Ripoll

Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, a l'aiguabarreig dels rius Ter i Freser. Té uns 11 mil habitants. Ripoll va néixer entorn del monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat cap al 880 per Guifré el Pilós, dins de la seva obra de repoblament del territori, i va ser consagrat el 888. El monestir va tenir un paper molt rellevant a l'Edat Mitjana i en el naixement de la nació catalana. Ripoll té també altres atractius, com la Farga Palau,a la riba del Freser, una de les fargues més ben conservades del país, documentada el 1626. També cal destacar el Museu Etnogràfic o la Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès, que es fa per la Festa Major de Sant Eudald, al maig, i ha estat declarada Festa d'Interès Nacional. 

El segell és dedicat al Parc Natural Marítim i Terrestre del Cabo de Gata-Níjar, a la província d'Almeria, creat el 1987. 

Valentin Serov : Octubre.Domotkanovo

Valentin Serov (1865-1911) és un pintor rus, un dels millors retratistes del seu temps. Serov va estudiar amb Ilia Repin, un dels mestres del realisme rus, que el va influir notablement. Va relacionar-se amb bona part dels artistes russos del moment i va desenvolupar clares característiques impressionistes, que va anar abandonant als darrers anys. A més de retrats va pintar escenes rurals i paisatges, com aquest de Domotkanovo, a la província de Tver. "Octubre.Domotkanovo" és una obra de 1895 i es troba a la Galeria Tretyakov de Moscou. 

La postal l'envia la Natasha.

Mosaics de la Catedral de Berlín

La Catedral de Berlín (Berliner Dom) és un dels edificis més destacats de la capital d'Alemanya. La seva enorme cúpula va ser decorada amb mosaics que representen les Benaurances expressades en el Sermó de la Muntanya. Cada mosaic fa 39 metres quadrats i és compost per milers de peces. El disseny de les vuit escenes el va fer el pintor prussià Anton von Werner (1843-1915). La catedral va quedar molt malmesa durant la Segona Guerra Mundial i quan, el 1975, es va procedir a la restauració es va veure que set dels vuit mosaics eren irreparables i es van refer, seguint els dissenys originals de Werner. L'últim es va acabar el 2002. A la postal s'hi veu el mosaic "Feliços els humils, perquè ells posseiran la terra". 

El primer segell pertany a la sèrie dedicada als quatre elements, en aquest cas, el foc.

La postal l'envia l'Anna.

Ivan Medvedev : Monestir de Santa Eufrosina

Ivan Medvedev (1913-1998) és un prolífic pintor i dibuixant. A la postal s'hi mostra una de les seves obres, de 1957, "Església de la Transfiguració. Monestir de Santa Eufrosina de Polotsk". L'Església de la Transfiguració, del segle XII, amb afegits dels segles XVII al XIX, és el monument més ben conservat de l'època pre-mongol en territori bielorús, i forma part del complex del Monestir de Santa Eufrosina, a Polotsk. 

El segell és dedicat a la trompeta grisa, Cantharellus cinereus, un bolet comestible molt semblant a la trompeta de la mort. 

La postal l'envia l'Anna. 

Un cafè finlandès

Aquesta postal ha vingut des d'Espoo, a la costa sud de Finlàndia. La ciutat d'Espoo té uns 265 mil habitants i és la segona més gran del país. Amb tot, el títol de ciutat no el va rebre fins a 1972 perquè fins a la primera meitat del segle XX era un petit nucli rural, a partir d'aleshores, però, va anar esdevenint un important centre industrial i residencial a prop de la capital. 

Gegants d'Olot

Els Gegants d'Olot, a la comarca de la Garrotxa, són de finals del segle XIX. El Gegant és obra de Miquel Blay i la Gegantessa de Celestí Devesa, modelats i vestits al taller d'imatgeria religiosa d'Olot. Es van estrenar per la festivitat de Corpus de 1889. El 1980 se'n va fer una còpia exacta, però menys pesant. Els Gegants d'Olot només surten per les grans festes del Corpus (maig-juny) i de la Mare de Déu del Tura, patrona d'Olot, que se celebra el 8 de setembre, i mai no es desplacen fora de la ciutat. El Ball dels Gegants s'atribueix al dominic Miquel Sisè. 

El segell és dedicat al Parc Nacional de Sierra Nevada, creat el 1999, en territori de les províncies de Granada i Almeria. 

