Dolores Purdy : Cacera de bisons

Dolores Purdy és una artista de la nació caddo d'Oklahoma, coneguda per les seves obres de "Ledger Art". Ledger Art és el terme que fa referència als dibuixos sobre paper o sobre tela dels indis de les praderies. Aquesta manifestació artística es va desenvolupar sobretot entre 1860 i 1920, quan les nacions índies van ser obligades a establir-se en reserves. Tradicionalment ha estat una activitat masculina, tot i que ara hi ha destacades dones artistes, com Dolores Purdy. Aquest tipus de dibuix posa el focus en l'acció narrativa i prescindeix dels elements decoratius del fons i dels detalls. En els darrers temps, molts artistes joves han posat en valor novament aquesta tradició artística. 

La postal l'ha enviat l'Ellen. 

Plaça Democràcia de Shkodra

Shkodra (o Shkodër) és una ciutat del nord d'Albània, a la riba del llac Scutari o Shkodër. La ciutat és una de les poblacions històriques i més antigues del país i dels Balcans i un important centre cultural i econòmic. La ciutat té uns 135 mil habitants. La postal mostra una de les places més importants de la ciutat, Sheshi Demokracia (Plaça Democràcia), amb una font i un monument moderns al centre, que van substituir l'estàtua dels Cinc Herois de l'època comunista. 

El primer segell és dedicat a les pintures de l'Església de la Presentació de Jesús al Temple (Kisha e Ipapandisë) de Dhërmi, a la costa meridional del país. El segon és dedicat al Parc Nacional de Shebenik-Jabllanicë, a la frontera amb Macedònia. 

La posta l'ha enviat l'Indrit.

Cerimònia Aarti a Varanasi

L'Aarti és una cerimònia, generalment nocturna, de foc i llum en honor del sagrat riu Ganges, de déus i deesses. Aquests rituals , amb una complexa simbologia, inclouen coreografia, llum i foc, i són acompanyats pels cants dels fidels, que reben les benediccions de la divinitat a qui es celebra. A la ciutat santa de Varanasi, als seus ghats vora el Ganges, s'hi celebra l'Aarti en honor de la deessa Ganga, que personifica el riu Ganges. 

Els tres primers segells pertanyen a un sèrie dedicada al poeta Jayadeva (c.1170-c.1245), autor del Gita Govinda, el poema que narra l'amor de Krishna i Radha. El quart és dedicat al monjo i savi jainista Acharya Vimal Sagar (1916-1994). L'últim segell és dedicat als ghats de Varanasi.

La maxicard l'ha enviat la Damini. 

Tres visions de la Tour Eiffel

La Tour Eiffel  és el símbol indiscutible de París, tot i que no sempre ha estat així. Aquesta gran estructura de ferro colat, vora el Sena, va ser construïda -es pensava que només temporalment- entre 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal de París de 1889. L'autor va ser l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel (1832-1923). La silueta de la torre és totalment imprescindible a les imatges de París.

La controvertida construcció va acabar esdevenint un emblema de la ciutat i la construcció temporal ha esdevingut permanent. Actualment rep més de sis milions de visitants cada any.

Aquestes postals, i moltes més que ja anirem mostrant, les ha enviat en Gilles. Un très grand merci !

Seda tailandesa

La seda s'utilitzava a la Xina cap al 3600 aC i des d'allà es va escampar la seva fabricació cap a l'Índia, Tailàndia i altres indrets. La seda tailandesa ha estat durant segles un producte local, de consum domèstic, però en les darreres dècades s'han fet importants esforços per potenciar i preservar aquesta herència cultural mil·lenària. Es fabriquen dos tipus de seda, un a partir del cuc de seda eri, Samia ricini, i l'altre, el més conegut i universal, a partir del Bombyx mori.  A Tailàndia els colors i els dissenys tradicionals es poden agrupar en quatre grups ; or, plata, verd i blau, que es teixeixen sempre a mà, de manera que no hi ha mai dues peces idèntiques.

El primer segell d'aquesta maxicard és dedicat a un dels quatre tipus de seda tailandesa i va relacionat amb la postal. Els altres segells mostren la flor d'un de les espècies del gènere Canna. 

La maxicard l'ha enviat la Noi.

Ironmaster's House, Hopewell Village

Hopewell Furnace National Historic Site, a prop d'Elverson, a l'estat de Pennsylvania, és un exemple dels centres de producció de ferro fos de l'Amèrica rural, fins al segle XIX, anomenats "plantacions de ferro". El lloc de Hopewell va ser fundat el 1771 per Mark Bird i va viure el seu moment de màxima prosperitat entre 1820 i 1840; després, els nous mètodes de treball i les noves tecnologies van acabar portant aquests forns a la seva desaparició. El lloc de Hopewell, actualment museïtzat, inclou la casa de l'amo, Ironmaster's House, els forns, diverses estructures auxiliars, la botiga i els habitatges dels treballadors.

