dilluns, 29 de febrer de 2016

Orgeix

Orgeix (en occità Orgeish) és una comuna del sud del departament de l'Arieja, als peus dels Pirineus. El poble té uns 80 habitants i es troba en una estreta vall forestal que travessa el riu Oriège, d'uns 22 km. de llargada, afluent de l'Arieja, a una altitud d'uns 800 metres, a la base de la Vall d'Orlu. El lloc és documentat per primera vegada el 994. L'edifici més destacat és l'església de la Visitació de la Santa Verge, construïda el 1627; també hi ha l'antic castell i les ruïnes d'una farga catalana. 



diumenge, 28 de febrer de 2016

Plaça Major de Maribor

Maribor, al nord d'Eslovènia, és la segona ciutat del país. El 1164 hi ha documentada l'existència d'una fortalesa, el 1204 s'hi menciona un mercat i el 1254 se li donen al lloc els drets de ciutat. La Plaça Major o Plaça del Mercat (Glavni trg) ja es menciona el 1315. L'edifici més destacat d'aquest espai és l'Ajuntament, d'estil renaixentista, construït el 1515. Al mig de la plaça hi ha també una escultura, la "Columna de la pesta", construïda el 1743, per substituir-ne una altra de 1681, que es va alçar en agraïment pel cessament de la pesta a la ciutat. L'escultura és obra de Josef Strauss i està feta amb marbre blanc, coronada per una imatge daurada de la Mare de Déu i a la base hi ha els sants als quals la població es va encomanar per deslliurar-se de l'epidèmia.
La postal l'envia l'Albert.



dissabte, 27 de febrer de 2016

Icona de Crist Emmanuel

El tema del Crist Emmanuel mostra un Crist jove, però d'edat indeterminada, amb les Escriptures, i remet a l'escena evangèlica de Jesús als dotze anys al Temple, parlant amb els savis. La icona de "Crist Emmanuel amb Sant Artemó i Santa Eudòxia" és una obra d'autor desconegut, de la dècada de 1670. Els dos sants que apareixen als peus de Jesús són els patrons dels qui varen encarregar l'obra, el diplomàtic i cortesà Artamon Matveev (1625-1682) i la seva esposa Evdokia. Aquesta obra es troba a l'Armeria del Kremlin de Moscou, un dels museus més antics de la ciutat, creat el 1808. 
Els dos segells pertanyen a l'emissió conjunta que van fer l'any 2010 Rússia i Sèrbia, amb el tema de l'art de les icones. La primera és una icona del segle XIV de la Verge Odigítria, que es troba al Museu Nacional de Belgrad, i la segona és una icona de Sant Miquel, del segle XV, obra d'Andrei Rubliev, el més destacat dels pintors russos d'icones, i procedeix de la Galeria Tetriakov de Moscou.
La postal l'envia l'Anna.






divendres, 26 de febrer de 2016

Riverfront Park, Spokane

Spokane és una ciutat d'uns 210 mil habitants, a l'est de l'estat de Washington, a prop de les fronteres d'Idaho i del Canadà. El nom procedeix dels spokane, el poble originari de la zona, i la ciutat té el seu origen en un assentament blanc de 1871, a la zona de les cascades Spokane ( de fet, el lloc es va anomenar Spokane Falls fins a 1891). Riverfront Park, amb la seva torre del rellotge (la "Clock Towe") és un dels indrets més visitats de la ciutat i inclou les cascades Spokane. L'origen del parc es remunta a l'Exposició Universal de 1974, que es va celebrar a Spokane, que fins ara és la ciutat més petita que ha organitzat aquest esdeveniment. 
La postal l'envia l'Albert.



dijous, 25 de febrer de 2016

Tavascan

Tavascan és un poble i antic municipi de la comarca del Pallars Sobirà, actualment dins del municipi de Lladorre. El poble té 114 habitants. El poble, el més septentrional de la Vall de Cardós, és situat a 1120 metres d'altitud, a la confluència del Riu de Lladorre i el Riu de Tavascan. Hi destaca l'església de Sant Bartomeu i, sobre el Riu de Lladorre, el Pont Vell de Tavascan, romànic, construït amb pedra del país lligada amb calç, amb un arc de mig punt, que uneix els dos barris que formen el poble. 
El segell correspon a l'emissió de Nadal de 2015.



