Gasela de Loder

La gasela de Loder, Gazella leptoceros, també es coneix amb els noms de gasela Rhim o gasela blanca. Es tracta d'una gasela de banyes primes, molt adaptada a l'ambient desèrtic del Sàhara, on es troba en diverses zones separades. La gasela de Loder és la més pàl·lida de les gaseles, per poder reflectir els raigs solars. Necessita molt poca aigua i és nòmada, però sense seguir cap patró predeterminat de desplaçament. La gasela de Loder es troba en greu perill d'extinció. 

El segell és dedicat la gasela de Loder i va ser emès el 1987 en col·laboració entre Líbia i el Fons Mundial per a la Natura (WWF). En aquella època el nom oficial de Líbia era el de Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista. 

La maxicard l'ha enviat en Gilles.

Mercats de Nadal a Alsàcia

Els mercats de Nadal se celebren durant l'Advent i fins Nadal a molts pobles i ciutats, sobretot de l'Europa central. Solen celebrar-se als centres històrics i monumentals i són una gran atracció turística. Als mercats s'hi poden comprar menjars típics i begudes, generalment calentes, i, sobretot, arbres de Nadal i figures relacionades amb les festes nadalenques. A Alsàcia s'hi celebren diversos mercats de Nadal, entre els quals destaca el d'Estrasburg, des de 1570, el més gran fora d'Alemanya, i també els d'altres pobles i viles com ara Colmar, Mulhouse, Kaysersberg o Riquewihr. 

El matasegells, del primer dia de gener, expressa els bons desitjos per al nou any i pertany al Bureau des Oblitérations Philatéliques, situat a Boulazac, al departament de Dordogne.

La postal l'ha enviat en Gilles.

Cova de Tito Bustillo

La Cova de Tito Bustillo (en asturià Cueva d'El Pozu'l Ramu) és una gran caverna natural amb pintures rupestres del paleolític, al municipi de Ribadesella, a Astúries. La cova va ser descoberta el 1968 i va rebre el nom d'un dels seus descobridors, Celestino "Tito" Bustillo, mort poc després. La cova té diversos conjunts de gravats i pintures al llarg d'uns 800 metres, amb pintures que oscil·len entre el 30000 aC i el 10000 aC. A la galeria principal hi ha figures de cavalls i rens, sobre un fons de grans figures vermelles més antigues. També s'hi troben les úniques figures femenines conegudes del període paleolític. La cova juntament amb altres coves de la zona cantàbrica, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El segell és dedicat al claustre del monestir aragonès de San Juan de la Peña.

La postal l'ha enviat en Javier.

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, Fratercula arctica, és la més comuna de les tres espècies de frarets que existeixen. Viu a l'Atlàntic Nord, des de Groenlàndia, Islàndia i Spitsbergen fins a les Illes Britàniques i el nord-oest de França, el Nord d'Escandinàvia i el nord-oest de Rússia, i, a l'Amèrica del Nord, fins a Terranova i New Brunswick. A l'hivern, se'ls pot trobar més al sud, fins a la Mediterrània. Els frarets són negres per sobre i blancs per sota, amb un bec acolorit i potes vermelloses. S'alimenten de petits peixos. El seu nom bretó és poc'han boutin i en francès s'anomena macareux moine. 

El segell és dedicat a un mineral, l'atzabeja.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Hala Gąsienicowa

Hala Gąsienicowa és una zona de prats alpins de la part nord de la Vall de Gąsienicowa, a les Muntanyes Tatra, al sud de Polònia. A la zona s'hi troba un popular alberg i diversos refugis, allotjaments forestals, una base per a alpinistes, etc. En el passat, com a mínim des del segle XVII, era una de les zones de pastures de propietat privada més importants dels Tatra. Les pastures van ser incloses en el Parc Nacional Tatra el 1954. 

La postal l'ja enviat l'Stanislaw.

