dimecres, 30 d’abril de 2014

Vielha

Vielha és la capital de la Val d'Aran, situada al centre de la comarca, a 980 metres d'altitud, a l'indret de confluència de la Garona amb el seu afluent, el Nere. L'actual municipi de Vielha e Mijaran és el resultat de la fusió dels antics termes de Vielha, Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac i té uns 5500 habitants, aproximadament la meitat de la població de la Vall. Vielha és un centre turístic molt important, en bona part per la seva proximitat a les pistes d'esquí. Entre els seus llocs emblemàtics destaquen l'església de Sant Miquèu, d'origen romànic i gòtic, on s'allotja la talla romànica del Crist de Mijaran, el Musèu dera Val d'Aran i diverses cases i palaus de la part vella. 
El segell és dedicat al 700 aniversari de la Querimònia, per la qual el rei Jaume II reconeixia els privilegis tradicionals de la Vall d'Aran.




dimarts, 29 d’abril de 2014

Altar major de Santes Creus

L'altar major del monestir cistercenc de Santes Creus és presidit per un impressionant retaule barroc de l'any 1647, obra de Josep Tramulles (nascut el 1603). A la base del retaule hi destaquen les figures de Sant Pere, a l'esquerra, i de Sant Pau, a la dreta. Al següent nivell hi ha els dos plafons amb escenes de la Passió : l'hort de Getsemaní i la pujada al Calvari. Al centre hi destaca el sagrari i, per sobre, la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de Maria hi ha les imatges dels grans sants de l'orde benedictí: Sant Benet i Sant Bernat. I, al capdamunt, l'arcàngel Sant Miquel. El retaule és l'obra més important de Josep Tramulles, membre d'una dinastia d'escultors del Barroc que inclou també el seu pare, Antoni Tramulles, i el seu germà Llàtzer Tramulles.
El segell és dedicat a la XXIII Exposició Nacional de Filatèlia Juvenil (JUVENIA), que té lloc cada dos anys. El 2013 la seu va ser la ciutat d'Alacant.



dilluns, 28 d’abril de 2014

Les oques de la catedral

Segons la tradició, Eulàlia -la futura patrona de Barcelona- era una noia que vivia al Pla de Barcelona, a finals del segle III. Educada en la fe cristiana, amb tretze anys, durant la persecució de Dioclecià, no va voler renunciar a la seva fe i va ser condemnada a patir diversos turments, fins que, veient que no abjurava de la seva fe, va ser condemnada a morir en una creu amb forma d'aspa. En record de Santa Eulàlia, al claustre de la catedral de Barcelona, hi ha sempre tretze oques blanques, tantes com els anys que tenia la santa en morir, i de color blanc com a símbol de puresa.
El segell de la sèrie dedicada als instruments musicals, mostra unes castanyoles.



diumenge, 27 d’abril de 2014

Flora pirinenca

La postal mostra quatre espècies destacades de la flora dels Pirineus. La primera és el roser de pastor, Rosa pendulina, un arbust amb poques punxes que viu sobretot en boscos de pi negre i matollars. L'herba sabonera, Saponaria officinalis, és una planta herbàcia que viu en llocs humits fins a 1600 metres d'altitud. El ranuncle dels Pirineus, Ranunculus pyrenaeus, és una planta herbàcia que es troba en pastures humides i innivades i és endèmica dels Pirineus i dels Alps. I el panical blau o espinacal, Eryngium bourgatii, és una planta del grup dels cards, que viu entre els 900 i els 2600 metres.
El segell és dedicat a la Inspecció dels Serveis de la Hisenda Pública, creada el 1881, que va comportar la creació de les delegacions provincials d'Hisenda.



