Museum de Berlín. El segon segell mostra un mar de banderes alemanyes i correspon a la Copa del Món de Futbol de 2006, celebrada a Alemanya.

La postal l'ha enviat l'Ekki.

Animals de Pennsylvania

Pennsylvania és un estat eminentment industrial, però també té una important activitat agrària i ramadera, sobretot vinculada a la producció lletera. A l'estat s'hi troben també un gran nombre d'espècies salvatges : 67 de mamífers i 418 d'aus, a més d'un gran nombre d'insectes, rèptils, peixos i altres. El més simbòlic, considerat l'animal de l'estat, és el cérvol de Virgínia, Odoicoleus virginianus. L'ocell que representa l'estat és la perdiu de collar, Bonasa umbellus. També hi ha altres animals que apareixen a la postal, com ara l'ós negre americà, Ursus americanus, o el duc cornut, Bubo virginianus. 

El segell és dedicat a les espècies en perill d'extinció, com el tigre siberià, Panthera tigris altaica. 

La postal l'ha enviat la Rachel.

Onades a l'illa de Sylt

L'illa de Sylt, a l'estat de Schleswig-Holstein, és la més gran de les Illes Frisones Septentrionals i la més gran de les illes alemanyes del Mar del Nord. Sylt és una destinació turística molt popular per les seves llargues platges de sorra i per gaudir d'un dels climes més assolellats d'Alemanya. L'illa és molt baixa, l'alçada màxima és de 52 metres, i està fortament exposada a l'acció del Mar del Nord i a les seves tempestes, que fan que la forma de l'illa hagi sofert un gran nombre de canvis al llarg del temps, i que la seva morfologia segueixi variant.

La postal l'ha enviat la Gabriele.

Castell de Beckov

El Castell de Beckov (Beckovský hrad) és una fortalesa en ruïnes a prop del poble de Beckov, a la regió de Trenčín, a l'oest d'Eslovàquia. El castell es troba sobre un penya-segat a prop del riu Váh. L'origen sembla ser una fortalesa del segle XIII que va anar guanyant importància al llarg del segle XIV. A principis del segle XVI es va reconstruir i ampliar com a fortalesa renaixentista i com a palau residencial de la família Bánffy, que es va extingir el 1646. Després d'aquesta època va servir com a presó i com a caserna i es va anar degradant fins a esdevenir una ruïna. Al llarg del segle XX s'han fet diverses intervencions per preservar el monument.

El segell mostra un capitell procedent del monestir premonstratenc de Bíňa, al sud d'Eslovàquia. 

La postal l'ha enviat en Laco. Moltes gràcies !

Dues escenes de la vella Bretanya

Bretanya és la primera regió pesquera de França, i ho ha estat històricament. Encara ara, les captures representen el 47 % del total del país i hi ha més de dues mil embarcacions dedicades a la pesca. Les dues postals mostren fotografies de temps passats amb escenes de la vida quotidiana de les poblacions costaneres de Bretanya. La primera mostra un grup de mariners descansant de la dura feina en una taverna, potser en un dia de mal temps que no ha permès sortir a pescar.

La segona mostra el treball amb la tonyina capturada a Concarneau (Konk-Kerne), un dels principals ports pesquers de França, dedicat sobretot a la captura de la tonyina. 

Els dos segells que també ha enviat en Gilles, són dedicats a vitralls de la Catedral d'Estrasburg (Strasbourg) i de l'Abadia de Saint-Savin-de-Gartempe.

Allenby Street, Tel Aviv

El Carrer Allenby és un dels principals de la ciutat de Tel Aviv. És un carrer comercial molt actiu. amb un gran nombre de botigues, i també és el centre de la vida nocturna, conegut pels seus cafès, bars i restaurants. El Carrer Allenby va ser el primer carrer amb paviment de formigó, l'any 1914. La postal mostra una imatge del carrer a la dècada de 1940.

El primer segell pertany a un sèrie dedicada a les dones pioneres d'Israel, en aquest cas la gran poetessa Zelda Schneerson-Mishkovsky (1914-1989), nascuda a Ucraïna i emigrada a Terra Santa l'any 1925. 

La postal l'ha enviat Goni.

