Ruïnes de Copán

Copán és un jaciment arqueològic maia situat a l'oest d'Honduras. El jaciment és format per l'Acròpolis i diverses estructures i places interconnectades que inclouen l'Escalinata dels Jeroglífics i el Camp del Joc de la Pilota, a més d'un gran nombre d'altars i d'esteles esculpides. Copán va ser la capital d'un important regne del Període Clàssic, entre els segles V i IX. El conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A la postal s'hi veu l'Estructura Número 4, una de les construccions més destacades.

Sonia ha enviat aquesta postal i també el bitllet de banc d'un lempira. El lempira és la moneda nacional hondurenya. Al bitllet hi apareix Lempira (1499-1537), cacic lenca que va lluitar contra els conqueridors espanyols durant la dècada de 1530, i també mostra les Ruïnes de Copán. 

Joies de l'Úmbria

L'Úmbria és una regió del centre d'Itàlia, entre la Toscana, el Laci i les Marques. La capital regional és Perugia. La regió comprèn les províncies de Perugia i Terni i és una de les menys poblades d'Itàlia, amb uns 900 mil habitants.L'Úmbria es troba al bell mig de la Serralada dels Apenins, a la conca alta i mitjana del riu Tíber i té una economia essencialment agrària. El lloc, anomenat sovint "el cor verd d'Itàlia", conserva extraordinàries mostres d'arquitectura de gairebé totes les èpoques des del temps dels romans i, sobretot, del romànic, gòtic i Renaixement. Són llocs molt destacats: Assís, Orvieto, Spoleto, Gubbio, Norcia, Perugia, Narni ... .

El segell pertany a la sèrie EUROPA  2011, dedicada als boscos.

La postal l'envia la Monica.

Sinagoga de Rykestrasse

La Sinagoga de Rykestrasse, al barri berlinès de Prenzlauer Berg, és la més gran d'Alemanya. El temple va ser construït el 1904 en estil neoromànic, obra de l'arquitecte Johann Hoeniger (1850-1913). La sinagoga va ser atacada i parcialment destruïda el 9 de novembre de 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats. El 1945 va tornar a servir a la petita comunitat jueva berlinesa i no fou restaurada fins la dècada del 2000 pels arquitectes Ruth Golan (1944) i Kay Zareh (1943). Va ser solemnement reinaugurada l'any 2007. 

Església de Temppeliaukio

L'església de Temppeliaukio -literalment "de la plaça del temple"- (en finès Temppeliaukion kirkko, en suec Tempelsplatsen kyrka) és una església luterana del districte de Töölö, a Helsinki. És un edifici únic i espectacular dissenyat pels arquitectes Timo i Tuomo Suomalainen i va ser inaugurada el 1969. L'interior del temple es va excavar a la roca i la llum natural hi entra a través de la cúpula. La seva excel·lent acústica fa que s'utilitzi sovint per a concerts. 

La postal l'envia l'Ulla-Maija.

Enschede

Enschede és un municipi de la província d'Overijssel, té uns 155 mil habitants. Va obtenir els drets de ciutat cap a 1300 i no conserva gaires restes del passat perquè ha patit diversos incendis que l'han arrasada (1517, 1750 i 1862). Al segle XIX va esdevenir un dels principals centres de la indústria tèxtil als Països Baixos i va experimentar un fort augment de població. Amb la crisi del tèxtil de la dècada de 1970 la ciutat es va empobrir molt i només ha aconseguit una certa recuperació a partir d'una molt notable activitat cultural i artística i la proximitat amb Alemanya, que l'ha convertit en un destacat nucli comercial.

La postal l'envia la Patricia.

Boscos de Moldàvia

El paisatge natural de Moldàvia es caracteritza per les estepes forestals, un tipus de paisatge propi de zones temperades, que s'estén des de l'Est d'Europa fins la Sibèria Oriental, amb una barreja de zones de prats i pastures amb zones de bosc. Els boscos de Moldàvia van patir un fort retrocés al segle XIX, per les necessitats de l'agricultura i el creixement de la població. La postal és editada pels serveis postals moldaus, la Posta Moldovei, organitzats el 1993, després de la independència del país.

El segell és dedicat al coleòpter Carabus clathratus, que viu en zones humides de l'Europa central i oriental.

La postal l'envia l'Elena.

Santa Eufrosina de Polatsk

Eufrosina de Polatsk (1110-1173), néta del príncep Vseslav de Polatsk, va rebutjar tots els candidats a casar-se amb ella per esdevenir monja. La seva vida va estar dedicada a copiar llibres i repartir-ne els beneficis entre els pobres. Va morir durant el pelegrinatge a Terra Santa i el seu cos va ser traslladat al Monestir de les Coves de Kyiv i no va ser fins a 1910 que les seves relíquies van ser traslladades a Polatsk. És venerada a les esglésies catòlica i ortodoxa. La Creu de Santa Eufrosina és una creu de sis braços decorada amb pedres precioses que ella va encarregar i que va ser venerada fins la seva desaparició el 1941, en plena Segona Guerra Mundial. La postal mostra una fotografia de 1910 amb els actes del trasllat de les relíquies de la santa a la seva ciutat de Polatsk.

