Bielefeld

Bielefeld és una important ciutat del nord-est de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. Té un 330 mil habitants. La ciutat va ser fundada el 1214 en un indret que permetia controlar un dels passos pel Bosc de Teutoburg. Aviat va esdevenir un important centre manufacturer, sobretot del lli, i a finals del segle XV va entrar a formar part de la Lliga Hanseàtica. Des del segle XVIII, Bielefeld ha estat un  important nucli industrial. La gran destrucció provocada per la Segona Guerra Mundial va fer desaparèixer bona part de la ciutat antiga, que va ser substituïda per una ciutat moderna. Amb tot, destaquen el Castell de Sparrenburg, construït entre 1240 i 1250 i l'Ajuntament Vell (Altes Rathaus), construït el 1904, que combina elements de tipus gòtic i renaixentista. El Teatre de la Ciutat (Stadttheater), seu de l'Òpera de Bielefeld, amb una destacada façana Jugendstil, construït el 1904. I dues esglésies gòtiques, Sant Nicolau, a la Ciutat Vella (Altstaädter Nicolaikirche), de 1236, i Santa Maria, a la Ciutat Nova (Neustädter Marienkirche), construïda a partir de 1293.

La postal l'envia la Simone.

Cuina taiwanesa

La postal mostra una de les especialitats de la cuina taiwanesa, l'hamburguesa cuita al vapor. El farciment d'aquesta mena d'hamburguesa és un tipus d'estofat de carn de porc tallada en rodanxes, acompanyat per verdures fresques picades, cacauet en pols i coriandre.

El segell és dedicat al Solanum americanum, una planta de la família de les solanàcies originària d'Amèrica.

La postal l'envia la Shuan.

Vista panoràmica de Hong Kong

Hong Kong és una ciutat i regió administrativa especial de la República Popular de la Xina des de 1997, quan va deixar de ser una colònia britànica, des d'aleshores gaudeix d'una important autonomia dins de l'estat xinès. Geogràficament el territori és format per una arxipèlag, on destaca l'illa de Hong Kong, i la península de Kowloon. La població supera els set milions d'habitants. La llengua oficial, amb l'anglès, és el cantonès, escrit amb caràcters tradicionals, en comptes dels simplificats que s'usen a la resta de la Xina. Hong Kong és un dels principals centres econòmics i financers del món.

El segell és dedicat al quadre "Dues orenetes" (1981), obra de Wu Guanzhong (1919-2010), considerat el pare de la pintura moderna a la Xina. El quadre es troba al Hong Kong Museum of Art. 

La postal l'envia la Karen.

Plaça de Sant Pere del Vaticà

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro) és un dels espais més destacats del Vaticà. És una gran plaça envoltada per una espectacular columnata d'estil toscà, edificada entre 1656 i 1667. A la plaça s'hi accedeix a través de l'avinguda central anomenada Via della Conciliazione. L'espai va ser dissenyat, seguint l'encàrrec del papa Alexandre VII, per Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que també en va dissenyar la columnata presidida per les figures de multitud de sants de tots els temps. Al mig de la plaça hi ha un obelisc egipci d'uns 25 metres, instal·lat al lloc gairebé cent anys abans. A la plaça també hi ha dues grans fonts, una dissenyada per Bernini i l'altra per Carlo Maderno (1556-1629), que també és l'autor de la façana de la Basílica de Sant Pere, que presideix la plaça.

El segell és dedicat al gran pintor i arquitecte renaixentista Raffaello Sanzio (1483-1520), també conegut com a Rafael d'Urbino o, simplement, Rafael.

La postal l'envia l'Agostino.

Monestir de la Dormició de Kuremäe

El Monestir de la Dormició de la Mare de Déu (Kuremäe Jumalaema Uinumise nunnaklooster) és un monestir ortodox femení, situat a Kuremäe, a l'extrem nord-est d'Estònia. Al lloc hi havia des del segle XVI l'església ortodoxa de Pühtitsa, on es venerava una icona de la Dormició de la Mare de Déu. El 1891 es va fundar el monestir i s'hi van construir diverses esglésies, a la més gran de les quals, obra de Mikhail Preobranzhensky, se segueix venerant la sagrada icona. Al llarg del segle XX el monestir ha patit els canvis polítics i guerres i ha passat per nombroses dificultats. Actualment, però, té una comunitat formada per unes 150 monges i és l'únic monestir ortodox femení d'Estònia.

