divendres, 30 de novembre del 2018

Sant Pere i Sant Pau de Vilnius

L'Església de Sant Pere i Sant Pau (Šv. apaštalų Petro ir Povilo bažnyčia) és un temple catòlic de Vilnius que forma part de l'antic monestir dels Canonges Regulars del Laterà. L'església va ser consagrada el 1701 i és considerada una obra mestra del barroc lituano-polonès. L'interior és recobert per uns dos mil elements decoratius, obra de Giovanni Pietro Perti (1648-1714) i Giovanni Maria Galli. La decoració combina una gran varietat de motius: Sant Cristòfol, el patró de Vilnius, altres sants, representacions de les virtuts, elements florals, litúrgics o domèstics, petxines, cintes, àngels, criatures fantàstiques i altres. L'orgue es va instal·lar a principis del segle XX.
El segell commemora el 300è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Trakai, que es va fer el 1718.
La postal l'ha enviat la Daiva.



dijous, 29 de novembre del 2018

Gojinjo-daiko

Gojinjo-daiko és el nom d'un tambor ritual japonès que es troba estrictament reservat per als habitants del poble de Nafune, de només 250 habitants, a la prefectura d'Ishikawa, a la costa centre-occidental de l'illa de Honshu. L'origen del ritual es troba el 1577, quan un senyor de la guerra va envair la província de Noto i els seus habitants desarmats s'hi van resistir al so d'un tambor de guerra i amb màscares de ferotges esperits que van espantar els enemics i els van foragitar. 
La postal l'ha enviat en Hirohito.




dimecres, 28 de novembre del 2018

Castell de Raseborg

El Castell de Raseborg (en finès Raaseporin linna, en suec Raseborgs slott) es troba al sud de Finlàndia. Va ser acabat entre 1373 i 1378 i el seu principal objectiu era protegir els interessos suecs al Sud de Finlàndia contra la ciutat hanseàtica de Tallinn. L'indret era, originàriament, una petita illa en una badia, que amb el pas del temps i el retrocés del mar a la zona va esdevenir d'accés més difícil per als vaixells i va anar perdent importància. El castell va ser abandonat el 1553, poc després de la fundació de Helsinki. 
El segell és dedicat al vestit tradicional finès.
La postal l'ha enviat la Jaana.



dimarts, 27 de novembre del 2018

Península de Beara

La Península de Beara (Béarra) és una de les cinc penínsules de la costa sud-occidental d'Irlanda, repartida entre els comtats de Kerry, al nord, i de Cork, al sud. La Península es troba entre el riu Kenmare (de fet una badia) i la Badia de Bantry. L'interior de la península és ocupat per les Muntanyes de Caha i les de Slieve Miskish. Una ruta turística, l'Anell de Beara, de més de 150 km, recorre la península.
El primer segell pertany a la sèrie EUROPA de 2018, dedicada al tema dels ponts, i mostra el Mizen Head Footbridge. Els altres dos mostren dues flors, la prímula acaule, Primula vulgaris, i una orquídia irlandesa, Neotinia maculata. 





Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats. La calcita pura és extremadament rara a la naturalesa i, en aquest cas, és incolora i transparent. Sovint, però, presenta impureses que poden canviar-ne el color, bàsicament cap a tonalitats marrons o groguenques.
El segell pertany a una sèrie dedicada als minerals, en aquest cas la calcita.
La maxicard l'ha enviat en Gilles.



dilluns, 26 de novembre del 2018

San Vincenzo al Volturno

L'antiga Abadia de San Vincenzo al Volturno es troba a la província d'Isernia, a la regió de Molise, a la Itàlia central. Actualment hi ha un monestir de monges benedictines, però el complex històric està essent objecte d'una exhaustiva investigació arqueològica i un ambiciós procés de restauració. El monestir va ser fundat el 731 i, en una de les dependències, s'hi han trobat importants frescos del segle IX, amb escenes de la Mare de Déu, Jesús, el martiri de Sant Esteve i de Sant Llorenç i escenes de l'Apocalipsi de Joan. 
El segell és dedicat a la Piazza del Plebiscito de Nàpols.
La postal l'ha enviat en Kostas.



diumenge, 25 de novembre del 2018

Ball tradicional de Tirana

El folklore albanès inclou una gran varietat de balls tradicionals, amb molta diversitat regional. Trobem balls rituals, de noces, de festeig o danses còmiques, també hi ha danses de guerra i de demostració de la força i el valor dels homes. Els balls poden ser en parelles o en grups, tant masculins com femenins o mixtos. El folklore albanès presenta semblances amb el d'altres pobles dels Balcans, tant eslaus com grecs, i també amb els turcs.
Els dos primers segells són dedicats als vestits tradicionals d'Elbasani, al centre del país. L'altre segell és dedicat a Ibrahim Rugova (1944-2006), figura central de la lluita per la indepedència de Kosovo. 
La postal l'ha enviat l'Indrit.




