dilluns, 29 d’agost de 2016

Convent de San Esteban a Salamanca

El Convent de San Esteban de Salamanca és un convent de frares dominics, establert el 1255 i encara actiu. L'actual convent es va construir sobre l'antic entre 1524 i 1610, amb disseny de Juan de Álava (1480-1537), tot i que hi van intervenir altres arquitectes. L'edifici es considera un dels gran exemples de l'estil plateresc, tot i que per la llarga durada de les obres, hi ha elements que van des del gòtic final fins al barroc. Un element molt destacat és la portalada de l'església, obra de Juan Antonio Ceroni (italià, actiu a Espanya entre 1610 i 1633), obra mestra del plateresc, concebuda com una portalada-retaule, amb l'escena del martiri de Sant Esteve al centre i el Calvari, a la part superior. Al costat hi ha el pòrtic d'entrada al convent, obra de Juan Ribero de Rada (1540-1600), amb arcs de mig punt i decoració molt senzilla, inspirat en les lògies renaixentistes italianes. 
El segell és dedicat a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), inaugurat el 1989.



diumenge, 28 d’agost de 2016

Centre històric de Viena

Viena (Wien) és la capital d'Àustria i la seva principal ciutat, amb 1'8 milions d'habitants, 2'6 amb l'àrea metropolitana. Viena és un centre polític, econòmic i cultural molt destacat, a més de ser la seu de nombroses companyies i organismes internacionals. El seu centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i inclou edificis emblemàtics com l'Ajuntament, el Palau Imperial, la Universitat, el Burgtheater, l'Staatsoper o la Catedral. La Catedral de Sant Esteve (Domkirche St. Stephan o Stephansdom) es va construir sobre esglésies anteriors, la primera d'elles consagrada el 1147. L'actual edifici romàmic i gòtic es va construir a partir de mitjan segle XIV. El punt més alt, i símbol de la ciutat, és la seva torre gòtica de 136 metres, construïda entre 1368 i 1433. A la catedral hi destaca especialment la seva teulada decorada amb dibuixos de colors vius, que va ser reconstruïda després de l'incendi de 1945. 
El segell és dedicat al 125è aniversari del naixement del pintor i escriptor, vinculat a l'expressionisme i al simbolisme, Alfred Kubin (1877-1959).
La postal l'han enviat la Rosa Maria i el Guillem.



dissabte, 27 d’agost de 2016

May Lillie a cavall

May Lillie (nascuda Mary Manning, 1869-1936) va néixer en una família culta i benestant de Filadèlfia i el 1886 es va casar, contra l'opinió de la seva família, amb Gordon William Lillie (1860-1942), conegut com a "Pawnee Bill", associat durant uns anys amb Buffalo Bill en un espectacle sobre el Salvatge Oest, fins que el 1888 va posar en marxa el seu propi espectacle, amb gran èxit, en el que May era una de les grans estrelles. El 1908 Buffalo Bill i Pawnee Bill van unir novament els seus espectacles. Quan no era de gira amb el seu espectacle, el matrimoni s'estava al seu rancho de Pawnee, a l'estat d'Oklahoma, que actualment és un museu, el Pawnee Bill Ranch.
La postal l'ha enviat la Laura.



Emily Carr: Kitwancool

Emily Carr (1871-1945) és una de les pintores canadenques més destacades i una de les introductores de la modernitat en la pintura del seu país. Després d'una estada a París, on va rebre influències dels postimpressionistes i dels fauvistes, viatja per la Colúmbia Britànica, interessant-se per l'art i la vida dels pobles autòctons, que influiran decisivament en la seva obra. Els temes principals de les obres de Carr són els pobles autòctons i l'art totèmic, la naturalesa i els boscos, sobretot de la Colúmbia Britànica. A finals dels anys 20 es relaciona amb el Grup dels Set (Group of Seven), que conformen el grup més reconegut de pintors del Candà. "Kitwancool", va ser pintat el 1928, i pertany a la col·lecció del Glenbow Museum de Calgary. Kitwancool actualment s'anomena Gitanyow i és una reserva del poble Gitxsan, al nord-oest de la Colúmbia Britànica. 
El segell pertany a una sèrie dedicada als grans fotògrafs canadencs, en aquest cas Yousuf Karsh (1908-2002), d'origen armeni, i un dels seus retrats, "Grey Owl", de 1936. Grey Owl és el nom que va adoptar el conservacionista d'origen britànic Archibald Belaney (1888-1938), que durant bona part de la seva vida pública es va fer passar per indi.



