Marià Vayreda : Combregar a muntanya

Marià Vayreda (1853-1903) és un pintor i escriptor vinculat a l'Escola pictòrica d'Olot. Com a pintor va treballar una temàtica costumista, històrica i religiosa. Una de les seves obres més destacades és "Combregar a muntanya" (a vegades anomenada "El Sant Viàtic"), pintada el 1887. Es tracta d'una escena costumista, tractada amb gran realisme i solemnitat : un sacerdot, sobre una cavalcadura, acompanyat d'un escolà i d'un seguici de fidels, porta el sagrament de l'extrema unció a un moribund en alguna de les masies escampades per les muntanyes de la Garrotxa. L'obra es troba al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. 

El segell mostra un autoretrat del pintor valencià Mariano Salvador Maella (1739-1819). Aquest quadre es troba a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid. 

Ryszard Kaja : Janów Podlaski

Ryszard Kaja (1962) és un pintor, cartellista i escenògraf polonès. En el camp del cartellisme ha seguit la tradició familiar - el seu pare, Zbigniew Kaja, va ser un dels fundadors de l'Escola Polonesa de Cartells-. El cartell que mostra la postal és dedicat a Janów Podlaski, un poble de 2700 habitants, a l'extrem nord del voivodat de Lublin, a l'est de Polònia. El poble és famós mundialment per la cria de cavalls àrabs de pura sang des de 1817. Actualment s'ha especialitzat en la cria de cavalls mestissos d'àrab i angloàrab. La fira anual atrau compradors i expositors de tot el món. 

La postal l'envia l'Anna. 

Postal de Pasqua russa

Són molts els indrets del món cristià on els ous de Pasqua hi tenen una presència destacada. Els ous de Pasqua són un símbol pagà adoptat pel cristianisme, com a símbol del renaixement que es produeix amb la resurrecció de Crist. Aquesta postal russa mostra aquest simbolisme i inclou la tradicional salutació pasqual : Christos voskrese ! Crist ha ressuscitat !.

La postal l'envia Slava, que té 10 anys, des de Moscou.

Església de la Santíssima Trinitat de Kursk

L'església de la Santíssima Trinitat és una de les moltes esglésies que es poden trobar a la ciutat de Kursk. El temple ocupa el lloc on hi hagué un monestir que fou destruït el 1597. Va ser construïda el 1742 i reconstruïda i ampliada posteriorment. Durant l'època soviètica va tenir culte religiós en diferents moments, alternats amb altres activitats.
El segell és dedicat a una de les condecoracions militars soviètiques, i actualment russes, l'Orde d'Alexandre Nevski, creada el 1725, abolida el 1917 i restablerta el 1942 com a condecoració per a actes de valentia i lideratge decidit. 

La postal l'envia l'Anastasia. 

Sant Miquel Arcàngel

Sant Miquel és el príncep dels àngels, venerat a totes les esglésies cristianes. Se'l representa habitualment com un àngel amb armadura de general romà, brandant una espasa o llança davant d'un drac, un dimoni o qualsevol altra representació del mal. La imatge de la postal és una escultura del segon quart del segle XVIII que es troba al Museu Nacional de Belles Arts de Bielorússia. 

La postal l'envia la Yana.

Santuari de Birnau

El Santuari de Birnau (Wallfahrtskirche Birnau) és una església de pelegrinatge de la riba nord del Llac de Constança, al municipi d'Uhldingen-Mühlhofen, a l'estat de Baden-Württemberg. Al lloc, on hi va haver una aparició de la Verge, hi ha documentada una església des de 1222, però potser ja existia al segle IX. L'església actual és un edifici barroc construït entre 1746 i 1749, obra del mestre d'obres Peter Thumb (1681-1766) amb una espectacular decoració interior rococó. Els frescos que decoren el temple són de Gotffried Bernhard Göz (1708-1774) i les escultures de Joseph Anton Feuchtmayer (1696-1770). Actualment és un priorat que depèn de l'abadia cistercenca de Wettingen-Mehrerau. 

El segell és dedicat al Palau de Ludwigslust.

La postal l'envia en Rudi.

Monika Suska : Cavallets de fira

Monika Suska és una il·lustradora de llibres infantils polonesa. Els protagonistes de les seves il·lustracions solen ser gatets, com els de la imatge de la postal, que gaudeixen d'una de les atraccions de fira més clàssiques, com són els cavallets, en aquests cas peixos, pops i altres habitants dels mars. 

La postal l'envia l'Emily des de Bethesda, a l'estat d'Ohio.