Somriure i delícies d'Alsàcia

Aquesta simpàtica noia, amb el vestit tradicional alsacià, ens mostra algunes de les delícies gastronòmiques d'Alsàcia. La gastronomia alsaciana té clares relacions amb les tradicions germàniques. És molt coneguda pels seus vins, sobretot blancs, i la seva cervesa, però també per plats contundents a base de carn de porc o el choucroute, servit amb salsitxes i altres embotits, cansalada, porc fumat, patates i altres productes. La varietat de les postres també és molt gran. 
Els segells pertanyen a una sèrie dedicada a les imatges de la Terra preses des de l'Estació Espacial Internacional. El matasegells commemora el centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial i procedeix de Truchtersheim, al departament alsacià de Bas-Rhin.
La postal l'ha enviat en Gilles.






dissabte, 24 de novembre del 2018

Lin Dai

Lin Dai (nascuda Cheng Yueru, 1934-1964) va ser una popular actriu del cinema de Hong Kong, protagonista de pel·lícules en mandarí a les dècades de 1950 i 1960. Va guanyar quatre vegades el premi a la millor actriu al Festival de Cinema Àsia Pacífic. Va interpretar sovint personatges femenins atrapats en històries d'amor sense futur. Lin Dai es va suïcidar el juliol de 1964. 
Els segells són dedicats a diversos indrets de Hong Kong com Tai Long Wan o les illes exteriors de Kang Lau Shek i Northern Ninepin Island.
La postal l'ha enviat la Sandy.





Casa de Misericòrdia de Minsk

La Casa de Misericòrdia (em bielorús дом Міласэрнасці, en rus дом милосердия) és un centre benèfic de l'Església Ortodoxa de Bielorússia, creada cap a principis de la dècada del 2000, amb ajuts procedents de diverses esglésies europees. La Casa té capacitat per atendre unes cent persones, entre infants orfes i gent gran sola.
La postal l'ha enviat en Vitaly.



divendres, 23 de novembre del 2018

Mont Arayat

El Mont Arayat (en kampampangan, Bunduk Arayat) és un volcà basàltic inactiu del nord de la província de Pampanga, a l'illa de Luzon. El volcà, de 1026 metres, es troba en una gran plana agrícola i no hi ha registres històrics d'erupcions. El cràter s'ha enfonsat per l'oest i ha donat lloc a un cràter trencat. La muntanya és un destí turístic popular. La muntanya té històries mitològiques, com la que la considera la llar del déu del sol i de la guerra, Apung Sinukuan, o de la deessa de la muntanya, Maria Sinukuan. 
El segell és dedicat a l'Hibiscus, un gènere de plantes que inclou centenars d'espècies. 
La postal l'ha enviat la Leila. 



dijous, 22 de novembre del 2018

Basílica i muralles de Trnava

Trnava és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia, d'uns 65 mil habitants. Trnava va ser la primera ciutat de l'actual Eslovàquia a rebre, el 1238, els privilegis de ciutat concedits pels reis hongaresos. Les muralles originals de fusta van ser substituïdes, durant els segles XIII i XIV, per muralles de maons que encerclaven una de les ciutats més grans de l'Europa Central de l'època. La basílica de Sant Nicolau va ser construïda entre 1380 i 1421, en estil gòtic tardà, amb capelles laterals barroques de la primera meitat del segle XVII. 
El primer segell és dedicat a la Unitat de Trasplantament de Medul·la Òssia de l'Hospital Infantil Universitari de Bratislava. El segon és dedicat a l'església de planta circular de Santa Margarida, al poble de Šivetice, de la primera meitat del segle XIII. 
La postal l'ha enviat en Laco.




dimecres, 21 de novembre del 2018

Cantal

El departament de Cantal, a l'Alvèrnia, coincideix bàsicament amb l'antiga Alta Alvèrnia i amb els Monts de Cantal, al centre de l'Altiplà central de França. Amb uns 146 mil habitants, és un dels departaments menys poblats del país. La seva capital és Aurillac (Orlhac). L'activitat econòmica tradicional s'ha basat en la ramaderia i l'agricultura i, actualment, en un turisme cada vegada més destacable. La postal mostra diverses imatges de Cantal : el Puy Mary, de 1787 metres, un dels cims del territori, el Viaducte de Garabit, la Torre del Rellotge de Salers, la Catedral de Saint-Flour (Sant Flor), un grup folklòric de la zona o les vaques de la raça Salers. 
El primer segell és dedicat a la mallerenga blava, Cyanistes caeruleus. El segon mostra una imatge presa des de l'Estació Espacial Internacional. 
La postal l'ha enviat en Gilles.




dimarts, 20 de novembre del 2018

Catedral de Tournai

Tournai és una ciutat d'uns 70 mil habitants, a la província d'Hainaut, a Valònia. La ciutat, un dels centres culturals més importants de Bèlgica, és seu episcopal des de 1146. L'edifici més emblemàtic és la Catedral de Nostra Senyora (Cathédrale Notre-Dame), un gran edifici de pedra calcària grisa blavosa, típica de la regió. Es va construir a partir del segle XII sobre un edifici anterior i es va acabar el 1255. La nau és romànica, de formes pesades i severes. El transsepte, de transició del romànic al gòtic, amb les seves cinc torres, és l'element més emblemàtic de la catedral. Finalment, el cor és d'estil gòtic. Notre-Dame de Tournai ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
El segell és dedicat a la Catedral de Notre-Dame de Tournai.
La postal l'ha enviat la Gerda.