dissabte, 26 d’abril de 2014

Beatus de Girona

El Beatus de Girona és un manuscrit miniat, format per 284 folis, escrit amb lletra visigòtica i amb 115 miniatures. El text és el "Comentari de l'Apocalipsi" del monjo Beat de Liébana (701-798), però aquest Beat conté també el "Comentari del Llibre de Daniel" de Sant Jeroni. El manuscrit es va realitzar, probablement al monestir de San Salvador de Tábara, a l'actual província de Zamora, i va ser acabat l'any 975, des de 1078 pertany a la Catedral de Girona. De manera excepcional, al final del llibre hi apareixen el nom de patró, l'Abat Dominicus, de l'escriba, Sènior, i dels autors de les miniatures, la monja Ende i el seu ajudant, el monjo Emeteri. El cas d'Ende és extraordinari, perquè és una de les poques dones artistes medievals de qui coneixem el nom. Se sap d'ella que va treballar habitualment a l'scriptorium de San Salvador de Tábara; el seu estil anuncia l'arribada del romànic i es va allunyant de la tradició mossàrab.
El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals d'Espanya, dedicat a l'Arco de San Benito, construït el 1662, i el monument més emblemàtic de la ciutat de Sahagún.



divendres, 25 d’abril de 2014

Esglésies romàniques de Beget i Rocabruna

Beget i Rocabruna són dues petites poblacions del municipi de Camprodon, a la comarca del Ripollès. L'església de Sant Cristòfol de Beget, del segle XII, és un temple romànic d'una sola nau i absis semicircular, amb decoració d'arcuacions cegues de tradició llombarda. La gran torre campanar, de planta quadrada, té quatre pisos separats per frisos amb decoració de dents de serra. Al seu interior s'hi troba la talla de fusta policromada del Crist Majestat, una de les obres mestres del romànic català del segle XII. Del mateix segle és l'església de Sant Feliu de Rocabruna, d'una sola nau i absis semicircular amb decoració de dents de serra. El campanar, originàriament d'espadanya, va ser reconvertit en una petita torre amb teulat de quatre vessants.
El segell pertany a la sèrie dedicada als arcs i portes monumentals de diversos indrets d'Espanya. En aquest cas mostra la Puerta de San Ginés, d'estil gòtic, que és una de les portes d'entrada al recinte emmurallat de la vila de Miranda del Castañar, situada al sud de la província de Salamanca, a la comarca muntanyosa de la Sierra de Francia. 



dijous, 24 d’abril de 2014

Museu d'Història dels Jueus de Girona

El Centre Bonastruc ça Porta de Girona acull el Museu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nahmànides. El Centre es troba en un edifici emblemàtic del Call de Girona, que al segle XV acollia la que va ser l'última sinagoga de la ciutat. Un dels indrets més coneguts del Centre és el Pati dels Rabins o Pati de l'Estrella. El Museu mostra aspectes de la vida quotidiana de la comunitat jueva de Girona i també làpides sepulcrals i inscripcions. L'Institut Nahmànides és un destacat centre de documentació i recerca amb una gran biblioteca especialitzada. El Centre porta el nom de Bonastruc ça Porta (1194-1270), nom català de Moshé Ben Nahman (també anomenat Nahmànides o Ramban), un destacat rabí, metge, filòsof, talmudista i cabalista de Girona. 
El segell és dedicat al centenari del Club Deportivo Basconia, de Basauri, al País Basc, creat el 1913, amb seccions de futbol, muntanyisme, atletisme i natació. És alhora dedicat al centenari de les seves dues seccions més destacades: Baskonia Mendi Taldea, la secció de muntanya, i el Club Deportivo Baskonia, segon equip filial de futbol de l'Athletic Club de Bilbao.



dimecres, 23 d’abril de 2014

Castell de Chojnik

El Castell de Chojnik és una antiga fortalesa situada sobre l'antiga vila de Sobieszów, actualment part de Jelenia Góra, al sud-oest de Polònia. Les seves restes es troben dalt del turó de Chojnik (627 m), al Parc Nacional de Karkonosze, sobre la vall de Jelenia Góra. El castell va ser construït el 1292 per protegir les fronteres del Ducat de Jawor de l'amenaça del Regne de Bohèmia. El castell va ser ampliat i modernitzat el 1393 i s'hi va afegir una capella gòtica dedicada a Santa Caterina i Sant Jordi. El 1675 un llamp va provocar un incendi que va destruir la fortalesa i ja no es va reconstruir. Les ruïnes del Castell de Chojnik són una important atracció turística.
La postal l'envia en Karol a través del correu alemany.