Els segells són dedicats als vestits tradicionals de diferents indrets d'Estònia. El primer mostra la vestimenta tradicional de Kihelkonna, a la part occidental de l'illa de Saaremaa, i el segon, la de Mihkli, a l'oest d'Estònia. 

La postal l'envia l'Ella.

Església de Sant Miquel d'Hamburg

L'església de Sant Miquel (Hauptkirche Sankt Michaelis) és la principal església luterana de la ciutat d'Hamburg, coneguda popularment com "en Miquel" (Der Michel). L'església és un dels símbols de la ciutat, fins al punt que la seva torre de 132 metres apareix a l'escut d'Hamburg. És una església barroca de grans dimensions que ha estat reconstruïda en diverses ocasions, després de ser destruïda o greument danyada per llamps, incendis o bombes de la Segona Guerra Mundial. La primera església era obra de Peter Marquartd i Christoph Corbinus i es va construir entre 1647 i 1669 i va ser destruïda el 1750. La segona, construïda el 1786, era obra de Johann Leonhard Prey i Ernst Georg Sonnin, va ser destruïda per un incendi el 1906 i reconstruïda substituint la fusta per formigó i acer. Va patir greus danys entre 1943 i 1945 i ha estat reconstruïda i restaurada posteriorment. La imatge de la postal és una fotografia anterior a la Segona Guerra Mundial.

La postal l'envia l'Ute.

Postal d'Holanda

La Dunja ens envia aquesta postal amb imatges dels habitants dels camps i prats holandesos vistos, però, des d'una perspectiva força original. 

Església de St. Olaf de Jomala

Jomala és un municipi de poc més de 4 mil habitants, a les illes Åland, un territori amb una àmplia autonomia, de població sueca, que pertany a Finlàndia. L'edifici més emblemàtic de la població és l'església de St. Olaf, construïda entre 1260 i 1280, dedicada al patró de les Illes Aland i considerada l'església més antiga que es conserva a Finlàndia. L'església, construïda en pedra, va ser ampliada al segle XIX i conserva pintures murals del segle XIII. La seva torre té una alçada de 52 metres. Pertany a l'Església Evangèlica Luterana de Finlàndia.

El segell pertany a una sèrie dedicada a cantants i músics populars de finals del segle XX a Finlàndia, en aquest cas Anna Eriksson, cantant pop i rock, activa des de 1997, una de les més populars del país.

La postal l'envia la Sini.

Senglars a Bielorússia

El senglar, Sus scrofa, és un mamífer habitual a bona part d'Europa i Àsia, amb diverses subespècies, la més corrent i estesa de les quals és el Sus scrofa scrofa, que viu a bona part d'Europa, des de França fins a la Rússia europea. Aquesta subespècie ha estat introduïda, també, a Escandinàvia, Estats Units, Canadà i l'Argentina. És senglar és un animal sociable que es desplaça en grups matriarcals relativament nombrosos, mentre que els mascles fan una vida força més solitària. A molts indrets, la manca de depredadors naturals ha provocat un gran increment de la seva població, fins a esdevenir problemàtica.
La postal l'envia l'Alina.

Édouard Manet : Noia entre flors

Édouard Manet (1832-1883) és un cèlebre pintor francès, considerat un dels iniciadors de l'Impressionisme, sovint considerat a cavall del Realisme i l'Impressionisme. El seu impacte en el món de l'art va arribar el 1863 amb "El dinar campestre", molt discutida en el seu temps però amb una influència decisiva en l'art posterior. "Noia entre flors" és una obra pintada entre 1876 i 1879.