Església de l'Esperit Sant a Flyonovo

L'Església de l'Esperit Sant és un dels edificis que formen el complex arquitectònic de Talashkino, a la població de Flyonovo, a uns 18 km. de Smolensk. Talashkino és una finca que la princesa Maria Tenisheva (1858-1928), col·leccionista i mecenes russa, va dedicar a activitats artístiques, envoltant-se dels millors artistes del moment. La voluntat era convertir Talashkino en un centre de lliure interpretació de les tradicions russes per a la renovació de l'art nacional rus. En el disseny i decoració de l'església hi van intervenir la mateixa Maria Tenisheva, Nicholas Roerich (1874-1947) i Sergei Malyutin (1859-1937). 

El primer segell és dedicat al Campionat del Món de Fórmula 1.

La postal l'envia l'Svyatoslav.

Caspar David Friedrich : Das Grosse Gehege

Caspar David Friedrich (1774-1840) és un dels màxims representants del moviment romàntic alemany. Les seves obres sovint representen paisatges, on la natura hi apareix amb un caràcter transcendent. Els seus paisatges no aspiren a representar fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. "Das Grosse Gehege", pintat el 1832, mostra una àrea propera a Dresden, amb un riu en un terreny pla, amb zones de sorra i fang i amb arbredes i prats alternant-se fins a l'horitzó. Aquesta obra es troba a la Galerie Neue Meister de la Staatliche Kunstsammlungen de Dresden.
El segell mostra el Palau de Ludwigslust.

La postal l'envia la Susi.

Catedral de l'Assumpció de Tula

La fortalesa o kremlin de Tula va ser construït al segle XVI com una de les principals defenses de Moscou contra les invasions mongoles i tàrtares. A l'interior de la fortalesa hi destaquen les dues catedrals : la de l'Assumpció, del segle XVIII, i la de l'Epifania, del segle XIX. La Catedral de l'Assumpció va ser construïda entre 1762 i 1766 per substituir una església anterior de fusta. La catedral va ser construïda amb maó vermell, amb cinc cúpules de ceba, una de central i quatre de més petites al voltant. 

La postal l'envia la Sofia.

Ajuntament de Bamberg

L'Ajuntament Vell (Altes Rathaus) és un dels principals edificis del centre històric de Bamberg, a la regió de l'Alta Francònia, al nord de Baviera. L'edifici va ser construït al mig del riu Legnitz i es comunica amb les dues ribes a través del Pont Alt i del Pont Baix. La primera menció de l'ajuntament és de 1387, tot i que la construcció actual és de 1461-1467, d'estil bàsicament gòtic. Al segle XVIII s'hi van fer grans reformes i entre 1744 i 1756 Johann Jakob Michael Küchel (1703-1769) el va redissenyar amb elements barrocs i rococó. Les pintures que decoren les façanes són obra de Johann Anwander (1715-1770) i es van realitzar el 1755. L'origen de la curiosa situació de l'edifici enmig del riu es troba en la negativa del bisbe de Bamberg a cedir terrenys dels seus dominis per a un ajuntament, aleshores els ciutadans van decidir construir una illa artificial. L'Antic Ajuntament és actualment un museu on es guarda una de les principals col·leccions de porcellana d'Europa.

La postal l'envia la Barbara.

Esglésies de fusta de Bielorússia

La fusta ha estat tradicionalment el material de construcció habitual a les zones rurals de Bielorússia, país de boscos. Per tot el país hi ha exemples d'aquest vell estil de construcció. A la postal hi ha sis d'aquestes esglésies ortodoxes. De dalt a baix i d'esquerra a dreta : Església de la Intercessió de la Mare de Déu a Baran (Барань), Església de la Trinitat a Leshchinovo -aquesta pertany als Vells Creients-, Església de Sant Jordi a Leshnya, Església de la Santíssima Trinitat a Bykhov (Быхаў), Església de l'Exaltació de la Santa Creu a Omelyanets i Església de la Nativitat de la Mare de Déu a Krasny Partyzan. 

La postal l'envia l'Anastasia.

Estàtua d'Alexandre I a Taganrog

Taganrog és una ciutat de la província de Rostov, al Mar d'Azov, d'uns 257 mil habitants. L'estàtua dedicada al tsar Alexandre I és un dels símbols de la ciutat. L'estàtua va ser inaugurada el 1831, obra de l'escultor neoclàssic Ivan Martos (1754-1835). Alexandre I porta l'uniforme de general sota d'una gran capa senzilla, sosté una espasa amb la mà esquerra i un pergamí amb la dreta; amb el peu trepitja una serp, símbol de la victòria sobre Napoleó. El monument va ser destruït el 1920 i reconstruït el 1998 segons els plànols originals, al mateix lloc. 

