dimecres, 17 de gener de 2018

Pagoda Kyaiktiyo

La Pagoda Kyaiktiyo, o Roca Daurada, és el tercer centre de pelegrinatge budista més important de Myanmar. La Pagoda es troba sobre una roca coberta de pa d'or, a 1100 metres d'altitud, a l'estat de Mon, al sud-est del país. La roca sembla desafiar la gravetat, mig suspesa al buit. Les dones no poden accedir al santuari interior, però si que poden arribar al balcó exterior i al pati inferior. Els pelegrinatges es concentren entre novembre i març i el lloc és també una atracció turística destacada.
El segell és dedicat a un instrument musical, el xilòfon birmà.
La postal l'ha enviat en Jobbo. Thank you very much !



dimarts, 16 de gener de 2018

Pont 25 d'Abril a Lisboa

El Pont 25 d'Abril és un pont suspès per a tràfic de vehicles i ferroviari que connecta les ciutats de Lisboa i Almada, travessant el riu Tajo (Tejo) en la seva part final. El pont va ser construït per l'American Bridge Company i va ser inaugurat el 1966 amb el nom de Pont Salazar. Després del triomf de la Revolució dels Clavells se li va donar el nom del dia en què va esclatar la revolució. El pont, de més de dos kilòmetres de longitud, és el més famós de Lisboa. 
El segell és dedicat a un dolç típic, el Pastel de Tentúgal.
La postal l'han enviat la Rosa Maria i el Guillem.



dilluns, 15 de gener de 2018

Sant Miquèu de Vielha

L'Església de Sant Miquel (Glèisa de Sant Miquèu) és l'església parroquial de Vielha, a la Vall d'Aran. Va ser construïda entre els segles XII i XIII, en un estil de transició del romànic al gòtic, i reformada en segles posteriors. La planta és d'una sola nau amb capelles laterals. La porta d'accés es va afegir a l'edifici original a principis del segle XIV, d'un estil gòtic primerenc però amb escultures de temàtica i simbologia romànica. La torre campanar és del segle XIV i va servir, també, com a torre de defensa. A l'interior s'hi conserva la pila baptismal romànica, l'altar major gòtic, pintures murals renaixentistes i, sobretot, la talla del Crist de Mijaran, del segle XIII. 
El segell és dedicat a l'Any Jubilar de 2017 a Santo Toribio de Liébana, a Cantàbria.



diumenge, 14 de gener de 2018

Llac de la Bullosa

El Llac de la Bullosa, o de la Bollosa, (en francès Lac des Bouillouses) es troba entre les comarques del Capcir i de l'Alta Cerdanya, al departament dels Pirineus Orientals. Situat a 2016 metres d'altitud, als peus del Carlit, era un conjunt d'aiguamolls i basses fins que, entre 1903 i 1910, s'hi va construir una presa per ajudar a regular el cabal del Tet. El llac s'alimenta del riu Grava, afluent del Tet. És un espai natural molt ric i, sobretot a l'estiu, rep un gran nombre de turistes. La riba occidental pertany al terme municipal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes), a l'Alta Cerdanya, i la riba oriental es troba al terme dels Angles (Les Angles), al Capcir.



Offenburg

Offenburg és una ciutat de l'oest de l'estat de Baden-Württemberg, a tocar de la frontera francesa, d'uns 58 mil habitants. La primera menció documental és de 1148 i el 1240 ja era una Ciutat Lliure Imperial, condició que va mantenir fins el 1803, quan va ser incorporada a Baden. Des de fa segles, Offenburg ha estat un destacat nus de comunicacions. Tot i que el 1689 va ser pràcticament destruïda per les tropes franceses, la ciutat té un bon nombre de cases tradicionals i alguns edificis destacats com la Ritterhaus, una casa senyorial de 1784 que ara és museu i arxiu de la ciutat, o el Königshof, que actualment és la seu de la policia.
El segell pertany a una sèrie dedicada als cotxes clàssics, en aquest cas l'Opel Manta A, fabricat entre 1970 i 1975.
La postal l'ha enviat en Gilles.