divendres, 26 d’agost de 2016

Mariakapel de Waalwijk

Waalwijk és un municipi d'uns 47 mil habitants a la província de Brabant Septentrional (Noord-Brabant). Mariakapel és una petita capella catòlica dedicada a la Mare de Déu, construïda el 1947 en agraïment per la protecció durant l'ocupació nazi i per l'alliberament de la ciutat per part de soldats escocesos de les tropes aliades, l'octubre de 1944. La capella, de petites dimensions, fa 4 metres d'amplada, 8 de profunditat i 7'5 d'alçada; l'arquitecte va ser Jos van Hulten. La imatge, obra de Wim Harzing, va ser consagrada el 1948 i els vitralls van ser creats per Wim Klijn el 1952, amb imatges dels patrons de les quatre parròquies catòliques de Waalwijk. L'indret rep cada any milers de visitants i és un notable centre de devoció mariana, obert també a persones d'altres religions. 
La postal l'ha enviat la Hennie.



dijous, 25 d’agost de 2016

Pont del Gard

El Pont del Gard (Pont du Gard, en occità Pònt de Gard) és una porció d'aqüeducte romà, convertit en un pont a tres nivells, a la comuna de Vers-Pont-du-Gard (en occità Vèrç), al departament de Gard, al Llenguadoc. El Pont fa fins 49 metres d'alçada i 275 de longitud en el seu tram més llarg i salva el riu Gard -també anomenat Gardon-. El pont formava part d'un aqüeducte d'uns 50 km, construït entre els anys 40 i 70 dC, que portava l'aigua des dels voltants d'Ucetia (Uzès) fins a Nemausus (Nîmes). L'obra era complexa perquè les fonts es troben a només 12 metres per sobre del nivell dels dipòsits de Nimes, però la manca de pendent va ser resolta amb enorme precisió. El Pont ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
La postal l'ha enviat la Séverine.



dimecres, 24 d’agost de 2016

Gran Basílica de Pliska

Pliska, situada a l'actual província de Shumen, al nord-est del país, va ser la capital de Bulgària entre els anys 681 i 893, quan la capital es va traslladar a Preslav. En els anys següents Pliska va anar perdent importància fins que, entre 969 i 972, va ser destruïda pels bizantins i mai no va ser reconstruïda. El lloc és actualment una Reserva Nacional d'Arqueologia, on destaquen les ruïnes del Gran i del Petit Palau, les fortificacions i la Gran Basílica, que va fer tant d'església reial com de catedral del patriarcat nacional. La Gran Basílica de Pliska (Голяма базилика в Плиска, Golyama bazilika v Pliska) va ser completada el 875 i va ser la catedral cristiana més gran del seu temps. Sembla que es va construir sobre l'indret on ja hi havia el martyrium d'Enravota (m. 833), el primer sant búlgar. 
El segell és dedicat a Postcrossing.
La postal l'ha enviat en Fidel.



Hamburg

Hamburg, oficialment Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg (Freie und Hansestadt Hamburg), és una ciutat-estat del nord d'Alemanya. La ciutat té 1'7 milions d'habitants, que pugen a 5 milions amb l'àrea metropolitana que s'estén cap als estats de Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia. Hamburg va ser fundada a principis del segle IX i aviat va esdevenir un destacat centre econòmic. Situada en una zona plana d'aiguamolls, rius, rierols i braços de l'Elba, la ciutat té un gran nombre de canals i ponts. La silueta de la ciutat la marquen sobretot els campanars de les grans esglésies com St. Miquel, St. Pere, St. Jaume o Sta. Caterina. L'Ajuntament, neorenaixentista, va ser acabat el 1897. Hi ha, també, un gran nombre de parcs i jardins. Hamburg segueix essent un gran centre econòmic i cultural i és, després de Rotterdam, el segon port d'Europa. 
El segell és dedicat a l'embassament de Möhne.
La postal l'ha enviat la Maybrit.



dimarts, 23 d’agost de 2016

Catedral de Zamora

La catedral de Zamora, dedicada al Salvador, va ser construïda al segle XII en estil romànic. La catedral és un edifici de planta de creu llatina amb tres naus; els absis originals van ser substituïts al segle XVI per una capçalera gòtica. Tot l'edifici és d'una gran austeritat decorativa, sota la influència de l'arquitectura sorgida de la reforma cistercenca. El cimbori té un tambor de setze finestres sobre el qual s'alça una cúpula lobulada, revestida amb escates de pedra, de clara influència bizantina. El cimbori és l'element més característic de la catedral i ha esdevingut l'autèntic símbol de la ciutat de Zamora, capital de la província del mateix nom, a l'oest de la regió de Castella i Lleó. La torre del Salvador, de 45 metres d'alçada, es va construir al segle XIII en estil romànic. 
El segell pertany a una sèrie anomenada "Las Edades del Hombre" i mostra el cimbori de la Catedral de Zamora.



