divendres, 31 d’agost del 2018

Costa alemanya del Bàltic

El Bàltic (en alemany Ostsee) banya les costes de l'estat de Mecklenburg-Vorpommern i, també, la costa oriental de Schleswig-Holstein. La costa bàltica alemanya és una important destinació turística, sobretot les illes principals de Rügen i Usedom. La costa de Mecklenburg és retallada i complexa, amb diverses illes i penínsules com la de Fischland-Darss-Zingst, a més de diverses llacunes litorals, conegudes com a Bodden o Haff. 
El primer segell commemora el 800è aniversari de la concessió del drets de ciutat a la vila de Rostock.
La postal l'ha enviat la Christa.




Scheveningen

Scheveningen és un dels vuit districtes de la ciutat de l'Haia, a la província d'Holanda Meridional. El barri té uns 55 mil habitants. La primera referència documental és de 1280 i, durant segles, va ser un indret de pescadors, tot i que el port no es va construir fins a 1904. A partir del segle XIX esdevé una estació balneària i comença a convertir-se en un important centre turístic. Els elements més destacats són la seva llarga platja, el moll i el far. La platja és molt popular per als practicants d'esports com ara el windsurf o el kitesurfing. 
El primer segell és dedicat a la còfia o lligadura tradicional de les dones neerlandeses. El segon pertany a una sèrie dedicada a joves talents de l'esport i a esportistes consagrats que són els seus mentors, en aquest cas la tenista en cadira de rodes Aniek van Koot (1990) i l'atleta Marko Koers (1972). El tercer és dedicat a la reina Beatriu.
La postal l'ha enviat en Peter.





dijous, 30 d’agost del 2018

Dankeskirche de Benrath

L'Església d'Acció de Gràcies (Dankeskirche) és una església luterana de Benrath, un dels districtes de la ciutat de Düsseldorf, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. L'església és obra de Friedrich Pützer (1871-1922) i es va construir entre 1914 i 1915. A l'exterior hi destaca la torre campanar amb el seu rellotge, i l'entrada, en un dels laterals, presidida per un gran relleu de Bernhard Lofh, de 1927. A l'interior hi destaquen l'altar i el púlpit i els vitralls, obra d'Otto i Rudolf Linnemann, de 1915, i l'orgue, instal·lat el 1967.
El segell és dedicat al Volkswagen Golf Serie 1, fabricat entre 1974 i 1983.
La postal l'ha enviat en Jürgen.



Spritzbredele

Spritzbredele és el nom d'unes galetes típiques d'Alsàcia, tot i que també es fan a zones properes de Lorena i Alemanya. Aquest tipus de galetes es fan, sobretot, durant el temps de Nadal, a base de mantega i farina amb coco, ametlla o avellana, a vegades amb xocolata, amb formes diverses i receptes familiars transmeses de generació en generació. 
El primer segell commemora el 900è aniversari de la fundació de l'Abadia de Trois-Fontaines, a la Xampanya. El segon pertany a una sèrie dedicada als gossos en l'escultura de diverses èpoques i països. 
La postal l'ha enviat en Gilles.




dimecres, 29 d’agost del 2018

Acqua alta a Venècia

L'acqua alta és un fenomen que es produeix al nord del Mar Adriàtic, sobretot a la llacuna de Venècia, sobretot entre la tardor i la primavera. La pujada del nivell de l'aigua entorn de 90 cm per sobre del nivell d'una marea normal es considera acqua alta i afecta les zones més baixes de la ciutat, com la Piazza San Marco, però en casos més greus ha arribat a afectar bona part de la ciutat. La postal mostra una situació d'acqua alta a la Plaça de Sant Marc, vora la Basílica de Sant Marc i el Campanile. 
El segell és dedicat al Trenino de la Val Gardena.
La postal l'ha enviat l'Edith.