dissabte, 13 de gener de 2018

Santuari de Montgarri

El Santuari de Montgarri es troba a uns 1645 metres d'altitud, al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, vora la Noguera Pallaresa. El seu origen sembla situar-se cap al segle XII, però el santuari actual és del segle XVI. El conjunt el formaven l'església, on destaca el campanar octogonal acabat en fletxa, i diverses edificacions, algunes desaparegudes, com ara la rectoria, l'hospital i la casa de l'administrador. El Santuari és un dels principals centres de devoció de la Vall d'Aran i zones properes del Pallars Sobirà i l'Arieja i s'hi fan aplecs el 2 de juliol, el 15 d'agost i el 8 de setembre.
El segell correspon al disseny premiat per Correos en el concurs que convoca cada any.



divendres, 12 de gener de 2018

Prasat Hin Phimai

Prasat Hin Phimai és un temple que es troba a la ciutat de Phimai, província de Nakhon Ratchasima, al nord-est de Tailàndia. El temple és un santuari del budisme Mahayana i un dels exemples més destacats de l'arquitectura khmer en territori tailandès. Va ser construït entre finals del segle XI i finals del segle XII, en estil khmer clàssic, semblant a l'estil d'Angkor. L'espai del temple és protegit i es troba dins del Parc Històric de Phimai.
El primer segell és dedicat, justament, al Parc Històric de Phimai. El segon commemora l'aniversari de la fundació de la Universitat Chulalongkorn de Bangkok. El tercer és dedicat a un dels grans felins, el tigre, Panthera tigris.
La postal l'ha enviat en Jobbo. Moltes gràcies !






dijous, 11 de gener de 2018

Castell d'If

El Castell d'If -o d'It- (en francès Château d'If, en occità Castèu d'It) és una fortalesa situada a l'illot homònim, una de les quatre illes que formen les Îles du Frioul (Archipèla dau Frieu), davant la costa de Marsella. El castell va ser construït entre 1527 i 1529 amb finalitat defensiva, però aviat va perdre la seva funció militar i va esdevenir una presó, famosa per les seves dures condicions. Actualment és un dels atractius turístics de Marsella. La fortalesa va esdevenir mundialment famosa a partir de la publicació, el 1844, de la novel·la "El comte de Montecristo", d'Alexandre Dumas. 
El segell és dedicat al paisatge de la comuna de Chamonix-Mont-Blanc, al departament d'Haute-Savoie, als peus del Mont Blanc.
La postal l'ha enviat en Gilles.



dimecres, 10 de gener de 2018

Vitrall de la Casa Garriga Nogués

La Casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona, és una obra d'Enric Sagnier (1858-1931), construïda entre 1899 i 1901 en un estil eclèctic amb una certa tendència classicista i influència modernista. Els vitralls de l'edifici són obra d'Antoni Rigalt (1861-1914) i del seu taller. La postal mostra el més destacat, a la sala annexa del pis principal, amb un tema paisatgístic d'estil modernista.
El segell és dedicat a l'actriu còmica Lina Morgan (nascuda María de los Ángeles López Segovia, 1937-2015). 
La postal l'ha enviat l'Albert.



dimarts, 9 de gener de 2018

Església sobre la Sang a Iekaterinburg

L'Església sobre la Sang en Honor de Tots els Sants Resplendent a la Terra Russa és una església ortodoxa russa de la ciutat de Iekaterinburg que commemora la canonització del tsar Nicolau II i la seva família l'any 2000. L'església es va construir entre 2000 i 2003, en estil neobizantí, sobre l'indret on hi hagué la Casa Ipàtiev, enderrocada el 1977, on, el 1918, van ser morts el tsar i la seva família. El complex inclou dos temples, un campanar, un annex patriarcal i un museu dedicat a la família imperial russa. L'església és obra dels arquitectes Mazaev, Morozov i Grachev. 
Els segells són dedicats als krèmlins d'Astrakhan, Riazan, Pskov i Rostov.
La postal l'ha enviat en Vladimir.