El primer segell és dedicat als monuments de la ciutat de Sebastopol, a Crimea.

La postal l'envia la Tanya.

Cadenats d'amor

El cadenat és un tipus de pany que té l'origen al segle XVII i que amb el seu aspecte actual va ser dissenyat cap a 1921. És també usat com a símbol de seguretat i protecció. Des de 2006, amb la publicació de la novel·la "Tinc ganes de tu"("Ho voglia di te"), de l'escriptor italià Federico Moccia (1963), ha esdevingut també un símbol d'amor, que ha omplert molts indrets emblemàtics de "cadenats d'amor", a vegades fins a posar en perill el monument per l'excés de pes dels cadenats acumulats. Entre els llocs més habituals hi ha el Ponte Milvio de Roma, el Ponte Vecchio de Florència o el Pont de l'Archevêché de París, però la moda s'ha estès arreu del món. 

El segell és dedicat al Palau de Ludwigslust.

La postal l'envia la Daniela.

Creus d'Aubrac

L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític del centre del Massís Central francès, repartit entre les regions d'Alvèrnia, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló. Aquesta zona era una etapa important de la Via Podiensis, una de les branques franceses del Camí de Sant Jaume, que surt de Le Puy-en-Velay (Lo Puèi de Velai). Les creus són un element habitual del paisatge de l'Aubrac, cadascuna d'elles amb funcions i històries particulars : creus de pelegrinatge, als ponts i passos, a les cruïlles de camins, als cementiris, als límits dels termes, etc. A la postal hi ha creus de Saint-Juéry (Sent Juèri) i Nasbinals (Las Binals), al departament de Lozère, de Laguiole (La Guiòla), Saint-Chély-d'Aubrac (Sanch Èli d'Aubrac) i Aurelle-Verlac (Aurèla e Verlac), al departament d'Aveyron, i de Deux-Verges (Las Doas Verges), al departament de Cantal.

La postal l'envia en Daniel.

Carta de França

En Daniel ens envia aquesta carta des de Mende, amb el segell que la Poste ha emès amb motiu del nou any xinès, que enguany és l'Any de la Cabra -o de l'Ovella-. A la cabra, o a l'ovella, se'ls atribueixen les qualitats d'honradesa i sinceritat, i també d'una certa timidesa. Enguany és l'Any de la Cabra de Fusta, des del 19 de febrer de 2015 fins al 7 de febrer de 2016. 

En Daniel també hi ha afegit una targeta corresponent al primer dia de circulació, amb el mata-segells commemoratiu. Un grand merci !

Una bruixa finlandesa

Des de Finlàndia ens arriba aquesta bruixa, amb el seu gat i la seva escombra voladora. L'autora és Marja-Liisa Pitkäranta (1941-2003), il·lustradora i dissenyadora publicitària finlandesa, autora de més de dues mil targetes postals, segells i calendaris i il·lustradora de nombrosos llibres. 

La postal l'envia l'Ulla.

Casa tradicional ucraïnesa

Les cases tradicionals ucraïneses presenten moltes varietats regionals perquè el país és gran i divers. En general, però, són construccions senzilles, d'una sola planta, cobertes amb sostre de fusta i recobriment vegetal. Molt sovint són pintades de color blanc i decorades amb dissenys de colors vius. Al voltant de la casa sol haver-hi l'hort i els arbres fruiters. 

En comptes dels habituals segells, la postal ha arribat amb un espectacular plec amb sis segells, amb el tema "Generosa Ucraïna. Primavera", que mostra tota la riquesa i la bellesa de la primavera ucraïnesa.

La postal l'envien l'Elena i l'Evgeniy. Spasybo !

Església de Santa Maria de Cardet

L'església de Santa Maria és el temple parroquial de Cardet, a la Vall de Boí, comarca de l'Alta Ribagorça. És un edifici d'origen romànic, del segle XIII, d'una sola nau i absis semicircular. La decoració exterior inclou arcuacions cegues i lesenes. La façana, a ponent, és protegida per un petit porxo. A diferència de les altres esglésies de la vall, el campanar és d'espadanya. El desnivell del terreny es va aprofitar per afegir-hi un nivell semisoterrani que forma una petita cripta. A l'interior hi destaca el retaule barroc, del segle XVIII, i el frontal d'altar romànic dedicat a la Mare de Déu, l'original del qual es guarda al MNAC de Barcelona. 

El segell és la proposta guanyadora del I Concurs de Disseny de Segells "Disello", convocat per Correos.