Radio Valloire

Valloire és una comuna del departament de Savoie, de 1135 habitants. Valloire és el municipi més meridional del departament, a la vall de la Maurienne. L'economia tradicional es basava en l'agricultura i la ramaderia de muntanya i també en el contraban per la proximitat de la frontera italiana. A la dècada de 1930 hi van arribar els primers esquiadors i l'economia local va començar la seva transformació. La comuna inclou l'estació d'esquí de Valloire-Galibier, unida a la veïna estació de Valmeinier, amb qui forma la gran àrea de Galibier-Thabor, amb 83 pistes i 150 km esquiables. Radio Valloire, la ràdio local, va desaparèixer el 2014.
El segell és dedicat a la província d'Alacant.
La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.



dilluns, 19 de novembre del 2018

Venedor de màscares a Singapur

Les màscares són una artesania tradicional de paper, amb cada màscara pintada a mà. Aquestes màscares s'usaven com a ofrenes a déus i esperits i per a la realització de nombrosos rituals. Els artesans de màscares tradicionals van desapareixent i imatges com la de la postal, que mostra Yeo Ban Kok, un d'aquests artesans, amb la seva parada de venda ambulant, són només un record a la molt moderna ciutat de Singapur. 
El primer segell és dedicat a les dones samsui, immigrants xineses a Malàisia i a Singapur, que treballaven en feines dures relacionades amb la construcció i la indústria. El segon mostra la zona de Kampong Glam, en el passat un barri malai benestant de la ciutat de Singapur. 
La postal l'ha enviat en Jobbo.




diumenge, 18 de novembre del 2018

Al Nord de Mali

El Nord de Mali es diveideix en tres regions (Tombouctou, Kidal i Gao), que representen 2/3 de la superfície del país i, només el 10 % de la població. En aquesta zona, part del Sahel i part del desert del Sàhara, l'activitat ramadera és important i els camells són un element essencial per als seus habitants. La postal mostra una fotografia de l'activitsta i bloguera maliana Fatouma Haber. 
Els segells mostren un serval, Leptailurus serval, un felí de mida mitjana. Serval també és el nom de l'operació militar francesa i maliana, amb suport d'altres països, contra les milícies islamistes que van arribar a dominar bona part de la zona. 
La postal ens ha arribat a través de "Postcards from Timbuktu", una iniciativa solidària que permet a un grup de guies turístics de Timbuktu de disposar d'uns petits ingressos extres en una època de poca afluència de turistes a la zona.



Carnaval de Basilea

Basilea (Basel), al nord de Suïssa, celebra el carnaval més gran del país (Basler Fasnacht). El carnaval dura 72 hores, des de les 4 de la matinada del dilluns després del Dimecres de Cendra fins les 4 de la matinada del dijous. Gairebé 18 mil Fasnächtler es disfressen i desfilen amb la màscara coneguda com a Larve i s'han de mantenir d'incògnit en tot moment. Les desfilades del dilluns i del dimecres a la tarda, el Cortège, segueixen recorreguts ben definits en forma d'anell. No se sap des de quan se celebra el carnestoltes una setmana més tard que els altres carnavals, però es creu que podria remuntar a l'època de la Reforma protestant, amb la voluntat de diferenciar-se de les tradicions catòliques. La UNESCO ha declarat la festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat. 
El segell és dedicat a l'estació de trens de Bellinzona.



dissabte, 17 de novembre del 2018

Noia de la Guadeloupe

Guadalupe (en francès, Guadeloupe) és un departament francès d'ultramar, a les Petites Antilles, entre el Carib i l'Oceà Atlàntic. Guadalupe és formada per dues parts (Basse-Terre i Grande-Terre), separades per un estret canal, a més inclou les illes menors de La Désiderade, Marie-Galante i Les Saintes. Cristòfor Colom hi va arribar el novembre de 1493 i la va batejar en honor de la Mare de Déu de Guadalupe d'Extremadura. Els francesos la van ocupar el 1635. Guadalupe té uns 400 mil habitants, majoritàriament d'origen africà o mulats, amb minories d'europeus, indis asiàtics, xinesos, libanesos i altres. 
Els dos segells són dedicats als ponts. El primer mostra el Viaducte de Morlaix, un pas ferroviari a la vila de Morlaix (en bretó Montroulez), al departament bretó de Finistère. El segon és dedicat al Pont del Diable, a Saint-Jean-de-Fos (en occità Sant Joan de Fòrcs), al departament occità d'Hérault.
La postal l'ha enviat en Gilles.