dilluns, 22 d’agost de 2016

Gaudenzio Ferrari : El Concert dels Àngels

Gaudenzio Ferrari (c.1471-1546) va ser un pintor i escultor italià, actiu a la Llombardia i el Piemont, amb una obra, de temàtica religiosa, influïda per Leonardo da Vinci i Bramantino. Una de les seves obres més importants és "El Concert dels Àngels", pintat cap a 1535, que forma part dels frescos del Santuari de la Mare de Déu dels Miracles (Santuario della Beata Vergine dei Miracoli) a Saronno, a la província de Varese, a la Llombardia. El primer responsable dels frescos del santuari va ser Bernardino Luini (1481-1532) i, després de la seva mort, Gaudenzio Ferrari. L'obra mostra un gran nombre d'àngels tocant més de cinquanta instruments diferents, entre ells alguns d'imaginaris. 
El segell pertany a una emissió conjunta entre Alemanya i Polònia, dedicada al 25è aniversari d'una organització que promou els contactes i els intercanvis entre joves dels dos països : Deutsch-Polnische Jugendwerk, en alemany, i en polonès Polsko-Niemiecka Współpraca Młodzieży.
La postal l'ha enviat l'Angela des d'Alemanya.



diumenge, 21 d’agost de 2016

Wat Arun de Bangkok

Wat Arun ("el Temple de l'Alba") és un temple budista de Bangkok, situat a la riba occidental del riu Chao Phraya, un dels edificis emblemàtics de Bangkok. El seu nom real, però, és molt més llarg, Wat Arunratchawararam Ratchawaramahawihara. L'element arquitectònic més destacat d'aquest temple és la seva agulla (prang) d'estil khmer, amb quatre prang més petits a les cantonades. El temple va ser construït al segle XVII i durant un cert temps va allotjar el Buda de Maragda, fins que el 1784 va ser traslladat al Wat Phra Kaew. El prang distintiu del War Arun va ser construït durant el regnat de Rama II (1767-1824). 
El primer segell és dedicat al 82è aniversari del rei Bhumibol Adulyadej. El segon commemora el 120è aniversari de la creació del Consell d'Estat. El tercer mostra un dels elements que conformen el conjunt del Palau de Dusit, el Saló del Tron Abhisek Dusit, construït entre 1903 i 1904.
La postal l'ha enviat Jobbo. Novament, gràcies.





dissabte, 20 d’agost de 2016

Palau de Caterina a Tsàrskoie Seló

El Palau de Caterina -o Gran Palau- (Iekaterinski dvorets, Екатерининский дворец) forma part del complex de palaus imperials que es troba a Tsàrskoie Seló, a pocs kilòmetres de Sant Petersburg. El palau va ser la residència d'estiu dels tsars des que Caterina I va fer construir un primer palau el 1717. El 1752 Elisabet I el va fer enderrocar per construir-hi l'actual palau, molt més gran, d'estil rococó, obra de Francesco Bartolomeo Rastrelli (1700-1771). La construcció va durar fins a 1756 i el resultat fou un palau amb una sofisticada façana d'estuc de colors clars, amb més de 100 kilos d'or per a daurats. Un gran jardí formal envolta el palau. Després de Caterina II, a finals del segle XVIII, els tsars van deixar d'utilitzar-lo en preferir el veí Palau d'Alexandre. El complex de palau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El primer segell és commemora el 175è aniversari de l'emissió del primer segell postal. I el segon és dedicat al 300 aniversari de l'Oficina Central de Correus de Moscou.
La postal l'ha enviat la Kseniya.