Carrer des Call de Cadaqués

Cadaqués, a la comarca de l'Alt Empordà, és el poble més oriental de Catalunya. Actualment té uns 2800 habitants. Històricament ha estat un nucli aïllat per terra de la resta de la comarca i ha viscut totalment de cara al mar, almenys fins a finals del segle XIX. Tradicionalment l'economia local s'ha basat en la pesca i la vinya, però ara l'activitat principal és el turisme. El poble és presidit per l'església parroquial de Santa Maria i va baixant fins arran de mar. El nucli antic és format per carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols, formant un paviment en forma d'espiga, anomenat rastell. Un dels millors exemples és el Carrer des Call, que mostra la postal.
El segell és dedicat al guitarrista Narciso Yepes (1927-1997).

La postal l'ha enviat l'Albert.

Catedral de Sant Nicolau del Mar

La Catedral de Sant Nicolau del Mar, o dels Mariners, és una gran església del centre de Sant Petersburg. L'edifici, d'estil barroc elisabetià, va ser construït entre 1757 i 1762 per Savva Txevàkinski (1709-c.1780), per substituir una antiga església de fusta. L'església es va dedicar a Sant Nicolau de Mira, patró de la gent de mar. El temple té planta de creu grega, una façana pintada de blanc i blau, amb grans columnes corínties i arquitraus d'estuc. La catedral és coronada per cinc cúpules daurades. Contràriament al què va passar amb moltes altres esglésies, durant el període soviètic no va ser mai clausurada. 

La postal l'ha enviat l'Inna.

Catedral de Lió

La Catedral de Sant Joan Baptista de Lió (Cathédrale Saint-Jean-Baptiste de Lyon) és la seu de l'arquebisbe de Lió, el Primat de les Gàl·lies. La catedral, d'estil romànic i gòtic, va ser construïda entre 1180 i 1480, sobre les ruïnes de l'església anterior, del segle VI. La façana va ser construïda, en part, amb blocs procedents d'antics monuments romans. Al segle XVI, en plena època d'enfrontaments religiosos entre catòlics i calvinistes, les estàtues d'àngels i sants, que omplien la façana, van ser destruïdes. La catedral té un rellotge astronòmic del segle XIV. La Catedral de Sant Joan es troba al bell mig de la ciutat vella, el Vieux Lyon, que forma un extens barri medieval i renaixentista, a prop del riu Saône. 

La postal l'ha enviat la Christèle.

G.H. Breitner : Damrak, Amsterdam

George Hendrik Breitner (1857-1923) és el principal representant de l'anomenat impressionisme d'Amsterdam. Breitner va ser el pintor de la ciutat i de les classes populars, del treball, dels carrers i del canals, dels mercats d'Amsterdam. Tot i que la seva obra va ser valorada i admirada per molts altres artistes, sovint la crítica el va menystenir pel seu realisme cru. "Damrak, Amsterdam", va ser pintat cap a 1903, i mostra la zona anomenada Damrak, un antic canal, parcialment assecat i convertit en una de les principals avingudes del centre de la ciutat, entre l'Estació Central i la Plaça Dam. El quadre es troba a l'Amsterdam Museum. 

El segell és dedicat a Postcrossing.

La postal l'ha enviat l'Esther.

Vasil Sharangovich : La filadora

Vasil Sharangovich (1939) és un pintor i il·lustrador bielorús. El 2002 va encarregar-se de les il·lustracions d'una nova edició del gran poema "La nova terra" de Yakub Kolas (1882-1956), una d'elles és aquesta que mostra una dona filant. Yakub Kolas és l'escriptor dels pagesos de Bielorússia; en els seus escrits sempre hi mostra una admiració i una estimaciór profundes per la seva gent. A "La nova terra", escrit entre 1911 i 1923, parla de la relació entre les persones i la terra, vista com a garantia de la seva dignitat, la llibertat i la confiança en el futur. 

El segell és dedicat al Teatre Dramàtic Regional de Grodno. 

La postal l'ha enviat la Viktoria.

La saviesa de l'ós

El missatge que sembla transmetre'ns l'ós diu : "Si pots passar una tarda sense fer res és que has après a viure". Una crida a prendre's la vida amb tranquil·litat i a gaudir-ne. La fotografia és de Heikki Rytkönen.

El segell respon a la mateixa filosofia i és dedicat al silenci i la pau en contacte amb la naturalesa.

La postal l'ha enviat la Janna.