dimecres, 24 de febrer de 2016

Memòria minera a Puertollano

Puertollano és una ciutat de la província de Ciudad Real. Té uns 50 mil habitants i és la ciutat més industrial de Castella-La Manxa i una tradició minera, avui gairebé desapareguda, d'extracció del carbó i de pissarres bituminoses. L'època de l'explotació minera va durar bàsicament de 1873 a 1975 i, actualment, només queda alguna explotació a cel obert. De l'època minera se'n conserven estructures com els castellets que se situaven sobre un pou vertical per a l'extracció del mineral. Una d'aquestes estructures és el "Castillete de Santa María", de més de 30 metres d'alçada, en funcionament entre 1910 i 1973 i des de 1999 reconstruït com un monument en una rotonda. 
El segell és dedicat al Portal de Sant Pere (o del Papa Luna), una de les portes de la muralla de Peníscola, a la comarca del Baix Maestrat, construïda al segle XV.
La postal l'envia l'Albert.



dimarts, 23 de febrer de 2016

Jardins del Palau de Gatchina

El Palau de Gatchina (Большой Гатчинский дворец), a prop de Sant Petersburg, va ser un dels llocs de descans favorits de la família imperial russa. El palau va ser dissenyat per Antonio Rinaldi (1710-1794), amb elements medievals i propis dels palaus residencials centreeuropeus, i va ser construït entre 1766 i 1782. L'interior és un exemple destacat del classicisme dels segles XVIII i XIX a Rússia. El palau és envoltat per un extens parc de tipus anglès.
El primer segell commemora el 175è aniversari de l'emissió del primer segell, el Penny Black, al Regne Unit el 1840.
La postal l'envia l'Olga.




dilluns, 22 de febrer de 2016

Maimònides a Córdoba

Maimònides (Moshé ben Maimon o Rambam, 1135-1204), nascut a Còrdova i establert el 1165 a Egipte, on va arribar a ser rabí principal del Caire i metge personal de Saladí, és una de les figures cabdals del món jueu medieval. Va escriure un bon nombre de tractats mèdics i de temes diversos, però les seves obres principals són "Guia de perplexos" i "Mixné Torà". "Guia de perplexos", acabada el 1190, escrita en àrab, va ser molt influent tant en cercles jueus com cristians, en ella estableix una conciliació entre fe i raó. "Mixné Torà", escrita en hebreu, és una compilació realitzada entre 1170 i 1180, de les lleis religioses jueves en catorze volums. L'estàtua de Maimònides al carrer Judíos, en ple barri jueu de Còrdova, va ser inaugurada el 1964 i és obra d'Amadeo Ruiz Olmos (1913-1993). 
El primer segell és dedicat al 500 aniversari del naixement de Francisco Alvarez de Toledo (1515-1582), que va ser virrei del Perú entre 1569 i 1581. El segon és dedicat al rei Felip VI.
La postal l'envia l'Albert.




diumenge, 21 de febrer de 2016

Wat Xieng Thong, Luang Prabang

Wat Xieng Thong ("Temple de la Ciutat Daurada") és un dels monestirs budistes més importants de Laos. Va ser construït entre 1559 i 1560 i, fins a 1975, va estar sota el patronatge de la família reial, a més de ser el lloc on es coronaven els reis de Laos. Les portes de fusta daurada mostren escenes de la vida de Buda. Les parets exteriors relaten llegendes laosianes. El complex inclou més de vint estructures, amb el temple, santuaris, pavellons i residències, a més dels jardins. El monestir segueix actiu. La ciutat de Luang Prabang, al nord del país, ha estat la capital del regne entre el segle XIV i 1946, tot i que des del segle XVI la capital efectiva ha estat Vientiane. 
El primer segell va ser emès amb motiu del canvi de mil·leni i el segon, correspon a la Diada Nacional de 1984.
La postal l'envia Jobbo. Moltes gràcies, una vegada més.