Un aneguet viatger

Aquest jove viatger ha vingut de Frechen, una ciutat d'uns 52 mil habitants, a tocar de Colònia, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. La primera menció de Frechen és de 877; a partir del segle XVI la vila va ser coneguda per la seva ceràmica coneguda com a Bartmannskrug i , des del segle XVIII i fins a principis del XX, per les seves mines de lignit. Actualment és un nucli industrial. 
El primer segell pertany a una sèrie dedicada a cries d'animals.
La postal l'ha enviat la Sonja.




divendres, 19 d’agost de 2016

Cascades del Rin

Les Cascades del Rin (Rheinfall) són un salt d'aigua del curs alt del Rin, entre els municipis de Neuhausen am Rheinfall (Cantó de Schaffhausen) i Laufen-Uhwiesen (Cantó de Zürich), al nord de Suïssa. Les cascades fan 150 metres d'amplada i 23 d'alçada i són les més grans de l'Europa central. El cabal mitjà oscil·la entre els 250 metres cúbics per segon, a l'hivern, i els 700 de l'estiu. Aquest salt d'aigua té el seu origen a la darrera glaciació, fa entre 14 mil i 17 mil anys, quan el curs del riu es va trobar amb roques dures, difícils d'erosionar. 
El segell pertany a una sèrie dedicada a animals nocturns, en aquest cas la lluerna o cuca de llum comuna, Lampyris noctiluca, que es caracteritza per la seva capacitat bioluminiscent.
La postal l'ha enviat Mintaka.



dijous, 18 d’agost de 2016

Vílnius

Vílnius és la capital i principal ciutat de Lituània. Situada al-sud-est del país, té uns 543 mil habitants. El Centre Històric (Vilniaus Senamiestis) ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A la postal s'hi veuen alguns dels indrets més destacats de Vílnius: el Palau Presidencial, d'estil neoclàssic, la Torre de Gediminas, situada sobre un turó que domina la ciutat, construïda a principis del segle XV, la Catedral, construïda al segle XVIII, amb el seu campanar exempt, el conjunt d'edificis de la Universitat, amb edificis construïts a partir del segle XVI, i altres. També s'hi veu un dels grans esdeveniments culturals de la ciutat: el Festival de la Cançó, una trobada multitudinària de cantants i ballarins tradicionals.
El primer segell és dedicat al Dia de l'Educació i del Coneixement. El segon és dedicat al Vytis ("el Perseguidor"), el cavaller que és el símbol de Lituània des de, com a mínim, el segle XIV. 
La postal l'ha enviat la Julija.




dimecres, 17 d’agost de 2016

Plaça del Palau, Sant Petersburg

La Plaça del Palau (Dvortsovaya ploshchad, Дворцовая площадь) és la plaça principal de Sant Petersburg, escenari de grans esdeveniments històrics, com el Diumenge Sagnant de 1905 o la Revolució d'Octubre de 1917. L'edifici més destacat i antic és el Palau d'Hivern, que dóna nom a la plaça, d'estil barroc. construït al segle XVIII. La resta d'edificis són d'estil neoclàssic, però es van construir mantenint un conjunt harmònic i equilibrat. Enfront del Palau, a la banda sud, hi ha l'Edifici de l'Estat Major, amb el seu gran arc triomfal i forma corbada, construït entre 1819 i 1829. A la banda oriental hi ha la Caserna del Cos de Guàrdia, construïda entre 1837 i 1843, per Aleksandr Brullov (1798-1877), mentre que la banda occidental s'obre cap a la Plaça de l'Almirallat. Al centre de la plaça hi ha la Columna d'Alexandre, feta amb granit vermell, de 47'5 metres d'alçada, obra d'Auguste de Montferrand (1786-1858), que commemora la victòria russa sobre l'exèrcit de Napoleó. 
La postal l'ha enviat l'Alena.



Fruits de Taiwan

El concepte de fruit és variable i per raons culturals a vegades inclou el què anomenem fruita, però també verdures i hortalisses, com podem veure en aquesta postal taiwanesa. Taiwan, per la seva situació geogràfica, produeix una gran varietat de fruites, tant les habituals a Europa i els països de clima temperat (poma, pera, préssec, taronja, llimona, maduixa, meló, síndria, tomàquet...) com els propis de climes tropicals i subtropicals (plàtan, pinya, papaia, guaiaba, kumquat, litxi, maracujà... ). 
El segell és dedicat al fruit del Solanum americanum. 
La postal l'ha enviat l'Evan.