dimarts, 22 d’abril de 2014

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació o Tapís de Girona és una peça tèxtil única en el seu gènere, considerada l'obra més important de l'art tèxtil romànic, per sota només del Tapís de Bayeux. És una obra del segle XI de grans dimensions (358 x 450 cm) i es conserva al Museu Capitular de la Catedral de Girona. El Tapís té una gran riquesa temàtica i iconogràfica. L'element central és el Crist presentat com a Pantocràtor i creador del món. Al seu voltant s'hi mostra la Creació del món, dia a dia. En cercles més exteriors s'hi representen els quatre vents cardinals, els mesos i les estacions de l'any i la història de la troballa de la Veracreu per part de Santa Helena.
El segell és dedicat al 5è centenari del tractat de veïnatge, amistat, ajuda mútua i aprofitament de les pastures, els passos i les aigües entre les valls pirinenques d'Aragó i de França que es va signar el 1513 i que reconeixia les fites frontereres entre els dos territoris.



dilluns, 21 d’abril de 2014

Pintura de Khokhloma

La pintura de Khokhloma és un estil de pintura artesanal sobre fusta, típic de Rússia. Aquest estil es caracteritza pels seus dissenys amb dibuixos de flors i els colors molt vius (bàsicament vermell i daurat), sobre fons negre, que dóna als objectes de fusta un aspecte metàl·lic. Aquesta tècnica apareix mencionada per primera vegada en un document de 1659 i sembla tenir el seu origen a la regió propera a Nijni Nóvgorod, entre les comunitats de Vells Creients que es van refugiar a les zones boscoses de la regió, fugint de les persecucions religioses. La tècnica va estar a punt de perdre's, però va ser revitalitzada en època soviètica i segueix essent molt popular.
El segell és dedicat al snowboarding o surf de neu, un esport d'hivern que es practica sobre una planxa de neu o snowboard, i que ha estat un dels esports presents als Jocs Olímpics d'Hivern de Sochi 2014.
La postal l'envia l'Oksana.



diumenge, 20 d’abril de 2014

Illes Langkawi

Les Illes Langkawi són un arxipèlag format per un centenar d'illes, al Mar d'Andaman, a uns 30 km de la costa de Malàisia, a l'Estat de Kedah, molt a prop de la frontera de Tailàndia. El nom oficial de les illes és Langkawi la Joia de Kedah (Langkawi Permata Kedah). Només quatre de les illes són habitades per uns 100 mil habitants, dedicats sobretot a l'agricultura i la pesca i, cada vegada més, al turisme. A la postal hi apareix un búfal en un arrossar, una de les principals activitats econòmiques de les illes, i també tres de les seves platges paradisíaques : la badia de Datai, Tanjung Rhu i Pantai Pasir Tengkorak. 
El primer segell és dedicat al rambutan, Nephelium lappaceum, un arbre originari del sud-est asiàtic, que produeix uns fruits de color vermell intens. El segon és dedicat a l'arbre del cacau, Theobroma cacao, originari de l'Amèrica tropical i actualment cultivat arreu dels tròpics. 
La postal l'envia la Norma.




dissabte, 19 d’abril de 2014

Amfiteatre de Pula

L'Amfiteatre de Pula -també anomenat Arena de Pula- (Amfiteatar u Puli, Pulska Arena) és una gran construcció romana de la ciutat de Pula, l'antiga Pietas Julia, a la península d'Ístria, a Croàcia. L'amfiteatre va ser construït al segle I, primer en fusta, durant el regnat d'August, i després en pedra i es va acabar a la dècada dels 70, sota el regnat de Vespasià. És una construcció de gran alçada i forma el·líptica, un dels més ben conservats i el sisè més gran dels amfiteatres que han arribat als nostres dies. Va ser utilitzat fins al segle V i, després, utilitzat sovint com a pedrera pels habitants de la ciutat. Va ser restaurat el 1816 per ordre de l'emperador austríac.
El segell és dedicat a una obra de Josip Seissel (1904-1987), pioner del surrealisme i l'art abstracte a Croàcia. L'obra que es mostra, "Pafama", és un collage de 1922, considerat la primera obra abstracta de Croàcia. 
La postal l'envia en Nenad.



