El jardí de les delícies (detall)

Hieronymus Bosch (1450-1516) és un dels artistes neerlandesos més importants i originals. La seva obra mestra és el tríptic "El jardí de les delícies", pintat entre 1480 i 1490. El tríptic és format per tres taules. El panell de l'esquerra s'anomena "El jardí de l'Edèn" i mostra el paradís perdut pels humans per causa del pecat. El panell central s'anomena "El jardí de les delícies" i mostra un fals paradís, un espai oníric i angoixant, amb una humanitat que ha sucumbit al pecat i es dirigeix cap a la perdició. Finalment, el panell de la dreta, al qual pertany la imatge de la postal, s'anomena "L'infern"o,també, "L'infern musical", pel gran nombre d'instruments musicals que hi apareixen, en un món demoníac i opressiu, ple d'innombrables turments. Aquesta obra es troba al Museu del Prado, a Madrid. 

El segell és dedicat a "La noia de la perla", pintada el 1665 per Jan Vermeer (1632-1675).

La postal l'envia Sander.

Heather, de Tennessee

La postal ha arribat des de prop de Knoxville, la tercera ciutat de Tennessee, on viu la Heather. La composició mostra la Heather, algunes de les seves activitats i el lloc on viu. El seu company inseparable és el Huey, el seu gos. El seu temps lliure l'ocupa amb el softbol, un esport semblant al beisbol, fent mitja o participant en l'intercanvi de postals a través de Postcrossing. Al seu jardí s'hi ha instal·lat un siàlid de l'est, un bluebird, i a prop s'hi troba el Melton Hill Lake, un embassament al riu Clinch, destí d'excursionistes a peu, en bicicleta o a cavall. 

Un bosc alemany

Aquesta postal amb una esplèndida fotografia d'un bosc l'ha enviat la Nastassja des de Mimbach, un petit nucli del municipi d'Anschau -que només té uns 280 habitants-, a l'estat de Renània-Palatinat. L'autor de la fotografia és un prestigiós fotògraf alemany, Hans Reinhard.

El segell és dedicat al Palau de Ludwigslust.

Una obra de Yumeji Takehisa

Yumeji Takehisa (1884-1934) va ser un pintor i poeta japonès, completament autodidacta i allunyat dels cercles artístics del seu país, que mai no el van valorar ni acceptar, tot i que les seves il·lustracions, postals i pintures van gaudir de gran popularitat. Després de la seva mort va ser oblidat, fins a ser redescobert a la dècada de 1960. Ara se'l considera un dels gran artistes japonesos de la seva època. 

La postal l'envia la Tomoko.

Quatre escenes d'un iconòstasi

La postal mostra quatre escenes, malmeses en part, d'un iconòstasi atribuït a Onufri, el més important dels pintors d'icones albanesos, actiu al segle XVI al sud d'Albània i zones properes de l'actual Macedònia. L'obra d'Onufri destaca pel seu realisme, que trenca amb la rigidesa de les convencions ancestrals en la pintura d'icones i imatges religioses en el món ortodox. Les quatre escenes d'aquest iconòstasi mostren en primer lloc Sant Joan Baptista, presentat com a asceta. La segona escena és dedicada a Sant Nicolau, vestit de bisbe. I a la part inferior, dues escenes similars, amb la Dormició de la Mare de Déu i la de Sant Nicolau. Aquesta obra es troba al Museu Onufri de Berat, al centre d'Albània. 

El segell és dedicat a l'Exposició Universal de Milà 2015.

La postal l'envia la Weronika des de Polònia. 

Tresors arquitectònics de Taiwan

Aquesta bonica postal mostra imatges d'alguns dels edificis històrics i tradicionals més remarcables de Taiwan. La postal l'envia en Roger des de Taitung, una ciutat de la costa sud-est de Taiwan, d'uns 107 mil habitants. 

El segell és dedicat a la medusa cabellera de lleó, Cyanea capillata, la més gran de les meduses que existeixen i l'animal que pot assolir més llargada (fins a superar els 30 metres amb els seus tentacles). Viu mar endins, en zona abissal, a les aigües àrtiques. 

