dijous, 23 de març de 2017

Abadia i Col·legi de Sankt Blasien

L'antiga abadia benedictina de Sankt Blasien (Kloster St. Blasien) es troba a prop de la vila homònima, a la regió de la Selva Negra, al sud de l'estat de Baden-Württemberg. El monestir va ser fundat cap al segle XI i secularitzat el 1806. Part dels edificis es van convertir en una fàbrica, la resta, des de 1934, van esdevenir un prestigiós col·legi dels jesuïtes (Kolleg St. Blasien), que té un internat i més de 800 alumnes. Un dels edificis principals és l'església, que es va cremar el 1768 i va ser reconstruïda com un temple circular d'estil neoclàssic el 1781 per Pierre-Michel d'Ixnard (1723-1795). 
El primer segell és dedicat al Chiemsee, un llac de Baviera.
La postal l'ha enviat en Michael.





dimecres, 22 de març de 2017

Elefants al capvespre

Una gran família d'elefants marxant per la sabana en un capvespre rogenc és una de les imatges més emblemàtiques d'Àfrica. Els elefants africans de la sabana, Loxodonta africana, formen grans grups matriarcals que es poden trobar encara per tota l'Àfrica subsahariana. Actualment se'ls considera una de les dues espècies d'elefants africans, juntament amb els elefants de bosc, menys nombrosos. A Sudàfrica se'ls troba sobretot als grans parcs nacionals com el Kruger National Park, on n'hi viuen més d'onze mil, l'Addo Elephant National Park, el Kgalagadi Tranfrontier Park i molts altres. 
La postal l'ha enviat la Jacqui.



dimarts, 21 de març de 2017

La Alberca

La Alberca és un municipi de la província de Salamanca, a la comarca de la Sierra de Francia, a uns 1048 metres d'altitud. La Alberca té uns 1125 habitants. La població conserva la seva arquitectura tradicional i hi destaca l'església parroquial de l'Assumpció, del segle XVIII, amb una gran torre construïda dos segles abans i un gran nombre de capelles escampades pel seu territori i, molt especialment, el santuari de la Virgen de la Peña de Francia, a 1723 metres d'altitud, on es venera una imatge trobada al segle XV. El terme municipal també inclou el Parc Natural de las Batuecas - Sierra de Francia. La vila conserva també molts costums religiosos i tradicions ancestrals, alguns de molt antics. Des de 2011 forma part de l'associació de "Los Pueblos más Bonitos de España". 
El segell correspon a la sèrie EUROPA de 2015 dedicada a les joguines antigues.
La postal l'ha enviat en David. Muchas gracias !.



dilluns, 20 de març de 2017

Sant Francesc de Velha Goa

Velha Goa va ser la capital de l'Índia portuguesa des del segle XVI fins al seu abandó, al segle XVIII, per una plaga. El 1759 la capital es va traslladar a Panjim o Nova Goa. Actualment només té uns 2500 habitants. El conjunt de convents i esglésies de Velha Goa ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una de les joies de la ciutat és l'Església i Convent de Sant Francesc d'Assís, L'actual edifici de l'antiga església dels franciscans, construïda el 1661, conserva la portalada de l'edifici anterior, d'estil manuelí. L'església va ser tancada al culte el 1835 i, des de 1964, acull un museu arqueològic. Conserva una rica decoració que inclou un notable retaule i pintures murals amb escenes de la vida de Sant Francesc d'Assís. 
El primer segell és dedicat a Damal Krishnaswamy Pattammal (1919-2009), destacada intèrpret de música carnàtica, la música clàssica del sud de l'Índia. El segon és dedicat a una altra cantant, Gangubai Hangal (1913-2009), intèrpret de música indostànica, la música clàssica del nord de l'Índia. El tercer és dedicat a l'economista, jurista i reformador social Bhimrao Ramji Ambedkar (1891-1956).
La postal l'ha enviat en Guruprasad.





diumenge, 19 de març de 2017

Fête du Timbre 2017

La Poste francesa ha emès enguany, amb motiu de la Fête du Timbre, un nou segell i un bloc dedicats al tema de la dansa. La carta ha arribat franquejada amb el bloc dedicat a una de les obres més destacades d'Edgar Degas (1834-1917), un dels fundadors de l'impressionisme, molt conegut per les seves obres sobre el món del ballet; "L'Étoile", pintada cap a 1876-1877, es troba al Musée d'Orsay de París.



En Daniel ha afegit dins de la carta una targeta amb el segell dedicat al vals (en francès La Valse), un del balls més coneguts a tot el món. El mata-segells correspon al primer dia de circulació a Le Puy-en-Velay.  Un très grand merci, Daniel !