Svitlana Andreyanova : Bodegó

Svitlana Andreyanova és l'autora de fotografies de gran força i bellesa. Moltes de les seves obres són bodegons amb gerros de flors, acompanyats sovint de fruits diversos, amb un joc de llums i ombres de gran bellesa. 

El primer segell pertany a la sèrie EUROPA de 2014, dedicada als instruments de música tradicionals, en aquest cas la kobza, un instrument de corda tradicional d'Ucraïna, de la família del llaüt. 

La postal l'envia la mateixa Svitlana. 

Catedral de 's-Hertogenbosch

La Catedral de 's-Hertogenbosch (Sint-Janskathedraal), a la província de Brabant Septentrional,  és una de les joies del gòtic neerlandès. És un edifici de grans dimensions : 115 metres de longitud, 62 d'amplada i una torre de 73 metres d'alçada. L'església de Sant Joan Evangelista va esdevenir catedral catòlica el 1559, però entre 1629 i 1810 va ser una església protestant. L'actual temple gòtic, construït entre 1340 i 1525, va substituir una església romànica anterior, de la qual resta només la torre. La catedral ha estat restaurada diverses vegades, la darrera entre 1998 i 2010. 

La postal l'envia la Tonny. 

Una pintura turca

Haydar Besim Aydar (1933) és un reconegut pintor turc. La seva obra, de caire realista, rep molta influència de la seva passió per la fotografia. Els seus temes preferits són els carrers i els indrets d'Istanbul i la seva gent.

Els segells són dedicats a la ciutat de Konya, a la Turquia central, on es troba la tomba de Jalal ad-Din Muhammad Rumi (1207-1273), també conegut com a Rumi, Maulana o Mevlana, poeta, jurista, teòleg i místic islàmic. Els seus deixebles van crear el 1273 l'orde sufí Mevlevi, coneguda sobretot pels dervixos giròvags. 

La postal l'envia la Hazal. 

Natascha Boel : Véns ?

Natascha Boel és una il·lustradora neerlandesa que combina tècniques diverses com ara el dibuix, la pintura i el collage, per crear un obra personal d'aire romàntic i vintage. Una d'aquestes obres és la de la postal, "Véns ?".

La postal l'envia la Cora des de Meckenbeuren, una ciutat d'uns 13 mil habitants, a prop del Llac de Constança, al sud-est de l'estat de Baden-Württenberg. 

Primavera a Rússia

Aquesta bonica postal l'envia la Sofia des de Valdgeym, districte de Birobidzhan, a la Província Autònoma dels Hebreus, a l'extrem orient de Rússia, a prop de la frontera xinesa. Valdgeym té el seu origen en una granja col·lectiva fundada el 1928 per jueus lituans, letons i polonesos i, actualment, té uns dos mil habitants. 

Tom Thomson : L'estany

Tom Thomson (1877-1917) és un dels artistes més influents del segle XX al Canadà. La seva obra rep influències de l'Art Nouveau, del moviment Arts & Crafts i del postimpressionisme, també de molts dels seus amics artistes i de la pintura escandinava del seu temps. Se'l sol associar al Grup dels Set, tot i que va morir abans de la constitució d'aquests grup de paisatgistes caandencs. La seva obra sol mostrar una visió intensa de la natura salvatge d'Ontario i les seves obres han esdevingut autèntiques icones del paisatge canadenc. "L'estany" és una pintura de 1915 i es troba a la National Gallery of Canada, a Ottawa. 

El segell és dedicat al Canal Rideau (o Rideau Waterway), un canal de 200 km que uneix les ciutats d'Ottawa i Kingston, a Ontario, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

La postal l'envia la Monique. 

Ramon Casas : La càrrega

Ramon Casas (1866-1932) és un dels grans pintors catalans, vinculat a l'impressionisme i impulsor del modernisme català. "La càrrega" és una obra de grans dimensions, d'estil realista, pintada el 1899. Les principals figures, el guàrdia civil a cavall i el manisfestant caigut, no ocupen el centre sinó un lateral, l'espai panoràmic mostra la multitud fugint de la força repressiva, deixant un gran espai buit que esdevé el protagonista principal de l'obra. Posteriorment, l'autor hi va fer alguns retocs per fer-se ressò de la vaga de Barcelona de 1902, per això també es coneix amb el nom de "Barcelona 1902". Actualment és al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. 

El primer segell és dedicat al centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907, que té com a objecte la recerca científica en tots els àmbits de la cultura catalana. El segon segell commemora el 5è centenari de les Corts de Toro de 1505, on es van promulgar les 83 lleis que conformen les Leyes de Toro, i mostra la reina Joana I de Castella (1479-1555), en nom de la qual es van celebrar les Corts.