Votivkirche de Viena

L'Església Votiva del Diví Salvador (Votivkirche) és una església de Viena, construïda entre 1856 i 1879. L'església es va construir com a ofrena per l'atemptat fallit contra l'emperador Francesc Josep I el 1853. Des de 1880 funciona com a parròquia oberta a diverses comunitats lingüístiques, amb misses en diversos idiomes. L'església, obra de Heinrich von Ferstel (1828-1883), és un exemple destacat de l'arquitectura neogòtica, i reprodueix les característiques típiques de les catedrals gòtiques alemanyes i franceses. El temple té tres naus, deambulatori i transsepte, una gran rosassa i dues esveltes agulles a banda i banda de la façana. 
El segell és dedicat al Goldenes Dachl (Teulada Daurada) d'Innsbruck.
La postal l'ha enviat l'Edith.



dimarts, 28 d’agost del 2018

Retaule de Sant Pere de Púbol

El Retaule de Sant Pere de Púbol és una de les peces més notables del gòtic català, obra de Bernat Martorell (1390-1452), un pintor de gran precisió tècnica, amb un dibuix ferm i pinzellades minucioses. La taula central mostra Sant Pere, presentat com a Papa, amb els senyors de Púbol, Bernat de Corbera i Margarida de Campllong i el seu fill Francesc, donants de l'obra, agenollats als seus peus. Les sis taules dels carrers laterals mostren escenes de la vida i martiri de Sant Pere. A la part superior s'hi representa la Crucifixió i, a les bandes i a la predel·la, diversos sants i santes. El retaule procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Púbol, a la comarca del Baix Empordà, i es troba actualment al Museu d'Art de Girona.
El segell és un segell solidari, dedicat a un projecte a Honduras de l'ONG Mans Unides; part de la recaptació per la venda d'aquest segell va destinada a aquest projecte. 



dilluns, 27 d’agost del 2018

Erik Werenskiold : A Telemark

Erik Werenskiold (1855-1938) és un pintor i il·lustrador noruec, format a Alemanya i, sobretot, a França, que va ser uns dels introductors de l'impressionisme a Noruega i, a la dècada del 1880 i 1890, va estar molt influït pel naturalisme. Werenskiold va il·lustrar molts contes i llegendes del seu país, i també va pintar retrats de personalitats destacades de Noruega i els camperols i els paisatges rurals del seu país. Destaca especialment el conjunt de quadres que va pintar entre 1883 i 1885, durant les seves estades estivals al poblet de Gvarv, a la regió de Telemark. "A Telemark", també conegut com "Noies de Telemark" el va pintar el 1883 i es troba al Nasjonalmuseet d'Oslo.
El segell pertany a una sèrie dedicada als víkings, en aquest cas els guerrers.
La postal l'han enviat la Rosa Maria i el Guillem.



diumenge, 26 d’agost del 2018

Tramvia a Budapest

La xarxa de tramvies de Budapest, en funcionament des de 1866, és una de les més grans del món. Des de 2014 té 156 quilòmetres de longitud i 627 parades, repartides en 36 línies. La xarxa de tramvies és, després de la xarxa d'autobusos, el principal mitjà de transport de persones de la capital hongaresa, per davant, fins i tot, del metro. La postal mostra un dels tramvies històrics, el 611 BKVT, en funcinament des de 1907 fins a la dècada de 1970 i, actualment, destinat al turisme i als nostàlgics dels vells tramvies.
La postal l'ha enviat la Pilar.



Boscos de Finlàndia

Els boscos, sobretot de coníferes, cobreixen més del 75 % de la superfície de Finlàndia, mentre que un 10% és ocupat per llacs, rius i estanys. El país és bàsicament pla, amb extensos boscos boreals, la taigà, amb pi roig, avets, pícees, bedolls, pollancres i altres arbres i un sotabosc d'arbustos i molses. Només l'extrem més meridional del país és ocupat per boscos caducifolis temperats. 
El primer segells pertany a una sèrie dedicada als graners finlandesos. El segon és dedicat a l'ànec glacial, Clangula hyemalis. 
La postal l'ha enviat Reijo.




dissabte, 25 d’agost del 2018

Llac Lungern

El Llac Lungern (Lungerersee) es troba a la comuna de Lungern, al cantó d'Obwalden. El Llac Lungern ocupava antigament molta més superfície, però entre 1790 i 1836 es va construir un túnel per rebaixar-lo uns 35 metres i així guanyar terrenys de pastures. El 1921 s'hi va construir un embassament per produir electricitat. Les aigües del llac són drenades pel riu Sarner Aa, que segueix cap als llacs de Sarnen i de Lucerna. La comuna i el llac de Lungern es troben als peus del Pas de Brünig (Brünigpass,  a 1008 metres), que uneix els cantons de Berna i Obwalden. 
El segell mostra l'estació de trens de Bellinzona, al cantó de Ticino.
La postal l'ha enviat la Martina.