divendres, 18 d’abril de 2014

Davallament de Sant Joan de les Abadesses

El Davallament, conegut popularment com el Santíssim Misteri, és un conjunt escultòric en fusta de l'any 1251, d'estil de transició del romànic al gòtic, que es troba a Sant Joan de les Abadesses, comarca del Ripollès. El conjunt és format per set figures: al centre, amb un treball més fi i acurat, Crist a la creu, amb Josep d'Arimatea i Nicodem, encarregats de baixar el cos de Jesús, seguidament, Maria i l'apòstol Joan, expressant el seu dolor i, finalment, als extrems, els dos malfactors crucificats amb Jesús, Dimes i Gestes. La figura de Dimes va ser destruïda durant la Guerra Civil i l'actual és una reproducció i la creu de Crist també és moderna. El Davallament de Sant Joan de les Abadesses és, amb el d'Erill la Vall, l'únic que conserva totes les seves figures i,tots dos, són excepcionals per la presència dels dos lladres en el conjunt escultòric. 
El segell és dedicat al 700 aniversari d'Era Querimònia, la recopilació del dret consuetudinari aranès i els privilegis i furs atorgats pel rei Jaume II el Just a la Vall d'Aran l'any 1313. 



dijous, 17 d’abril de 2014

Fra Angelico : Anunciació

Fra Angelico (1395-1455, nascut Guido di Pietro), és un dels més destacats i originals pintors del primer Renaixement italià. Com a frare dominicà va ser un dels religiosos que el 1436 es van traslladar del convent de Fiesole al nou monestir de Sant Marc a Florència. Allà, Cosme de Mèdici li va encarregar la decoració del monestir, obra a la que es va dedicar entre 1438 i 1445. Entre 1438 i 1440 va pintar el fresc de l'Anunciació a l'anomenada cel·la 3. En aquesta obra va trencar amb les formes anteriors tot pintant figures molt simplificades, sense ornaments i desprenent un fort misticisme. En part s'explica pel lloc on es troben, a la cel·la d'un monjo dedicat a la contemplació, l'oració i la meditació, per tant lliure de distraccions innecessàries. Les figures centrals són l'àngel i la Mare de Déu, situats en un línia obliqua que ens porta dels ulls de l'àngel a la figura de Maria. En un racó, amb hàbit dominicà, hi ha la figura de Sant Pere Màrtir, que és testimoni de l'escena.
La postal l'envia des de Corea en Daniel. 



dimecres, 16 d’abril de 2014

Salt de Baiyu

L'illa de Taiwan té un relleu complex i muntanyós que ha creat molts salts d'aigua de gran bellesa i espectacularitat. Un d'aquest salts és el de Baiyu, a la Serralada Costanera que travessa tota l'illa de nord a sud a prop de la costa oriental, al comtat de Hualien. El Salt de Baiyu varia considerablement segons l'època de l'any perquè depèn bàsicament de les pluges que cauen i no de corrents permanents. 
La postal l'envia la Jane. 



dimarts, 15 d’abril de 2014

Església de Nostra Senyora de la Victòria de Lublin

L'Església de l'Assumpció de Nostra Senyora la Victoriosa és un dels edificis més destacats de l'estil gòtic i renaixentista a Lublin. Va ser fundada el 1412 pel rei Ladislau Jagelló, després de la seva victòria sobre els Cavallers Teutònics a Grunwald el 1410. Quan va ser acabada, el 1426, va ser lliurada a les monges de l'Orde del Santíssim Salvador de Santa Brígida -popularment conegudes coma a brigidines-. A l'església hi destaca una imatge de Santa Brígida, en fusta, de la primera meitat del segle XV i, també, pintures del segle XVII amb escenes de la vida de la santa.
La postal l'envia en Dawid, que l'ha enviat des d'Alemanya. 