dilluns, 8 de gener de 2018

Nougat de Montélimar

El nougat de Montélimar (en occità i català, nogat de Montelaimar) és un producte tradicional de Provença, i especialment de la vila de Montélimar, al departament de Drôme, dins la regió històrica del Delfinat. Montélimar forma part de la regió de la Drôme Provençale, que ocupa el terç sud del departament. La vila destaca pel Castell dels Adhémar, d'origen medieval i modificat al segle XV, que des de 2000 és un important centre d'art contemporani. El nougat és una llaminadura que originàriament es feia amb nous, d'aquí el seu nom, semblant al torró o a l'halva. El nogat conté ametlles, sucre, clara d'ou i mel, tot i que se n'han desenvolupat varietats amb xocolata, fruits confitats o plantes aromàtiques. 
El segell és mostra una obra, "Roses", del pintor realista Henri Fantin-Latour (1836-1904).
La postal l'ha enviat en Gilles.



diumenge, 7 de gener de 2018

Yukihiro Fukuda : Pingüins

Yukihiro Fukuda és un prestigiós fotògraf de la naturalesa japonès, col·laborador de revistes, columnista i autor de llibres de fotografies, sovint relcionades amb la vida salvatge i la naturalesa del Japó. Una obra seva és aquesta filera de pingüins avançant cap al mar.
Els segells pertanyen a una sèrie dedicada a la vida marina, centrada en aquest cas en els pingüins.
La postal l'ha enviat la Natsue.




Nadal relaxat

Aquesta simpàtica postal ens recomana prendre'ns amb tranquil·litat les festes nadalenques i ens proposa la pràctica del ioga i ens mostra diverses postures : el Pas, el Trineu Ràpid, Rudolph Assegut, Salutació a l'Advent, Ninot de Neu, Pota de Ren... . Postures del ioga adaptades a les festes nadalenques.
La postal l'ha enviat la Viki.




dissabte, 6 de gener de 2018

Frontal de Mosoll (detall)

Santa Maria de Mosoll és una església romànica del lloc de Mosoll, al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya. D'aquesta església procedeix un frontal d'altar que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. El frontal mostra diverses escenes relacionades amb la vida de la Mare de Déu. Al primer quadrant hi ha aquesta imatge dels Tres Reis a cavall, camí de Betlem. Hi ha també representats Maria amb l'Infant, Sant Josep, la Visitació, l'Anunciació, la Presentació de Jesús al Temple i la Dormició de la Verge. El frontal és obra d'un artista anònim vinculat al Taller de la Seu d'Urgell, entorn de 1200.
El segell és dedicat a la proclamació de Jerez de la Frontera com a capital mundial del motociclisme.



divendres, 5 de gener de 2018

Una puntaire finlandesa

Els boixets o punta al coixí (en finès nypläys) són un art tèxtil practicat per les puntaires i estès per molts indrets d'Europa. A Finlàndia hi ha tres grans tipus de puntes, un dels quals, aplicat bàsicament a llençols i roba tradicional, és l'estil de Karèlia, documentat des de finals del segle XVI. Un exemple d'aquesta activitat és aquesta puntaire de Luumäki, a la regió de Karèlia del Sud, al sud-est de Finlàndia. La fotografia procedeix del Museovirasto, el Consell Nacional de Finlàndia per a les Antiguitats, que preserva l'herència cultural de Finlàndia.
El segell és dedicat als Moomins, uns populars personatges de Finlàndia.
La postal l'ha enviat l'Aaltoska.