Mercat de Nadal a Esslingen

Esslingen am Neckar és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, d'uns 94 mil habitants. La ciutat, que va ser independent durant segles, té un barri històric de cases tradicionals ben conservades, a més de l'Ajuntament Vell, on s'hi celebra cada any el tradicional mercat de Nadal, al qual es va afegir, a partir de 1987, un mercat medieval complementari, que s'ha convertit en un important atractiu turístic. L'Antic Ajuntament es va construir poc abans de 1430, amb una elegant Torre del Rellotge que s'hi va afegir el 1586 i un rellotge astronòmic instal·lat el 1592. 

La postal l'ha enviat la Marie.

Temple del Buda de Maragda

El Wat Phra Kaew o Temple del Buda de Maragda és considerat el temple budista més important de Tailàndia, situat dins dels terrenys del Gran Palau, al centre històric de Bangkok. La construcció del temple va començar el 1783 i no té espais de residència per als monjos, només edificis sagrats, estàtues i pagodes. A l'edifici central s'hi troba el Buda de Maragda, la imatge més sagrada de Buda al país. Les muralles que encerclen el temple són decorades amb escenes del Ramakian, la versió tailandesa del Ramayana, mentre que l'exterior és blanc. 

El primer segell és dedicat al rei Bhumibol Adulyadej (1927-2016). El segon és dedicat a la jacana de cua de faisà, Hydrophasianus chirurgus. El tercer és dedicat a l'Exposició Filatèlica Mundial de 2003 i mostra el Doi Inthanon, la muntanya més alta de Tailàndia, a la província de Chiang Mai.

La postal l'ha enviat en Jobbo.

Veler "Meridianas"

El "Meridianas" és un veler de tres pals, construït el 1948 a Finlàndia. Fins a finals de la dècada de 1960 va servir com a vaixell-escola de la Unió Soviètica i després, des de 1971, es va utilitzar com a restaurant. Amb el temps va deteriorar-se greument, fins que el 2012 va ser restaurat i en l'actualitat torna a servir com a restaurant al moll del port de Klaipeda, la tercera ciutat de Lituània, a la costa del Mar Bàltic. El vaixell s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat.

El segell commemora el 500è aniversari de la Batalla d'Orsha, en què els exèrcits lituà i polonès, comandats per Konstanty Ostrogski, van vèncer l'exèrcit moscovita.

La postal l'ha enviat la Vaida.

Speicherstadt, Hamburg

Speicherstadt és un barri de magatzems on els edificis s'alcen sobre fonaments de pilars de fusta de roure. Servia com a zona franca on es podia emmagatzemar mercaderies que no pagaven aranzels fins que en sortien. Va ser construït entre 1883 i 1927 i formava part del port d'Hamburg, un dels més actius del món, fins a 2003. Va començar a caure en desús a la dècada de 1960, amb l'expansió dels contenidors i amb la incapacitat dels canals i dàrsenes per rebre vaixells cada vegada més grans. En els darrers anys s'hi ha fet una àmplia campanya de rehabilitació i de reurbanització. La zona de magatzems ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

El primer segell pertany a una emissió de Nadal.

La postal l'ha enviat la Sandra.

Castell de Loket

Loket és un poble d'uns 3100 habitants, a la regió de Karlovy Vary, a l'extrem occidental del país, a prop de la frontera alemanya. L'element més destacat és el Castell (en txec Hrad Loket, en alemany Burg Elbogen), d'estil gòtic, construït durant el segle XII, al lloc on hi hagué una fortalesa anterior. Enfilat sobre un promontori rocós i envoltat per tres costats pel riu Ohře, era considerat pràcticament inexpugnable. La primera menció de la vila és de 1234. Actualment, el conjunt inclou, entre altres, la Casa del Margrave, d'estil romànic i dedicada a museu, i l'església barroca acabada el 1734, que substituí l'església anterior gòtica, destruïda per un incendi el 1725. 

El segell és dedicat a Postcrossing.

La postal l'ha enviat la Monika.

