Castell de Montcortès

El castell de Montcortès es troba al municipi de les Valls de Sió, a la comarca de la Segarra. El castell ja existia l'any 1095, però l'edifici actual és del segle XV. Es tracta d'una fortalesa de carreus ben tallats i planta rectangular, amb una portalada adovellada a llevant i finestrada i galeria d'arcs al pis superior. Dues torres bessones presideixen la fortalesa. Als peus del castell hi ha el petit nucli de Montcortès de Segarra, amb les seves petites cases pageses dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI.

Os de Civís

Os de Civís (també anomenat Aós de Civís) és un dels pobles que formen el municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell. El poble, situat a uns 1500 metres d'altitud, té uns 135 habitants. És un poble de cases fetes amb pedra fosca i teulades de pissarra que s'enfilen pel vessant d'un turó, presidit per l'església de Sant Pere, d'un estil romànic senzill. A Os de Civís només s'hi pot accedir per carretera a través de territori andorrà, tot i que sempre ha format part de Catalunya i no ha estat mai motiu de disputa amb Andorra.

Frontal d'altar de Sant Martí de Puigbò

El frontal d'altar de Sant Martí de Puigbò és una obra pintada durant el primer quart del segle XII, procedent de l'església de Sant Martí de Puigbò, al municipi de Gombrèn, comarca del Ripollès. Actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. És una obra que pertany a l'estil romànic geometritzant de la primera meitat del segle XII. El frontal és presidit pel Pantocràtor i els laterals són ocupats per escenes de la vida de Sant Martí: a cavall i partint la seva capa amb un pobre, ressuscitant un catecumen, la mort del sant bisbe i els àngels portant la seva ànima cap al cel. 

Albarracín

Albarracín és una població del sud-oest de la província de Teruel, a Aragó. El municipi té uns 1100 habitants. El casc antic de la vila es troba sobre el vessant d'un turó, envoltat gairebé del tot pel riu Guadalaviar. És un conjunt de carrers costeruts i estrets, molt irregulars i amb una arquitectura popular tradicional molt ben conservada, bàsicament de pedra vermellosa de la zona. Hi destaquen la catedral i l'ajuntament del segle XVI, el castell d'origen islàmic, les muralles del segle XIV i diversos edificis civils. 

La postal l'envien el Jaume i la Pilar.

Thomas Kahlau : Nit d'hivern

Thomas Kahlau (1961) és un artista alemany que pinta amb la boca a causa de la seva paràlisi. Va començar a pintar com a teràpia ocupacional i aviat va veure les possibilitats que se li oferien. Actualment és un artista d'èxit, valorat i respectat. La seva obra s'inspira sobretot en el paisatge de la seva regió de Brandenburg, la seva gent, els seus pobles i la seva flora i fauna. Utilitza tècniques molt diverses, especialment l'oli, l'aquarel·la i els acrílics. Una de les seves obres conegudes és aquesta "Nit d'hivern".

Arxius Nacionals de Washington

Els Arxius Nacionals es troben a la ciutat de Washington, en el National Archives Building. L'edifici, d'estil neoclàssic, va ser acabat de construir el 1935 i és obra de John Russell Pope (1874-1937). S'hi exhibeixen alguns dels documents fonamentals de la història dels Estats Units, com ara la Declaració d'Independència, la Constitució, la Carta de Drets, el Tractat de Compra de Louisiana o la Proclamació d'Emancipació.

Els segells són dedicats al cineasta d'origen sicilià Frank Capra (1897-1991) i a l'escriptor i "pare" de Tarzan, Edgar Rice Burroughs (1875-1950).

La postal l'envia la Josette.

Iu Pascual : Montserrat des de Monistrol

Iu Pascual (1883-1949) va ser un destacat pintor paisatgista català. La seva obra, amb representacions bucòliques i tradicionals, va gaudir de prestigi i èxit i se'l va considerar un dels grans mestres del paisatge del seu temps. Molt influït pels paisatgistes de l'Escola d'Olot, va residir molt temps a la capital de la Garrotxa, on va dirigir l'Escola de Belles Arts d'Olot. El 1931 va pintar una sèrie de quadres sobre el tema de Montserrat, un d'ells és aquest oli, "Montserrat des de Monistrol", que es troba al Museu de Montserrat.

Montserrat nevat

El monestir benedictí de Montserrat és el cor espiritual de Catalunya. Situat al massís de Montserrat, en un lloc realment únic, és un centre de pelegrinatge antiquíssim, un centre cultural molt actiu, un símbol nacional indiscutible i un atractiu turístic imprescindible. L'origen del monestir és incert, potser al segle IX. Des de 1082 té abat propi. L'actual basílica, on es venera la Moreneta, és del segle XVI, amb una estructura encara gòtica però amb pilastres i ornamentació que responen als nou corrents renaixentistes.

El segell correspon a l'emissió de Nadal de 2012 i mostra l'Adoració dels Reis, procedent de la Catedral Vella de Salamanca. 

Hivern a New Hampshire

New Hampshire és un dels estats que formen la regió de Nova Anglaterra (New England), situada a l'extrem nord-est dels Estats Units i que inclou els estats de Maine, New Hampshire, Vermont, Connecticut, Massachusetts i Rhode Island. Es tracta d'una regió històrica i cultural, no administrativa. La regió té uns 15 milions d'habitants i és la zona més rica del país, i també la que té la major proximitat cultural amb Europa.

Estació de Taichung

L'Estació de Taichung és una de les més remarcables de l'illa de Taiwan. Va ser inaugurada l'any 1905, durant el període de domini japonès de l'illa.

El segell és dedicat a una de les espècies de coleòpters, Pyrestes curticornis.