Angelets de Finlàndia

Aquests angelets han vingut des de la ciutat de Hämeenlinna, al sud de Finlàndia. Hämeenlinna és una ciutat d'uns 68 mil habitants, que es va formar a finals del segle XIII entorn del castell de Häme, que li dóna nom (en finès linna vol dir castell). Té el títol de ciutat des de 1630 i destaca per una gran tradició acadèmica. 

El segell, també de temàtica angelical, pertany a l'emissió de Nadal de 2013.

La postal l'envia la Maija. 

Interior de la catedral de Worms

La Catedral de Sant Pere de Worms (Wormser Dom), a l'estat de Renània-Palatinat, és un dels principals exemples del romànic tardà a la zona de Renània. La construcció va començar el 1125 i la catedral fou consagrada el 1181. En segles posteriors hi ha hagut diverses restauracions i actualment hi ha parts d'estil gòtic i barroc. La catedral és un edifici de planta basilical amb tres naus, té quatre torres circulars i dues grans cúpules, a més d'un cor a cada extrem. L'interior és construït amb pedra arenisca vermella. L'altar major, barroc, és obra de Johann Balthasar Neumann (1687-1753). 

La postal l'envia la Melanie.

Farinetes de destral

"Farinetes de destral" és un conte popular rus que explica la història d'un soldat que torna a casa i s'atura a casa d'una dona gran per demanar-li una mica de menjar. La dona, tot i poder-ho fer, es fa passar per pobra, aleshores el soldat veu una destral sense mànec i demana a la dona una olla amb aigua per bullir-hi la destral i fer-ne unes farinetes, per millorar-ne el gust demana primer una mica de civada, després una mica de sal i una mica de mantega, de manera que acaba tenint les farinetes que la dona no li havia volgut donar. L'autora de la il·lustració és Miroslava Kostina.

El primer segell és dedicat als Jocs Olímpics d'Hivern de Sochi 2014, concretament al patinatge artístic. 

La postal l'envia l'Anna.

Parc Nacional Magura

El Parc Nacional Magura (Magurski Park Narodowy) és situat al sud-est de Polònia, a tocar de la frontera d'Eslovàquia. El parc és format en bona part per boscos i s'hi poden trobar més de 130 espècies d'aus, algunes en perill d'extinció, nombrosos mamífers, rèptils i altres animals. A l'àrea hi ha nombroses esglésies ortodoxes o greco-catòliques de fusta, construïdes pels lemkos, el poble originari de la zona. Una de les esglésies més remarcables és la de Sant Miquel Arcàngel al petit nucli de Swiatkowa Wielka, originàriament ortodoxa i actualment catòlica. 

El primer segell és dedicat a Lech Walesa (1943), política i sindicalista, Premi Nobel de la Pau el 1983 i President de Polònia entre 1990 i 1995.

La postal l'envia l'Andrzej.

Església de Nostra Senyora a Jezus-Eik

Jezus-Eik (el nom francès és Notre-Dame-au-Bois) és un poble de Flandes, dintre del municipi d'Overijse. En el passat va ser un important centre de pelegrinatge. L'Església de Nostra Senyora (Onze Lieve Vrouwenkerk) és l'edifici més destacat del lloc. El 1635 es va construir una capella a l'indret on el 1650 va començar la construcció de l'església., obra de Jacques Francquart. L'element més característic és la façana occidental, on hi ha la porta, envoltada per dos nínxols buits, on hi havia hagut originàriament les imatges de Sant Joan Evangelista i Sant Norbert. L'estil és una barreja inspirada en el renaixement italià i l'ornamentació barroca. 

Els segells són dedicats a tres personatges dels còmics protagonitzats per Lucky Luke, obra del dibuixant belga Maurice de Bevere "Morris" (1923-2001). 

La postal l'envia en Johan. 

La Casa Blanca

La Casa Blanca (The White House) és la residència oficial del President del Estats Units i un dels edificis més coneguts del món. Va ser construïda entre 1790 i 1800, basant-se en el model que Palladio va fer de la Villa Rotonda, en estil renaixentista neogrec o neoclàssic americà. L'arquitecte va ser l'irlandès James Hoban (1758-1831). L'edific, amb el seu característic color blanc que li dóna nom, ocupa el 1600 de Pennsylvania Avenue, al nord-oest de la ciutat de Washington. Hi han residit tots els presidents dels Estats Units des de John Adams, al 1800. 

La postal l'envia la Gretta.