Maison Loewert de Kaysersberg

Kaysersberg és un poble de 2700 habitants, al departament alsacià d'Haut-Rhin, a la riba del riu Weiss. La població conserva un bon nombre d'edificis històrics, com la seva església dels segles XIII al XV, diverses capelles, l'Ajuntament de 1521, el pont fortificat de 1514 i un bon nombre de cases dels segles XVI al XVIII, construïdes amb el tradicional entramat de fusta. Una de les cases més notables és la Maison Loewert, del segle XVI i modificada al XVIII, en què destaca el mirador a la cantonada (oriel d'angle) i una imatge barroca de la Mare de Déu i el Nen Jesús, en una de les façanes, que dóna el segon nom amb què és coneguda la casa, Maison de la Vierge.
El segell és dedicat al trimotor Wibault 283, emès el 1986.
La postal l'ha enviat en Gilles.



divendres, 24 d’agost del 2018

Festival de Cançó i Dansa letons

El Festival Nacional de Cançó i Dansa (Vispārējie latviešu Dziesmu un Deju svētki) és un dels esdeveniments culturals més importants de Letònia que se celebra cada 5 anys a Riga, des de 1873. Durant el festival es fan exposicions de fotografia, art i artesania i, sobretot, concerts i una gran desfilada. En conjunt hi participen uns 30 mil artistes. La postal mostra imatges de la 26a edició, celebrada enguany, que es commemora el centenari de la independència de Letònia. 
El primer segell és dedicat a l'herba fetgera, Hepatica nobilis. El segon és dedicat al lliri de neu, Galanthus nivalis. El tercer és un mapa del país amb els colors de la bandera nacional.
La postal l'ha enviat la Inguna.





dijous, 23 d’agost del 2018

Mediaș

Mediaș (en alemany Mediasch, en hongarès Medgyes) és una ciutat del comtat de Sibiu, a Transsilvània, al centre de Romania. La ciutat té uns 47 mil habitants i és un destacat nucli industrial i centre d'una important regió vitícola. Segons la tradició, va ser fundada el 1146 per colons alemanys i és documentada per primera vegada el 1267. Actualment només un 1'6 % de la població és alemanya. Mediaș ha conservat bé el seu patrimoni arquitectònic, en què destaca l'església fortificada de Santa Margarida (Margarethenkirche o Evangelische Stadtpfarrkirche), construïda entre 1437 i 1488, originàriament catòlica i, després, luterana, amb importants frescos gòtics al seu interior i una torre campanar amb un rellotge que mostra les fases de la lluna.
El primer segell pertany a una sèrie dedicada a la flora i la fauna del Parc Nacional de Ceahlău, en aquest cas la genciana groga, Gentiana lutea. El segonés dedicat a George Emil Palade (1912-2008), nord-americà d'origen romanès, premi Nobel de Medicina el 1974.
La postal l'ha enviat en Laco.




dimecres, 22 d’agost del 2018

Langstedt

Langstedt és un poble de l'estat de Schleswig-Holstein, no gaire lluny de la frontera amb Dinamarca. El poble es troba a la regió de Schleswigsche Geest, un dels tres tipus de paisatges principals de l'estat, a la zona central, entre els aiguamolls de l'oest i els turons de l'est, format per sòls sorrencs més pobres que els de les altres àrees. Langstedt té uns 1000 habitants i una economia centrada en l'agricultura i la ramaderia. El lloc és documentat des de 1543.
El segell és dedicat als Peanuts, els personatges creats per Charles M. Schulz. 
La postal l'ha enviat l'Sven.