dimarts, 16 d’agost de 2016

Plaza Mayor de Salamanca

La Plaza Mayor de Salamanca va ser construïda en diverses etapes entre 1729 i 1756. El disseny barroc és obra d'Alberto de Churriguera (1676-1750) que es va inspirar, i va millorar, el model de la Plaza Mayor de Madrid. La Plaza Mayor es va construir sobre una plaça molt més gran, la Plaza de San Martín, que, des de l'Edat Mitjana, era el lloc del mercat i dels grans esdeveniments de la ciutat. La Plaza és un quadrangle de costats desiguals que oscil·len entre els 82'6 metres del cantó més llarg fins als 75'29 del més curt. L'estructura està formada per edificis amb balcons i façana força senzilla, sobre porxos que envolten la plaça. L'excepció és l'Ajuntament, molt més decorat, obra d'Andrés García de Quiñones (1709-1784), que també va ser l'encarregat d'acabar la plaça. L'espadanya de l'ajuntament és un afegit de 1852, obra de Tomás Cafranga, basat en el disseny de Quiñones. L'aspecte actual es de 1953, quan es van eliminar els jardins i arbres i el quiosc central de música. 
El segell és dedicat a Salamanca, capital europea de la cultura de l'any 2002.



dilluns, 15 d’agost de 2016

Pobles de Bulgària

Bulgària conserva un bon nombre de pobles amb estructures i edificis tradicionals de gran bellesa. Alguns d'aquests indrets s'inclouen en una llista anomenada Pobles i Ciutats Museu de Bulgària, tot i que tenen poc de museu i són plenament vius i actius. Alguns d'aquests llocs apareixen a la postal. A la part superior : Bansko (província de Blagoevgrad, sud-oest del país), Bozhentsi (prov. Gabrovo, centre), Veliko Tarnovo (capital de la província homònima, centre-nord) i Zheravna (Sliven, centre). A la franja central : Melnik (Blagoevgrad), Koprovshtitsa i Kovachevitsa (prov. Sofia, centre) i Complex Arquitectònic i Etnogràfic Etar, un museu a l'aire lliure a prop de Gabrovo. I a la franja inferior : Església de Crist Pantocràtor a Nesebar,a la costa del Mar Negre, Fortalesa d'Hisar Kapia (prov. Plovdiv, centre), Tryavna (Gabrovo) i Shiroka Laka (prov. Smolyan, sud). 
El segell és dedicat a Postcrossing.
La postal l'ha enviat en Fidel. Благодаря ти много.



diumenge, 14 d’agost de 2016

Cases de Provins

Provins és una comuna del departament de Seine-et-Marne, a la regió d'Île-de-France. La ciutat té uns 12 mil habitants i conserva un riquíssim patrimoni medieval que ha fet que la UNESCO la declarés Patrimoni de la Humanitat. Destaquen les muralles medievals, construïdes entre 1226 i 1314, de 1200 metres de longitud i 22 torres, i esglésies com la col·legiata de Saint-Quiriace, del segle XII, o la de Sainte-Croix, també iniciada al segle XII. Provins conserva un bon nombre de cases antigues, moltes de medievals, sobretot en carrers com el que es veu a la postal, la rue Saint-Thibault, construïdes amb la tècnica tradicional de l'entramat de fusta, anomenades maisons à colombages o maisons à pans de bois. 
La postal l'ha enviat l'Albert.



dissabte, 13 d’agost de 2016

Elisabeth Frink (1930-1993)

Elisabeth Frink (1930-1993) és una destacada escultora anglesa. En acabar la Segona Guerra Mundial, amb altres escultors, va formar el grup Geometry of Fear School. Els temes més habituals són els homes -rarament figures femenines-, ocells, gossos, cavalls i altres animals i temes religiosos. Elisabeth Frink és especialment reconeguda per les seves escultures en bronze per a exteriors, amb una textura de les superfícies molt personal. Posteriorment es va centrar en el cos humà: homes alats, figures que cauen, caps monumentals d'homes, nus masculins... . La postal reprodueix el segell que li va dedicar el Correu britànic l'any 1996, dins d'una sèrie dedicada a dones destacades. A la imatge hi apareix una de les seves obres que es troben a The Frink Estate, a Dorset, i un retrat que li va fer Edward Pool (1922-2013), que va ser el seu marit entre 1964 i 1973. 





Grote Markt de Zwolle

Zwolle és la capital de la província d'Overijssel i té uns 124 mil habitants. La Grote Markt és la plaça principal del casc antic de la ciutat. Envoltada d'edificis antics, com l'església del patró de la ciutat, l'Arcàngel Sant Miquel (Sint-Michaëlskerk o Grote Kerk), construïda en estil gòtic entre 1406 i 1466. Moltes de les cases que envolten la plaça són antigues i són conegudes per un nom propi des de fa segles. La plaça ha estat el lloc tradicional del mercat, de celebracions i, també, de les execucions públiques, la darrera el 1837.
La postal l'ha enviat la Gonny.