El primer segell és dedicat al 150è aniversari de l'emissió del primer segell a Hong Kong. El segon mostra un pigarg de ventre blanc, Haliaeetus leucogaster, un ocell rapinyaire que viu a tot el sud d'Àsia i Austràlia. El tercer és dedicat a l'Otus lettia, una espècie de mussol pròpia del subcontinent indi. 

La postal l'envia la Katy des de Hong Kong.

Tradicions de Baviera

Baviera (Bayern) és el més gran i meridional dels estats alemanys. Té uns 12'5 milions d'habitants i la seva capital és Munic (München). És una societat moderna i rica, però conserva molt vives les seves tradicions vinculades al món rural i a la tradició profundament catòlica del país. Es mantenen molt vius tradicions, aplecs i pelegrinatges, els carnavals, les danses tradicionals i l'ús dels vestits típics entre els que destaquen especialment el dirndl, el tradicional vestit femení, i els lederhosen, pantalons curts de cuir amb tirants que usen sovint els homes. Entre les festes més conegudes del país destaca l'Oktoberfest de Munic, massiva festa dedicada a la cervesa i a la cuina tradicional bavaresa.

La postal l'envia la Stephanie.

Abadia d'Admont

L'Abadia d'Admont (Stift Admont) és un monestir benedictí situat vora el riu Enns, a la província d'Estíria (Steiermark). El monestir va ser fundat per l'arquebisbe Gebhard de Salzburg l'any 1074, en terres donades temps abans per Santa Emma de Gurk (980-1045). El patró és Sant Blai. Durant l'Edat Mitjana va ser un centre espiritual i cultural de primera fila, amb una prestigiosa biblioteca i escola. Va ser molt restaurat al segle XVIII i el 1865 el monestir va ser pràcticament destruït per un incendi i reconstruït amb l'aspecte actual. Un dels seus elements més destacats és la seva impressionant biblioteca rococó, construïda el 1776, un dels pocs elements que no van ser destruïts pel gran incendi del segle XIX. L'abadia va ser expropiada pels nazis en el període 1939-1945, però la comunitat benedictina la va recuperar en acabar la guerra.

El segell pertany a la sèrie EUROPA 2014, dedicada als instruments de música tradicionals. Àustria ha optat per dedicar el seu segell a la cítara alpina.

La postal l'envia l'Anita.

Carta de França

La Poste ha dedicat un segell al 50è aniversari de la creació de l'INSERM (Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale), un organisme públic, creat el 1964, que depèn dels Ministeris d'Investigació i Recerca i de Sanitat. Les seves activitats se centren en la investigació en els camps de la biologia cel·lular, la biologia molecular, la genètica, la fisiologia, la fisiopatologia, l'epidemiologia i altres àmbits relacionats amb la salut. Hi treballen prop de 9 mil persones, moltes d'elles investigadors, repartits en un bon nombre de centres de recerca.

El mata-segells correspon al primer dia de circulació d'aquest segell.

La carta l'envia l'Eric (Merci beaucoup !) i inclou una targeta de l'Institut Cervantes de Lyon, que fins i tot ofereix classes de català.

Palau de Holyroodhouse

El Palau de Holyroodhouse, també anomenat Holyrood Palace, a Edinburgh, ha estat la residència principal del monarques escocesos des del segle XV. Originàriament el lloc era ocupat per un monestir fundat el 1128. El seu no és la forma anglicitzada del nom escocès Haly Ruid (= Creu Sagrada). Actualment segueix essent la residència oficial de la reina a Edinburgh. Al Palau hi destaca la Torre Nord-Oest, construïda entre 1528 i 1536, on hi ha la cambra més famosa, el Dormitori de Maria, Reina dels Escocesos, que apareix a la postal.

La postal l'envia Raven des de Singapur. 

Quiosc a la Conca del Ruhr

La Conca del Ruhr (Ruhrgebiet), a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, és una de les regions més poblades i industrialitzades d'Alemanya i forma una àrea urbana de grans dimensions amb ciutats com Dortmund, Essen, Bochum o Duisburg. En la cultura popular de la zona hi tenen un paper destacat els quioscos anomenats Bude, que són tota una institució i una presència permanent en la vida quotidiana de la gent i les seves relacions socials.