Xemeneia holandesa del segle XVI

La postal mostra una xemeneia del segle XVI, decorada amb rajoles del segle XVII que representen els reis David i Salomó. La xemeneia es troba al Museu Maarten van Rossum de Zaltbommel, a la província de Gelderland. El museu va ser fundat el 1905 i mostra artesania i obres d'art de plata, estany, coure o vidre, mobles, eines, pintures, llibres, etc. procedents de Zaltbommel i de tota la comarca de Bommelerwaard. El museu porta el nom d'un destacat militar nascut a la localitat, Maarten van Rossum (1478-1555). 

El primer segell és dedicat al lluç de riu o luci, Esox lucius, un peix d'aigua dolça originari del Nord d'Europa. 

La postal l'envia en Maurice.

Colònia

Colònia (Köln), a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, amb més d'un milió d'habitants, és la quarta ciutat d'Alemanya i un important centre eclesiàstic i polític des de l'Edat Mitjana. El Rin travessa la ciutat, tot i que el nucli històric és a la riba esquerra. Destaca la catedral, començada el 1248 i acabada al segle XIX. A la Ciutat Vella (Altstadt), hi ha també les dotze esglésies romàniques de la ciutat i l'Ajuntament del segle XIV (Kölner Rathaus). 

El segell és dedicat al Palau de Ludwigslust.

La postal l'envia l'Emilia. 

Piccadilly Circus

Piccadilly Circus és una famosa plaça i intersecció de carrers del West End de Londres, al districte de la Ciutat de Westminster. La plaça es va formar el 1819 per connectar Regent Street i Piccadilly i, actualment, també, Shaftesbury Avenue, The Haymarket i Coventry Street. S'ha convertit en punt de trobada i atracció turística gràcies a la seva posició cèntrica i al fet de ser prop de les principals zones de comerç i d'entreteniment. La plaça és presidida per una estàtua coneguda com a Eros, tot i que pròpiament és l'Àngel de la Caritat Cristiana. Al voltant s'hi troben edificis destacats com el London Pavilion, el Criterion Theatre o el Criterion Restaurant. 

La postal l'envia la Lucy. 

Esglésies pintades de Bucovina

Al comtat de Suceava, a la Bucovina, a l'extrem nord de la Moldàvia romanesa hi ha un conjunt de vuit esglésies monàstiques, construïdes als segles XV i XVI, amb les parets exteriors totalment ocupades per frescos que representen sants i cicles i temes religiosos complets. Aquestes vuit esglésies han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i apareixen a la postal per aquest ordre : Església de l'Anunciació de Moldovita (1532), Església de la Dormició de la Mare de Déu d'Humor (1530), Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Patrauti (1487), Església de Sant Jordi de Voronet (1488), Església de la Resurrecció de Sucevita (1585), Església de Sant Nicolau de Probota (1530), Església de Sant Jordi del Monestir de Sant Joan el Nou a Suceava (1514-1522) i l'Església de la Degollació de Sant Joan d'Arbore (1502). 

El segell és dedicat a la calta, Caltha palustris, una planta de zones humides de muntanya que en català també rep els noms de flor de mal d'ulls, flor de tots mesos, ram de Sant Isidre o viola groga.

La postal l'envia l'Anca.

Monestir de Králíky

La Muntanya de la Mare de Déu (Hora Matky Bozí, en alemany Muttergottesberg) és un centre de pelegrinatge i monestir de la localitat txeca de Králíky, a prop de la frontera polonesa. El complex va ser construït entre 1696 i 1700 i va esdevenir un centre molt important de pelegrinatges marians per venerar la miraculosa imatge de la Verge Maria. El 1710 s'hi va construir un monestir de l'orde dels servites, que el 1883 van ser substituïts pels redemptoristes. Després de molts canvis i daltabaixos, a finals del segle XX va ser restaurat i torna a ser un important centre de pelegrinatge regit novament pels redemptoristes. 

El segell és dedicat a la ciutat de Plzeň, Capital Europea de la Cultura 2015.

La postal l'envia l'Eva. 

Daniela Drescher : La Bella Dorment

El tema de la Bella Dorment ( en alemany Dornröschen) apareix per primera vegada en un conte de 1634. El 1679 Charles Perrault en fa una versió amb el nom de "La Bella al bosc dorment", que el 1812 adaptaran els germans Grimm, amb el títol de "Rosaspina". En català, Carles Riba, va anomenar la protagonista amb el nom d'Englantina, com en molts altres idiomes, però se li ha acabat donant més sovint el nom de Bella Dorment, inspirat en el conte de Perrault (i en la versió de Disney). La postal reprodueix una il·lustració de Daniela Drescher (1966) per a un recull de contes dels Grimm, publicat l'any 2013. 