dissabte, 20 de febrer de 2016

Lyubov Orlova

Lyubov Orlova (1902-1975) va ser una destacada actriu i cantant russa, d'origen noble, que va protagonitzar algunes de les pel·lícules que han esdevingut clàssics del cinema soviètic. Lyubov Orlova va començar a destacar el 1934 amb el musical "Alegres camarades", dirigida pel seu marit, Grigori Aleksandrov (1903-1983), que també la va dirigir en altres grans obres com ara "Circ" (1936), "Volga-Volga" (1938) o "Trobada a l'Elba" (1949). Va protagonitzar moltes altres pel·lícules en els anys següents i també va participar en diversos muntatges teatrals, El 1941 va rebre el Premi Stalin, i el 1950 va ser la primera dona a rebre el títol d'Artista del Poble de la URSS pel seu treball cinematogràfic. 
El primer segell és dedicat a "Retrat d'una dona desconeguda", 1883, amb motiu del 175è aniversari del naixement del pintor Ivan Kramskoi (1837-1887).
La postal l'envia la Marina.






Uns koales vinguts de Finlàndia

El koala, Phascolarctos cinereus, és un dels símbols d'Austràlia. És un mamífer marsupial que viu als arbres de bona part de l'est d'Austràlia, principalment en zones d'eucaliptus, de les fulles dels quals s'alimenta. El koala és essencialment nocturn i arriba a dormir fins a 20 hores diàries. Consumeix entre 200 i 400 grams de fulles cada dia. 
El segell és un cigne daurat, dissenyat per Klaus Haapaniemi.
La postal l'envia l'Outi des d'Ollila, un poble del sud-oest de Finlàndia.



divendres, 19 de febrer de 2016

Cases de Montrichard

Montrichard és un poble d'uns 3300 habitants, al departament de Loir-et-Cher, a la regió Centre-Val de Loire. És una població d'origen molt antic, que conserva notables edificis com l'església de Notre-Dame de Nanteuil, el castell medieval i la seva església romànica de Sainte-Croix o el pont medieval sobre el riu Cher. Montrichard conserva també diverses cases antigues, amb entramat de fusta, com la coneguda amb el nom de Maison de l'Ave Maria, construïda als segles XV i XVI que, actualment, és la seu de l'Oficina de Turisme.
La postal l'envia l'Albert.



dijous, 18 de febrer de 2016

Herengracht, Amsterdam

El Herengracht o Canal dels Senyors és un dels tres canals principals d'Amsterdam construïts durant el segle XVII. El seu nom indica el tipus de població que vivia a la zona, sobretot els mercaders més rics de la ciutat i els senyors més influents. La zona segueix essent en l'actualitat una de les parts més luxoses i de més prestigi de la ciutat, amb molts edificis remarcables, hotels prestigiosos i centres culturals i comercials destacats. 
Els dos segells corresponen a la commemoració dels 500 anys de la mort de Hieronymus Bosch (c. 1450-1516).
La postal l'envia en Johan.




dimecres, 17 de febrer de 2016

Una marta russa

La marta, Martes martes, és un mamífer mustèlid que viu a bona part d'Europa. La marta viu en ambients forestals, el més apartada possible del medi humà. La marta és semiarborícola, de costums crepusculars i nocturns. S'alimenta de petits mamífers, petites aus, insectes i granotes i alguns fruits. La marta té el cap petit, musell agut, cos prim, pelatge espès i suau, de color marró fosc a bona part del cos, excepte la gola i el ventre, més clars. 
El primer segell pertany a una sèrie dedicada als uniformes russos, en aquest cas de 1671, un correu i un funcionari anomenat Yamskoy Prikaz. El segon segell correspon a l'Any Nou.
La postal l'envia la Marina.




dimarts, 16 de febrer de 2016

Un ant de Finlàndia

L'ant, Alces alces, és un cèrvid de grans dimensions que viu al Nord d'Amèrica i a Euràsia. Viu en boscos boreals i boscos mixtos caducifolis i a la taigà, i li agraden les zones pantanoses i d'aiguamolls. Una de les seves característiques són les banyes en forma de palma que tenen els mascles. La seva alçada oscil·la entre 1'5 i 1'8 metres i els mascles poden pesar més de 500 kg. A Escandinàvia i bona part d'Europa la subespècie que s'hi troba és l'ant europeu.
El segell és dedicat a la victòria de l'equip de Finlàndia al Campionat Mundial Junior d'hoquei sobre gel, celebrat a Finlàndia entre el 26 de desembre de 2015 i el 5 de gener de 2016.
La postal l'envia la Roosa.