La postal l'ha enviat la Johanna.

Cartell de la Segona Guerra Mundial

La postal mostra un dels molts cartells que van publicar les autoritats dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. "Of course I can!" és una crida a les mestresses de casa americanes per tal que col·laborin amb l'esforç de guerra aprofitant a fons els recursos, en aquest cas alimentaris, recorrent a l'elaboració de conserves per no malbaratar cap aliment i evitar el racionament. El cartell és obra de Richard "Dick" Williams (1908-1981) i va ser editat el 1944 per la War Food Administration. Aquest cartell, amb canvis en el text, va tornar a ser utilitzat el 1946 en una nova campanya per evitar l'escassetat alimentària.

La postal l'ha enviat en Gonzalo des de Chile.

Castell de Claramunt

El Castell de Claramunt es troba en un turó a 453 metres d'altitud de la Serra de la Guàrdia, al municipi de la Pobla de Claramunt, comarca de l'Anoia. El castell és documentat des de finals del segle X, marcant l'entrada a la Conca d'Òdena. L'espai inclou les muralles, la torre de l'homenatge, diversos edificis del castell, l'església romànica de Santa Maria i i la capella gòtica de Santa Margarida. Santa Maria era una església de tres naus, de mitjan segle XI, destruïda al segle XV, durant la Guerra Civil Catalana, que va malmetre seriosament la fortalesa. Al seu costat s'hi va construir la capella de Santa Margarida, d'una sola nau. La torre, ben conservada, és de base poligonal. El castell ha estat destruït i reconstruït i ha estat afectat per multitud de guerres i conflictes. 

El segell és dedicat a la designació de Jerez de la Frontera com a capital mundial del motociclisme. 

Abadia d'Andechs

L'Abadia d'Andechs (Kloster Andechs) és un monestir benedictí de l'Alta Baviera. Originàriament el turó on es troba era ocupat pel castell del comtes i ducs d'Andechs-Merania. A la capella del castell s'hi guardaven relíquies portades per Sant Rasso d'Andechs (segle X) des de Terra Santa i Roma. Els primers pelegrinatges a Andechs són documentats des del segle XII. El 1455 la col·legiata gòtica erigida el 1423 va esdevenir monestir benedictí. El monestir va ser remodelat, sobretot al segle XVIII, en estil barroc i rococó. L'abadia va ser secularitzada el 1803 i la vida monàstica es va reprendre el 1850. L'abadia és coneguda, entre altres coses, per la seva producció de cerveses Andechser. L'església de Sant Nicolau i Santa Elisabet és una remarcable obra rococó.

La postal l'ha enviat la Martha.

Ruïnes de Baalbek

Baalbek, l'antiga Heliòpolis,  a la vall de la Bekaa, a l'est del Líban, conserva restes de poblament de cap al 2500 aC i molt anteriors. El nom del lloc sembla relacionat amb el déu Baal. Dominada al llarg de la seva extensa història per cananeus, fenicis, assiris, babilonis, perses, grecs i romans, bizantins, àrabs i turcs, el lloc conserva restes de totes les seves etapes històriques, tot i que hi destaquen les restes grecoromanes amb els temples de Bacus, Júpiter i Venus, amb vestigis de les etapes semítiques més antigues. Les ruïnes de Baalbek han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La postal l'ha enviat la Sally des d'Anglaterra.

Viktor Vasnetsov: Els bogatirs

Viktor Vasnetsov (1848-1926) és un pintor rus especialitzat en temes històrics i mitològics, considerat un dels principals representants de la pintura neoromàntica russa. La seva obra més coneguda és "Els bogatirs", de 1898, que es troba a la Galeria Tretyakov de Moscou. Bogatir és un terme que serveix per anomenar els herois guerrers medievals russos, comparables als cavallers occidentals. Els bogatirs són els protagonistes de molts poemes èpics, coneguts com bilini. La pintura mostra tres dels bogatirs més famosos: Dobrínia Nikítitx, conegut pel seu valor, Ilyà Múromets, el més famós de tots els bogatirs, conegut per la seva força física i la seva espiritualitat, i Alioixa Popóvitx, conegut pel seu enginy. 

La postal l'ha enviat l'Anna,

Ghats de Varanasi

Ghat és el terme per a les escales que porten fins a un riu, llac o piscina i, essencialment, fa referència als accessos al riu Ganges en ciutats santes com Benarès (Varanasi) i en altres indrets. La ciutat de Varanasi, a l'estat d'Uttar Pradesh, té un total de 87 d'aquests ghats, alguns dels quals són privats. La majoria serveixen per als banys i ablucions rituals i per a les cerimònies sagrades i alguns són destinats exclusivament a la cremació dels difunts. Per als estrangers són, també, la imatge més típica de la ciutat i de les més representatives de l'Índia.