El primer segell és dedicat als 50è aniversari de la incorporació del Sarre (Saarland) com a estat de la República Federal d'Alemanya, l'any 1957.

La postal l'envia la Julia.

Sefarad

Sefarad és el nom que es dóna a Espanya en hebreu modern i en la tradició jueva, des de l'Edat Mitjana, s'aplica a la Península Ibèrica (tot i que alguns autors defensen que aquest nom només s'estén a partir de l'expulsió de 1492). En l'actualitat es dóna el nom de sefardites als jueus originaris d'Espanya i Portugal. Les comunitats sefardites van tenir un paper predominant en la cultura jueva medieval i, sovint, s'anomena Edat d'Or a aquesta època. La llista de figures cabdals de la cultura jueva i universal procedent de Sefarad és molt llarga: Maimònides, Nahmànides, Avicebró, Yehuda ha-Levi, Benjamí de Tudela... . Ara es revaloritza el llegat de Sefarad amb la creació de la Xarxa de Calls (o Red de Juderías), que inclou llocs com Barcelona, Girona, Besalú, Palma de Mallorca, Toledo, Córdoba i moltes altres ciutats amb un passat jueu esplendorós. 

El segell és dedicat als 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús (1515-1582).

L'elefant i el cotxe

Aquesta simpàtica postal pertany a les col·leccions editades per Nouvelles Images. L'autor de la imatge signa amb el nom de Bohemia i no n'hem trobat informació. 

El primer segell és dedicat al rinoceront de l'Índia, Rhinoceros unicornis, una de les tres espècies de rinoceront que es troben a l'Àsia i que viu al Sud del Nepal i al Parc Nacional de Kaziranga, a l'estat indi d'Assam. Els altres segells són dedicats a la ciutat de Sittard, situada al sud de la província de Limburg. 

La postal l'envia la Mijke. 

Waterloo

La Batalla de Waterloo (18 de juny de 1815) va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades pel Duc de Wellington. La batalla, que va produir milers de baixes, es va desenvolupar a prop de Waterloo, al Brabant való, a poca distància de Brussel·les. La derrota francesa va portar la restauració de Lluís XVIII al tron de França i l'abdicació de Napoleó i el seu exili a l'illa de Santa Helena, fins la seva mort el 1821. 

El segell és dedicat al príncep Guillem d'Orange (1792-1849), que va ser rei dels Països Baixos entre 1840 i 1849, i que des de 1811 va ser a l'exèrcit britànic com a ajundant de camp de Wellington, amb qui va participar a la batalla de Waterloo.

La postal porta el mata-segells del primer dia d'emissió, amb motiu del 200 aniversari de la batalla, amb el Turó del Lleó (Butte du Lion o Leeuw van Waterloo), un monument que s'alça a l'indret de la batalla, format  per un gran túmul, obra de l'arquitecte Charles Van der Straeten (1771-1834), coronat per un monument amb un lleó, obra de Jean-Louis Van Geel (1787-1852).

La postal l'envia en Johan. 

Relleu de la Frauenkirche de Dresden

l'Església de Nostra Senyora (Frauenkirche) és una església luterana de Dresden, d'època barroca, construïda entre 1726 i 1743. El temple va ser destruït durant el bombardeig aliat de 1945, que va arrasar la ciutat de Dresden. Les autoritats de l'Alemanya de l'Est no la van reconstruir mai i la van convertir en un memorial de la guerra. El 1994 va començar la reconstrucció, que es va allargar fins a 2005. El relleu amb les tres virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat) és una de les peces originals que van sobreviure i es troba per damunt de l'altar.
La postal l'envia la Marion.

Kaj Stenvall : Tots som culpables ?

Kaj Stenvall (1951) és un dels artistes finlandesos més populars. Es va fer molt conegut a partir de 1989, quan va començar a treballar amb el personatge que ha esdevingut protagonista de bona part de la seva obra, un ànec que ell defineix com "d'aspecte molt familiar". L'ànec apareix en situacions quotidianes, sovint en reproduccions d'obres d'art de tots els temps i de tots els temes i estils. "Tots som culpables ?" és una obra de 1997. 

El segell mostra un cigne daurat, obra de Klaus Haapaniemi, inspirat en les tradicions culturals de la Finlàndia oriental i del món eslau.
La postal l'envia la Marja. 