La postal l'envia Fan-yu.

Vestit tradicional de Staphorst

Staphorst és un municipi de la província d'Overijssel, d'uns 16 mil habitants. La ciutat és una de les més religioses i tradicionals dels Països Baixos, fins al punt que una part de la població conserva en la vida diària l'ús dels vestits tradicionals, que en altres llocs han esdevingut peces reservades a les festes i al folklore. La pràctica dels preceptes bíblics, el descans dominical i l'assistència a l'església és molt alta, com correspon a les zones de més forta ortodòxia calvinista dels Països Baixos. 

Els segells mostren les princeses Alexia i Ariane, filles menors del príncep hereu dels Països Baixos.

La postal l'envia l'Alvin.

L'àngel protector de Sant Petersburg

La Catedral de Sant Pere i Sant Pau és un temple ortodox que es troba dins de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, a la ciutat de Sant Petersburg. La catedral va ser construïda entre 1712 i 1733, obra de l'arquitecte suís Domenico Trezzini (1670-1734). La seva agulla, de 123 metres d'alçada, és presidida per una àngel que sosté una creu. L'àngel, popularment considerat el protector de la ciutat, és un dels símbols més importants de Sant Petersburg.

La postal l'envien la Dina i en Viktor.

Pont del Port de Sydney

El Pont del Port de Sydney (Sydney Harbour Bridge) és un pont de ferro d'un sol arc per a ferrocarril, vehicles, bicicletes i vianants, que uneix les parts nord i sud de la ciutat de Sydney a través de la Badia de Sydney. El pont va ser construït entre 1923 i 1932, sota la direcció de l'enginyer australià John J.C. Bradfield (1867-1943).

La postal l'envia en Laurent.

Ciutat Vella de Jaffa

Jaffa és una ciutat antiquíssima, ja existent al segle XV aC, que ha passat per mans de filisteus i israelites, grecs i romans, bizantins i àrabs, otomans i europeus. El 1909 s'hi va fundar el barri jueu de Tel Aviv que poc després va esdevenir ciutat independent. Durant la primera meitat del segle XX va anar perdent importància davant l'empenta de Tel Aviv i de Haifa. El 1948, arran de la partició de Palestina, va passar a formar part d'Israel i el 1950 es va constituir la municipalitat de Tel Aviv-Yafo. Actualment prop d'un terç dels seus habitants són àrabs (cristians i musulmans). La postal mostra una pintura de Guy Ameye.

Un dels segells també és dedicat a Jaffa. 

La postal l'envia la Talya. 

Sant Jaume de Castellbell

Sant Jaume de Castellbell (o de Marganell) és una petita església romànica del segle XII, situada en un indret de gran bellesa als peus del massís de Montserrat. L'església es troba el municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. Es tracta d'un edifici senzill, d'una sola nau que, a llevant, acaba en un absis semicircular sense decoració. A ponent hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'església és citada per primera vegada en un document de l'any 1102, però deu ser anterior. 

Santiago Rusiñol: El pati blau

Santiago Rusiñol (1861-1931) és un important pintor i escriptor català, un dels promotors i líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica i literària el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. L'obra "El pati blau", de 1891-1892, és el primer d'una sèrie de patis blaus de les cases de Sitges, on va quedar fascinat per la llum especial de la vila. Aquest quadre es troba al Museu de Montserrat. 

Collie

Collie és el nom de diverses races de gossos originàries d'Escòcia i el nord d'Anglaterra. Probablement la més coneguda d'aquestes races és el Collie de Pèl Llarg o Rough Collie, que sembla tenir l'origen en una raça de gossos pastors d'Escòcia que va començar a desenvolupar-se a la dècada de 1800.  

La postal l'envia l'Albert.

Frontal d'altar de Baltarga

Aquest frontal d'altar, pintat cap a 1200, procedeix de l'església de Sant Andreu de Baltarga, a la Baixa Cerdanya. Pertany a un corrent d'influències bizantines que es va desenvolupar entorn de l'any 1200, caracteritzat per un cert naturalisme a les figures, més corpòries i menys rígides que en èpoques anteriors. El frontal és dividit en cinc compartiments. El centre és presidit pel Pantocràtor, dins d'una màndorla i envoltat pel Tetramorf. Els altres quatre compartiments mostren dos personatges cadascun : la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista -superior esquerra-, Sant Andreu i Sant Jaume -superior dreta-, el martiri de Sant Andreu -inferior esquerra- i Sant Felip i Sant Tomàs -inferior dreta-. Actualment el frontal es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Anton Pieck : Escena hivernal

Anton Pieck (1895-1987) és un pintor i il·lustrador holandès, conegut sobretot pels seus dibuixos per a postals i calendaris, on es mostren escenes de la vida quotidiana dels Països Baixos, en un passat idealitzat i amb aire nostàlgic, que recorda molt l'estil dels contes. 

El segell mostra una altra obra del mateix Anton Pieck.

La postal l'envia la Heleen. 

Aborígens de Malàisia

A la Península de Malàisia hi viuen tres grups principals de pobles aborígens (en malai Orang asli), repartits entre 18 grups ètnics. Aquests tres grups són els Semang (o Negritos de Malàisia), els Senoi i els Protomalais. La població aborigen total és d'unes 150 mil persones, de les quals només un 3500 són semang, com els que apareixen a la postal. La majoria dels semang són nòmades i caçadors-recol·lectors, però el seu estil de vida va canviant. A la imatge es veu un grup de semang cuinant arròs i tapioca dins d'unes canyes de bambú, seguint un mètode tradicional i molt antic. 

La postal l'envia la Kamalia.