La Campana del Tsar

La Campana del Tsar, o Tsar Kolokol, és una enorme campana de 216 tones de pes. 6'14 metres d'alçada i 6'6 de diàmetre, que va ser fosa en bronze entre 1733 i 1735 pels mestres campaners Ivan Motorin (1660-1735) i el seu fill Mikhail (m. 1750). Molt aviat, el 1737, es va trencar en un incendi. El 1836 la van posar al costat de la torre del campanar de Sant Ivan, al Kremlin de Moscou. Es tracta de la campana més gran del món encara existent. 
La postal l'ha enviat l'Olya.



dissabte, 18 de març de 2017

Viana do Castelo

Viana do Castelo és una ciutat del nord de Portugal, a l'estuari del riu Lima, vora l'Oceà Atlàntic, a prop de la frontera amb Galícia. El municipi, format per nombroses parròquies, té uns 90 mil habitants. Viana do Castelo va rebre la seva primera carta de furs el 1258. La ciutat té una forta tradició vinculada al mar i va tenir un destacat paper per les seves drassanes, les grans gestes dels descobridors portuguesos, la pesca del bacallà a Terranova i en les relacions comercials amb les ciutats de la Hansa. Entre els seus atractius hi trobem l'Església Major, de tipus romànic, construïda al segle XV, el Palau del Concelho, del segle XV-XVI o l'Antic Hospital de la Misericòrdia, de finals del XVI. 
El primer segell és dedicat a la reintroducció del linx ibèric, Lynx pardinus. El segon és dedicat a les festes tradicionals. 
La postal l'ha enviat la Inês. Moltes gràcies !




La gata Nala

Nala és una gata que va ser recollida en un refugi per a animals. Els seus actuals amos la van començar a donar a conèixer a les xarxes socials i, actualment, és una autèntica estrella, amb més de dos milions i mig de seguidors a Instagram i milers a Twitter i a Facebook. La seva mestressa sempre ha aprofitat l'èxit de Nala per fer campanya a favor de l'apadrinament o l'adopció d'animals abandonats que, com Nala, mereixen una segona oportunitat.
La postal l'ha enviat l'Anita des de la ciutat de Jiangmen, a la província de Guangdong, al sud-est de la Xina. La ciutat té uns 4'5 milions d'habitants.




divendres, 17 de març de 2017

Estació de Hua Hin

L'Estació de Hua Hin es troba a la província de Prachuap Khiri Khan, a l'istme de Kra, cap al sud-oest del país. L'estació va ser construïda el 1910 i reconstruïda posteriorment, el 1926. L'Estació de Hua Hin es troba a la línia que uneix Bangkok i Singapur i és considerada la més bonica de Tailàndia. El 1968 s'hi va traslladar i reconstruir el Pavelló Reial usat pels monarques i la cort, que originàriament es trobava al costat del Palau Sanam Chandra de Nakhon Pathom. 
El primer segell és dedicat al Jubileu d'Or del rei Bhumibol Adulyadej, el 50è aniversari del seu regnat l'any 1996. El segon segell, dedicat als conills tailandesos, va ser emès amb motiu de l'Exposició Filatèlica de Tailàndia (Thaipex), celebrada el 1999.
La postal l'ha enviat en Jobbo. Moltes gràcies !




dijous, 16 de març de 2017

Durbuy

Durbuy és una ciutat del nord de la província belga francòfona de Luxembourg, a la vora del riu Ourthe, un dels afluents del Mosa. Durbuy va rebre el títol de ciutat el 1331 i va ser un important centre comercial i manufacturer. Actualment té uns 11400 habitants i se li sol donar el títol de "ciutat més petita del món", que sembla excessiu si no es considera només la ciutat vella, que té uns 400 habitants. La ciutat i el seu castell, construït el 1731 sobre uns ruïnes anteriors, i molt modificat a finals del segle XIX, és la seu i residència de la casa dels comtes i ducs d'Ursel. 
El segell és dedicat a Gabrielle Petit (1893-1916), infermera executada pels ocupants alemanys el 1916, acusada d'espiar per als aliats. Gabrielle Petit és considerada una heroïna nacional. 
La postal l'ha enviat la Gerda. Moltes gràcies!



dimecres, 15 de març de 2017

Dolores Purdy : Cacera de bisons

Dolores Purdy és una artista de la nació caddo d'Oklahoma, coneguda per les seves obres de "Ledger Art". Ledger Art és el terme que fa referència als dibuixos sobre paper o sobre tela dels indis de les praderies. Aquesta manifestació artística es va desenvolupar sobretot entre 1860 i 1920, quan les nacions índies van ser obligades a establir-se en reserves. Tradicionalment ha estat una activitat masculina, tot i que ara hi ha destacades dones artistes, com Dolores Purdy. Aquest tipus de dibuix posa el focus en l'acció narrativa i prescindeix dels elements decoratius del fons i dels detalls. En els darrers temps, molts artistes joves han posat en valor novament aquesta tradició artística. 
La postal l'ha enviat l'Ellen. 