Edifici Hollandia de Vlaardingen

Vlaardingen és un municipi de la província d'Holanda Meridional, d'uns 71 mil habitants. L'Edifici Hollandia (Hollandiagebouw) és un antic edifici d'oficines de l'empresa làctia Hollandia, construït entre 1897 i 1912 per l'arquitecte Pleun van der Berg, amb un estil eclèctic, bàsicament neorenaixentista. Des de 1975 l'Hollandiagebouw és de propietat municipal i funciona com a centre cultural. El dibuix de la postal és obra de Marius Jansen. 

La postal l'envien la Renata i en Sanjay.

Pobles de l'Alta Arieja

L'Alta Arieja ocupa el sud del departament de l'Arieja (Ariège), entorn de la ciutat termal d'Ax-les-Thermes. Dos dels petits pobles de la zona són Sorgeat ( Sorjat en occità) i Ignaux (Inhaus en occità). Sorgeat té 93 habitants i la seva església és dedicada a Sant Just i Sant Pastor; l'edifici romànic original sembla que estava dedicat a Sant Pere. L'església va ser reedificada el 1672 i conserva una pila baptismal de granit de 1605. A l'exterior hi ha una creu de ferro forjat, de 1760, sobre un antic menhir cristianitzat. L'altre poble que apareix a la postal és Ignaux, de 104 habitants, amb l'església dedicada a Sant Bartomeu.

Castell de Lichtenstein

El Castell de Lichtenstein es troba a prop de Honau, a la regió de Jura de Suàbia (Schwäbische Alb), a l'estat de Baden-Württemberg. El castell originari va ser construït cap a 1200, al cim d'un turó rocallós, de parets quasi verticals. La fortalesa va ser destruïda en diverses ocasions, la darrera el 1381, i ja no va ser reconstruïda. Entre 1840 i 1842, el duc d'Urach hi va fer construir l'actual castell, típic del romanticisme, d'estil neogòtic. L'arquitecte va ser Carl Alexander Heideloff (1789-1865). 

El primer segell és dedicat al far de Westerheversand, construït entre 1906 i 1908, a la costa del Mar del Nord de l'estat de Schleswig-Holstein. 

La postal l'envia en Walter. 

Icona de la Paternitat

La representació de la Santíssima Trinitat forma part de la tradició ortodoxa, però la representació de la imatge de Déu Pare és molt menys habitual, sobretot en l'ortodòxia moderna. La Icona de la Paternitat de Déu, es representa a partir del segle XI, sobretot en la tradició grega, heretada a Rússia per Novgorod. Déu Pare se sol representar com un home vell, Crist és representat com un infant o un noi, assegut a la falda del Pare, o davant seu, i ,entre ells, l'Esperit Sant es representa com un colom. La postal mostra una icona del segle XVII procedent del nord de Rússia. La icona es troba a la Kleine Ikonenskapel St. Jan, a 's-Hertogenbosch.

La postal l'envia l'Atie.

Torre de Carlemany, Girona

La Catedral de Girona ha estat construïda i ampliada en diversos moments i en diferents estils arquitectònics. La catedral romànica es va construir als segles X i XI i d'ella se'n conserven poques restes, com la Torre de Carlemany, el claustre i poc més. La Torre de Carlemany és una de les dues torres de l'antiga catedral romànica (l'altra va desaparèixer al segle XIV). Es tracta d'una torre de planta quadrada, amb set nivells, separats per frisos amb arquacions cegues, els dos primers pisos sense finestres i els altres amb finestres de mig punt. La torre va ser escapçada i incorporada com a contrafort durant la construcció de la catedral gòtica.

El segell és dedicat al Museo Arqueológico Nacional, de Madrid, fundat el 1867 i situat des de 1895 al Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales, un edifici neoclàssic del segle XIX. 

Ute Patel-Missfeldt : Weibsbild

Ute Patel-Missfeldt (1940) és una pintora, sobretot sobre seda, i dissenyadora de vestuari, joies o porcellana, i interiorista, amb una obra acolorida i vital, molt original. Una de les seves sèries de dibuixos és la que anomena "Weibsbilder", que es podria traduir per "mosses", a la qual pertany la imatge que apareix a la postal. Amb el seu marit, el metge, filòsof, fotògraf i polític d'origen indi, Vallabhbhai Patel, han creat un interessant espai creatiu a la seva residència del castell de Grünau, a prop de Neuburg. 

La postal l'envia l'Anja.