dilluns, 15 de febrer de 2016

Cudillero, Astúries

Cudillero ( en asturià Cuideiru) és un poble i municipi de la costa central asturiana. El poble té uns 1600 habitants i és la capital del municipi (a Astúries anomenat concejo o conceyu), que té uns 5400 habitants. La principal activitat ha estat tradicionalment la pesca i, actualment, també creix molt el turisme. La primera menció de Cudillero és de 1285, com a lloc de pescadors. El poble es va anar consolidant al llarg de l'Edat Mitjana, però no va esdevenir municipi fins al segle XIX. Cudillero és situat en un petit entrant de mar que dóna lloc a un port protegit, i les cases de colors vius s'enfilen en estrets carrerons pels vessants dels turons que protegeixen el port. 
El segell pertany a un concurs de disseny de segells, enguany dedicat als 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes, l'autor del Quixot, que és la figura representada al segell. 
La postal l'envia l'Albert. 



diumenge, 14 de febrer de 2016

Oques del Canadà

L'oca del Canadà, Branta canadensis, és una oca pròpia de les regions àrtiques i temperades de l'Amèrica del Nord. Té el cap i el coll negres, taques blanques a la cara i un cos gris marronós. Passa els estius a bona part del Canadà i l'extrem nord dels Estats Units i els hiverns al centre i sud dels Estats Units i l'extrem nord de Mèxic. 
El primer segell és dedicat a Elvis Presley (1935-1977).
La postal l'envia la Leah.




Postal d'Alemanya

"Für dich!" és el títol d'aquesta fotografia de Juliane Meyer. El simpàtic cadell s'acosta cap a nosaltres amb una flor a la boca, i sembla dir-nos, "Per a tu !". 
La postal l'envia en Tobias des de Werne, una ciutat d'uns 30 mil habitants, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.



dissabte, 13 de febrer de 2016

Un cigne de Finlàndia

El cigne cantaire, Cygnus cygnus, és un ocell de grans dimensions que cria al nord d'Europa i a l'hivern baixa fins a l'Europa central. El cigne té un paper destacat en la mitologia i el folklore de molts indrets. En el cas de Finlàndia és considerat l'ocell nacional i un dels símbols més habituals del país. El cigne és present des del poema èpic nacional dels finlandesos, el Kalevala, fins a la música del compositor més destacat del país, Jean Sibelius. 
El segell és dedicat al Castell de Turku (en finès Turun linna, en suec Abo slott), un dels edificis més antics del país, començat a construir el 1280.
La postal l'envia la Saija. 



Postal d'Ucraïna

Aquesta bonica imatge hivernal ha vingut de Kyiv, la capital d'Ucraïna. La ciutat, de prop de tres milions d'habitants, es troba al centre-nord del país, a la riba del riu Dnièper, i és un dels centres culturals, educatius i industrials més importants de l'Europa de l'Est. La seva població és majoritàriament ucraïnesa, tot i que la llengua més habitual que s'hi parla és el rus. 
La postal l'envia la Dina.



divendres, 12 de febrer de 2016

Església de Húsavík

Húsavík és un poble d'uns 2200 habitants, a la costa nord d'Islàndia. L'església, de fusta noruega, és obra de l'arquitecte Rögnvaldur Ólafsson (1874-1917), que la va dissenyar en estil schweitzer, molt popular al centre i nord d'Europa a partir de finals del segle XIX, basat en l'estil constructiu dels xalets suïssos. L'església va ser inaugurada el 1907. L'interior va ser pintat i decorat per Freymódur Jóhannesson el 1924, el retaule és obra de Sveinn Thórarinsson i es va realitzar el 1930-1931, la pila baptismal va ser tallada per Jóhann Björnsson i l'orgue va ser inaugurat el 1964. 
El segell és dedicat a l'Iceland Airwaves Festival, un festival musical que se celebra cada any, des de 1999,  a Reykjavik. 
La postal l'envia l'Albert.