La postal l'envia en Hans.

Palau de Caterina a Tsàrskoie Selo

Tsàrskoie Selo és l'antiga residència de la família imperial russa, a prop de Sant Petersburg, i actualment pertany a la ciutat de Pushkin. Un dels edificis que formen el gran complex és el Palau de Caterina, que té l'origen en la residència d'estiu que el 1717 va fer construir Caterina I. Elisabet I, però, el va fer reconstruir en estil rococó pel seu arquitecte, Bartolomeo Rastrelli ( 1700-1771). Les obres va durar de 1752 a 1756. Al Palau hi destaca especialment la Cambra d'Ambre, regal de Frederic Guillem I de Prússia a Pere el Gran, construïda amb milers d'estelles d'ambre. L'original va ser enviat a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i se'n va perdre el rastre. L'actual Cambra és una reconstrucció de 2003. El conjunt de Tsàrskoie Selo ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La postal l'envia la Nastya.

Universitat de Scranton

La Universitat de Scranton (oficialment University of Scranton, en llatí Universitas Scrantonensis), és una universitat privada, catòlica, dirigida pels jesuïtes, a la ciutat de Scranton, a l'estat de Pennsylvania. El centre va ser fundat el 1888 com a Saint Thomas College i va esdevenir Universitat de Scranton el 1938. Va ser dirigida pels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle fins a 1942 i encomanada aleshores a la Companyia de Jesús, que segueix dirigint-la. La Universitat de Scranton té gairebé cinc mil alumnes, la majoria dels quals resideixen al campus. El lema de la Universitat és "Religio Mores Cultura".

La postal l'envia l'Ali.

Carrer Janne de Järvenpää

La postal pertany a una sèrie dedicada als carrers i indrets de Järvenpäa, una ciutat d'uns 38 mil habitants, al sud de Finlàndia, a uns 35 km de Helsinki. El disseny és obra de la jove artista local Eva Vilhelmiina Eskelinen, il·lustradora i dissenyadora establerta a Helsinki. L'obra es titula Jannekatu (Carrer Janne), i és de l'any 2013.

La postal l'envia la Ritva.

Una fulla de Minsk

Aquesta postal pertany a una sèrie titulada "Moments de Minsk", creada per Olga Davletbaeva a partir de la seva incorporació al Postcrossing. En trobar-se amb moltes postals repetides (cal tenir que els bielorussos són un dels grups més nombrosos al Postcrossing), va decidir crear les seves pròpies postals.
La postal l'envia l'Aleksandra.

The Australian Ballet

The Australian Ballet és la companyia nacional de dansa d'Austràlia. Va ser fundada el 1962 i té la seva seu a Melbourne. La companyia és la successora del prestigiós Borovansky Ballet i la seva primera directora artística va ser Peggy van Praagh (1910-1990). La fotografia de la postal i el segell idèntic que l'acompanya és d'un dels més prestigiosos fotògrafs australians actuals, Georges Antoni. El mata-segells especial correspon al primer dia de circulació de l'emissió postal, realitzada amb motiu del 50è aniversari del Ballet.

Aquesta maxicard l'ha enviat l'Angela.

El-Harrach, Algèria

La ciutat d'El-Harrach és un municipi de la wilaya (província) d'Alger, a uns 12 km a l'est de la capital  algeriana. El-Harrach té uns 50 mil habitants i pren el nom del riu que la travessa, l'Oued El-Harrach. En l'època de la colonització francesa s'anomenava Maison-Carrée, que és el nom que els colonitzadors van donar a la fortalesa turca que dominava el lloc, construïda el 1724. El-Harrach és la seu de l'Escola Nacional Superior de Veterinària, fundada el 1970. També hi ha l'Escola Nacional Politècnica, l'Escola Nacional d'Arquitectura i, també, la presó més gran d'Algèria.

Els segells són dedicats als XV Jocs dels Mediterrani, celebrats a la ciutat andalusa d'Almeria, l'any 2005. 

La postal l'envia l'Otmane.