El primer segell és dedicat als ghats de  Varanasi. Els altres tres corresponen a una sèrie dedicada al poeta Jayadeva (segle XII) i a la seva obra "Gita Govinda" ("Cançó de Govinda"), que explica les relacions entre Krishna i les pastores gopis de Vrindavana, sobretot Radha. 

Aquesta espectacular maxicard l'ha enviat la Damini. Thank you very much !

Hale Woodruff: Poor Man's Cotton

Hale Woodruff (1900-1980) és un pintor i muralista afroamericà. Va tenir l'oportunitat de formar-se a París, on va entrar en contacte amb l'avantguarda francesa i mundial. Més tard va estudiar amb el gran muralista mexicà Diego Rivera. La seva obra té un fort contingut social i de reivindicació del llegat històric i cultural dels negres americans. Woodruff és conegut, sobretot, pels seus murals, entre els que destaquen els dedicats a la revolta dels esclaus del vaixell Amistad, que es troben al Talladega College d'Alabama. Va dedicar bona part de la seva vida a l'ensenyament en diverses universitats, com la d'Atlanta, el Talladega College o la Universitat de Nova York. "Poor Man's Cotton" és una obra de 1944 que es troba al Newark Museum.

El primer segell és dedicat A Shirley Temple (1928-2014), primera nena-estrella internacional i autèntica icona de l'Amèrica dels anys 30 i 40. El segon és dedicat a la papallona Cupido comyntas. 

La postal l'ha enviat la Kristie.

Sol de mitjanit a Islàndia

El sol de mitjanit és un fenomen que es produeix al nord del cercel polar àrtic i al sud del cercle polar antàrtic, entorn del solstici d'estiu, quan el sol no es pon en tota la nit, durant dies o setmanes. Al cercle polar àrtic el sol de mitjanit es produeix entre el 12 de juny i l'1 de juliol i el període de temps augmenta com més al nord ens desplacem. El fenomen invers, a l'hivern, és la nit polar. 

La postal l'ha enviat Svenja des d'Alemanya.

Una postal belga

Aquesta postal ha vingut des d'Anvers (en neerlandès Antwerpen), capital de la província flamenca homònima i segona ciutat de Bèlgica, després de Brussel·les. 

El segell és dedicat a la papallona reina, Papilio machaon.

La postal l'ha enviat la Linda. 

Martina Issler : Vespre

Martina Issler (1963) és una fotògrafa suïssa que, després de treballar en el món de l'arquitectura i de la comunicació, va fundar la seva pròpia empresa, amb productes com les postals basades en les seves fotografies, de gran sensibilitat. Martina Issler ha exposat la seva obra en diversos indrets. 

El segell és dedicat al centenari de l'embassament de Möhne.

La postal l'ha enviat la Carmen des de Leipzig, a l'estat de Saxònia.

Óssos de Beroun

Beroun és una ciutat del centre de Bohèmia, a l'àrea metropolitana de Praga, d'uns 19 mil habitants. L'indret apareix mencionat el 1088 i, amb el nom actual, des del segle XIII. Un dels espais destacats de la ciutat és el Medvědárium (de la paraula txeca medvěd), un espai on es poden veure exemplars d'ós bru, Ursus arctos, que són un símbol de la ciutat i apareixen a l'escut i a la bandera de Beroun. 

El segell és dedicat al 70è aniversari de la fundació de la UNESCO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. 

La postal l'ha enviat la Michaela.

Gostiny Dvor d'Ufa

Gostiny Dvor (Гостиный двор) és un terme genèric rus que fa referència a un mercat cobert o a un centre comercial. El seu origen es troba en els agrupaments de petites botigues, on els comerciants forasters podien vendre els seus productes en moments determinats. Aquestes estructures es van construir durant el segle XIX a la majoria de les ciutats russes. La postal mostra un d'aquests mercats, el d'Ufa, la capital de Baixkíria, que es va inaugurar l'estiu de 1866 i que ha estat remodelat i restaurat entre 1995 i 1999 i ara torna a ser un centre comercial de referència a Ufa i a tota Baixkíria.

La postal l'ha enviat l'Anastasia.

Ós negre americà

L'ós negre americà, Ursus americanus, és l'ós més comú a l'Amèrica del Nord, amb diverses subespècies. El seu hàbitat va des d'Alaska fins a Mèxic i des del Pacífic fins l'Atlàntic. Tot i el seu nom, no sempre és de color negre i la coloració varia d'un individu a un altre i segons les regions. Prefereix les zones boscoses, però es troba en altres hàbitats. Són omnívors, amb una dieta que inclou plantes i fins a un 15 % de matèria animal; mengen herbes, nous i baies, carronya, insectes i larves, mel, petits mamífers, salmons i altres peixos i també busquen a les escombraries en zones habitades. 

La postal l'ha enviat la Marit.