Olives de Niça

L'Oliva de Niça és una Denominació d'Origen Protegida des de 2004, per a la producció d'olives de 99 comunes del departament dels Alps-Marítims, sobretot de la vall del riu Paillon (en occità Palhon), que desemboca a la Badia dels Àngels de Niça. L'única varietat autoritzada és la caillette, també anomenada niçoise, oliva negra de Niça, oliva de Grasse, pendoulier i altres noms. La postal reprodueix un cartell publicitari de les olives "La Petite Niçoise".

La postal l'ha enviat en Gilles.

Emmy Noether

Emmy Noether (1882-1935) és una matemàtica i física teòrica alemanya, de família jueva, considerada una de les figures més rellevants del segle XX. Nascuda en una família culta, aviat va destacar en el camp de les matemàtiques i va aconseguir ser reconeguda, malgrat el fet de ser dona. El 1933, amb les lleis racials nazis, va ser acomiadada com a professora i es va refugiar als Estats Units, on va donar classes a Princeton i a Bryn Mawr. Va morir el 1935 com a conseqüència de complicacions després d'una operació. El seu treball segueix essent rellevant en el desenvolupament de les matemàtiques i la física teòrica actuals.

El primer segell és dedicat a l'actriu sueca Greta Garbo (1905-1990).

La postal l'ha enviat la Monika.

Ós bru euroasiàtic

L'ós bru euroasiàtic, Ursus arctos arctos, és una subespècie de l'ós bru que es troba a Europa i  Sibèria Occidental, des de la Península Ibèrica fins a Escandinàvia i el riu Ienissei. El seu hàbitat solen ser els boscos madurs d'Euràsia. L'ós bru pot viure entre 25 i 30 anys. El seu color pot variar força, des del marró molt fosc, quasi negre, fins al daurat clar i diverses gammes de grisos. L'ós és un animal omnívor. L'ós bru euroasiàtic és l'animal nacional de Finlàndia.

El segell és pertany a una sèrie dedicada a les joguines.

La postal l'ha enviat l'Anu.

Abadia de Höglwörth

L'Abadia de Höglwörth (Kloster Höglwörth) és un antic monestir de canonges agustinians, dedicat a Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1125. L'antic monestir es troba en una península del llac Höglwörth, al municipi d'Anger, a la comarca de Berchtesgadener Land,  a l'extrem sud de Baviera. L'església rococó es va construir a partir de 1675, tot i que es va conservar el cor de l'antiga església romànica del monestir.  El monestir va ser secularitzat el 1817.

El primer segell pertany a una emissió de Nadal.

La postal l'ha enviat la Monika.

Palau Bothmer

El Palau Bothmer (Schloss Bothmer) és un gran palau senyorial barroc, situat al municipi de Klütz, a prop del Mar Bàltic, a l'estat de Mecklenburg-Vorpommern. El palau, inspirat en l'arquitectura holandesa i anglesa de l'època, és obra de Johann Friedrich Künnecke (m. 1738) i va ser construït entre 1726 i 1732. El palau es caracteritza per la simetria, amb un cos central connectat per ales de dos pisos amb pavellons de tres plantes. Va pertànyer a la família Bothmer fins a 1945 i, actualment, és un museu que inclou un gran parc al seu voltant. 

El primer segell és dedicat al far de Campen, a la Baixa Saxònia.

La postal l'ha enviat l'Henriette.

Una il·lustració de Nora Ryser

Nora Ryser (1994) és una il·lustradora suïssa. La postal reprodueix la portada del llibre "Salutacions des de la cuina. Textos sobre el sufragi femení", de les autores suïsses Rita Jost (1951) i Heidi Kronenberg (1953), il·lustrat per Nora Ryser. A la part posterior de la postal hi ha una cita de l'escriptora suïssa Ariane von Graffenried (1978): "La llar no ha pas mort des de l'adopció del sufragi femení". 

El segell és dedicat a la flor de la tomaquera, Lycopersicon lycopersicum.

La postal l'ha enviat l'Anna.