dijous, 4 de gener de 2018

Stuart Carvalhais: Suite de Fados

Stuart Carvalhais (1887-1961) va ser un multifacètic artista portuguès, pintor, il·lustrador, dissenyador, fotògraf i escenògraf, entre altres activitats. La postal mostra el disseny de la coberta d'un recull de partitures de fados, "Suite de Fados", que inclou alguns dels fados més destacats, com ara "Maria Victoria", "Passagens da vida" o "Fado 31". El fado és l'expressió més popular i coneguda de la música portuguesa. Hi ha, bàsicament, dues versions de fados : el més personal i popular dels barris de Mouraria i Alfama, a Lisboa, i el més acadèmic de Coïmbra.
El segell pertany a una sèrie dedicada a la ciutat de Porto, i mostra un dels elements més importants de la ciutat, el riu Douro.
La postal l'ha enviat en Duarte.



dimecres, 3 de gener de 2018

Font de Vauclusa

La Fontaine de Vaucluse (en occità, La Fònt de Vauclusa), a prop d'Avinyó, al peu d'un penya-segat abrupte de 230 metres,  amb més de 600 metres cúbics anuals, és el broll d'aigua més gran de França i un dels més grans del món. La Font és una gran surgència càrstica, única sortida de l'aigua que s'escola per les formacions càrstiques de la zona. La font alimenta el riu Sorgue (Sòrga). En l'antiguitat va ser un lloc d'ofrenes rituals molt conegut. La postal inclou un poema de Francesco Petrarca (1304-1374), que va visitar la font. L'indret es troba a la comuna de Fontaine-de-Vaucluse (en occità, La Fònt de Vauclusa o, simplement, Vauclusa), al departament de Vaucluse, a la Povença. 
Els segells pertanyen a una sèrie dedicada als ajuntaments (mairies) de França, en aquest cas el de Cercy-la-Tour, una comuna de 1800 habitants, al departament de Nièvre, a la Borgonya, i el de Créteil, de 91 mil habitants, al departament de Val-de-Marne, a prop de París.
La postal l'ha enviat en Gilles.





dimarts, 2 de gener de 2018

Otsagabia / Ochagavía

Otsagabia (Ochagavía és el nom castellà) és un poble de nord-est de Navarra, a la Vall de Salazar (Zaraitzu ibarra), a la comarca d'Erronkari-Zaraitzu (Roncal-Salazar). El municipi té uns 535 habitants. Les cases típiques tenen teulades amb un fort pendent i un espai entre elles. El poble conserva diverses cases nobles, l'església de Sant Joan Evangelista, del segle XI i reformada als segles XVI i XVII, el pont medieval sobre el riu Anduña i, al seu terme municipal, la Selva de Irati (Iratiko oihana), una de les fagedes i avetoses més ben conservades d'Europa, a més de ser la massa forestal més gran de Navarra. 
El segell és dedicat al mareòmetre de Portugalete, a Biscaia, instal·lat el 1883 per mesurar les marees i encara en funcionament.



dilluns, 1 de gener de 2018

Feliç 2018 !

Us desitgem un feliç 2018 a tots !

La Capella de Periques és un dels indrets més estimats per la gent de Puig-reig. La capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme, d'una sola nau i absis semicircular, molt petita, va ser construïda al segle XVIII aprofitant les restes d'una antiga església romànica de tres naus, dedicada a Sant Julià. A finals del segle XIII, els Templers hi van construir el gran casal que va passar posteriorment als Hospitalers i que, des del segle XVII, és una masia. El so de la campana de Periques forma part del paisatge sonor del nostre poble. 