dimarts, 14 de març de 2017

Plaça Democràcia de Shkodra

Shkodra (o Shkodër) és una ciutat del nord d'Albània, a la riba del llac Scutari o Shkodër. La ciutat és una de les poblacions històriques i més antigues del país i dels Balcans i un important centre cultural i econòmic. La ciutat té uns 135 mil habitants. La postal mostra una de les places més importants de la ciutat, Sheshi Demokracia (Plaça Democràcia), amb una font i un monument moderns al centre, que van substituir l'estàtua dels Cinc Herois de l'època comunista. 
El primer segell és dedicat a les pintures de l'Església de la Presentació de Jesús al Temple (Kisha e Ipapandisë) de Dhërmi, a la costa meridional del país. El segon és dedicat al Parc Nacional de Shebenik-Jabllanicë, a la frontera amb Macedònia. 
La posta l'ha enviat l'Indrit.




dilluns, 13 de març de 2017

Cerimònia Aarti a Varanasi

L'Aarti és una cerimònia, generalment nocturna, de foc i llum en honor del sagrat riu Ganges, de déus i deesses. Aquests rituals , amb una complexa simbologia, inclouen coreografia, llum i foc, i són acompanyats pels cants dels fidels, que reben les benediccions de la divinitat a qui es celebra. A la ciutat santa de Varanasi, als seus ghats vora el Ganges, s'hi celebra l'Aarti en honor de la deessa Ganga, que personifica el riu Ganges. 
Els tres primers segells pertanyen a un sèrie dedicada al poeta Jayadeva (c.1170-c.1245), autor del Gita Govinda, el poema que narra l'amor de Krishna i Radha. El quart és dedicat al monjo i savi jainista Acharya Vimal Sagar (1916-1994). L'últim segell és dedicat als ghats de Varanasi.
La maxicard l'ha enviat la Damini. 







diumenge, 12 de març de 2017

Tres visions de la Tour Eiffel

La Tour Eiffel  és el símbol indiscutible de París, tot i que no sempre ha estat així. Aquesta gran estructura de ferro colat, vora el Sena, va ser construïda -es pensava que només temporalment- entre 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal de París de 1889. L'autor va ser l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel (1832-1923). La silueta de la torre és totalment imprescindible a les imatges de París.


La controvertida construcció va acabar esdevenint un emblema de la ciutat i la construcció temporal ha esdevingut permanent. Actualment rep més de sis milions de visitants cada any.



Aquestes postals, i moltes més que ja anirem mostrant, les ha enviat en Gilles. Un très grand merci !


Seda tailandesa

La seda s'utilitzava a la Xina cap al 3600 aC i des d'allà es va escampar la seva fabricació cap a l'Índia, Tailàndia i altres indrets. La seda tailandesa ha estat durant segles un producte local, de consum domèstic, però en les darreres dècades s'han fet importants esforços per potenciar i preservar aquesta herència cultural mil·lenària. Es fabriquen dos tipus de seda, un a partir del cuc de seda eri, Samia ricini, i l'altre, el més conegut i universal, a partir del Bombyx mori.  A Tailàndia els colors i els dissenys tradicionals es poden agrupar en quatre grups ; or, plata, verd i blau, que es teixeixen sempre a mà, de manera que no hi ha mai dues peces idèntiques.
El primer segell d'aquesta maxicard és dedicat a un dels quatre tipus de seda tailandesa i va relacionat amb la postal. Els altres segells mostren la flor d'un de les espècies del gènere Canna. 
La maxicard l'ha enviat la Noi.




dissabte, 11 de març de 2017

Ironmaster's House, Hopewell Village

Hopewell Furnace National Historic Site, a prop d'Elverson, a l'estat de Pennsylvania, és un exemple dels centres de producció de ferro fos de l'Amèrica rural, fins al segle XIX, anomenats "plantacions de ferro". El lloc de Hopewell va ser fundat el 1771 per Mark Bird i va viure el seu moment de màxima prosperitat entre 1820 i 1840; després, els nous mètodes de treball i les noves tecnologies van acabar portant aquests forns a la seva desaparició. El lloc de Hopewell, actualment museïtzat, inclou la casa de l'amo, Ironmaster's House, els forns, diverses estructures auxiliars, la botiga i els habitatges dels treballadors.
La postal l'ha enviat la Johanna.



Cartell de la Segona Guerra Mundial

La postal mostra un dels molts cartells que van publicar les autoritats dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. "Of course I can!" és una crida a les mestresses de casa americanes per tal que col·laborin amb l'esforç de guerra aprofitant a fons els recursos, en aquest cas alimentaris, recorrent a l'elaboració de conserves per no malbaratar cap aliment i evitar el racionament. El cartell és obra de Richard "Dick" Williams (1908-1981) i va ser editat el 1944 per la War Food Administration. Aquest cartell, amb canvis en el text, va tornar a ser utilitzat el 1946 en una nova campanya per evitar l'escassetat alimentària.
La postal l'ha enviat en Gonzalo des de Chile.