La postal l'envia la Katsiarina.

Vestits tradicionals de Volendam

Volendam, a la província d'Holanda Septentrional, és un antic poble de pescadors, que actualment té uns 22 mil habitants. Actualment és un dels destins turístics més populars dels Països Baixos, gràcies als seus antics vaixells de pesca, la bellesa dels seus carrers i els vestits tradicionals que encara usen alguns dels seus residents. El vestit tradicional de Volendam és diferent del de la resta dels Països Baixos i dóna una personalitat marcada al lloc. Una altra característica dels habitants de Volendam és el seu arrelat catolicisme, molt majoritari i que ha donat destacades personalitats a l'Església del seu país. La imatge és una fotografia antiga de Piet Boot.

Centre Cultural Malai de Singapur

El Malay Heritage Centre (en malai Taman Warisan Melayu) és un museu i centre cultural de Singapur dedicat a la conservació i promoció de l'herència cultural i històrica de la comunitat malaia de Singapur. El Centre té la seva seu a l'Istana Kampong Gelam, un antic palau del soldà de Johor, reconstruït entre 1836 i 1843 en estil europeu. Singapur és un estat multiètnic de majoria xinesa, els malais hi representen entorn del 14 % de la població. El logotip del Centre Cultural inclou el nom escrit en alfabet jawi, d'origen àrab, amb què s'escrivia tradicionalment la llengua malaia.

La postal l'envia Jiali.

Església de Santa Maria de Strausberg

Strausberg és una ciutat de l'estat de Brandenburg, a 30 km a l'est de Berlín. La ciutat, fundada cap a 1240,  té actualment uns 26 mil habitants. Un dels llocs més emblemàtics és la seva església de Santa Maria (Stadtpfarrkirche St. Marien zu Strausberg), construïda cap a 1250 en estil de transició del romànic al gòtic. És un edifici de planta basilical amb tres naus i una gran torre. Al segle XV, després d'un incendi, va ser reconstruïda i reformada. L'església conserva elements decoratius, mobiliari i imatges del període barroc.

El segell és dedicat al Parc Nacional del Bosc Bavarès (Nationalpark Bayerischer Wald), una àrea de grans boscos situada a l'est de Baviera, a tocar de la frontera txeca. El Parc és l'hàbitat d'una fauna rica i variada que inclou óssos, linxs, senglars, cavalls salvatges... .

La postal l'envia en Ronny.

El riu Nemunas a Liskiava

El riu Nemunas (Neman, Niemen, Memel...) és el riu més important de Lituània. Els seus 937 km transcorren per terres de Bielorússia i Lituània i, al seu tram final, fa de frontera amb el territori rus de Kaliningrad, abans de desembocar al Bàltic. Les seves aigües tranquil·les són navegables bona part de l'any. Liskiava és una població històrica del sud de Lituània, que actualment té només uns 40 habitants. Al lloc s'hi va construir un castell al segle XIV, del qual només se'n conserven algunes ruïnes. L'edifici més destacat del lloc és l'església de la Santíssima Trinitat.

El segell mostra un corn, un instrument musical tradicional de Lituània.

La postal l'envia la Tatjana. 

Gutzon Borglum i el Mt. Rushmore

Gutzon Borglum (1867-1941) és un escultor nordamericà conegut sobretot pel seu monumental treball al Mt. Rushmore, a l'estat de South Dakota, amb les efígies de quatre dels presidents dels Estats Units: George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt i Abraham Lincoln. Borglum hi va treballar des de 1927 fins la seva mort, els retocs finals els va dirigir el seu fill Lincoln Borglum. El lloc, un dels més coneguts dels Estats Units, forma part del Mount Rushmore National Memorial.

La postal l'envia l'Amy.

Festival de cant dong

Els dong són una de les minories ètniques del sud de la Xina. Són uns 3 milions de persones escampades per les províncies de Guizhou, Hunan i Guangxi, amb petits grups al Vietnam, dedicats sobretot al conreu de l'arròs. Els dong són famosos per la seva habilitat en el treball de la fusta, en el que destaquen les cases tradicionals, els pont coberts i les torres-tambor, conformant una arquitectura única. L'altra gran tret del poble dong és la seva passió pel cant; és especialment conegut a nivell internacional el seu cant coral polifònic, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un proverbi dong resumeix el seu esperit : "L'arròs conserva la salut. Les cançons alimenten els cors".

La postal l'envia Feng Wenyi.