Bon Any Nou !










diumenge, 31 de desembre de 2017

Un Sant Jaume romànic

El santuari de Nuestra Señora de la Peña de Francia es troba a 1727 metres d'altitud, a El Cabaco, municipi de la província de Salamanca. El lloc atrau a un gran nombre de pelegrins, excepte els mesos d'hivern , que és pràcticament inaccessible. El conjunt és format per l'església, el convent dels frares dominics que custodien el santuari i diverses capelles exteriors. El santuari s'alça a l'indret on, el 1434, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. A les capelles hi ha les imatges trobades en els anys següents: Sant Jaume, el 1439, Sant Andreu, el 1440, i el Sant Crist, el 1446. Sant Jaume és representat amb el bastó de pelegrí, amb una figura esvelta i desproporcionada.
El segell és dedicat a la dansa tradicional a Espanya.



dissabte, 30 de desembre de 2017

Casa tradicional a Strasbourg

Strasbourg, la capital d'Alsàcia, conserva un gran nombre de construccions tradicionals, amb el típic entramat de fusta, especialment al barri de la Petite France, dins de la Grande Île, el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat. Una de les cases més antigues és la del número 1 de la Place du Marché-aux-Cochons-de-Lait, a prop de la Catedral. La casa va ser construïda el 1477 i restaurada el 1602 i 1613. Tota la plaça, però, és envoltada de cases antigues amb entramat de fusta. Des de finals del segle XVIII la plaça s'havia especialitzat en el comerç del porc i, actualment, és plena de terrasses de cafès i restaurants.
El segell és dedicat al pintor impressionista Frédéric Bazille (1841-1870) i mostra l'obra "Vista del poble", pintada el 1868, que mostra una noia davant del poble de Castelnau-le-Lez, al departament de l'Hérault. L'obra es troba al Musée Fabre de Montpeller.
La postal l'ha enviat en Gilles.



divendres, 29 de desembre de 2017

Una obra de Jan Bergerlind

Jan Bergerlind és un il·lustrador suec, autor d'una extensa obra com a dibuixant d'historietes, il·lustrador de llibres i revistes, autor de postals de Nadal... , amb escenes de les tradicions escandinaves o de la vida quotidiana, sobretot de les zones rurals de Suècia. Jan Bergerlind és molt conegut i la seva obra és molt popular, especialment als països escandinaus. 
La postal l'ha enviat la Susanna des de Finlàndia.



dijous, 28 de desembre de 2017

Brugge

Brugge, o Bruges, és la capital de Flandes Occidental i té uns 118 mil habitants. Com passa amb altres ciutats, a vegades se l'ha anomenat la Venècia del Nord. La primera menció de la ciutat és del segle IX i aviat va esdevenir una de les ciutats més riques d'Europa, com a part de la Lliga Hanseàtica. El declivi va arribar a partir de 1500, amb Anvers ocupant el seu lloc. La ciutat medieval de Bruges és de les més ben conservades d'Europa i ha esdevingut un atractiu turístic molt destacat. Hi destaquen la Catedral de Sant Salvador, l'Església de Nostra Senyora, el Beguinatge, l'Ajuntament, diverses portes de la ciutat, els canals o la Plaça del Mercat.
El segell és dedicat a la xocolata belga, un dels símbols nacionals més famosos.
La postal l'ha enviat la Hilde.



dimecres, 27 de desembre de 2017

Arquitectura de Kyiv

La ciutat de Kyiv té una rica i variada arquitectura d'èpoques molt diverses. La postal mostra alguns edificis destacats de la ciutat. A l'esquerra, dalt d'un turó, l'Església de Sant Andreu, barroca, construïda entre 1747 i 1754,  obra de Bartolomeo Rastrelli (1700-1771). A la dreta, l'Església de la Nativitat de Crist, d'aire neoclàssic, del segle XIX, destruïda a la dècada de 1930 i reconstruïda entre 2002 i 2004. Al centre, de dalt a baix, l'edifici principal de la Universitat Nacional de Kyiv- Acadèmia Mohyla, l'Església Naberegno-Nikolskaya, construïda entre 1772 i 1775, i l'Església de la Benaurada Verge Pirogoshya, construïda el 1998.
La postal l'ha enviat la Kseniya.