dilluns, 14 d’abril de 2014

Aleksandr Averin : Pati a l'hivern

Aleksandr Averin (1952) és un pintor rus, deixeble de Dmitri Yorontnov a l'Escola de Belles Arts de Moscou. El seu estil és purament realista, influït pels pintors russos del segle XIX. La seva obra sol mostrar molt sovint escenes de la vida quotidiana, com ara "Pati a l'hivern". Ha exposat diverses vegades fora del seu país.
El primer segell és dedicat al vestit tradicional de la província de Iaroslavl a mitjans del segle XIX. El segon mostra vestit de muntar per a senyores del segle XIX. 
La postal l'envia en Vladimir. 





diumenge, 13 d’abril de 2014

Districte de negocis de Kuala Lumpur

Kuala Lumpur és la capital de Malàisia. La ciutat té 1'6 milions d'habitants i l'àrea metropolitana passa dels 7 milions. Tot i que geogràficament es troba dins del Sultanat de Selangor, des de 1974 n'està separada administrativament i és un dels territoris federals de Malàisia. El centre de negocis de Kuala Lumpur és una espectacular ciutat moderna, on destaquen especialment les Torres Petronas, obra de l'arquitecte argentí César Pelli (1926), construïdes entre 1988 i 1998, que van ser l'edifici més alt del món entre els anys 1998 i 2003. Les Torres Petronas són dues torres bessones, de 81 pisos i 452 metres d'alçada, unides per una passarel·la entre els pisos 41 i 42. Un altre dels emblemes arquitectònics de Kuala Lumpur és la torre de comunicacions Menara Kuala Lumpur o KL Tower, amb una antena que arriba als 421 metres, va ser construïda entre 1991 i 1995.
La postal l'envia la Yen Shin.



dissabte, 12 d’abril de 2014

Tango a Finlàndia

El tango és la música i el ball més popular i internacionalment conegut de l'Argentina i l'Uruguai. Va sorgir als suburbis de Buenos Aires, i també de Montevideo, a finals del segle XIX i va prendre la forma actual a la segona dècada del segle XX, quan comencen a escriure's les cançons dels grans poetes que evoquen l'amor que no va poder ser. Una de les variants més sòlidament establertes del tango argentí és el tango de Finlàndia, popularitzat a la dècada de 1930, amb temes centrats en l'amor i el desamor, la tristesa i la infelicitat o la naturalesa i el món rural. Des de 1985 se celebra el Tangomarkkinat, o Festival del Tango, a Seinäjoki, considerada per molts la segona ciutat del tango, després de Buenos Aires, i que acull cada any més de cent mil participants.
La postal l'envia la Mervi.



Nadala des d'Ucraïna

Encara que la primavera ja sigui entre nosaltres, avui mostrem aquesta simpàtica felicitació nadalenca que ha arribat fa pocs dies des d'Ucraïna.
La postal l'envia la Valya.




 

divendres, 11 d’abril de 2014

Jardí Qiuxiapu de Shanghai

El Jardí de Qiuxiapu ("Jardí dels Núvols de Tardor") és el més antic dels que es conserven a la ciutat de Shanghai. El va fer construir com a jardí privat Gong Hong, alt dignatari de la dinastia Ming, l'any 1502. Amb tot, moltes de les estructures, passeres, tanques i pavellons són posteriors i van ser construïts durant la Dinastia Qing (1644-1912).
La postal l'envia la família Ji.






dijous, 10 d’abril de 2014

Castell de Nyasvizh

El Castell de Nyasvizh (Нясвіжскі замак) , a la localitat homònima de la província de Minsk, a Bielorússia, ha estat durant segles la casa pairal de la família dels prínceps Radziwill. El castell va ser edificat entre 1583 i 1604 sobre unes estructures preexistents d'origen medieval. Es tracta essencialment d'un edifici d'estil renaixentista i barroc. Molt danyat durant la Gran Guerra del Nord, el 1706, va ser reconstruït i ampliat dècades més tard, al llarg del segle XVIII. Annexa al Castell hi ha l'Església del Corpus Christi, construïda en la mateixa època i inspirada en l'església d'Il Gesù de Roma. En aquesta església hi ha enterrats molts membres de la família Radziwill. El complex del castell i l'església van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
La postal l'envia la Lyubov.