Casbah de Constantina

La ciutat de Constantina (Qusantinah, Qacentina, Constantine), amb els seus 800 mil habitants, és la tercera ciutat d'Algèria, després d'Alger i Orà. La ciutat ha canviat de mans moltes vegades al llarg de la seva història i conserva restes de moltes èpoques. La seva casbah conserva pocs vestigis de l'època dels hàfsides, però molts més de l'època otomana que s'enceta al segle XVI. A partir de 1837 va viure notables transformacions amb la demolició de molts edificis antics per construir noves edificacions d'estil europeu. L'Omar ha enviat aquesta carta "Primer Dia de Circulació", amb el matasegells commemoratiu i un dels segells que els Correus algerians han dedicat a les casbahs del país. 

San Pedro Sula

San Pedro Sula, capital del Departament de Cortés, és la segona ciutat i la capital industrial d'Honduras. La ciutat va ser fundada el 1536 per Pedro de Alvarado i actualment té uns 875 mil habitants. El cor de la ciutat és el Parque Central amb un petit mirador al seu centre que marca el lloc on es va fundar la ciutat. A banda i banda del Parc hi ha dos dels edificis més destacats de la ciutat: l'Ajuntament i la Catedral. L'Ajuntament ( o Palacio Municipal) va ser construït entre 1939 i 1940, amb disseny de l'arquitecte Héctor Bustillo Oliva. La Catedral de Sant Pere Apòstol, obra de l'arquitecte costariqueny José Francisco Salazar Quesada, va ser construïda entre 1949 i 1987.

Els segells són dedicats al 50 aniversari de les relacions diplomàtiques entre Honduras i Corea del Sud, a jocs tradicionals i a la Creu Roja.

La postal l'envia la Sonia.

Albert Edelfelt : Retrat de Larin Paraske

Albert Edelfelt (1854-1905) va ser un dels primers pintors finlandesos a assolir fama internacional i va ser un dels fundadors del moviment realista a Finlàndia. L'impressionant retrat de la poetessa izhoriana Larin Paraske, realitzat el 1893, és una de les seves obres més destacades. Larin Paraske (1833-1904) va ser una gran poetessa oral izhoriana (els izhorians són un poble emparentat amb finesos, karelians i vepses que viu a la zona de Rússia fronterera amb Finlàndia). Els seus grans coneixements sobre les tradicions del seu poble van permetre una extensíssima recopilació de poemes, proverbis i endevinalles realitzada pel clergue Adolf Neovius. A Finlàndia se l'anomena la Mnemòsine Finesa.

Divinitat filipina de l'arròs

Els bulol, o divinitats de l'arròs, són talles de fusta procedents de les comunitats indígenes de la regió de la Cordillera, al nord de  l'illa de Luzon, a les Filipines. Moltes d'elles procedeixen de les comunitats de l'ètnia ifugao. Aquestes figures tenien un important paper en els rituals vinculats a la sembra o a la collita de l'arròs, i els déus apareixen representats en diverses postures (drets, ajupits, ballant...). Molts d'aquests rituals formen part de les tradicions ancestrals d'aquests pobles, actualment de religió cristiana. Aquesta figura es conserva actualment al BenCab Museum de Benguet, a l'illa de Luzon.

Els segells mostren tres peixos : Rhinecanthus aculeatus,  Chelmon rostratus i Acanthurus lineatus. 

La postal l'envia la Connie.

The College Precincts, Worcester

Worcester és una ciutat anglesa situada a la regió de West Midlands, al comtat de Worcestershire. Té uns 100 mil habitants. L'edifici més notable de la ciutat és la seva catedral medieval. Als voltants de la zona de la catedral, entre High Street i Edgar Tower hi ha la zona de College Precincts, amb els seus edificis tradicionals, que conformen una zona ben conservada de la ciutat antiga.

La postal l'envia la Tracey.

Jan Vermeer: La noia de la perla

Jan Vermeer de Delft (1632-1675) és un dels grans pintors holandesos, especialitzat en pintar escenes d'interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, sobretot de la seva ciutat de Delft. Una de les seves obres més conegudes és La noia de la perla, a vegades anomenada La noia amb turbant, pintada cap a 1665. En aquest retrat mostra el bust de la noia, de perfil, retallant-se davant d'un fons fosc i neutre. La noia, amb el cap entregirat, dirigeix la mirada cap a l'espectador, transmetent la sensació que és a punt de dir alguna cosa. La perla, brillant en la foscor, adorna l'orella de la noia. Aquest quadre es troba actualment a la Galeria Reial de Pintures Mauritshuis, a la Haia.

La postal l'envia la Sari.

Helena Vartiainen : Frontera freda

Helena Vartiainen (1963) és una pintora i artista finlandesa que treballa sobretot la pintura al tremp i els vidres de colors. Des de 1995 treballa la pintura al tremp amb una tècnica original que barreja caseïna, una cola tradicional dels fusters, amb pigments de colors. "Frontera freda" és una obra de l'any 2004.

La postal l'envia l'Anita.