Allgäu

L'Allgäu és una regió de Suàbia, situada a l'extrem sud-oest de Baviera i en territoris veïns de l'estat de Baden-Württemberg i d'Àustria, als peus dels Alps. La regió té peculiaritats culturals i lingüístiques importants i és una destinació molt popular per la bellesa del seu paisatge i per les pistes d'esquí. La postal mostra alguns dels pobles de la regió, com ara Oberstdorf, Fischen, Sonthofen, Oberstaufen, Scheidegg o Bad Hindelang, tots ells a Baviera, o Isny, a Baden-Württemberg, a més del Castell de Neuschwanstein, un dels atractius turístics més destacats d'Alemanya. 

El segell pertany a una sèrie dedicada a les il·lusions òptiques. 

La postal l'ha enviat en Lucas. 

Església de Týn

L'Església de Nostra Senyora de Týn, a prop de la Plaça de la Ciutat Vella de Praga, és una notable església gòtica del segle XIV, acabada pels volts de 1450. Les seves dues torres fan vuitanta metres d'alçada i les agulles estan rematades per vuit agulles més petites cadascuna. El seu portal nord és un gran exemple de l'escultura gòtica de la regió, mentre que l'entrada principal es troba a la cara occidental i s'hi arriba per un estret passadís que separa l'església de les cases que hi ha al davant i que la separen de la Plaça de la Ciutat Vella. 

La postal l'ha enviat la Nancy des dels Estats Units. 

Lloro de front blau

El lloro de front blau o amazona frontblava, Amazona aestiva, és una au molt emprada com a ocell de companyia, originària dels boscos i terres de conreu del sud i est del Brasil, Paraguay, nord -est de l'Argentina i est de Bolívia. L'amazona frontblava fa uns 38 centímetres i és de color verd, amb plomes blaves al front i grogues a les galtes, amb el bec negre i sense dimorfisme sexual. 

El segell és dedicat a Fritz Walter (1920-2002), destacat futbolista de la selecció alemanya dels anys 50 i del FC Kaiserslautern. 

La postal l'ha enviat en Sebastian.

Colors i sabors d'Alsàcia

Alsàcia té costums i tradicions ben arrelats, com l'amor pels vestits tradicionals i pels seus símbols, com les cigonyes. La postal també mostra un altre dels elements imprescindibles del paisatge alsacià, les vinyes, d'on surt el raïm que servirà per produir els prestigiosos vins alsacians, majoritàriament blancs, com el riesling o el gewürztraminer. La gastronomia alsaciana forma part de la tradició culinària germànica, amb plats com el baeckeoffe o la choucroute, amb moltes receptes vinculades al porc. 

La postal l'ha enviat en Gilles.

150 anys de postals

Les primeres targetes postals es van utilitzar fa uns 150 anys, a la dècada de 1860. Al principi eren oficials, editades per les administracions de correus, amb el franqueig imprès en una cara i amb l'altra cara en blanc per poder-hi escriure un missatge. Aviat, però, van adoptar la forma actual i van esdevenir molt populars. En les darreres dècades, l'aparició de noves tecnologies les ha anat marginant, tot i que segueixen essent un objecte turístic destacat. Iniciatives com Postcrossing han demostrat la popularitat de les targetes tradicionals, enfront de les virtuals, i els seus membres ja han intercanviat prop de seixanta milions de postals arreu del món. 

La postal l'ha enviat la Karla.

Hotel Hof Sudermühlen

Egestorf és un municipi de l'estat de la Baixa Saxònia, d'uns 2700 habitants, a tocar de la Landa de Lüneburg (Lüneburger Heide) que, en bona part, forma part d'una reserva natural. El paisatge únic de la Landa l'ha convertit en una destinació turística popular. A Egestorf hi ha un bon nombre de fondes i hotels, amb una excel·lent gastronomia, que són el punt de partida per a moltes activitats vinculades al senderisme, el ciclisme, el golf o l'equitació. Un d'aquests hotels és el Hof Sudermühlen, que inclou també un notable restaurant. 

La postal l'ha enviat l'Annette.