Tatiana Perova : Setembre

Tatiana Perova és una il·lustradora de Sant Petersburg, autora d'un gran nombre de dissenys per a postals, entre ells "Setembre", de l'any 2013. La postal ha arribat des de Lyubertsy, una ciutat de 170 mil habitants, a la regió de Moscou.
El primer segell és dedicat a l'Erythronium caucasicum, una planta bulbosa originària del Caucas. El segon és dedicat a la pintura de Zhostovo, un tipus d'artesania tradicional del poble de Zhostovo, a prop de Moscou.
La postal l'ha enviat la Tanya.




dimarts, 21 d’agost del 2018

Prínceps de Liechtenstein

Els prínceps Franz Josef II i Gina van regnar durant dècades a Liechtenstein i van morir, amb només tres setmanes de diferència, a finals de 1989. Franz Josef II (1906-1989), va governar Liechtenstein des de 1938 fins a 1989 i va ser un monarca molt popular i una de les figures essencials de la transformació del principat en un dels països més rics del món. Era fill del príncep Alois de Liechtenstein i l'arxiduquessa Elisabet Amàlia d'Àustria. El 1938 va succeir el seu besoncle Franz I, mort sense descendència. El 1943 es va casar amb Georgina Gina von Wilczek (1921-1989), filla del comte Ferdinand von Wilczek i la comtessa Norbertine Kinsky von Wchinitz und Tettau. La parella va tenir cinc fills : l'actual príncep regnant, Hans-Adam II, Philipp Erasmus, Nikolaus Ferdinand, Norberta Nora i Franz Josef Wenzel.
Els segells són dedicats als prínceps i el matasegells correspon al primer dia de circulació, el 5 de juny de 1990.
Les dues maxicards les ha enviat en Gilles.





dilluns, 20 d’agost del 2018

Sant Patrici, Nova York

La Catedral de Sant Patrici (Saint Patrick's Cathedral) és la catedral catòlica de Nova York. Es troba al cor de Manhattan, al Midtown, a la Cinquena Avinguda, a prop del Rockefeller Center i Central Park. La catedral va ser construïda entre 1853 i 1879 en estil neogòtic, obra de James Renwick Jr. (1818-1895), amb elements propis del gòtic alemany, francès i anglès. El temple va ser construït amb maó revestit de marbre blanc (Tuckahoe marble), procedent de Massachusetts i l'estat de Nova York. Les torres d'aquest símbol del catolicisme nord-americà superen els 100 metres d'alçada, però la grandiositat que transmetien originàriament ha donat pas a una sensació d'humilitat, envoltada com es troba de grans gratacels. 
La postal l'ha enviat la Jane.



Teixit de Katsuji Wakisaka

Katsuji Wakisaka (1944) és un artista tèxtil japonès, format a l'Escola d'Art i Disseny de Kyoto. Entre 1968 i 1976 i, novament, el 2001, va treballar per a la marca finlandesa Marimekko. Wakisaka destaca per l'ús intensiu de colors primaris i brillants, amb dissenys sovint extremats. La postal mostra un dels seus dissenys de 1971. 
El segell pertany a una sèrie dedicada als "sons del silenci".
La postal l'ha enviat l'Anna.



diumenge, 19 d’agost del 2018

Champ du Feu

Champ du Feu és el punt més alt del departament alsacià de Bas-Rhin, al Massís dels Vosges, a 1099 metres d'altitud. El paisatge és dominat per praderies i matollars de muntanya i per torberes. És un lloc ideal per a l'esquí, a l'hivern, i per practicar senderisme o ciclisme de muntanya, a l'estiu. També és un lloc molt atractiu per als aficionats a l'astronomia, per la seva escassa contaminació lumínica. El nom francès del lloc sembla ser d'origen recent i no es troba abans del segle XVIII, en canvi el nom alemany, Hoffelds, ja es troba esmentat al segle XIV. 
Els segells pertanyen a una sèrie dedicada a les vistes de la Terra des de l'Estació Espacial Internacional. 
La postal-fotografia l'ha enviat en Gilles.